Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), L’any 2009, aixoplugat per la Diputació de Girona, va aparèixer el DICCIONARI
BIOGRÀFIC DE L’ALT EMPORDÀ, del qual se’n van fer dues edicions.
L'any 2017 hi va haver l'actualització on line del Diccionari.
 |
| Lluís Albert, Inés Padrosa, Josep Prenafeta Gavaldà compositor, Concepció Ramió directora d'orquestra i compositora (14.IV.2007, Sala Miquel Mateu St. Domènec Peralada) (Fot. José Luis Torres) |
Amb Lluís Albert vàrem coincidir moltíssimes vegades. Aquesta imatge il·lustra una d'elles de l'any 2007. Tot seguit deixo la seva entrada en el Diccionari (2009 i 2017).
ALBERT RIVAS, Lluís
(Barcelona, 14.VI.1923-25.VI.2021)
Músic, compositor i escriptor
Fill de Martí Albert
Paradís, natural de
l’Escala, i de Mercè
Rivas Bardera, natural de Barcelona, i
nebot de la reconeguda escriptora
Víctor Català, va
néixer accidentalment a Barcelona.
Després d’haver
estudiat amb diferents mestres, va revalidar tota la carrera musical
al Conservatori del Liceu on, l’any 1959, aconseguí el Diploma de Mestre de Composició, màxima titulació oficial que, fins llavors, no havia
estat atorgada per aquell conservatori.
Durant molts anys va impartir classes de
música a Barcelona. Va ser redactor sardanista
del setmanari Destino (Barcelona), Canigó
(Figueres), posteriorment ha estat col·laborador
de L’Empordà (Figueres), L’Escalenc (L’Escala),
Alimara (Olot). Tasques que va compaginar amb
l’actuació com a tenorista a la cobla La Principal
Barcelonina o com a instrumentista d’oboè i
viola a l’Orquestra Simfònica Estela (Barcelona).
L’any 1983 la Diputació de Girona el va nomenar
director de l’Orquestra de Cambra de Girona, des
d’on va dedicar atenció preferent a la músicacatalana, promocionant compositors i solistes
de la comarques gironines, i ha divulgat repertoris oblidats dels segles XVIII i XIX, com les obres
del pare Antoni Soler, d’Olot.
Ha estat un activista cultural, havent-se implicat
en nombroses i diferents activitats musicals i culturals. Va prendre part activa en el I Congrés de
Cultura Tradicional i Popular (1981), convocat per
la Generalitat, defensant la tradició sardanista de
l’Empordà. Ha donat innombrables conferències i
sessions radiofòniques sobre la història de la sardana, il·lustrades amb l’audició d’antics manuscrits
de cobla del seu arxiu particular. Ha estat assessor
musical de la col·lecció discogràfica Clàssics de la
Sardana i va cloure el Simposi per a l’actualització
dels instruments de cobla (La Bisbal, 1985).
Com a compositor és autor de més d’una
setantena de sardanes, d’obres corals, d’obres
per a quintet de vent, per a orquestra de corda,
banda i orquestra simfònica. La seva producció
es caracteritza per la incorporació de les essències de la música catalana a les formes orquestrals clàssiques: Concert de la Costa Brava per a
piano (Orquestra Municipal de Barcelona, 1959),
Concert de violí en sol major (Orquestra Simfònica
Estela, 1982), Suites Clàssiques Catalanes per a
orquestra de corda, Fantasia i fuga, Rapsòdies
Empordaneses. Algunes d’elles, transcrites pel
mateix autor, formen part del repertori de la Banda
Municipal de Barcelona i d’alguna orquestra
estrangera.
Entre les seves sardanes podem ressaltar els
títols: Cant a l’Escala (1976), amb lletra i música
de Lluís Albert; Et recordem (1953), dedicada a
Pau Casals; Placidesa (1954), Himne a l’Empordà
(1960), Sortint de concert (1965). Entre els
molts títols compostos cal esmentar: Concert per
a tenora i orgue (1998), Concert per a piano en
sol menor (1959).
Ha publicat més de dos-cents articles reivindicant i recordant compositors catalans, i tractant
temes sardanístics a diferents rotatius Destino
(Barcelona), als butlletins de l’Aplec de la Sardana
de Figueres, Turissa (Tossa de Mar), Serra d’Or
(Barcelona), L’Escalenc (l’Escala), Revista de
Girona (Girona) o Llibres de Festa Major.
És autor del polèmic llibre Contra la falsa sardana, ensayo histórico y documental. La moderna coreografía sardanista juzgada a través de la
tradición y de los documentos escritos (Barcelona: 1953), col·laborador de la trilogia La Sardana (Barcelona: 1970), Nou tractat pràctic
d’instrumentació per a cobla (Barcelona: 1999).
Ha col·laborat en les monografies: El mestre
Blanch i el seu temps (Castelló: 1988), Castelló
d’Empúries i la música (Castelló: 1990), La Principal de Peralada (Olot: 1990), d’Inés Padrosa↑ i
Centenari d’Els Montgrins (Torroella, 1994).
Ha donat a conèixer part de l’obra inèdita de la
seva tia, Caterina Albert↑. El recull folklòric Cançoner de l’Empordà (Figueres: 1994), Mil adagis de
Víctor Català (l’Escala: 2000), Tria i pròleg dels
adagis publicats sota el títol de “Quincalla”: mil
adagis per aprendre vocabulari (Barcelona: 2005).
Ha estat premiat, com a compositor i publicista,
per l’Obra del Ballet Popular en diverses ocasions
(1961, 1964 i 1965). Ha rebut l’Ensenya d’Or del
Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres
(1975). Ha rebut la Placa d’Argent de la Generalitat
(Barcelona, 1981), pels seus treballs de musicologia sardanista i la Medalla al Mèrit Musical (1992).
L’Ajuntament de l’Escala li va atorgar la Medalla
d’Honor i el va nomenar Fill Adoptiu (1998). El
Consell Comarcal de l’Alt Empordà li atorgà el
Premi Indiketa (Figueres, 2001), per la seva constant dedicació a la conservació de la Cultura
Popular de la comarca. Així mateix, ha estat homenatjat en diverses poblacions.
Actualització es pot trobar l’activitat duta a terme pels biografiats en
actiu en el període de temps que va des del tancament del DICCIONARI fins a l’abril
de 2017 i, si s’escau, se’n dona notícia del traspàs.
Després de tretze anys de pacient dedicació, el
1988 va inaugurar a l’Escala el Museu-Arxiu
Víctor Català. El va edificar per iniciativa personal, amb mitjans propis, dins de l’evocador jardí
privat anomenat Clos del Pastor. Conté, a més
del considerable i valuós llegat literari i documental, la ignorada col·lecció d’obres i escultures fetes en la joventut de Caterina Albert, quan
encara no era coneguda com a escriptora, en la
darrera dècada del s. XIX aproximadament.
El Museu-Arxiu Víctor Català, posat a disposició dels estudiosos, ha permès a l’Ajuntament de
l’Escala la convocatòria de tres espaiades jornades d’estudi dedicades a l’escriptora i la concessió anual de la Beca Víctor Català, molt concorreguda.
La lloable iniciativa de Lluís Albert —presa en
detriment d’un prometedor futur com a compositor— ha generat una nombrosa bibliografia.
Mereixen menció especial els epistolaris publicats per l’estudiosa figuerenca Irene Muñoz.
L’any 2016, proclamat Any Víctor Català per la
Generalitat de Catalunya, ha estat fornit d’innombrables actes celebrats arreu de Catalunya.
Això ha contribuït eficaçment a situar la protagonista de tal honrosa distinció en un pla de popularitat inusitada en el camp de la literatura catalana.
 |
| José Luis Torres, Josep Vilabrú, Inés Padrosa i Lluís Albert. Concert dedicat Ramon Muntaner, L'Escala, 19 d'abril de 2015. |
 |
| Creu de Sant Jordi (2019) |
