dimecres, 20 de desembre del 2017

El Calendari del Setmanari Empordà i de l'Ajuntament de Figueres del 2018

Aquesta imatge il·lustra el mes de setembre i és la que em van adjudicar per posar unes paraules de text.
Carrer de Caamaño, Figueres. Inicis s. XX.




L'EMPORDÀ regala el calendari 'Records de Figueres 2018'

19.12.2017 | 14:37



    L'Ajuntament de Figueres i el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ us ofereixen, amb l'edició d'aquest 19 de desembre, el calendari de paret Records de Figueres 2018

Es tracta d'una nova peça de col·lecció amb imatges que ens traslladen a la ciutat que va viure el salt del segle XIX al XX. Unes fotografies carregades d'història i de detalls impagables que són comentades per dotze autors figuerencs. Els escriptors Àngel Burgas (Gener), Carme Pagès (Febrer), Josep Maria Salvatella (Març), Maria Mercè Cuartiella (Abril), Mònica Soler (Maig), Joan Ferrerós (Juny), Vicenç Pagès (Agost) i Sebastià Roig (Desembre), comparteixen coneixements i vivències amb l'arqueòloga i presidenta de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Anna Maria Puig (Juliol); la bibliotecària i estudiosa de la fotografia antiga, Inés Padrosa (Setembre); l'historiador i President del Consorci del Castell de Sant Ferran, Carlos Díaz Capmany (Octubre) i la historiadora i doctora en Humanitats Mariona Seguranyes (Novembre). L'alcaldessa Marta Felip és l'autora de la presentació d'aquest obsequi nadalenc que dóna continuïtat als calendaris figuerencs editats des de 2010.
Un calendari gratuït de format gran, que ha comptat amb la col·laboració de la Biblioteca Fages de Climent, l'Arxiu Municipal de Figueres i el disseny de SiD Publicitat, i que ens permetrà gaudir del passat de Figueres amb els comentaris d'uns autors que vinculen els seus pensaments als indrets de cada postal escollida.
Els precedents
L'any 2007, el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ, el Consell Comarcal i els Amics de la Unesco de Girona van editar, per Sant Jordi, el calendari Itinerari literari per les escultures de l'Alt Empordà, basat en el projecte Apadrinem escultures. Aquell treball va ser l'embrió d'una col·lecció de calendaris de paret que, des del 2010, editen l'Ajuntament i aquest Setmanari.
L'any 2010 es va dedicar als diferents aspectes que fan ciutat, amb fotografies de Yvonne Heinert i textos de Cristina Massanés. Després vindrien Jo també treballo per Figueres (2011); Ciutat de mercats i fires (2012); Figueres, ciutat educadora (2013), Figueres, la ciutat de les persones (2014), Símbols de ciutat (2015) i la trilogia Records de Figueres (2016, 2017 i 2018).
Trobareu el calendari en el vostre quiosc en el moment d'aquirir el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ. Els subscriptors que reben l'EMPORDÀ per Correus podeu recollir-lo a la nostra redacció, a l'avinguda Salvador Dalí, 79, de Figueres.

III Cicle de Conferències de Castelló d'Empúries, 2018

Programa facilitat pel grup organitzador "El Grup Cultural i d'Esbarjo"
El proper 6 d'abril impartiré la segona part de "Cases, jardins i panteons senyorials de Castelló d'Empúries"


dilluns, 4 de desembre del 2017

Mn. Franco en el record i en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà

Amb Mn Franco vam coincidir en diferents moments de la vida. Fa molts anys va ser a través del meu marit, José Luis Torres, i de Ramon Guardiola, l'alcalde que va aconseguir el Museu Dali per a la ciutat. Aquí en deixo una instantània.
Amb els anys em vaig posar en contacte amb ell per poder redactar la seva entrada en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. El mateix any de publicar-se el Diccionari l'Ajuntament de Figueres li va atorgar la Fulla de Figuera de Plata de la ciutat.
Posteriorment, vam tenir ocasió de trobar-nos novament, aquí deixo constància de la trobada a la biblioteca de Figueres per parlar de temes diversos, entre els quals hi havia l'obra que estava preparant i que es va presentar l'any 2014. En aquells moments ell ja residia a Banyoles.
Malauradment no haurà pogut gaudir del Diccionari i la seva ampliació online que està a punt de fer-se efectiu.
Mn. Franco va sobresortir pel seu caràcter afable i senzill, i per la seva plena dedicació als més pobres, als marginats.



Mn. Jesús Franco a la Biblioteca de Figueres.

Inés Padrosa i mn. Jesús Franco a la Biblioteca de Figueres.
Mn. Jesús Franco, Ramon Guardiola, membres de la comunitat gitana i Carlos Guardiola a l'Ajuntament de Figueres.

dijous, 23 de novembre del 2017

Article de Jordi Carreras al diari Ara, 23 de novembre de 2011



Padrosa documenta la restauració de l’església del Carme de Peralada

  3
0  

La bibliotecària, arxivera i investigadora Inés Padrosa ha publicat La reforma de l’església i convent del Carme de Peralada (1875-1895), un llibre que recull amb detall el procés de restauració dels mencionats edificis històrics de Peralada. Fins ara se sabia poca cosa de la important reforma d’aquest convent carmelita, tot i la seva rellevància. La monografia publicada per Miquel Golobardes el 1953 es referia a la història del convent mentre va tenir comunitat, però no hi havia informació sobre la restauració feta l’últim quart del segle XIX.
L’accés a l’Arxiu del Regne de Mallorca, on hi ha el gruix de la documentació dels Comtes de Rocabertí, ha permès a Padrosa conèixer amb detall els protagonistes i els tallers i artesans que hi van intervenir. “Hi van participar artesans i artistes importants, tant a nivell català com internacional”, afirma l’autora, que destaca noms com el del vitraller Antoni Rigalt, autor del gran vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana; els mosaïcistes Gian Domenico Facchina -que també va fer l’òpera de París- i Luigi Pellarin; l’arquitecte August Font, que va col·laborar amb Elies Rogent a la Universitat de Barcelona i al monestir de Montserrat, o el mestre d’obres Gerònim Granell, que després va fer societat amb Rigalt.
“No hi ha cap més església de Catalunya que tingués una restauració d’aquesta magnitud durant el segle XIX”, afirma Padrosa. L’aspecte actual de l’església és gairebé el mateix que va quedar després de la restauració. L’obra, editada amb el patrocini de la Fundació Castell de Peralada, presenta aquesta recerca, que va començar el 2011.

diumenge, 19 de novembre del 2017

"De cara al Castell: quart episodi"

Dissabte, 18 de novembre s'ha presentat el 4rt volum de la col·lecció Episodis del Castell de Sant Ferran de Figueres. 


El dia 2 de novembre de 2016, vaig publicar al Diari de Girona l'article titolat "De cara al Castell: tercer episodi".
Començava l'article dient que es presentaria el tercer volum de la col·lecció Episodis del Castell de Sant Ferran de Figueres i que la gènesi de la col·lecció calia cercar-la en la vluntat d'anar omplint buits bibliogràfics relacionats amb la fortalesa.
I així és com. sense pausa, a raó d'un títol cada any, l'associació presidida per Antonio Herrera s'ha convertit, juntament amb el Ministeri de Defensa amb els Cuadernos del Castillo, en la principal difusora de les característiques del monument figuerenc.  
A l'esmentada sèrie cal afegir aportacions anteriors, fora de col·lecció, com la monografia de Pere Buxeda (2011), la qual va comptar, també, amb la col·laboració d'Inés Padrosa qui va fer una explicació relació dels principals fotògrafs del Castell, o la coordinada per Ramon Inglada (2012). 

Afegia que una vegada més l'activitat cultural i editorial dels Amics contradirà allò que s'ha sentit tantes vegades "Figueres viu d'esquenes al castell!!". 

L'any passat es va presentar l'obra Governadors del Castell de sant ferran (1793-1843), a càrrec del tinent general Carlos Díaz Capmany. 


Enguany el títol és  El Castell de Sant Ferran  un entorn natural i quatre personatges. Ha estat coordinada per Antonio Herrera López de la Cova i ha comptat amb 6 autors: JMa. Dacosta, Gerard Bussot, Cristina Ribot, Joan Armangué Carlos Díaz Campmany i Josep Playà.






Precisament un dels documents que il·lustra una de les aportacions és la Sentència de mort de Narcís Massanas, veredicte emès després del corresponent Consell de Guerra. Document únic que e stroba a la Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada.


Dacosta, Rovira, Armangué, Playà, i davant la taula Guzmá, Padrosa i Bussot. 

diumenge, 12 de novembre del 2017

Presentació a Figueres "La reforma de l'església i convent del Carme"

Presentació "La reforma de l'església i convent del Carme"

Figueres, 9 de novembre de 2017


Amb Marta Felip, alcaldessa de Figueres i Jaume de Puig, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans.


Inés Padrosa, Marta Felip, alcaldessa de Figueres i Jaume de Puig, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans.





dissabte, 11 de novembre del 2017

Presentació del CD dedicat a Miquel Serra. Cobla Ciutat de Girona.


Festa de sant Martí 2017.
Inici de la Festa amb audició de sardanes interpreta Cocla Ciutat de Girona i presentació del CD dedicat a Miquel Serra.


 

Cobla Ciutat de Girona.

Alcalde de Peralada, sr. Pere Torrent, regidora sra. Ma José Romero, Inés Padrosa i Montserrat Mauné presidenta del Foment de la sardana de Figueres.

Sr. Jesus Ventura.

Inés Padrosa en el moment de la presentació.

Pere Torrent en el moment del seu parlament.



Joaquim Burjachs, Jesus Ventura, Lluís Brugués i Inés Padrosa.
La imagen puede contener: una o varias personas e interior