Cloenda de l'exposició de Jordi Jubany a la Galeria El Claustre
La cloenda, ha tingut lloc el dissabte 12 de novembre, i ha representat un bonic acte festiu organitzat per Miquel, Marià Mascot i tot el seu equip!!
Els quadres de l'exposició es dispersaran, però romandran plegats en la monografía que molt encertadament ha publicat La Galeria El Claustre. Tot seguit, les paraules que li vaig dedicar en el pròleg de l'obra esmentada.
I, acompanyen les imatges record de la vetllada, entre les quals s'hi troba el moment en què em fan entrega del quadre que es va sortejar i em va tocar!!
JORDI
JUBANY I LA GALERIA EL CLAUSTRE
En primer lloc voldria felicitar la família Mascort
per la seva tasca de difusió de l’art, de potenciació d’artistes emergents i de
consolidació dels consagrats. Per això, sempre que m’ho han requerit ha estat
un plaer aportar un granet de sorra per a recolzar la labor que està duent la
Galeria El Claustre.
Evidentment, la felicitació que ve tot seguit és per
a l’artista, Jordi Jubany, de qui tant Miquel com Marià Mascort en són fervents
admiradors.
De “trobada providencial” podríem definir el dia que
Marià Mascort i Jordi Jubany creuaren els camins de la seva vida. A partir
d’aquest moment, s’inicia una relació continuada entre el pintor i la Galeria
El Claustre que avui es materialitza en la segona publicació monogràfica
dedicada a la seva obra.
Jordi Jubany s’estrena professionalment a la Galeria
de El Claustre de Girona fa més d’una dècada. La mostra va coincidir amb els 30
anys d’existència de la sala i va anar acompanyada d’un complet catàleg. Més
que interessants són les reflexions de M. Mascort en relació a la seva
filosofia envers el mecenatge: “Un dels compromisos d’una galeria d’art és el
d’incorporar nous pintors i escultors que tant poden ser figures ja contrastades
i reconegudes, com d’altres a qui se’ls recolza perquè tenen qualitat suficient
per mostrar la seva obra a la consideració del públic i entrar d’aquesta manera
al circuit d’exposicions […]”. I, segueix dient “El primer cop d’ull en veure
l’obra de Jordi Jubany va ser enlluernador… els quadres eren tractats amb una
personalitat fora del comú i ens varen portar a la convicció que érem davant
d’una figura destacada en el món de la pintura […] com un artista que sap
transmetre la seva inspiració a l’espectador i que arriba a emocionar al
contemplar la bellesa de la seva obra…”.
Efectivament, en apropar-nos a la seva obra un
s’adona que l’executor és un personatge inquiet, amant de la natura i l’art, viatger
i, sobretot, vital; amb una vitalitat que va creixent a mida que va madurant. Si
coneixem algunes de les teles dels primers anys i les comparem amb les que acompanyen
el present catàleg s’hi evidència una evolució, tant en l’aspecte tècnic i colorista,
com en el formal, tot i que els temes tractats són similars: paisatges i racons
urbans.
Tal i com ja hem tingut ocasió de veure en exposicions
anteriors és un gran entusiasta de Venècia, Roma o Florència, París, o bé Sant
Petersburg i Moscú, ciutats impregnades d’art i d’impactants arquitectures que
no et poden deixar impassible.
Avui, l’artista ens proposa una passejada artística
per diferents contrades gironines: Unes costaneres - les quals gaudeixen de reclam
turístic gràcies a mantenir la seva personalitat -, com Port-lligat, Calella de
Palafrugell o El Port de la Selva; altres corresponen a paratges naturals muntanyencs;
altres pertanyen a indrets amb elements arquitectònics diferenciadors com
places porticades o l’entorn emmurallat de Torroella de Montgrí, i no hi poden
faltar indrets emblemàtics de la capital de la província i de l’Alt Empordà.
En la tècnica i en el color s’hi palesen els canvis
més importants de l’evolució de l’artista. Pel que fa a la tècnica Jubany ha
arribat a un punt en què aconsegueix establir un joc amb l’espectador gràcies a
l’alternança de la paleta i els pinzells; a les estudiades barreges de material
pictòric i l’adequat augment de diluent, ens presenta uns olis lleugers i
fluids, fins i tot, amb regalims, que ens transporten a la tècnica de l’aquarel·la.
Les formes, l’aigua, els volums arquitectònics, les escultures, queden
insinuades però perfectament reconegudes. Tot realitzat a base de trets ràpids
que exterioritzen l’espontaneïtat i l’energia que transmet.
Per altra
part, ha assolit un gran domini del tractament de la llum i del color. Tant és
així que l’àmplia i delicadíssima gamma cromàtica i la superposició de colors
ens proporciona un joc de transparències i contrastos que ens situa en el precís
moment del dia; així mateix les teles traspuen l’estacionalitat i la
meteorologia que l’artista ens vol transmetre.
En aquesta
ocasió una bona part de les obres estan tractades en una àmplia gradació d’una
mateixa gamma cromàtica: granats per a la Pujada del Seminari, per a les
barques o per a l’interior de l’església gòtica, o bé verds per a la Vall de
Núria o per a les pesqueres de l’Estany de Banyoles. També hi seran presents
les contraposicions de tons càlids com ara els rosats amb verdosos a Camprodon,
grocs i taronges versus grisos i
negres a Girona o bé la combinació de blancs, blaus grisos i negres en
diferents paratges costaners.
En definitiva, Jubany ens ofereix una sèrie d’estampes
gironines que captivaran a tots els seus seguidors.
La més cordial enhorabona a l’artista i a la Galeria
El Claustre!
Inés
Padrosa Gorgot
Historiadora de l’Art
 |
| Josep Llupià, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa, José Luis Torres, Marià Mascort, darrere seu el pintor Jordi Jubany i sra., Mònica de Mascort, Ramon Llorente i sra. |
 |
Una magnífica aquarel·la de la façana de l'església de St. Marc, Venècia.
Moment de l'entrega del quadre. Amb Lluís Roura i Jordi Jubany. |
 |
| Al costa del quadre, amb Jordi Jubany. |
