Toto seguit, es pot llegar l'article:
divendres, 30 de desembre del 2016
El diari ARA recull la descoberta de l'autoria dels Vitralls de Peralada
Jordi Carreras en el número d'ahir 29 de desembre recull la descoberta!!
Toto seguit, es pot llegar l'article:
Toto seguit, es pot llegar l'article:
dilluns, 26 de desembre del 2016
CASAL DE CASTELLÓ - II Cicle de conferències
Proper Cicle de Conferències a Castelló d'Empúries, donades per castellonins o gent vinculada a la vila. I, evidentement, desenvolupant temes de la comtal vila.
Pel que a mi respecta el meu torn será el dia 3 de març i el títol "Cases i panteons senyorials a Castelló d'Empúries"
diumenge, 18 de desembre del 2016
Mauné i els seus Dinàmics - 50è Aniversari
Ahir 17 de desembre de 2016, a la Cate va tenir lloc l'Homenatge a "Mauné i els seus Dinàmics".
La filla del compositor, Montserrat Mauné, va ser l'ànima de l'esdeveniment.
Hi participaren tres dels components: Josep Joli (contrabaix), Joan Puig (tenora) i Toni Gadea (bateria). Hi era present entre el públic, també, un altre dels membres fundadors, l'Eduard Pomès.
Tot i els impediments que té en Joli, degut a un terrible accident, va fer un paper magnífic i no en parlem d'en Joan Puig: s'hi va lluïr. Així mateix Toni Gadea amb la bateria.
Al piano Santi Escura, tocava el saxo Jordi Parrot i el baix Sergi Labarta.
Va ser una llàstima que Josep Ma. Surrell no hi pogués participar, ja que ell també n'havia estat un dels membres dels inicis.
L'acte va estar molt ben preparat i va ser molt emotiu. Es passaren imatges de les actuacions del grup musical, es complementà amb retalls d'emissions radiofòniques, i lectures d'Isabel Rey i es va comptar amb la presentadora Ma Elena Heredia, qui s'ocupà d'arrodonir l'acte amb les seves intervencions.
La Sala de la Cate estava plena de gom a gom i diria una opinió crec que tots els presents s'hi sumarien: se'ns va fer curt!
Entre el públic hi havia molts figuerencs que havien viscut l'época daurada del grup, però també gent vinculada al món de la música, de Figueres i vinguda de fóra.
Entre el públic hi havia molts figuerencs que havien viscut l'época daurada del grup, però també gent vinculada al món de la música, de Figueres i vinguda de fóra.
Montserrat Mauné va dir unes emotives paraules d'agraïment i comiat.
Ben segur que hi hauria molts pares que voldrien tenir una filla com la Montserrat!
D'aquesta manera la memòria de Florenci Mauné, aquest músic innovador, avançat al temps, treballador i agoserat, no caurà en l'oblit!!
 |
| Moment de l'agraïment de Montserrat Mauné |
 |
| Isabel Rey interroga Josep Joli. |
 |
| Un momento de l'actuació amb Joan Puig en primer terme. |
 |
| Un altre moment del'actuació amb Florenci Mauné al fons tocant el piano. |
 |
| Fianalització de l'acte. |
dissabte, 17 de desembre del 2016
Roget i l'Empordà d'Ilustració Catalana al Diari de Girona
Publicat en el Diari de Girona d'avui 17.XII.2016
El Museu de l'Empordà i la Biblioteca Fages de Climent dediquen avui una viquimarató al fotògraf figuerenc
El Museu de l'Empordà i la Biblioteca Fages de Climent dediquen avui una viquimarató al fotògraf figuerenc
ROGET I L’EMPORDÀ D’ILUSTRACIÓ
CATALANA
Inés Padrosa Gorgot
Narcís Roget i Oliveras (Figueres 1873-1950) va ser un
figuerenc singular qui desenvolupà una pluralitat d’activitats i aficions:
regidor republicà, cafeter, musicòleg i fotògraf.
Fa anys que, de manera intermitent, mantinc contacte amb
l’obra de Narcís Roget. El primer va ser en preparar el recull fotogràfic Història Gràfica de Figueres. 125 anys de
ciutat (2001), ocasió en què vaig publicar una selecció de postals de la
col·lecció Ciència & Paciència, de la qual Miquel Verdaguer i ell n’eren
els autors. Al cap de dos anys, els Instituts d’Estudis de l’Alt i Baix Empordà
ens unirem per preparar l’edició facsímil de L’Empordà. Album d’Ilustració Catalana (2003), llavors em vaig
ocupar de l’estudi introductori dedicat a l’apartat fotogràfic i, més tard,
vaig dedicar-li una de les entrades en el Diccionari
biogràfic de l’Alt Empordà (2009).
Poc abans de desaparèixer la revista Ilustració Catalana (1903-1917), els responsables decidiren
recollir tot el que ja s’havia publicat i feia referència a l’Empordà (biografies,
descripcions, relats, poesies o música), i reunir-ho en un sol volum. La
revista es caracteritzava per ser profusament il·lustrada, i la fotografia n’era
la principal protagonista amb una interessant característica: una bona part de
les imatges disposava d’autor. Així és com trobem reproduïts els treballs de destacats
fotògrafs professionals com el gironí Martí, els barcelonins Audouard i Renom o
bé el gran foto-reporter Frederic Ballell, i una setantena sense signar que
corresponen a les reproduccions del fotògraf J.M. Cañellas per l’Àlbum
Rubaudonadeu.
Ara bé, una bona part de les imatges estan realitzades
per fotògrafs amateurs i aquí és on el nostre homenatjat fa acte de presència,
al costat d’altres reconeguts com Josep Pichot; Macià de Vilafant; Monsalvatge;
el doctor Arruga vinculat a Begur; el doctor Bartumeus qui estiuejava a
Cadaqués, o el seu amic Verdaguer.
Roget publica fotografies de diferents llocs de la
comarca que inclouen Cadaqués; Castelló d’Empúries; Figueres; Pont de Molins i
La Muga; Portbou; Roses; Sant Pere de Roda i Vilabertran, una d’elles la façana
de l’antic edifici abacial i l’altra, impactant, en la què s’observa l’estat ruïnós
d’una part del claustre, torre i teulades del monestir.
 |
| Façana de l'antic edifici abacial de Vilabertran Foto: Narcís Roget. |
 |
| Interior de la nau principal del monestir de Sant Pere de Roda. Foto: Narcís Roget. |
En homenatge seu, el Museu de l’Empordà i la Biblioteca
Fages de Climent han convocat una viquimarató per crear la seva corresponent entrada
a la popular enciclopèdia online.
divendres, 16 de desembre del 2016
Palau de la Generalitat - Recital 30è Aniversari del Festival Castell de Peralada
Avui, la Generalitat ha reconegut la tasca duta a terme per Carme Mateu de Suqué impulsant la música mitjançant el Festival Internacional Castell de Peralada. 30 anys de Festival i un reguitzell d'artistes i actors de les diferents disciplines.
El Conseller Santi Vila ha iniciat els parlaments, seguit del director de Festival Oriol Aguilà, ha continuat Isabel Suqué directora de la Fundació Castell de Peralada i la cloenda ha anat a càrrec del President de la Generalitat Sr. Carles Puigdemont.
Tal com publicava a la monografía de la Diputació de Girona Peralada : "En el decurs dels anys, el Festival s'ha dedicat a recrear les obres dels més destacats compositors ... Hi ha intervingut un elevat nombre d'intèrprets cabdals de a música clàssica: Plácido Domingo, Josep Carreras, Alfredo Kraus o Mstislav Rostropóvitx; batutes insignes com Lorin Maazel o Zubin Metha; cantants com Samy Davis, Aznavour, Moustaki, Romina i Al Bano, i ballarins com Nureyev o Alicia Alonso. Entre els artistes nacionals es pot destacar Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat, Miguel Ríos, Miguel Bosé o Ana Belén."
L'acte ha estat amenitzat per la magnífica interpretació del pianista barceloní Josep Buforn i l'extraordinària interpretació de la soprano tarragonina, Sara Blanch.
 |
| Conseller Santi Vila, Pr. Generalitat Carles Puigdemont, Sra. Isabel Suqué. |
 |
| Director Festival Oriol Aguilà, Conseller Santi Vila, Pr. Generalitat Carles Puigdemont, Sra. Isabel Suqué |
 |
| Josep Buforn, piano i Sara Blanch soprano. |
 |
| Sara Blanch |
 |
| Sara Blanch |
dilluns, 12 de desembre del 2016
Eva Vázquez a EL Punt-Avui, es fa ressó dels executors dels vitralls de l'església del Carme de Peralada
Cultura
El taller Rigalt i Granell és l'autor dels vitralls del Carme de Peralada
Inés Padrosa ha documentat l'encàrrec dels Rocabertí a la prestigiosa casa modernista de Barcelona
L'església va ser reformada a finals del segle XIX
 |
| LA rosassa del Convent del Carme de Peralada. Una mostra de la millor vidrieria modernista. (Fot. Inés Padrosa) |
E.V - Peralada
En els seus freqüents viatges al fons dels Rocabertí de l'Arxiu del Regne de Mallorca, la bibliotecària i arxivera del Castell de Peralada, Inés Padrosa, ha pogut completar el registre dels artesans i professionals que van intervenir en la restauració de l'església del Carme, cap a 1890, amb dades inèdites que permeten confirmar que la prestigiosa casa Rigalt i Granell de Barcelona hauria dissenyat els vitralls modernistes de l'absis, el cor i la façana. El comte de Peralada, Tomàs de Rocabertí, estava perfectament al corrent del gust refinat d'aquest taller de vitralls que el 1888 havia rebut la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i que treballaria sovint, anys més tard, per a l'arquitecte gironí Rafael Masó, tot i que seria conegut sobretot pel conjunt que va projectar per al Palau de la Música Catalana.
El 1890, quan el comte s'hi va posar en contacte, Antoni Rigalt acabava de crear societat amb l'arquitecte Jeroni Granell, fill del mestre d'obres de la restauració del Carme i, per tant, qui hauria facilitat la relació amb els comtes, segons conjectura Padrosa, que considera que l'obra de Peralada seria, en conseqüència, un dels primers treballs importants de l'empresa. Rigalt va proposar l'arquitecte August Font com a autor del disseny dels vitralls (vint vidrieres dobles, més la rosassa i el vitrall d'una capella), que presenten temes religiosos i heràldics. Al fons Rigalt del Museu del Disseny de Barcelona es conserven, a més, dos dibuixos a tinta aquarel·lats que correspondrien als àngels músics de les vidrieres principals de l'absis. Els resultats de la investigació, publicats a El Butlletí de Peralada, permeten resseguir també els encàrrecs fets a la Casa Orsola, Solà i Cia per al terra hidràulic del temple, al mosaista Gian-Domenico Facchina, al tallista de sants Miguel Castellanas o als germans Gómez de Girona per a la fusteria.
dimecres, 7 de desembre del 2016
El setmanari Empordà es fa ressó de l'autoria dels vitralls de l'Església del Carme de Peralada
Cristina Vilà en el seu article publicat en el dia d'ahir, 6 de desembre sintetitza magnífiament la importància de la troballa!
 |
| Cristina Vilà. Empordà, 2016.XII.06 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)