La biblioteca del comte de Zavellà o de Savallà, Palau Vivot Palma de Mallorca

Tresors bibliogràfics desconeguts. Això és el que podem trobar en algunes biblioteques històriques com el cas que ens ocupa, la de P. de Montaner, comte de Savallà, a Palma de Mallorca.

Per sort, aquesta és una biblioteca visitable. Els propietaris P. de Montaner i Mayda de Quiroga han fet accessible al públic el Palau Vivot amb unes interessants visites guiades. Un dels pocs palaus que encara conserva la històrica essència mallorquina, amb influències italianes.

El casal de Can Vivot va ser declarat Monument Historico-artístic per part del Ministeri de Cultura l'any 1973. Es va senyalar que: «El palacio Vivot es uno de los más suntuosos de Palma de Mallorca. Fue construido por don Juan Sureda al reedificar la mansión que poseía por línea materna, poco después de haber obtenido, en mil setecientos diecisiete, el título de Marqués de Vivot. El monumental zaguán es rectangular con columnas de acusado éntasis y arcos rebajados de mármol bermejizo. De su centro arranca la escalera que en el rellano se divide en dos rampas terminadas en galería. Los salones son espaciosos, con techos decorados por el italiano José Dardarone. Son notables las salas de tapices y de damasco y la biblioteca con tallas rococó que guarda importantes manuscritos e incunables. Entre los cuadros que alberga la mansión figuran varios de Mesquida y un San Antonio de Viana, de Ribera. Junto al zaguán está el patio de las caballerizas, al que da carácter una galería con bustos de mármol sobre la balaustrada”. Així consta a l'informe tècnic.

Un del elements més importants del Palau el constituïa el seu contingut. Essent la biblioteca i l'arxiu dos peces importants a tenir en compte. La biblioteca que compta amb més de 8000 volums i està ubicada en una sala decorada amb frescos mitològics pintats per Giuseppe Dardarone i vidrieres dissenyades per Soldati.

L'actual comte de Savallà és historiador prolífic, i ell va ser el director i arxiver de l'Arxiu Municipal de Palma. Curiosament coincideix amb D. Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, un dels germans fundadors de la Biblioteca de Peralada, en una afició: la de ser un apassionat dels gravats.

Per a més informació del llinatge clicar aquí i podreu consultar l'article de la meva autoria "Els Peralada de Mallorca" publicat en el Dominical del Diari de Girona del 27 de febrer de 2011.

Qui tingui ocasió de visitar Palma que no es perdi aquesta oportunitat!     

Biblioteca del Palau Vivot, Palma de Mallorca (Fot. Inés Padrosa)

Joaquín Gómez de la Cortina, marqués de Morante, a Peralada

 I, avui la Revista General de Información y Documentación de la Universidad Complutense de Madrid acaba de posar en línia un nou article amb continguts bibliogràfics de la Biblioteca de Peralada.

Joaquín Gómez de la Cortina va ser un importantíssim bibliòfil del segle XIX. Malauradament la seva biblioteca es va dispersar després de la seva mort.

Les seves obres són fàcils d'identificar gràcies al seu exlibris i superlibris!!

Es pot llegir clicant aquí! Correspon núm. 33, segon semestre de 2023.

Tot seguit, diferents exlibris i superlibris de Joaquín Gómez de la Cortina:

                                                      

Les biblioteques privades més representatives de Catalunya

 A La República, acaba de sortir el dossier dedicata les biblioteques privades més representatives de Catalunya. Se n'ha ocupat Pere Bosch, director del rotatiu.

No hi podia faltar la de Peralada. Aquí deixo el reportatge:

castell de peralada

La passió de Mateu

La biblioteca del Castell de Peralada MANEL LLADÓ.

Quan el visi­tant pene­tra a la Bibli­o­teca del Cas­tell de Pera­lada, just després de recórrer el seu con­junt monu­men­tal, la sen­sació és d’un acla­pa­ra­ment indes­crip­ti­ble. La cali­desa de l’espai, amb l’ocre de la fusta que es bar­reja amb els lloms dels lli­bres, con­vida a la con­tem­plació. Hom també hi nota el pes de la història, dels anys en què la família Roca­bertí va assu­mir el repte de recu­pe­rar l’antic con­vent del Carme, aban­do­nat durant els anys de la desa­mor­tit­zació. La bibli­o­teca actual prové d’aquells anys i ini­ci­al­ment es va nodrir amb els fons bibli­ogràfics i docu­men­tals de la nis­saga. Però la per­sona que la va con­ver­tir en un refe­rent mun­dial va ser Miquel Mateu, un apas­si­o­nat del col·lec­ci­o­nisme que es va dedi­car en cos i ànima a aple­gar lli­bres d’història, lite­ra­tura, incu­na­bles, edi­ci­ons de bibliòfil i manus­crits i també una rica bibli­o­gra­fia de temes giro­nins i empor­da­ne­sos. Tot i això, la col·lecció que s’ha con­ver­tit en la prin­ci­pal icona de la bibli­o­teca és la cer­van­tina, que aplega fins a 5.000 volums, i que inclou tant obres escri­tes per Cer­van­tes com lli­bres sobre l’autor cas­tellà; un tre­sor únic que la con­ver­teix en una referència ine­lu­di­ble per als estu­di­o­sos. També hi ha exem­plars rars i curi­o­sos dels segles XVI i XVII, com ara el que ha esco­llit la Inés Padrosa, la bibli­o­tecària del Cas­tell de Pera­lada, que s’ha dedi­cat durant 40 anys a pre­ser­var aquest tem­ple del lli­bre al cor de l’Empordà.

EL TRE­SOR

His­to­ria de’Suc­ces­sori di Ales­san­dro Magno

Any: 1570

Impres­sor: Vene­tia, Appresso Fran­cesco Ziletti

DE VENÈCIA A PERALADA

Inés Padrosa, la bibliotecària del Castell de Peralada.

“Un Pere Antoni amb pedigrí o tenir la història del llibre i la bibliofília a les mans. De Venècia a Nàpols. De Nàpols a Poblet. De Poblet a la incertesa. De la incertesa a Peralada.” Inés Padrosa, l’arxivera, la responsable i l’ànima de la Biblioteca del Castell de Peralada, ens suggereix aquesta frase per resumir el periple del llibre seleccionat, adquirit pels germans Rocabertí, comtes de Peralada, i que forma part de la biblioteca des del segle XIX.