Els Rocabertí a l'obra "Los Linajes Catalanes en Cerdeña" obra de Josep Gramunt Subiela

L'Agrupación de Bibliófilos de Barcelona, l'any 1958,va publicar l'obra de Josep Gramunt [Subiela] que havia estat guanyadora del Premi únic del III Congreso Internacional de Genealogía y heráldica de Madrid que va tenir lloc l'any 1955.

Josep Gramunt (1892-1968), fill de notari, es va llicenciar en Dret, i va esdevenir notari.  Va ser membre de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va escriure també:

Ante el próximo concilio provincial tarraconense. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1950. 11 p.: il.

El asesinato del Marqués de Camarasa. Madrid: [s.n.], 1956. [2] p.

El Barón de Souvras, Título Carlista del Rosellón. Madrid: [s.n.], 1958. [1] p.

Las baronias jurisdiccionales de la Corona de Aragón. Madrid: Instituto Internacional de Genealogía y Heráldica, 1955. 5 p.
 

Los consulados extranjeros en Tarragona. Barcelona: [l’autor?], 1961 (Sugrañes Hnos.).42 p.
 

El derecho civil en el principado de Andorra. Tarragona: Imp. Llorens y Cabré, 1923. 149 p.

Els llinatges catalans a Grècia el segle XIV. Barcelona: Joan Sallent, 1963. 80 p., [3] f.

Els llinatges catalans a Sicília. Tarragona: Suc. de Torres & Virgili, 1931. 225 p.: il.

 

Los obispos auxiliares de los Arzobispos de Tarragona. Tarragona: [s.n.], 1945 (Talleres de Suc. de Torres & Virgili). 56 p., [2] f. de làm.

El paño del servicio funerario de Don Pedro Antonio de Aragón. Tarragona: Imprenta Sugrañes, 1948. 29, [1] f. pleg., IV p. de làm.

En col·laboració amb Company i Fernández de Córdoba, Antoni (col.); Saló, A. (il.)Armorial de los Arzobispos de Tarragona. Barcelona: Orbis, 1946. 297 p.; il. col.

Iconografia de los arzobispos de Tarragona. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1952 (Sugrañes). 2 p, XVIII p. de làm.

L'any 1919 es va casar amb Dolors de Moragas i de Balle i el matrimoni va tenir set fills. Un del seus fills Josep Gramunt de Moragas ha estat un reconegut sacerdot i periodista, i des de l'any 1952 resideix a Bolívia, per saber-ne més clicar aquí.

Per saber-ne més dels dos membres de la nissaga Gramunt fora bo consultar:
Güell, Manel-Salvador i Rovira i Gómez, J. (coords.). Biografies de Tarragona. Volum II. Benicarló: Onada, 2011 (Conèixer. Sèrie Major; 2), 117 p. 





José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.

El llinatge dels Rocabertí en el llibre de José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.

S'esmenta a Tímbora de Rocabertí, en el llibre de José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.

És interessant veure com l'autor explica l'ocupació de Sardenya per part de la Corona d'Aragó, la diferència de la conquesta de València o de la de Mallorca així com de la de Sicília o Nàpols. Es pot llegir en aquesta pàgina:

José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.



"Descriptio Sardiniae Insulae" a José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.





Centenari Espriu (1913-2013). Salvador Espriu a la Biblioteca del Castell de Peralada

Salvador Espriu i Castelló va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, fill de Francesc Espriu, notari. Va viure entre Arenys de Mar i Barcelona. Va morir el 22 de febrer de 1985.

Va estudiar Dret i Història antiga a la Universitat de Barcelona.

El primer llibre va ser "Israel" i el va publicar l'any 1929. Al cap de poc es va donar a conèixer amb "Doctor Rip" (1931), "Laia" (1932) o "Ariadna al laberint grotesc" (1935).

Salvador Espriu cap a l'any 50.

Va publicar una cinquantena de títols, els quals han estat traduïts a diferents llengües. 

Es va caracteritzar per re-batejar alguns indrets geogràfics presents habitualment en la seva obra, així a Arenys de Mar l'anomenava Sinera, a Barcelona Lavinia o a Catalunya Alfaranja.
 

Al llarg de la seva vida d'escriptor va aconseguir diversos premis:

Premi lletra d'Or (1956)

Premi Internacional Montaigne (Univ. Tubinga, Alemanya) (1971)

Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980)

Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982)

Doctor Honoris Causa UB (1980)
 

Altra imatge de Salvador Espriu

 
A continuació algunes de les obres d'Espriu que es troben a la Biblioteca del Palau de Peralada:

Salvador Espriu "Ariadna al laberint grotesc. Narracions" 1a. edició. Barcelona: Catalònia, 1935. Quaderns Lieteraris, 49



Salvador Espriu ·"Primera Història d'Esther" Improvisació per a titelles.
Barcelona: Ed. Aymà, 1948. Col·lecció Literària Aymà, 4.

Salvador Espriu ·"Les cançons d'Ariadna" Barcelona:
Els Llibres de l'Óssa menor, 1949.

Salvador Espriu ·"Ariadna al laberint grotesc i altres narracions" Barcelona:
Ed. Aymà, 1950. Col·lecció Literària Aymà, 13.

Salvador Espriu ·"Anys d'aprenentatge" Barcelona:
Ed. Selecta, 1952. Biblioteca Selecta, 96.



Salvador Espriu ·"Obra Lírica" Barcelona:
Llibres de l'Óssa Menor, 1952.

 

Salvador Espriu "Antígona. Fedra" Palma:
Ed. Moll, 1955. Biblioteca Raixa, 5.

 


Salvador Espriu ·"El caminant i el mur" Barcelona:
Llibres de l'Óssa Menor, 1954.



Salvador Espriu "Obra poètica" Barcelona:
Albertí, 1962. Exemplar nº1.



Salvador Espriu "Obra poètica" Barcelona:
Albertí, 1962. Exemplar nº1. Amb vers manuscrit de l'autor.
Retrat de Subirachs.

 

Salvador Espriu "Petites proses blanques"



 

          


Salvador Espriu "Ocells. Antologia poètica" Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1991. Granat de Subirachs.

El diari mallorquí Última Hora es fa ressó d'esdeveniments del 2013 a Palma

L'exposició peraladenca "Els comtes de Peralada i Mallorca" a Can Bordils de Palma de Mallorca.




"La relación entre Peralada y Mallorca se expondrá en Can Bordils"
article de Carles Domènec al diari Última Hora del 28 de desembre de 2012.

Segona activitat del Festival Internacional del Circ Castell de Figueres a la seu dels Amics del Castell de sant Ferran

 

 

Si la setmana passada proclamava l'exposició dels cartells de cinema relacionats amb al circ del col·leccionista Lluís Benejam, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres com a primera activitat a l'entorn de l'imminent segon Festival Internacional del Circ Castell de Figueres, aquesta setmana explicaré breument el segon acte el qual va ser la conferència de Genís Matabosch.

El director va ser presentat per Joan Manuel Soldevilla, qui havia estat professor seu a l'institut Ramon Muntaner de Figueres i aquest ens va donar a conèixer, entre altres coses, l'excel·lent vessant literària  de Matabosch.

En el decurs de la conferència titolada "El Món del circ a través del Festival de Figueres", Genís Matabosch explicà quines eren les característiques d'aquest Festival, essent la principal que els artistes seleccionats no hagin actuat mai a Europa. Ens explicà el complicat procés de selecció dels participants arreu del món, la complicada burocràcia a superar, les novetats d'enguany i els èxits assolits pels participants de la primera edició.

El Festival Internacional del Circ Castell de Figueres, en aquests moments, ja es el punt de mira d'empresaris i companyies circenses per captar noves promeses.

Però el màxim objectiu de l'equip organitzador és proporcionar il·lusió i aconseguir que els ciutadans s'evadeixin dels problemes i la rutina diària, deixant-los embadalits amb les agosarades i espectaculars actuacions que ens tenen preparades.

Figueres, per uns dies, esdevindrà el punt de trobada internacional d'artistes procedents de diferents continents, d'experts en circ i d'aficionats a aquest apassionant món .

 

Genís Matabosch i Joan Prat, vicepresident dels Amics del Castell (Fot. Inés Padrosa)

Genís Matabosch durant la conferència a la seu dels Amics del Castell (Fot. Inés Padrosa)

Martí Dacosta ens ofereix la visió del públic assistent. A la primera fila (d'esquerre a dreta): Diego Borrego, regidor, José Luis Yécora, regidor, J.M. Soldevilla, presentador, Marta Felip, alcaldessa, Manuel Toro, tinent d'alcalde, M. Àngels Olmedo, regidora.

 

La revista Cu-cut recordà la figura de mn. Cinto Verdaguer

En el número 25, corresponent al mes de juny de l'any 1902, la redacció de la revista Cu-cut va voler adherir-se a la mort de mn. Cinto Verdaguer i va dedicar l'exemplar al seu record: fragments d'obres de la seva autoria, articles acompanyats de dibuixos dels millors artífexs del moment, i  fotografies de la seva vida i del seu enterrament.

Entre les firmes literàries participants hi col·laborà: Manel Folch Torres, Eduart Coca Vallmajor, Arthur Masriera, Ricart Forga Clará, Joan B. Alemany, J. Morató, Rossedo Serra,

Entre els dibuixants es va comptar amb: J. Llaverias, A. Muntañola, Joan Llimona, Cornet, Vidiella, A. de Riquer, Juli Borrell,

I acompanyaren alguns dels textos les fotografies de: J. Brangulí, M. Font, Joseph Francolí, N. Sant, E. Napoleon, Planells o J. Parellada.

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902



"El circ al cinema" primera activitat del 2n Festival Internacional del Circ Castell de Figueres

 

A la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran, ha tingut lloc el tret de sortida de la primera activitat relacionada amb el 2n Festival Internacional del Circ Castell de Figueres.

L'exposició de cartells de cinema relacionats amb el circ, del col·leccionista Lluís Benejam, ha estat presentada per Genís Matabosch qui ens ha explicat que aquesta és una de les col·leccions particulars més importants d'Europa, la qual consta de més de 28.000 cartells.

Benejam i Matabosch han explicat el moment en què establiren coneixença cap a l'any 1999 quan Matabosch va fer la proposta a l'Ajuntament de Figueres de crear un museu dedicat al món del circ. Des de llavors la relació ha perdurat i ha nascut una amistat, Matabosch ha recordat que segons un proverbi xinès hi ha dos tipus d'amistat la de qui ajuda a plantar un arbre i la d'aquell que aprofita la sombra de l'arbre que ha plantat un altre. Aquesta amistat respon al primer cas a qui ajuda a plantar l'arbre, ja que ell sempre ha rebut la col·laboració del col·leccionista figuerenc afincat a Capmany.

Us recomano anar fins a la seu dels Amics per veure aquests cartells històrics. I no espereu l'últim moment per comprar les entrades del Festival. L'any passat va ser un éxit i aquest any promet noves descobertes!!

 

Moment de la presentació de l'exposició "El circ al cinema" Godoy, Lluís Benejam, Ramon Bech i Antonio Herrera (Fot. Inés Padrosa)

 

Ramon Bech, Inés Padrosa, Lluís Benejam, Genís Matabosch i José Luis Torres

Genís Matabosch i Lluís Benejam (Fot. Inés Padrosa)

Inés Padrosa i Lluís Benejam

Ramon Bech, Inés Padrosa, Lluís Benejam, Genís Matabosch i José Luis Torres

 

Marisa puente, Inés Padrosa i Genís Matabosch (Fot. José Luis Torres)

En record de Montserrat Hosta, directora de l'Arxiu de Sant Josep de Girona

Acabo de trucar a l'arxiu de Sant Josep i l'amic Santi Soler m'informa que aquesta nit ha tingut lloc el desenllaç de Montserrat Hosta. Feia uns mesos estavem informats de la malaltia que patia, és una llàstima que ens deixi en la plenitud de la vida.
Serveixin les imatges rialleres de la Montse com el millor record.



Trobada a casa de Mario Zucchitello, d'esquerre a dreta: Rosa Cimorra sra. de Joan Soler-Jové, José Luis Torres, Montserrat Hosta, Jaume Fàbrega, Rosa Coris, Narcís Castells, Sebastià Ruscalleda, Narcís Figueras, Manel Mir, Francesc Fontbona i Carme, sra. de Fontbona (Fot. Inés Padrosa)

 

 

Trobada a casa de Mario Zucchitello, d'esquerre a dreta:

1a fila superior Joan Soler-Jové, Montserrat Hosta, Joan Domènech, Carme, sra. de Fontbona.

2a fila: Rosa Coris, Rosa Cimorra sra. de Joan Soler-Jové, Inés Padrosa, ..., Pep Vila, Narcís Figueras, Manel Mir.

3a fila: Antoni Reyes, Narcís Castells, José Luis Torres, Joaquim Daban, Francesc Fontbona, Sebastià Ruscalleda, ... i Mario Zucchitello.

 

Els geògrafs Francesc Nadal i Jesus Burgueño a Figueres

Ja fa uns anys que els geògrafs Francesc Nadal i Jesus Burgueño iniciaren un estudi sobre els agrimensors de Catalunya i, per suposat, de la província de Girona.

Durant aquest 2012 i, amb motiu d'estar preparant l'article sobre Francisco Botinyà, agrimensor reial, publicat al Butlletí Municipal de Peralada m'hi vaig posar en contacte. El 2013 ha estat el moment d'unir esforços; a partir d'ara la col·laboració en aquest tema serà més fluida i segurament beneficiarà les investigacions realitzades per ambdues parts.

Francesc Nadal, Inés Padrosa i Jesus Burgueño a Figueres

Els Diorames de la família Mateu Quintana a la revista de la Federació Catalana de Pessebristes "Naixement"

Poca cosa s'havia escrit en relació als Diorames encarregats per Miquel Mateu a Joan Torner. De manera que l'article que es pot veure a continuació exposa pe primera vegada la importància d'aquest encàrrec.

 

El número sencer de la revista, editat per la Federació Catalana de Pessebristes, es pot veure clicant aquí: Revista Naixement, número 3

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs
         Joan Torner i Martí Castells" Inés Padrosa, revista Naixement, n. 3 (2012).

 

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs
Joan Torner i Martí Castells" Inés Padrosa, revista Naixement, n. 3 (2012).

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs
Joan Torner i Martí Castells" Inés Padrosa, revista Naixement, n. 3 (2012).

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs
Joan Torner i Martí Castells" Inés Padrosa, revista Naixement, n. 3 (2012).

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs
Joan Torner i Martí Castells" Inés Padrosa, revista Naixement, n. 3 (2012).