dilluns, 28 de juliol del 2025

Avinyonet de Puigventós. Presentació de La veu del violí.

Avinyonet de Puigventós, 27 de juliol de 2025

Presentació del llibre La veu del violí de Lluís Brugués, dedicat a Gonçal COmellas.


                                        Muntatge fotogràfic de l'Ajuntament d'Avinyonet 
                                        de l'acte de la presentació.

Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres.


Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres.



El públic assitent.


Inés Padrosa, Mavi, Gonçal Comellas, Júlia Gil i José Luis Torres.




Paraules de presentació de La veu del violí

Avinyonet de Puigventós, 27 de juliol de 2025

Bona tarda,

Alcaldessa, regidors, avinyonetencs, amics... benvinguts tots!

Avui tenim la satisfacció de presentar una nova obra del doctor Lluís Brugués relacionada amb Gonçal Comellas.

De fet, de tots es coneguda la vàlua del duet protagonista del dia d’avui : en gonçal i en lluís o bé en LLuís i en Gonçal.

Però cal tenir en compte que res seria el mateix de no comptar amb una persona que creu en ells, que s’ha convertit en la seva aliada, en la seva divulgadora tant a avinyonet com a l’alt empordà: m’imagino que molts encertareu a qui em refereixo, es tracta de l’alcaldessa Júlia gil.

recordem que avui fa exactament un mes que gonçal comellas va rebre el premi empordà 2025, la màxima distinció del consell comarcal de l’alt empordà. guardó en el que l’alcadessa hi va tenir molt a veure.

Fet aquest incís, tornem a l’autor ...

L’autor de l’obra, el musicòleg Lluís Brugués, ens té acostumats a una sèrie de treballs molt ben documentats.

Donada la seva hiperactivitat, en aquests darrers anys ens ha “regalat” estudis de diversos músics entre els que s’hi compten JOAN CARRERAS DAGAS; els germans Civil; un empordanès fill de Vilajuïga, en SALVADOR DABAU CAUSSA; la d’ANTONI ROS MARBÀ, ... la del violoncel·lista TOMÀS SOBREQUÉS i MASBERNAT (1878-1945). I, actualment està treballant en dues obres relacionades també amb la música, una d’elles dedicada a Claudi Arimany i l’altre relacionada amb la música a l’Alt Empordà en la qual, he d’afegir que hi col·laborem plegats.

Personalment, em satisfà compartir, de nou, taula de presentació amb en Gonçal i en Lluís. De fet, reprenem una pràctica iniciada fa 4 anys.

Tots recordarem que, el 24 d’abril de 2021, en aquesta mateixa sala va tenir lloc el tret de sortida de la primera obra d’en Lluís dedicada al violinista i titulada Gonçal Comellas. La integritat musical d’un violinista de referència. En aquell moment, en companyia de l’alcaldessa, tots tres hi érem presents.

I va ser precisament a partir de la gestació i sortida d’aquesta obra i de la seva traducció al castellà que, el duet format per Comellas-Brugués, dit en terminologia pròpia dels músics, va començar a “fer bolos”. És a dir, van presentar l’obra en diferents punts de la geografia espanyola. Circumstància que els ha permès compartir moltes experiències i alegries.

En el decurs d’aquelles hores compartides en Lluís, que no pot estar-se de deixar per escrit el que veu i el que viu, anava prenent apunts de les converses mantingudes durant el dia amb en Gonçal ‒tot sigui dit converses amb moltíssimes referències musicals‒, de les trobades amb antics deixebles del violinista, de les impressions dels monuments, dels plats típics ... converses riques amb ingerències al món musical, a la història de l’art, a la gastronomia, donant un especial èmfasi als concerts que en Gonçal havia dut a terme en cadascun dels llocs.

Tan va ser així que Lluís Brugués, que sempre barrina quina en farà... va tenir la idea de recollir-ho tot en un nou llibre.

Aquest, però, seria un llibre ben diferent de l’anterior.

L’obra que avui presentem és una aportació poc habitual, ja que es tracta de l’apropament al personatge, al músic, al virtuós del violí en primera persona. Coneixerem de primera mà les seves opinions, les seves impressions i preocupacions i alguna anècdota curiosa. Per tant, molt escaient el títol “La veu del violí”, en definitiva, la veu de Gonçal Comellas.

Resumint, tal i com diu l’autor a la introducció:

“Hem practicat tota mena de comunicació verbal: en funció del dia, de l’estat d’ànim o del tema plantejat, hem dialogat, xerrat, discutit, criticat, confabulat, hem fet xiuxiueig, ens hem entrevistat, hem cantat i ens hem emocionat...”.

Per tant, en la seva lectura descobrirem, entre altres qualitats, un Gonçal Comellas assequible, senzill, amb sentit de l’humor, dotat d’una molt bona memòria (encara que, en alguna ocasió, una mica despistat!). Conegut arreu i respectat i estimat pels seus companys i deixebles.  

L’obra està estructurada en 10 capítols i compta amb un Annex que consisteix en un inventari discogràfic de 24 Cds amb 109 peces enregistrades, interpretades entre 1968 i 1988, i recuperades pel violinista. I acaba amb un útil índex onomàstic.

Tal i com comentava, aquests 10 capítols, fonamentalment estan basats en diferents viatges, alguns directament relacionats amb les presentacions del llibre, altres amb el gaudi personal. Ara bé, tots estan directa o indirectament relacionats amb la música.

De la mà de Lluís Brugués sabrem què representa per Gonçal Comellas la música. En recollim un exemple. Així ho sintetitza Gonçal Comellas:

“La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats. Entre d’altres, ha de suscitar una experiència estètica en l’oient, ha d’expressar sentiments, emocions, ... i, a més ha de complir una funció terapèutica.” (p. 26)

 

Així mateix, l’autor ens desvetllarà diferents característiques de l’homenatjat. De manera que tot viatjant, acompanyats de la Mavi i la Mari Luz:

 

Descobrirem la importància de les emocions (de fet ja quedava recalcat en la seva definició de la música).

GC ens explicarà com pel fet d’haver intervingut les emocions, ell com a intèrpret s’ha sentit tan o més emocionat en un lloc proper i senzill que en un d’emblemàtic i majestuós.

Per això, tal i com manifesta Gonçal Comellas va ser el seu primer concert a Avinyonet, en el seu entorn més proper acompanyat de tots aquells a qui coneixia i estimava, un dels més emotius que manté en el record.

Altres dos ocasions memorables, també acompanyades d’emocions, foren una a Londres amb l’Orquestra del Festival de Londres dirigida per Yehudi Menuhin a la Catedral de Southwark i, l’altra, amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, al Palau de la Música. En la primera va ser felicitat personalment pel gran violoncel·lista Maurice Gendrom i, en la segona, pel seu mestre, Joan Massià.

 

Descobrirem com davant les dificultats busca noves fites professionals

De violinista passa a la direcció d’orquestres i a la pedagogia musical.

Primer forma part de diferents formacions orquestrals com l’Orquestra Simfònica de Madrid. Més endavant, però, els seus gustos i predileccions musicals el porten a buscar nous horitzons i esdevé creador, ànima i membre fundador de diverses formacions com  l’Orquestra de Cambra Reina Sofia, del Quartet Emera, del Quartet Ciutat de Barcelona; de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas o de l’Orquestra Unesco de Barcelona.

 

 

 

Descobrirem el gran nombre de Concerts celebrats en espais religiosos.

Per suposat, ha tocat en els monestirs i esglésies més emblemàtiques de Catalunya.

Descobrirem el gran nombre d’exalumnes repartits pel món.

Descobrirem la seva participació en projectes musicals solidaris.

Descobrirem les seves predileccions musicals.

I també descobrirem quins han estat els diferents violins de Gonçal Comellas:

El més important, el Guarnerius de 1708, adquirit a París que, un dia, distret, el va oblidar en un restaurant.

 

Resumint i com a colofó, llegeixo una última reflexió de Lluís Brugués dirigida directament a l’homenatjat. Diu així:

“De satisfaccions en el camp professional no te’n pots pas queixar. Des de jovenet vas ser aplaudit i reconegut. Ets conegut i vas ser amic de grans personatges. T’han premiat en l’àmbit nacional i internacional. Has viatjat per mig món. Vas ser requerit a participar en quasi tots els festivals de música que hi havia, i vas impartir cursos en institucions acadèmiques prestigioses. Et vas poder comprar un dels millors violins que existeixen ...”.

 

Avui, de nou, homenatgem Gonçal Comellas. Un avinyonetenc que ha recorregut mig món amb un farcell ple de notes musicals i amb les vivències de la infantesa. Ell ha posat el nom d’Avinyonet de Puigventós i, per extensió, el de l’Alt Empordà, en el mapa musical mundial.

Moltes gràcies Gonçal i moltes gràcies Lluís per deixar-ne constància!

 


diumenge, 13 de juliol del 2025

Presentació del nou llibre de Lluís Brugués dedicat a Gonçal Comellas.

 

Avinyonet de Puigventós

El proper 27 de juliol tindrà lloc la presentació oficial del nou llibre del doctor Lluís Brugués, pedagog, musicòleg i biògraf de músics. 

En aquesta ocasió el dedica de nou al reconegut violinista d'Avinyonet Gonçal Comellas.

L'enhorabona a l'autor, a l'homenatjat, a l'alcaldessa i a tots els avinyonetencs!

M'han honorat en encarregar-me la presentació!





divendres, 27 de juny del 2025

Lluís Sellés: Músic i fotògraf

 Un altre article que m'havia quedat pendent de posar al blog és el dedicat a Lluís Sellés Romà (1922-1979).

Aquest es va publicar a l'apartat de "Biografies Castellonines" de la revista El Salner, Butlletí del Grup Cultural Comtat d'Empúries de Castelló d'Empúries, núm. 4 (1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.


Pròsper Pumareda: Músic i fotògraf

 Aquests dies m'adono que l'escrit dedicat a Pròsper Pumareda Puig, de Llançà, m'havia quedat en el calaix. Va sortir  publicat l'any 1999 a la revista de Llançà, la Farella.

Fill de Salvi Pumareda Ferrer, músic i fiscornaire (1894-1971).


"Prosper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines",
Inés Padrosa. Farella, 9 (1999), p. 31-33.

"Prosper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines",
Inés Padrosa. Farella, 9 (1999), p. 31-33.

"Prosper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines",
Inés Padrosa. Farella, 9 (1999), p. 31-33.


dijous, 26 de juny del 2025

Escrit en memòria de Miguel Suqué Mateu publicat a Orgull de Figueres

 

A mida que anem fent camí … la vida ens apropa a diferents persones. I, per qüestions d’afinitats, algunes les sentim més properes... En aquests darrers anys he hagut de lamentar sensibles pèrdues d’algunes amb les quals havia establert bona sintonia. És el cas que avui m’ocupa i, per aquest motiu, convidada per Josep Adolf Estrader, aquestes paraules en record i homenatge de Miguel Suqué Mateu.
Miguel Suqué ha transcendit com a empresari, però també per haver estat la quarta generació d’una reconeguda família d’arrels barcelonines amb estrets vincles amb Peralada. De fet, tant els seus progenitors com ell i els seus germans s’han caracteritzat per potenciar i diversificar els serveis de lleure de la vila que, tot sigui dit, de retruc han beneficiat la comarca.
Però val a dir que Miguel Suqué, vinculat a diferents grups empresarials i empreses, tenia especial predilecció per la Hispano Suiza creada pel seu besavi Damià Mateu.
Des de feia cap a quaranta anys s’havia fixat diversos objectius que, de mica en mica, va anar aconseguint. Les primeres passes foren: reivindicar els seus avantpassats creadors d’una firma que ha passat als annals de la història de l’automobilisme, recuperar la marca i al mateix temps retre homenatge a la seva progenitora ‒traspassada l’any 2018‒ en donar el seu nom de pila als automòbils apareguts el 2019 i el 2020: Carmen i Carmen Boulogne.
Però encara li mancaven dues fites més per acomplir: La primera, crear un espai dedicat a la Hispano a Peralada perquè tots els visitants coneguessin els vincles de la família amb aquella empresa nascuda l’any 1904. I l’altra, un llibre sobre la seva història, però havia de ser un llibre escrit per algú que formés part del Grup Peralada, ja que segons ell mateix comentava llibres sobre la Hispano n’hi havia molts. Ambdues les va poder veure realitzades.
En el decurs de les gairebé quatre dècades d’estada a Peralada i segurament pel fet d’haver estat responsable d’un dels llocs més emblemàtics del conjunt com ho és la biblioteca, he tingut ocasió de compartir diferents moments amb la família Suqué Mateu i, en els darrers anys, especialment amb la Isa, en Javier i, sobretot, amb Miguel Suqué.
Alguns d’aquests moments han estat d’alegria com la celebració dedicada a la memòria del seu besavi Damià Mateu (2014); altres han estat moments de tristesa, quan va tenir lloc el traspàs de Carmen Mateu i el d’Artur Suqué; altres, han suposat reviure emocions com quan es va preparar l’exposició dedicada a la seva mare.
Els darrers, sens dubte, han estat per compartir projectes engrescadors, com la creació del nou espai dedicat a la Hispano Suiza, en una de les dependències del Museu de Peralada, i el darrer gran projecte va ser la preparació del llibre dedicat a la Hispano, període en el qual vam estar en contacte permanent.
Des d’ahir em revenen totes aquestes vivències i records i, com sol passar, sembla impossible la seva absència.
D'ell en guardo el millor record que es pot tenir d'una persona i és el de ser "una bona persona". Descansa en pau allà on siguis.

diumenge, 15 de juny del 2025

Una sentida pèrdua, Miquel Suqué Mateu

En aquests darrers anys he hagut de lamentar sensibles pèrdues. 
Avui em voldria centrar en la de Miguel Suqué.
En el decurs dels anys he tingut ocasió d'estar en contacte amb Miguel Suqué que, avui, dissortadament, ens ha deixat.
Vàrem compartir celebracions com la dedicada a la memòria del seu vesavi Damià Mateu, una altra més trista dedicada a la memòria de la seva mare, i altres més satisfactories com la creació de l'espai dedicat a la Hispano Suiza i el darrer gran projecte va ser la preparació del llibre dedicat a la Hispano periode en el qual vam estar en contacte permanent.
Avui, en assabentar-me del seu desenllaç em revenen totes aquestes vivències i sembla impossible que no hi sigui.
D'ell en guardo el millor record que es pot tenir d'una persona i és el de ser "una bona persona".
Descansa en pau allà on siguis.


    Homenatge a Damià Mateu, 2014. Quan encara hi erem tots!. Biblioteca del Palau de Peralada.

dimecres, 11 de juny del 2025

L'entrevista a Jaume de Puig a la seva biblioteca particular a Torroella de Fluvià

 

Amb el periodista Josep Adolf Estrader, Orgull de Figueres, seguim difonent personatges inclosos al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà.

En aquesta ocasió ens trobem a Torroella de Fluvià, lloc de residència de Jaume de Puig i Rosa Ripoll.

L'entrevista té lloc a la biblioteca. Si cliqueu la podreu seguir.

La segona part de l'entrevista, està focalitzada en el periode en què va coincidir amb Josep Tarradellas.

Si cliqueu també es pot seguir.






dijous, 29 de maig del 2025

La interactuació de la IA (Intel·ligència Arficial) o bé l'AI en la difusió dels treballs d'investigació

Quan, sense saber-ne res, la Inteligència Artificial et recensiona un article i reps la notificació d'Academia.edu. Si cliqueu podreu sentir la ressenya en anglès.

Moltes gràcies Academia.edu així com a la IA per la ressenya dedicada a aquest món apassionant de la bibliofília i del llibre imprès, en aquest cas, per fèmines gironines.

Impressores gironines a la Biblioteca del Palau de Peralada es pot llegir clicant el aquest link!!

                       Publicat als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, LXIV (2023), p. 217-240.


diumenge, 11 de maig del 2025

Els pastors protestants establerts a Figueres al s. XIX. Els López Rodríguez Murray. A Orgull de Figueres I i II capítol

 Nissagues i noms propis de casa nostra: Inés Padrosa estrena espai a Orgull de Figueres.

La bibliotecària i historiadora Inés Padrosa Gorgot ens fa l'honor de participar a partir d'ara regularment a Orgull de Figueres amb un espai mensual que ella mateixa ha dissenyat. Inés Padrosa compartirà amb nosaltres una temàtica que coneix molt bé i de la qual ha vessat ja molta tinta: les nissagues i noms propis de casa nostra. En el seu debut a Orgull de Figueres, Inés Padrosa ens parla de la nissaga dels López Rodriguez Murray, que va deixar empremta a Figueres en els primers any del segle XX. Us presentem el primer lliurament dels dos de què consta aquest tema. Demà us oferirem el segon. #Figueres #OrgulldeFigueres #InesPadrosa


Segon capítol

Nissagues i noms propis de casa nostra: Inés Padrosa ens parla dels López Rodríguez Murray (2a part). Canvi de localització per a aquest segon capítol dedicat a la nissaga dels López Rodríguez Murray. De la Santa Creu hem passat a la malaurada Fundació Clerch i Nicolau perquè va ser aquí que aquesta nissaga va traslladar l’església evangèlica i l’escola que havien obert al carrer Cervantes. Amb aquesta nissaga, la bibliotecària i historiadora Inés Padrosa Gorgot ens fa l'honor de participar a partir d'ara regularment a Orgull de Figueres amb un espai mensual fet al seu gust. Inés Padrosa compartirà amb nosaltres una temàtica que coneix molt bé i de la qual ha vessat ja molta tinta: les nissagues i noms propis de casa nostra. Gràcies i enhorabona per la gran acceptació del primer capítol, difós ahir. #Figueres #OrgulldeFigueres #InesPadrosa



dimarts, 22 d’abril del 2025

Revetlla de Sant Jordi 2025

 Un any més la Biblioteca de Figueres homenatja els autors locals i comarcals que han publicat en el decurs de l'any amb una trobada!

Enguany he coincidit amb molts castellonins i, a més, les lectures han estat relacionades en homenatge a un altre castelloní: Mn. Modest Prats!!

Moltes gràcies Nati Vilanova i l'equi de la biblioteca Fages de Climent!

I moltes gràcies a Josep Ma. Dacosta, Daco, per enviar-me la foto de grup!

St. Jordi, 2025. Caputxins, Figueres. (Foto Daco) 


dilluns, 14 d’abril del 2025

La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882).

I per Pasquetes nou Butlletí i nova aportació històrica relacionada amb els Rocabertí, els Dameto i Peralada: "La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882)".

 
La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882). Padrosa Gorgot, Inés, Butlletí, n. 72 (2025), p.20-25.

La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882). Padrosa Gorgot, Inés, Butlletí, n. 72 (2025), p.20-25.

La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882). Padrosa Gorgot, Inés, Butlletí, n. 72 (2025), p.20-25.

La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882). Padrosa Gorgot, Inés, Butlletí, n. 72 (2025), p.20-25.

La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882). Padrosa Gorgot, Inés, Butlletí, n. 72 (2025), p.20-25.

La celebració de la mort al Casal dels Rocabertí, Peralada s. XIX (II). Ignasi Dameto (1814-1880) i Joan Dameto (1805-1882). Padrosa Gorgot, Inés, Butlletí, n. 72 (2025), p.20-25.