El dia 15 de febrer va tenir lloc la presentació del catàleg de cartografia de la Col·lecció Mascort.
El president César Barrenechea va introduir l'acte. Tot seguit la directora de la Biblioteca de Figueres, Nati Vilanova va fer el seu parlament, paraules que es poden llegir a continuació. Ella va cedir la paraula al president del consorci, Carlos Díaz Capmany qui va parlar sobre "La Cartografia i l'Art militar", paraules que també podrem llegir a continuació. Seguidament, em va tocar a mi com autora del catàleg. Com sempre, les meves paraules van ser d'agraïment al matrimoni Mascort i a l'equip de la Fundació; vaig aprofitar, també, per parlar de la metodologia emprada i de la gran quantitat d'il·lustracions -retrats dels geògrafs i cartògrafs, i portades de llibres-, que acompanyen els mapes. Va cloure la vetllada el sr. Mascort qui ens va explicar la seva afició envers aquesta disciplina amb unes paraules molt emotives.
Paraules de Nati Vilanova
SALUTACIÓ
Bon vespre a tothom, gràcies César per les teves paraules i
per continuar impulsant Amics del Castell de Sant Ferran, una associació molt
dinàmica que ens fa gaudir d'aquest entorn a través de la cultura, la història
i, com no, de l'hospitalitat dels seus membres.
Avui no jugo a casa perquè, com molts de vostès saben,
treballo a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, però em fa molta
il·lusió ser aquí presentant el darrer llibre de la Inés Padrosa La Cartografia de la Col·lecció Mascort :
escenes de la història, i compartint
taula amb el Sr. Carlos Díaz Capmany i el senyor Ramon Mascort.
Amb la Inés compartim vocació per la nostra professió i
interès per la temàtica local. Ens uneix un afecte especial fruit d’una relació
professional de més de 20 anys, -totes dues som bibliotecàries, però d’àmbits
molt diferents. En el meu cas, una biblioteca pública, i en el seu, com sabeu,
a la biblioteca privada del Castell de Peralada, un centre amb una valuosa
col·lecció cervantina, un fons riquíssim de manuscrits i incunables, llibres
amb enquadernacions artístiques úniques, etc., col·leccions que ella ha descrit
en publicacions i conferències
A banda de fer de bibliotecària, per la seva formació, la
Inés s’ha dedicat a tasques d’investigació que han donat fruit a centenars
d’articles a la premsa i en revistes especialitzades i grans obres referents i
de referència, per tots conegudes com Bibliografia Interdisciplinària de l’Alt
Empordà i el Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà, consultables per Internet,
juntament amb altres sobre història de la fotografia o de caire més local, especialment sobre Peralada com ara la recent
monografia dedicada a l'Església del Carme. La seva capacitat de treball és
admirable -només cal veure el seu bloc per internet-, sempre té projectes sobre
la taula, sense deixar de banda ni la família ni les aficions més quotidianes
com la cuina. Els seus treballs són impecables, amb metodologia científica.
Durant l’etapa de preparació i elaboració dels llibres és on hem coincidit més,
jo darrera el taulell o des del despatx a través del correu electrònic l'hi he
resolt consultes bibliogràfiques.
La seva trajectòria professional i la seva inquietud i
passió per la recerca, també l’han
portat a comissariar exposicions. Des de fa una dècada, és responsable de les
exposicions anuals del Castell de Peralada, una cita que ningú s’hauria d’haver
perdut. Sortosament de cada mostra en
queda un elaborat catàleg!
Com el llibre que avui presentem a Figueres! La Cartografia de la Col·lecció Mascort :
escenes de la història és el catàleg de l’exposició homònima que la Inés
mateixa va comissariar i que es va poder
visitar a la Casa Galibern, de Torroella de Montgrí, seu de la Fundació
Mascort, entre els mesos de juny a novembre de 2018. Vaig assistir personalment
a la inauguració d'aquesta exposició, un singular esdeveniment cultural que va
tenir lloc al pati interior de la casa, d’estil colonial, amb columnes i
galeries que formen un petit claustre allargat. Aquella exposició, repartida per
les diferents estances de la casa, va ser una oportunitat única per a
contemplar més d'un centenar de mapes, cartes marítimes i objectes antics únics
que complementaven l’exposició, com ara espases, pistoles o restes de vaixells
que el senyor Mascort ha anat adquirint al llarg dels anys.
El Sr. Mascort, influit pel seu oncle, el destacat pintor
José María Mascort Galibern, que li va despertar l'amor i fascinació per l'art,
la natura i la història, s'aficionà al col·leccionisme des de ben petit i ha
aplegat una col·lecció notable d'obres de ceràmica, numismàtica, escultura,
moble i, pintura que, des que es fundà la Fundació Mascort, l’any 2007, ha donat a conèixer públicament a través
d'exposicions i llibres, fins a un total de dinou, que ha editat ell mateix, el
darrer, aquest volum que presentem. En
tot cas, la Inés us acabarà de descobrir la personalitat i la passió del Sr
Mascort pel col·leccionisme.
La col·lecció cartogràfica del Sr. Mascort és de les més
importants de Catalunya. Conté 240 gravats de mapes, cartes nàutiques, vistes i
representacions de tipus militar dels segles XVI a XVIII, de Catalunya i de
poblacions, algunes tan properes a Mascort com Torroella de Montgrí, així com alguns
atles i llibres de viatges dels segles XVIII i XIX que incloen nombrosos
gravats i làmines. Un d’aquests atles és el conegut amb el nom de Petit
Beaulieu, que inclou una vista de Figueres, Roses i La Jonquera, entre
d’altres.
Però qui va fer aquests gravats i mapes? Qui els
encarregava? Totes aquestes dades històriques en les proporciona Inés Padrosa
al principi del llibre on fa una magnífica contextualització de l'evolució de
la cartografia entre els segles XV i XVII. El descobriment del Nou Món va fer
que tothom es questionés els postulats de Claudi Ptolomeu, astrònom, astròleg i
bibliotecari d'Alexandria, autor de la Geografia,
el primer mapa del món, i calia una nova
producció cartogràfica. Reis, nobles, polítics, eclesiàstics encarregaven als millors cartògrafs,
geògrafs, dibuixants i gravadors la realització d'atles, mapes murals, mapes
físics, globus terraquis, etc., alguns dels quals s'han conservat fins als
nostres dies. Països Baixos i França eren nacions on hi havia els millors cartògrafs
als segles XVI i XVII, seguides d’Alemanya i Anglaterra. En el segle XVI es van
expandir els mapes regionals, promoguts per cartògrafs com Sebastian Munster
(vegeu el mapa 4 del catàleg) mentre que el segle XVII fou el segle de la
publicació dels atles. Alguns noms de cartògrafs que cal recordar són Abraham
Ortelius (mapa 110) i Gerard Mercator (mapa 6, 111), ambdós flamencs, presents
en el llibre.
El catàleg és d'aquelles obres que ens desperta la
curiositat pel coneixement del territori i per l'art de la cartografia ja que contempla
tant la vessant artística com la vessant històrica de la col·lecció del Sr. Mascort.
La Inés ha dividit els documents en grups temàtics:
·
Mediterrani i península Ibèrica;
·
insularis i cartes nàutiques d’àrees geogràfiques
properes, com per exemple, uns perfils costaners de Roses i Port de la Selva;
·
guerra i places
fortes, de les quals ens en parlarà el Sr. Díaz Capmany. i Catalunya. Més de 50
mapes del Principat, del 1605 a 1798, alguns de la prestigiosa família de
cartògrafs francesos Sanson (mapa 127).
El contingut està disposat de tal manera que a la dreta del
llibre sempre trobareu la imatge cartogràfica reproduïda ocupant tota la
pàgina, i a l'esquerra, tota la descripció detallada del document. Aquí és on
es nota la mà precisa de la Inés Padrosa. La descripció s'inicia amb el títol
del mapa i la menció de l'autor o autors, és a dir, el cartògraf, geògraf, i
després el gravador i l'editor amb nom i cognoms i dates de naixement i
defunció. També hi fa constar la data d'impressió de l'obra que ens molts casos
no hi apareixia, però ella la determina a partir dels participants i la seva
activitat. També s’hi inclou l'escala del mapa i les mides. En el cos de la
descripció, seguint les pautes de la catalogació de mapes, fa una explicació de
tots els detalls que hi apareixen, com ara les carteles, els marcs, les orles,
elements vegetals, el tipus de lletra, els cartouches,
els diferents títols disposats en finestres, signatures, personatges, etc. Val
a dir que molts mapes de la col·lecció Mascort eren mapes solts, però que
originalment s’havien publicat en atles. En aquests casos la Inés ha investigat
en repositoris de col·leccions digitalitzades, en catàlegs de biblioteques o en
repertoris bibliogràfics fins que ha pogut determinar en quina obra concreta
havia aparegut el mapa en qüestió.
Una altra part molt important d’aquesta descripció és la contextualització
l'autor i els fets representats. Aquestes explicacions ens aporten dades de com
funcionaven els negocis de cartografia a l’època, molts passaven de pares a
fills, els millors cartògrafs eren els
que innovaven i els qui tenien més
planxes... La Inés, a més a més, no s’oblida en aquesta explicació històrica de
ressaltar el paper de les vídues i filles dels cartògrafs que en algun moment
van portar el negoci familiar!
Finalment, com no podia ser d’altra manera en una obra feta
per una bibliotecària, trobareu una extensíssima bibliografia que demostra fins
on ha arribat la investigació de la Inés i quant d’útil pot ser aquesta obra
per a altres col·leccionistes i institucions que disposin de mapes de la
mateixa època.
En definitiva, ens trobem davant d’una obra extraordinària
tant per estudiosos com per curiosos, un llibre per regalar, per gaudir-ne, per
endinsar-se en el món de la cartografia i dels seus principals artífexs (Ortelius,
Mercator, Beaulieu, Sanson, Blaeu, Bodenehr...), però també un llibre per posar
en valor el patrimoni documental del Sr. Mascort i difondre una col·lecció
cartogràfica fins ara en mans privades. Felicito a la Inés per aquest
treball erudit....i al Senyor Mascort per la seva tasca editorial i pel bon
gust a l’hora de seleccionar les peces que adquireix.
Nati Vilanova
Directora Biblioteca Fages de Climent
 |
| Fot. de Martí Dacosta |
Paraules de Carlos Díaz Capmany
LA
CARTOGRAFÍA.- PRESENTACIÓN CATÁLOGO.
En el pasado otoño, fui
invitado amablemente a la presentación en Torroella de la Exposición de la
Cartografía de la Colección Mascort. Pese al gran interés que tenía por acudir
al acto no pude hacerlo por graves obligaciones familiares. Tenía noticias de
la Fundación Mascort y sus importantes colecciones, pero cuando llegó a mis
manos el libro catálogo que hoy se presenta aquí, quedaron desbordadas todas
mis expectativas, mi grado de sorpresa fue enorme.
También es muy grande el agradecimiento que me permito dirigir al señor Mascort, por haber facilitado
la publicación de esta obra, tan rica en contenido y tan cuidada en
presentación. Ello es, sin duda, fruto del enorme valor emocional que para él
tiene la Cartografía como medio de representación de escenarios donde se han
producido sucesos importantes, tal como él mismo dice en las primeras líneas
del Prólogo.
También antes de seguir
adelante quiero felicitar a Inés Padrosa por el excelente y útil
libro, rebosante de erudición, que ha hecho; y cuyas virtudes acaba de
explicarnos, la Directora de la Biblioteca de Figueres, de manera insuperable.
Gracias Inés por tu trabajo.
Gran parte de los grabados realizados durante la Edad Moderna que se nos ofrecen en el
libro pueden inscribirse en el ámbito de la cartografía militar. De este
grupo voy a hablar un poco.
La
aplicación de la pólvora a las armas, al empezar el Renacimiento, modificó
notablemente el concepto y las formas tradicionales de hacer la guerra potenciando
el factor terreno. El conocimiento del terreno será una disciplina
indispensable al mando militar. El terreno es uno de los factores que
contribuyen a la decisión.
Ciertamente el terreno no es
el único factor a considerar en la estrategia o en la táctica. Se
cuentan otros: misión, enemigo y medios propios, son los más clásicos. Pero el
terreno, en su aspecto geográfico, es el único factor que puede conocerse
exactamente y con precisión de antemano. No obstante, el terreno es un valor
potencial, cuya utilización depende del mando. Bien usado, adquiere un
valor trascendente. En otro caso sirve de nada o de muy poco.
El terreno,
pues, necesita estudiarse y enjuiciarse: primero geográficamente; luego
militarmente. Su examen detenido nos dice sus posibilidades de todo orden:
tácticas (enlaces, visibilidad, viabilidad, cubrición, etc.); logísticas
(recursos, transportes, etc.) y estratégicas (profusión de vías de comunicación
y el rendimiento de ellas, grandes líneas geográficas reguladoras de los
movimientos, etc.).
Los mandos militares, para
decidir, necesitan tener a la vista imágenes que les reproduzcan los terrenos conocidos o que les faciliten
formarse idea anticipada de los desconocidos. Conocer el país extraño para
invadirlo o el propio para defenderlo. Esa visión se la proporcionará la
CARTOGRAFÍA.
La
cartografía militar
Apenas descubierto el
importante papel que el terreno había adquirido con el empleo de las nuevas
armas, principiaron los esfuerzos para estudiarlo, conocerlo y describirlo.
Especialistas que llevaban a los campos de batalla una formación científica,
hasta entonces reñida con las armas, aplicaron a los reconocimientos y al
levantamiento de los planos, puramente militares, los útiles estudios
matemáticos.
Durante los siglos XVI y XVII,
los ingenieros militares y los artilleros, fueron seleccionados entre el
personal militar que demostraba un cierto interés o facilidad para las
matemáticas y la arquitectura militar. Entre las habilidades que los
distinguían estaba la del dibujo, en principio utilizado para las cuestiones
más técnicas de la construcción. Sin embargo, estas capacidades fueron
aprovechadas también para tareas de información, tal como la descripción y
reconocimiento de territorios, la representación de campañas militares e,
incluso, en tareas de espionaje.
A mediados del siglo
XVII el uso de la cartografía era generalizado en la Europa Occidental, tanto
como bien de consumo como en forma de útil de trabajo. El incremento de mapas y
planos había sido espectacular, aunque el desarrollo fue muy desigual en las
diferentes cortes europeas.
Ciñéndonos, o limitándonos, a
la Edad Moderna, podríamos
distinguir, a grandes rasgos, tres
grandes modos de representación de la cartografía de carácter
militar en función de su contenido y la forma como se trata: las
corografías territoriales; las vistas y escenas de batallas, y las planimetrías.
GRABADO 41.- Nicolás de FER.- ROSELLÓN y
AMPURDÁN (parte)
Las corografías militares: son
el resultado de superponer información de carácter estratégico a la descripción
geográfica del territorio. En este modo
los aspectos militares son muy concretos: interés por los caminos y los
pasos (collados de montaña, puentes) y por las fortificaciones, que en muchos
casos adquirirán un carácter ornamental y serán representadas mediante su
planimetría esquematizada y dispuestas en la imagen en forma de orla. Una buena
parte de mapas territoriales fueron hechos por militares.
GRABADO 88.- BEAULIEU.- ISLA DE LOS FAISANES.
Las vistas de ciudades y las
escenas de batallas o asedios: pensadas tanto como recurso
pedagógico como imagen informativa, fueron canalizadas principalmente para un
aprovechamiento comercial, e impulsadas por los gobernantes como una forma de
propaganda. Los conflictos bélicos de la segunda mitad del siglo XVII y
principios del XVIII proporcionarán los escenarios, y los objetos representados
serán las plazas fuertes, y batallas Otra característica propia de estas
imágenes es la componente narrativa de la obra. En la guerra de Sucesión,
destaca el paso de la representación figurativa de las tropas al uso de signos
convencionales para indicar las unidades; también se dibuja la red de
trayectorias de tiro de las baterías.
GRABADO 68.- ANÓNIMO.-
PLAZA FUERTE DE SAN FERNANDO.
Las planimetrías: son,
para muchos, la expresión más auténtica de la cartografía militar, ya
que aúnan la corrección geométrica con una utilidad práctica inmediata, sea
para planificar, para construir, para pasar al ataque o para defender una
posición. Las planimetrías pretenden ser objetivas, científicas.
Mateo CALABRO, que fue director de la Academia de Matemáticas de Barcelona,
afirmaba que entre los modos de representación era la planimetría el que el
ingeniero militar debía dominar.
Cada uno de estos modos de
representación evolucionó con el paso del siglo XVII al XVIII. Por
un lado por el cambio de gustos en lo estético; por otro, por la paulatina ordenación
de la actividad cartográfica de los militares. En el año 1691 se funda en
Francia el Cuerpo de Ingenieros, los ingenieros del rey. El mismo Vauban estuvo
preocupado por uniformar la práctica cartográfica de los ingenieros. Un
trayecto parecido sigue la ordenación emprendida en España. Felipe V fundó en el
año 1710 el Real Cuerpo de Ingenieros, y en el 1711 la Real y Militar Academia
de Matemáticas de Barcelona.
La voluntad que
subyace en las distintas reglamentaciones que se publicaron en España, y en
Europa, a lo largo del siglo XVIII, sobre la actividad de los ingenieros
militares, es unificar y sistematizar los diferentes componentes de la
delineación de planos.
Los distintos tipos de
cartografía que llevaron a cabo los militares los podemos
encontrar en la celebrada obra de BEAULIEU: cartógrafo francés que trató el
tema militar. Destaca por su elevada producción, parte de la cual hace
referencia a Cataluña. Utilizó los diferentes modos de representación
descritos. Pese a que su temática era militar, la finalidad que buscaba era más
bien comercial: la de dar noticia gráfica de las victorias francesas para mayor
gloria de su monarca. En París existía una cierta industria de este tipo que
competía por publicar rápidamente los últimos acontecimientos de forma que con
frecuencia se aprovechaban las planchas de campañas anteriores que se
actualizaban con las novedades de nuevas campañas, o no.
Para
acabar haré unos comentarios sobre dos grabados, dos vistas, de BEAULIEU, que representan dos acontecimientos
separados casi cincuenta años y que complementan, de algún modo, lo que acabo
de decir. Estos grabados se refieren a los sitios de Roses de 1645 y 1693.
(Grabados 99 y 100 del libro).
Son dos grabados, preciosos a
mi gusto, y casi idénticos. Tienen el mismo primer plano, el mismo fondo con las
montañas y el mar, la misma perspectiva de la plaza. Pero, el primero es fiel a
la acción bélica que representa y el segundo no. El primero fue estampado en
vida de BEAULIEU (su muerte ocurrió en
1674); el segundo fue editado en 1694, por el taller que regentaba su sobrina.
GRABADO 99.- BEAULIEU.- SITIO DE ROSES 1645
El primero, Sitio de 1645, es
fiel a la acción bélica que representa, tanto por el despliegue del campo
atrincherado, frente a los baluartes de San Juan y San Felipe, como por el
dibujo de las voladuras que causaron las brechas que determinaron la rendición de la plaza.
GRABADO 100.- BEAULIEU.- SITIO DE ROSES 1693.
El segundo, Sitio de 1693,
repite la misma disposición del campo atrincherado, cuando en esta ocasión el
ataque se produjo por la parte opuesta de la plaza, frente a los baluartes de
Santiago y de Santa María.
GRABADO 101.- BEAULIEU.- SITIO
DE ROSES 1693.
Lo dicho para el grabado de
1693 es extensivo al grabado que ahora presento, en lo que se refiere a la
parte inferior.
GRABADO
30.- LEPAUTRE.- SITIO DE ROSES 1693.
Un grabado de LEPAUTRE (Grabado
30), autor coetáneo de la segunda acción, confirma, sobre el plano, que el
ataque, en el año 1693, se realizó desde Levante.
Concluyo. Los grabados
99 (Sitio de 1645) y 100 (Sitio de 1693) tienen, los dos, un valor
propagandístico. Aunque el 99 (Sitio de
1645) tiene, además, un valor pedagógico
al ser fiel a la acción bélica que representa.
Los anteriores comentarios no
comportan demérito a los grabados. Sin duda respondieron, en su momento, a
la finalidad que se proponía el autor: la difusión de una hazaña para mayor
gloria del monarca. Hoy son elementos importantes para la investigación
histórico militar, además del valor artístico y suntuario que, sin ninguna
duda, tienen.
Muchas gracias por su
atención.
Figueres, 15 de febrero de
2019.
Carlos Díaz Capmany.
 |
| El sr. Ramon Mascort i Inés Padrosa (Fot. de Martí Dacosta) |
 |
| Ramon Mascort, Carmen Pascual de Mascort, Mariona Comellas i Inés Padrosa. |
 |
| Diego Borrego, César Barrenechea, Felipe Redal, Inés Padrosa, Ramon Mascort, Carmen Pascual de Mascort, Héctor Amelló, Elena Salazar, José Luis Torres i Nati Vilanova. |
 |
| Carlos Díaz Capmany, César Barrenechea, Nati Vilanova, Inés Padrosa i Ramon Mascort. |
La millor Col·lecció Cartogràfica editada en un llibre. Empordà Digital
