16 d'abril de 2016
Peralada, juntament amb Madrid i Toledo, esdevé una de les institucions pioneres en celebrar el 4rt centenari de la mort de Miguel de Cervantes, pocs dies abans de la celebració del dia del seu traspàs: el 23 d'abril.
Prop d'un centenar de persones (entre els quals s'hi comptava una bona representació de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona i el seu president, Sr. Jordi Estruga), varen seguir l'esdeveniment que va consistir en la conferència de l'especialista en Cervantes i professor de la Universitat de Girona: Jorge García López "Cervantes: entender una vida", qui va ser presentat pel director del Museu, Jaume Barrachina.
Acabada la conferència, Inés Padrosa, bibliotecària i comissària de l'exposició, va explicar al públic el contingut de la mostra en la qual s'hi poden veure un centenar de peces (seleccionades de les 5.000 que conformen la col·lecció cervantina), d'entre les quals es troben dos exemplars del s. XVI, més d'una trentena del s. XVII, uns vint del s. XVIII, 10 del s. XIX i la resta del s. XX.
Es mostra la contextualització de l'época amb representants de la literatura del Segle d'Or de la península i autors que influiren en Cervantes com Petrarca o Bocaccio, Joanot Martorell amb el Tirant lo Blanch, o Mateo Alemán amb Guzmán de Alfarache.
L'eix principal correspon a l'autor: Miguel de Cervantes (1547-1616). En l'apartat biogràfic cal destacar la monografía de Diego de Haedo Topographia de Argel (Valladolid: 1612), considerada la primera biografia de Cervantes, i algunes edicions de l'aportació feta per Gregorio Mayans Siscar.
L'apartat iconogràfic queda molt ben representat amb diferents els retrats imaginaris de Cervantes i una evolució dels personatges del Quijote. Des de la primera representació del Sancho i Quijote feta a Londres, a les edicions populars, les edicions monumentals com l'anglesa de Tonson (1738), la d'Ibarra (Madrid: 1780), les versions rococós de Coypel, la romàntica de Doré, la dedicatòria de Salvador Dalí a Miquel Mateu o la iconografía japonesa de Keisuke Serisawa.
Les traduccions a diferents llengües com al francés, anglès i italià i, més endavant, a altres idiomes, d'entre les quals destaca la versió manuscrita en armeni.
Les edicions infantils i juvenils.
Una trentena de peces dels segles XVI i XVII - entre les quals s'hi compta un canó de pòlvora, espases, un elm, un bocoi, salers, tinters, peces de vidre de Cadalso, de plata, i una col·lecció d'amulets -, del propi Museu ambienten la mostra.
Per a l'ocasió l'artista Antoni Federico ha preparat el Clavileño que dóna la benvinguda al visitant.
|
El conferenciant Jorge García i, una part del públic assistent, a l'acte d'ahir 16 d'abril. |
|
Jorge García, Inés Padrosa i Jaume Barrachina. |
|
Jaume Barrachina, Inés Padrosa, Jorge García i Antoni Federico.
José Luis Torres, Inés Padrosa, Jorge García i Antoni Federico. |
|
Clavileño, obra d'Antoni Federico. |