La presentació de "Els Catalans a Grècia" a la premsa

Presenten "Els Catalans a Grècia", Empordà 28 de gener de 2014.

Ayensa parla dels almogàvers a Grècia, Hora Nova, 
28 de gener de 2014.

Mario Zucchitello presenta nou llibre

 

 

El dissabte 25 de gener, un dels actes assenyalats de la festa de Tossa de Mar, va ser la presentació del llibre de Mario Zucchitello "Em mar i en terra. Una història de Tossa i la seva gent" (1186-1835). Aquest és el resultat de quaranta anys de recerca sobre la vila on resideix l'autor.

L'acte presidit per l'alcaldessa Gisela Saladich, va ser presentat pe l'arxiver tossenc David Moré qui va explicar detalladament diversos dels capítols del  llibre. Rosa Monrabà, exalcaldessa, va fer un parlament com a representant de la Diputació.

L'autor Mario Zucchitello va explicar algunes de les vivències viscudes per a la localització de documents i per a la seva recuperació i Pere Mir va presentar la reconstrucció de l'antiga església en 3D. 

Un acte entranyable pels tossencs i molt interessant pels investigadors. 

 

 

David Moré, Rosa Monrabà, Gisela Saladich,
Mario Zucchitello i Pere Mir (Fot. Inés Padrosa)



Mario Zucchitello (Fot. Inés Padrosa)

 



Gisela Saladich, Mario Zucchitello
i Pere Mir (Fot. Inés Padrosa)



José Luis Torres, David Moré i  
Mario Zucchitello (Fot. Inés Padrosa)



Cloenda de l'acte

Presentació "Els Catalans a Grècia" d'Eusebi Ayensa

Presentació ELS CATALANS A GRÈCIA d’Eusebi Ayensa

A càrrec d’Inés Padrosa Gorgot

 Bona nit Amics,

Una vegada més ens trobem aplegats per gaudir d’un acte cultural, el segon d’aquest any que acabem d’encetar, el 2014.

Avui tenim la satisfacció de poder presentar a la seu dels Amics del Castell de sant Ferran el llibre “Els catalans a Grècia”, de l’historiador empordanès Eusebi Ayensa. En aquest cas el que em pertoca és fer el corresponent panegíric de l’autor i introduir-los lleugerament en l’obra, ja que serà ell mateix qui s’esplaiarà en els detalls.

Tal com vostès mateixos hauran tingut ocasió de comprovar pels mitjans de comunicació, el figuerenc Eusebi Ayensa, ha esdevingut una persona molt coneguda en els darrers anys.

Des del punt de vista personal, haig de dir que deu fer una dècada que forma part del cercle de persones conegudes. Les primeres notícies que m’arribaren provenien del meu marit qui va coincidir amb L’Eusebi a l’Institut Narcís Monturiol amb qui compartien tasques pedagògiques. En aquells moments, no apareixia als mitjans amb la freqüència d’avui, però ja despuntava .



Eusebi Ayensa, Inés Padrosa i Antonio Herrera
(Fot. José Luis Torres)

Durant el període docent era una persona inquieta. Ell no es limitava a complir amb les seves tasques pedagògiques sinó que complementava la seva activitat amb publicacions dedicades a donar difusió de l’obra de literats empordanesos, a donar conferències, comissariar exposicions, traduir obres del grec al català o participar a congressos… i ho compaginava, també, amb la docència com a professor associat de grec clàssic a la Universitat de Girona.

A banda de la vessant pedagògica i cultural al llarg dels anys hi ha hagut una altra coincidència personal. Resulta que ell va anar a viure al poble del meu pare i dels meus avis paterns, Riumors, i allà, va optar per presentar-se a les llistes municipals juntament amb un membre molt proper de la meva familia, el meu germà. Però, aquesta aventura a la política local va ser efímera ja que això succeïa a les vigílies de  ser sol·licitat per altres quefers…  

Fins llavors, ja havia fet diverses estades de postgrau a les universitats de Creta, Atenes i Xipre. Havia comissariat exposicions , una d’elles poc abans de l’anada a Atenes, amb  herois de la cultura grega i castellana com a protagonistes;  és el cas de “El món de l’épica: de Diyenís a El Cid” (l’any 2006), la qual va itinerar per Espanya i, en haver rebut el suport del Centre de Recerca del Folklore grec, també ho va fer per Grècia (Atenes, Tessalònica, Ioànnina i Kàrpathos).

Evidentment, no s’ha d’oblidar la seva activitat investigadora traslladada al paper. Per a fer-nos una idea, fins aquell moment (estem parlant de l’any 2007), havia publicat una setantena d’articles en revistes especialitzades, tan espanyoles, com gregues i xipriotes. Algunes tan rellevants com Erytheia, Hispania Sacra, el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o L’Avenç.
Però, sens dubte, una de les experiències que el degué marcar fou haver estat l’intèrpret de l’expedició gironina al monestir de Vatopedi al Mont Athos, encapçalada per l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal. Lloc en el qual l’alcalde gironí va pronunciar el discurs sota el títol “Si 1000 ANYS SÓN COM UN DIA, CATALUNYA NO HA TARDAT NI UN DIA A INICIAR LA REPARACIÓ PELS DANYS OCASIONATS” en el qual dirigint-se als monjos de Vatopedi va subratllar ““Us vull transmetre en nom del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, i de tot el Govern de Catalunya la nostra amistat i respecte. […] Ens porta a Vatopedi, a l’Athos, una clara voluntat de reparació històrica”.

La seva inquietud i la seva projecció cultural aviat va donar els seus fruits…  i així va ser com va arribar un moment en què va traspassar fronteres, fronteres reals i  metafòriques.  L’any 2007 és nomenat director de l’Instituto Cervantes d’Atenes.

A partir d’aquesta fita hi haurà un abans i un després en la seva trajectòria professional.  Cinc  anys d’estada a la seva estimada Grècia li permeten treballar, conèixer millor el terreny, i establir nous vincles entre Grècia i Catalunya.

Amb tot aquest reguitzell d’activitats ja poden veure com sempre ha estat un “belluguet”, un belluguet intel·lectual, això sí, amb el món clàssic (és a dir, Grècia) com a fita i objectiu.

Però encara manca parlar d’un altre aspecte de l’autor. Per aquesta qüestió manllevo unes paraules del gran filòsof Ortega i Gasset “jo sóc jo i la meva circumstància”. Aplicant  la màxima al cas d’Eusebi Ayensa, cal tenir en compte que la seva experiència viscuda a l’Hèl·lade no hauria estat tan fructífera sense el sòlid coneixement que gaudia del món grec i, aquest era degut, fonamentalment, a la lectura i l’estudi de l’obra d’Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856-Barcelona, 1937).

 

Així, per exemple, l’any 2001 les Publicacions de l’Abadia de Montserrat li editaren un treball inèdit de l’autor El record dels catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia. I, per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ocupà de l’estudi de l’epistolari grec d’Antoni Rubió. Obra que aplega les cartes gregues de Rubió, des de l’any 1880 a 1888. Essent el primer volum publicat l’any 2006.

Va seguir fil per randa la lectura dels treballs de Rubió especialment l’obra Els castells catalans de la Grècia continental. I es va posar com a objectiu actualitzar i ampliar el seu treball. El resultat ha estat l’elaboració del llibre que tenim a les mans “Els catalans a Grècia”.

L’autor recull les restes que indiquen la presència dels catalans a Grècia fa cosa de 700 anys. Vé a ser una guia, un itinerari per seguir la petja d’aquells compatriotes que visitaren el país. Un tema fins ara, sense estudiar.

L’autor tracta la part dolça del tema: la presència catalana a Grècia és un dels episodis més mitificats de la Història de Catalunya. El “tema almogàver” va esdevenir una deu inesgotable durant el s. XIX: literatura, poemes,… alguns basats en el record épic trasmès per Ramon Muntaner, o bé magnificats pels Homes de la Renaixença.

Però, tracta també la part amarga: no defuig parlar del mal record que deixaren aquells invasors per les terres gregues i que ha perdurat en la literatura i el teatre grecs. Recull frases o expressions com “Ti diabolo catalano” per referir-se a algú que havia fet una malifeta, seguien vigents a principis de segle XX.

Desmitifica i posa al lloc que li correspon, l’origen d’algunes peces considerades obrades en l’época de la dominació catalana, és el cas de la pintura coneguda com la “Mare de Déu catalana”, al barri atenès de Plaka, que avui al Museu Bizantí i Cristià d’Atenes. El mateix succeeix amb la torre franca de l’Acròpolis, enderrocada l’any 1874. A ambdues obres els hi atorga autoria florentina, la torre obra dels Acciaiuoli florentins.

La coneguda com a Mare de Déu Catalana (Fot. Eusebi Ayensa)

 

El punt d’inflexió que permet la presència continuada dels catalanoaragonesos al ducat d’Atenes i al de Neopàtria és La Batalla d’Halmirós que va tenir lloc l’any 1311 (15.III.1311). A partir d’aquesta data La Companyia Catalana, després d’haver estat 10 anys errant per l’imperi bizantí, s’estableix i inicia una etapa de vida sedentària, amb constants amenaces externes, que dura més de 70 anys.

L’objectiu del llibre és informar dels principals castells i torres habitats pels nostres avantpassats, i tractar els aspectes militars i culturals,… Des del punt de vista polític els castells més importants depenien de la Companyia, i es trobaven sota jurisdicció de la Corona Siciliana i, més tard, de la Corona d’Aragó. Des del punt de vista administratiu creen una organització pròpia i una estructura amb un capellà, un vicari i un castellà (o sigui, militar a cura del Castell).

En el decurs de la lectura hi trobarem personatges propers com el ja esmentat Ramon Muntaner o el vescomte de Rocabertí, enviat per Pere el Cerimoniós com a nou vicari general de Grècia.

 

Cada capítol comença amb unes indicacions pràctiques per facilitar la localització de l’indret, tasca que suposa un treball de camp “in situ”. La informació va acompanyada de la descripció del monument i plànols, en algunes ocasions les il·lustracions corresponen a gravats històrics i amb una aprofundida i escatida aportació bibliogràfica.

En aquest compendi l’autor inclou 6 nous castells als aportat per Rubió: el d’Egina a l’Àtica, els de Dàulia i St Stiri (a Beòcia), el de Carist (a Eubea), i el de Lidoriki (a la Flòcide), i 21 torres. Val a dir que l’autor ha exclòs voluntàriament les torres més allunyades o de difícil accés.

Torre d'Amfissa (Fot. Eusebi Ayensa)

Torre de Livadia (Fot. Eusebi Ayensa)

 

Torre de Livadia (Fot. Eusebi Ayensa)

Segell (Fot. Eusebi Ayensa)

Aquest llibre, qualificat de “gairebé impossible” per sorgir d’elements difícils de localitzar, és un exercisi contra la pèrdua de la memòria.

Tal com manifesta Ayensa és “un al·licient, ja que permet conèixer una Grècia, la catalana, que no apareix a les guies turístiques i en la qual, a banda de les seves belleses naturals, hom descobreix el do grec de l'hospitalitat”.

Ben segur que la seva lectura estimularà a molts coetanis a seguir les petjades de l’Eusebi i d’aquells catalans que fa 700 anys emprengueren el viatge.

 

Eusebi Ayensa, Inés Padrosa, Antonio Herrera,
i el secretari (Fot. José Luis Torres)

 



El públic assitent (Fot. Martí Dacosta)



Nati Vilanova, Eusebi Ayensa, Jordi Pla, Inés Padrosa,
José Luis Torres i Marisa Puente (Fot. Yvonne Heinert)

Nati Vilanova, Inés Padrosa, Eusebi Ayensa,
Yvonne Heinert, i Marisa Puente
(Fot. José Luis Torres)



Salvador Dalí (1904-1989). Un pacient excepcional

 

Aquest és el capítol dedicat a Salvador Dalí que vaig publicar a la monografia dedicada a l'Hospital de Figueres, el qual es va presentar el 22 de novembre de 2013.



Dalí a la Biblioteca del Castell de Peralada
amb motiu de fer el pregó de la "Investidura
de los Caballeros del Vino", l'any 1966.

"Salvador Dalí (1904-1989). Un pacient excepcional" d'Inés Padrosa a
"700 anys de l'Hospital de Figueres"

 

El pintor Jesús Arcas exposa al Motel

Jesús Arcas, que firma artísticament Jarams, exposa des del dia 16 de gener al 16 de març al Motel Empordà.

La presentació va anar a càrrec de Jaume Subirós, propietari de l'establiment i de Dolors Ventós, galerista.

Els amics i espectadors varem tenir ocasió de poder comentar la seva obra amb el pintor. Per tal que tothom disposi de millors coneixements sobre la seva manera de fer res millor que llegir les paraules de Paris Salazar Jimenez, que acompanyaven el programa de mà, reproduïdes a continuació.

 



Jesús Arcas, Dolors Ventós i Jaume Subirós (Fot. Inés Padrosa)

El pintor amb un grup d'amics

 

Conferència de Genís Matabosch als Amics del Castell de sant Ferran

Dimarts, 14 de gener

Joan Prat,vicepresident dels Amics, va donar la benvinguda al presentador i al conferenciant, tot seguit va prendre la paraula Ramon Ramos, membre del Patronat de Turisme de la Costa Brava Girona, qui va subratllar la importància que li correspon al Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres com a atractiu i potenciador d'un altre tipus de turisme.

Amb aquest títol "El Festival de Circ com a element de promoció internacional del territori", Genís Matabosch va explicar les gestions dutes a terme, el ressó mundial que aconsegueix la ciutat de Figueres, l'éxit immediat dels participants i, també, els ensurts i dificultats que poden fer perillar el resultat final.

El públic assistent va rebre la primícia dels participants d'enguany, entre els que s'hi compten el Duo Shadows de Rússia, Olimpo's Brothers de Brasil, Three's a charm d'Ucraïna, el grup Erka de Mongòlia o Strongman Duo d'Uzbekistan.

Lluís Benejam va cedir, una vegada més, alguns dels seus posters de temes circenses per acompanyar l'acte.
L'enhorabona a tots!! i éxit per a la tercera edició del Festival!!

Genís Matabosch, Ramon Ramos i Joan Prat
(Fot. Inés Padrosa)

La Imatge del Circ del 2013 (Fot. Inés Padrosa)

Alguns dels artistes convidats (Fot. Inés Padrosa)

Alguns dels artistes convidats (Fot. Inés Padrosa)

Alguns dels artistes convidats (Fot. Inés Padrosa)

El Amics del Museu d'Art de Girona i la Biblioteca del Castell de Peralada

Activitats dels Amics del Museu d'Art de Girona

 

Com és habitual els Amics del Md'A de Girona segueixen amb el seu programa d'activitats. En aquest proper trimestre, entre altres, tenen prevista la visita a l'apotecaria de l'Hospital de Santa Caterina, a Girona, i una visita a l'exposició de la Biblioteca del Castell de Peralada, després d'una conferència sobre els fons bibliogràfics de l'esmentada biblioteca, a càrrec de la seva bibliotecària.
Per a més informació cliqueu aquí

 

 

"Viatges i Viatgers" a Top Girona

El mes de desembre de 2013 la revista dirigida per Cuca Mascort ha arribat al número 50. Des d'aquí la meva felicitació per haver arribat a aquesta fita, per la qualitat i pels reportatges publicats.
En aquest número es fa referència a l'actual exposició de la Biblioteca del Castell de Peralada "Viatges i viatgers. De Colom als Comtes de Peralada"

"Viatges i Viatgers. De Colom als Comtes de Peralada"
a Top Girona, núm. 50 (2013) 

Dibuixos de Miquel Padrosa Brossa (Riumors, 1924-Castelló d'Empúries, 2014)

Peralada Talaia entre l'Albera i el mar

Alguns dels dibuixos de Miquel Padrosa que acompanyen la Guia del Patrimoni, publicada per la Diputació de Girona, dedicats a Peralada.

 

 

 

 

Els tres autors de la guia Inés Padrosa, Miquel Padrosa i Joan Padern (Fot. José Luis Torres)

 

 

Visita a la seu del Circus Arts Foundation

Material únic i engrescador per un món apassionant

 

Avui 4 de gener, convidats pels amics d'InfoCirco, en José Luis i jo hem tingut el privilegi de poder veure el centre d'estudis amb la seva biblioteca i arxiu, el qual conté peces úniques, curiositats, programes de mà, fotografies, cartells, objectes o vestuari,... relacionat amb el món del circ.

Tot aquest material ha estat recollit per dues persones apasionades pel món del circ, en Genís Matabosch. President de la Fundació, i en Ramon Bech, secretari de la Fundació. Ells han aplegat les seves col·leccions iniciades des que eren infants i que han anat augmentat al llarg dels anys amb altres d'insignes col·leccionistes circenses com Josep Vinyes, August Santacana, Manolo Vallés "Totó" o Joan Solé-Jové.

Dia a dia van sumant nous objectes i documents de recent adquisició, i avui hem estat testimonis de la recepció del cartell de circ més antic d'Espanya, de l'any 1789.

Aquest arxiu esdevé l'únic especialitzat en el món del circ de tot Espanya i a Europa només n'existeixen dos similars: un a Verona i l'altra a Châlons en Champagne.

Per saber-ne més cliqueu aquest enllaç

Genís Matabosch i Ramon Bech a la seu del Circus Arts Foundation
(Fot Inés Padrosa)

La seu del Circus Arts Foundation
(Fot Inés Padrosa)




Inés Padrosa, Genís Matabosch i José Luis Torres (Fot. Ramon Bech)

 

Ramon Bech mostra algunes de les relíquies
(Fot. Inés Padrosa) 

Traspàs de l'arquitecte figuerenc Xavier Subias Fages (1926-2013)

Vigílies de les festes nadalenques, a l'edat de 87 anys, Xavier Subias ens va deixar.

Xavier Subias era fill del catedràtic de l'institut Ramon Muntaner, Joan Subías Galter (1897-1984), i nét d'Antonio Subías Gonzalvo aragonès nascut a Quinto, també catedràtic de l'institut de Figueres. 

L'avi de Xavier Subias va encarregar la casa familiar a l'insigne arquitecte modernista, el figuerenc Josep Azemar Pont (1862-1914).

Amb Xavier Subias havíem coincidit diverses vegades, sempre que feiem em saludava amicablement "com de la família", pel fet de portar el cognom Gorgot.

Per tenir una idea del tipus de construcció que dissenyava no tenim més que fer una ullada al bloc de vivendes de l'avinguda Pirineus de Figueres.

L'any 2007 l'Ajuntament de Figueres el va distingir amb la "Fulla de Figuera de Plata al mèrit".

Ell va ser un dels empordanesos que va assistir a la presentació del "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" l'any 2009. Tot seguit la seva entrada en el "Diccionari"

Biografia de Xavier Subias al "Diccionari biogràfic
 de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa

Biografia de Xavier Subias al "Diccionari biogràfic
de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa