Avinyonet de Puigventós. Presentació de La veu del violí.

Avinyonet de Puigventós, 27 de juliol de 2025

Presentació del llibre La veu del violí de Lluís Brugués, dedicat a Gonçal COmellas.

                                        Muntatge fotogràfic de l'Ajuntament d'Avinyonet 

                                        de l'acte de la presentació.

Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres.

Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres.

El públic assitent.

Inés Padrosa, Mavi, Gonçal Comellas, Júlia Gil i José Luis Torres.

Paraules de presentació de La veu del violí

Avinyonet de Puigventós, 27 de juliol de 2025

Bona tarda,

Alcaldessa, regidors, avinyonetencs, amics... benvinguts tots!

Avui tenim la satisfacció de presentar una nova obra del doctor Lluís Brugués relacionada amb Gonçal Comellas.

De fet, de tots es coneguda la vàlua del duet protagonista del dia d’avui : en gonçal i en lluís o bé en LLuís i en Gonçal.

Però cal tenir en compte que res seria el mateix de no comptar amb una persona que creu en ells, que s’ha convertit en la seva aliada, en la seva divulgadora tant a avinyonet com a l’alt empordà: m’imagino que molts encertareu a qui em refereixo, es tracta de l’alcaldessa Júlia gil.

recordem que avui fa exactament un mes que gonçal comellas va rebre el premi empordà 2025, la màxima distinció del consell comarcal de l’alt empordà. guardó en el que l’alcadessa hi va tenir molt a veure.

Fet aquest incís, tornem a l’autor ...

L’autor de l’obra, el musicòleg Lluís Brugués, ens té acostumats a una sèrie de treballs molt ben documentats.

Donada la seva hiperactivitat, en aquests darrers anys ens ha “regalat” estudis de diversos músics entre els que s’hi compten JOAN CARRERAS DAGAS; els germans Civil; un empordanès fill de Vilajuïga, en SALVADOR DABAU CAUSSA; la d’ANTONI ROS MARBÀ, ... la del violoncel·lista TOMÀS SOBREQUÉS i MASBERNAT (1878-1945). I, actualment està treballant en dues obres relacionades també amb la música, una d’elles dedicada a Claudi Arimany i l’altre relacionada amb la música a l’Alt Empordà en la qual, he d’afegir que hi col·laborem plegats.

Personalment, em satisfà compartir, de nou, taula de presentació amb en Gonçal i en Lluís. De fet, reprenem una pràctica iniciada fa 4 anys.

Tots recordarem que, el 24 d’abril de 2021, en aquesta mateixa sala va tenir lloc el tret de sortida de la primera obra d’en Lluís dedicada al violinista i titulada Gonçal Comellas. La integritat musical d’un violinista de referència. En aquell moment, en companyia de l’alcaldessa, tots tres hi érem presents.

I va ser precisament a partir de la gestació i sortida d’aquesta obra i de la seva traducció al castellà que, el duet format per Comellas-Brugués, dit en terminologia pròpia dels músics, va començar a “fer bolos”. És a dir, van presentar l’obra en diferents punts de la geografia espanyola. Circumstància que els ha permès compartir moltes experiències i alegries.

En el decurs d’aquelles hores compartides en Lluís, que no pot estar-se de deixar per escrit el que veu i el que viu, anava prenent apunts de les converses mantingudes durant el dia amb en Gonçal ‒tot sigui dit converses amb moltíssimes referències musicals‒, de les trobades amb antics deixebles del violinista, de les impressions dels monuments, dels plats típics ... converses riques amb ingerències al món musical, a la història de l’art, a la gastronomia, donant un especial èmfasi als concerts que en Gonçal havia dut a terme en cadascun dels llocs.

Tan va ser així que Lluís Brugués, que sempre barrina quina en farà... va tenir la idea de recollir-ho tot en un nou llibre.

Aquest, però, seria un llibre ben diferent de l’anterior.

L’obra que avui presentem és una aportació poc habitual, ja que es tracta de l’apropament al personatge, al músic, al virtuós del violí en primera persona. Coneixerem de primera mà les seves opinions, les seves impressions i preocupacions i alguna anècdota curiosa. Per tant, molt escaient el títol “La veu del violí”, en definitiva, la veu de Gonçal Comellas.

Resumint, tal i com diu l’autor a la introducció:

“Hem practicat tota mena de comunicació verbal: en funció del dia, de l’estat d’ànim o del tema plantejat, hem dialogat, xerrat, discutit, criticat, confabulat, hem fet xiuxiueig, ens hem entrevistat, hem cantat i ens hem emocionat...”.

Per tant, en la seva lectura descobrirem, entre altres qualitats, un Gonçal Comellas assequible, senzill, amb sentit de l’humor, dotat d’una molt bona memòria (encara que, en alguna ocasió, una mica despistat!). Conegut arreu i respectat i estimat pels seus companys i deixebles.  

L’obra està estructurada en 10 capítols i compta amb un Annex que consisteix en un inventari discogràfic de 24 Cds amb 109 peces enregistrades, interpretades entre 1968 i 1988, i recuperades pel violinista. I acaba amb un útil índex onomàstic.

Tal i com comentava, aquests 10 capítols, fonamentalment estan basats en diferents viatges, alguns directament relacionats amb les presentacions del llibre, altres amb el gaudi personal. Ara bé, tots estan directa o indirectament relacionats amb la música.

De la mà de Lluís Brugués sabrem què representa per Gonçal Comellas la música. En recollim un exemple. Així ho sintetitza Gonçal Comellas:

“La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats. Entre d’altres, ha de suscitar una experiència estètica en l’oient, ha d’expressar sentiments, emocions, ... i, a més ha de complir una funció terapèutica.” (p. 26)

 

Així mateix, l’autor ens desvetllarà diferents característiques de l’homenatjat. De manera que tot viatjant, acompanyats de la Mavi i la Mari Luz:

 

Descobrirem la importància de les emocions (de fet ja quedava recalcat en la seva definició de la música).

GC ens explicarà com pel fet d’haver intervingut les emocions, ell com a intèrpret s’ha sentit tan o més emocionat en un lloc proper i senzill que en un d’emblemàtic i majestuós.

Per això, tal i com manifesta Gonçal Comellas va ser el seu primer concert a Avinyonet, en el seu entorn més proper acompanyat de tots aquells a qui coneixia i estimava, un dels més emotius que manté en el record.

Altres dos ocasions memorables, també acompanyades d’emocions, foren una a Londres amb l’Orquestra del Festival de Londres dirigida per Yehudi Menuhin a la Catedral de Southwark i, l’altra, amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, al Palau de la Música. En la primera va ser felicitat personalment pel gran violoncel·lista Maurice Gendrom i, en la segona, pel seu mestre, Joan Massià.

 

Descobrirem com davant les dificultats busca noves fites professionals

De violinista passa a la direcció d’orquestres i a la pedagogia musical.

Primer forma part de diferents formacions orquestrals com l’Orquestra Simfònica de Madrid. Més endavant, però, els seus gustos i predileccions musicals el porten a buscar nous horitzons i esdevé creador, ànima i membre fundador de diverses formacions com  l’Orquestra de Cambra Reina Sofia, del Quartet Emera, del Quartet Ciutat de Barcelona; de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas o de l’Orquestra Unesco de Barcelona.

 

 

 

Descobrirem el gran nombre de Concerts celebrats en espais religiosos.

Per suposat, ha tocat en els monestirs i esglésies més emblemàtiques de Catalunya.

Descobrirem el gran nombre d’exalumnes repartits pel món.

Descobrirem la seva participació en projectes musicals solidaris.

Descobrirem les seves predileccions musicals.

I també descobrirem quins han estat els diferents violins de Gonçal Comellas:

El més important, el Guarnerius de 1708, adquirit a París que, un dia, distret, el va oblidar en un restaurant.

 

Resumint i com a colofó, llegeixo una última reflexió de Lluís Brugués dirigida directament a l’homenatjat. Diu així:

“De satisfaccions en el camp professional no te’n pots pas queixar. Des de jovenet vas ser aplaudit i reconegut. Ets conegut i vas ser amic de grans personatges. T’han premiat en l’àmbit nacional i internacional. Has viatjat per mig món. Vas ser requerit a participar en quasi tots els festivals de música que hi havia, i vas impartir cursos en institucions acadèmiques prestigioses. Et vas poder comprar un dels millors violins que existeixen ...”.

 

Avui, de nou, homenatgem Gonçal Comellas. Un avinyonetenc que ha recorregut mig món amb un farcell ple de notes musicals i amb les vivències de la infantesa. Ell ha posat el nom d’Avinyonet de Puigventós i, per extensió, el de l’Alt Empordà, en el mapa musical mundial.

Moltes gràcies Gonçal i moltes gràcies Lluís per deixar-ne constància!

 

Jornada sobre patrimoni gràfic

Un plaer haver participat a la I Jornada sobre patrimoni gràfic organitzat pel MNAC, la Cartoteca i la Biblioteca de Catalunya. Tres seus i nombrosos ponents de primer nivell.

Taula rodona sobre "Col·leccionisme privat d'obra gràfica", Cartoteca de Catalunya.

Acompanyada del moderador Damià Amorós,  amb Manel Puig col·leccionista de dibuixos, Vicenç Furió catedràtic i col·leccionista de gravats i jo mateixa en representació de la Fundació Mascort, per ser Ramon Mascort col·leccionista de cartografia.

A la biblioteca de la cartoteca van fer una selecció de llibres importants de col·leccions cartogràfiques i un dels seleccionats va ser el resultat de l'estudi de la col·lecció Mascort, elaborat el 2018: "La Cartografia de la Colección Mascort. Escenas de la historia", del qual en sóc l'autora.

Un moment dels parlaments a la sala d'actes de la cartoteca.

Acompanyada de l'equip de la Fundació Mascort, amb el catàleg de catografia de la col·lecció Mascort. Sara Montroig, Ana Victoria Paul, Inés Padrosa, Elena Sau i Mercè Solés.

    

Vint-i-cinc anys d'articles al Butlletí Municipal. El Mirall de la Història

Ahir va tenir lloc la presentació del meu darrer llibre. 

Agraeixo les paraules de l'alcalde i amic Pere Torrent, així com les de l'exalcalde i, també amic, Joan Padern.

Tots els articles recollits en el llibre versen sobre temes peraladencs i suposen el resultat d'anys d'investigació. Disposa de 340 pàgs., conté vint-i-vuit articles publicats amb anterioritat al Butlletí Municipal i disposa d'un índex onomàstic de més de 900 noms!

Podeu sentir una part de les paraules de Joan Padern clicant aquí! 

Al final del reportage podeu llegir part del meu parlament d'ahir. 

Inés Padrosa, Pere Torrent, alcalde de Peralada, i Joan Padern, exalcalde de Peralada (Fot. JLuis Torres)

Taula presidencial amb el claustre de Sant Domènec al fons (Fot. Miquel Brugat)

Les tapes del llibre imprès per la casa Alzamora 

Presentació del llibre de La Principal de Peralada, Josep Maria Salvatella, diputat, Joan Padern, alcalde, Pere de Montaner, comte de Peralada, Inés Padrosa, autora del llibre. (Peralada, 1990)

Divendres, 2021.XI.12

Benvolguts amics, peraladencs i vinguts de diferents contrades,

Les meves primeres paraules són d’agraïment per a Joan Padern, exalcalde de la vila, per les paraules que m’acaba de dedicar… tal com ell mateix acaba d’explicar, han estat molts anys de convivències compartides!

Així mateix el meu agraïment a l’Ajuntament de Peralada, al seu actual alcalde, Pere Torrent, extensives al regidor de cultura Miquel Brugat, i a tot el consistori per haver considerat d’interès recollir els articles, publicats en el decurs de vint-i-cinc anys al Butlletí, en un volum.

Segur que les meves paraules, en alguns punts, coincidiran amb les que acaba de dir Joan Padern. …

Tot i així, m’agradaria recordar que un dia com avui de fa trenta-un anys presentava el que va ser el meu primer llibre, dedicat a la Principal de Peralada, la cobla-orquestra peraladenca que va exportar el nom de la vila per terres catalanes i l’estranger.

En aquella ocasió, compartirem taula Joan Padern com a alcalde, Josep Ma. Salvatella com a diputat provincial en representació de la Diputació, el comte de Peralada, Pere de Montaner, qui s’ocupà de la presentació, i jo mateixa.

A la presentació del llibre de l’estimada cobla peraladenca, s’unia el fet que era la primera vegada que el comte de Peralada visitava la vila. Per aquest doble motiu, l’esdeveniment va suposar un gran enrenou i una gran festa que, molts, encara avui, la tenim gravada a la memòria.

Com deia, d’això ja fa més de tres dècades... Avui, de nou compartim taula, avui acompanyats del relleu generacional, amb l’actual alcalde, Pere Torrent.

Els dos llibres, el de 1990 i el que avui presentem, tenen un punt en comú i és que s’han fet amb il·lusió: el primer, des de la il·lusió primerenca i, el darrer, des de la il·lusió de l’experiència.

El llibre de La Principal va ser la meva primera aportació investigadora envers Peralada, i, sens dubte, va ser I’ esperó perquè sorgissin nous projectes. El d’avui n’esdevé el darrer i, espero que no sigui l´últim.

En aquest lapse de temps, a Peralada han tingut lloc molts canvis. Canvis, d’imatge; d’urbanisme; augment de població; millores en les infraestructures,... i molts més.

Però, també hi ha hagut altres canvis, com ara en un millor coneixement dels nostres avantpassats, del nostre patrimoni documental, del nostre patrimoni artístic -el que tenim i part del que s’ha malmès/perdut degut a les desgraciades guerres,...

I, ha estat en aquest aspecte, en el que he intentat posar el meu granet de sorra des de diferents plataformes.

En el decurs dels anys ho he fet des de diferents rotatius, diaris, setmanaris, entrevistes radiofòniques, però sobretot des del Butlletí municipal, una publicació que ha arribat  a totes les llars peraladenques de manera gratuïta.

Encara que vaig estrenar-me, a la dècada dels anys 80, en el Butlletí Informatiu Municipal, podríem dir que el que avui celebrem va començar l’any 1997 quan, essent alcalde Joan Padern, inicià una nova etapa del butlletí que passaria a nomenar-se El Butlletí de Peralada, i d’aquest nou butlletí des del primer moment, en vaig ser col·laboradora.

Des de llavors fins la primavera d’enguany han aparegut un total de vint-i-vuit articles de diferents temàtiques que abracen des del s. XVI fins el XXI. Aquest és el contingut del llibre que avui presentem, respectant tal i com van aparèixer en el seu moment.

I, si bé podria semblar que al ser articles ja publicats, és tasca fàcil... m’agradaria dir que degut al lapse de temps he hagut de solucionar diversos problemes relacionats amb la recuperació d’informació tant escrita com d’imatges.

Encara que sigui de manera ràpida, recordem com ha evolucionat tot en aquestes tres darreres dècades des del punt de vista de l’edició, que és la que ens afecta. Ha tingut lloc un canvi vertiginós que ens ha ajudat molt a enllestir la feina de manera més fàcil i ràpida. 

Per fer-nos una idea, fa 25 anys havia de portar les fotos que acompanyaven l’article o bé a l’ajuntament o bé a la impremta. Per altra part, no existien les fotos digitals!

I, pel que fa al text, el podies haver escrit en un ordinador però, tot i amb això, també s’havia d’entregar a mà, en un diskette (en aquells moments, encara no disposàvem dels llapissos o pens), ni tampoc existia Google (va néixer l’any 1998).

En fi, que hi ha hagut un procés de recuperació i d’adaptació del material ja publicat!

Des de sempre, per a l’elaboració d’aquests articles s’ha comptat amb la col·laboració de gent de la vila i de tots aquells amb qui s’ha pogut contactar que podien donar informació. Molts ja no es troben entre nosaltres, però hauran deixat la seva petja gràcies a les seves explicacions, així com gràcies a la cessió de les seves fotografies particulars.

Així mateix, s’ha consultat documentació preservada en diferents arxius locals, comarcals, provincials, barcelonins i, fins i tot, mallorquins. Recordem que l’arxiu dels Rocabertí es troba a Palma de Mallorca.

En el llibre s’ha afegit una eina que ens satisfarà la curiositat i sobretot facilitarà la consulta. Es tracta de l’índex onomàstic; aquest, sobrepassa els 900 noms. Dada significativa que ens indica l’abast de personatges que hi apareixen.

Tota la informació aconseguida s’ha de traslladar al paper imprès. I, ja ho sabem tots, que no hi ha res millor que una bona presentació. En aquest sentit cal dir, que la Casa Alzamora ha procurat que tant l’aspecte extern, com l’interior del llibre siguin molt atractius pel lector. Les il·lustracions a color i a tota pàgina enalteixen les investigacions.

Finalment, afegir que en el Butlletí de la Festa Major de Sant Martí que estem celebrant hi surt un nou article. Aquest dedicat als metges i apotecaris de Peralada un material que havia anat reunint al llarg dels anys, i que donada la situació que estem vivint, era un bon moment de donar a conèixer. Aquest no està inclòs en el llibre, però tots ja el deveu tenir a casa vostra.

A part d’aquest darrer article m’agradaria donar una notícia.

Emplaço als peraladencs a llegir o millor comprar -a veure si exhaurim els exemplars-, el Dominical del Diari de Girona del dia 28 d’aquest mes de novembre. En aquesta data es publicarà un article sobre un peraladenc, m’imagino que desconegut per la majoria, que va viure a Peralada, esporàdicament a Ginebra i, posteriorment, a Figueres, i de qui no explicaré més detalls per no desvetllar la seva identitat!!

Tal i com ja he comentat, un dels principals motors de la vida és la il·lusió. Pel que a mi respecta, aquesta il·lusió segueix viva i espero, comptant amb la vostra col·laboració, continuar aportant novetats sobre Peralada.

Inés Padrosa Gorgot

 

Olot, presentació del llibre de Lluís Brugués dedicat a Gonçal Comellas

 Avui ens ha acollit la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot per presentar l'obra de Lluís Brugués dedicada al violinista avinyonetenc universal, Gonçal Comellas.

Ha estat un acte molt agradable i ens han acompanyat olotins entusiasmats per la seva trajectòria.

Un virtuós del violí! I el tenim just al costat de casa! A Avinyonet de Puigventós!

Procedent de la nissaga Comellas de la qual se'n tenen notícies des de l'any 1209. 

Gràcies a l'obra de Lluís Brugués, tindrem tot el que fa referència a la seva biografia recollit per sempre! 

Lluís Brugués, Inés Padrosa, 

Gonçal Comellas i Josep Berga, alcalde d'Olot (Fot. José Luis Torres)

Lluís Brugués, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Josep Berga, alcalde d'Olot (Fot. José Luis Torres)



Mavi interpretant unes peces de violí (Fot. José Luis Torres)

Mavi, violinista, Lluís Brugués, Inés Padrosa, 

Gonçal Comellas i Josep Berga, alcalde d'Olot (Fot. José Luis Torres)

Jean Antoine Casagran amplia la Col·lecció Cervantina de la Biblioteca de Peralada

 

L’historiador i comissari d’exposicions ha donat un lot de llibres i uns 80 vinils a la Biblioteca de Peralada relacionats amb el «Don Quijote de la Mancha», que «enriquiran» el fons de 5.000 volums.

Una donació que ja havia estat programada amb anterioritat, però que degut a les circumstàncies s'ha hagut de posposar fins aquest setembre de 2021.  

Jean-Antoine Casagran, Firmin Casagran i Inés Padrosa a la Biblioteca de Peralada. BIBLIOTECA DE PERALADA

Ressó a la premsa:

Al Diari de Girona i Empordà digital

A l'Hora Nova

Presentació llibre Gonçal Comellas

I, ahir 24 d'abril, per fi, es va poder dur  a terme l'esperada presentació del llibre de Lluís Brugués dedicat a Gonçal Comellas.

L'acte, tot i les precaucions que s'havien de tenir degut a la situació que estem patint va gaudir d'un nombrós públic molt interessat en el violinista avinyonetenc, i en la música i els músics.

Va ser un plaer compartir taula amb l'alcaldessa Júlia Gil, amb Gonçal Comellas i l'autor Lluís Brugués.