Ahir va tenir lloc la presentació del meu darrer llibre.
Agraeixo les paraules de l'alcalde i amic Pere Torrent, així com les de l'exalcalde i, també amic, Joan Padern.
Tots els articles recollits en el llibre versen sobre temes peraladencs i suposen el resultat d'anys d'investigació. Disposa de 340 pàgs., conté vint-i-vuit articles publicats amb anterioritat al Butlletí Municipal i disposa d'un índex onomàstic de més de 900 noms!
Al final del reportage podeu llegir part del meu parlament d'ahir.
 |
| Inés Padrosa, Pere Torrent, alcalde de Peralada, i Joan Padern, exalcalde de Peralada (Fot. JLuis Torres) |
 |
| Taula presidencial amb el claustre de Sant Domènec al fons (Fot. Miquel Brugat) |
 |
| Les tapes del llibre imprès per la casa Alzamora |
 |
| Presentació del llibre de La Principal de Peralada, Josep Maria Salvatella, diputat, Joan Padern, alcalde, Pere de Montaner, comte de Peralada, Inés Padrosa, autora del llibre. (Peralada, 1990) |
Divendres,
2021.XI.12
Benvolguts amics, peraladencs i vinguts de diferents contrades,
Les meves primeres paraules són d’agraïment per a Joan Padern, exalcalde de
la vila, per les paraules que m’acaba de dedicar… tal com ell mateix acaba
d’explicar, han estat molts anys de convivències compartides!
Així mateix el meu agraïment a l’Ajuntament de Peralada, al seu actual
alcalde, Pere Torrent, extensives al regidor de cultura Miquel Brugat, i a tot
el consistori per haver considerat d’interès recollir els articles, publicats en
el decurs de vint-i-cinc anys al Butlletí, en un volum.
Segur que les meves paraules, en alguns punts, coincidiran amb les que
acaba de dir Joan Padern. …
Tot i així, m’agradaria recordar que un dia com avui de fa trenta-un anys
presentava el que va ser el meu primer llibre, dedicat a la Principal de Peralada, la
cobla-orquestra peraladenca que va exportar el nom de la vila per terres
catalanes i l’estranger.
En aquella ocasió, compartirem taula Joan Padern com a alcalde, Josep Ma.
Salvatella com a diputat provincial en representació de la Diputació, el comte
de Peralada, Pere de Montaner, qui s’ocupà de la presentació, i jo mateixa.
A la presentació del llibre de l’estimada cobla peraladenca, s’unia el fet
que era la primera vegada que el comte de Peralada visitava la vila. Per aquest
doble motiu, l’esdeveniment va suposar un gran enrenou i una gran festa que,
molts, encara avui, la tenim gravada a la memòria.
Com deia, d’això ja fa més de tres dècades... Avui, de nou compartim taula,
avui acompanyats del relleu generacional, amb l’actual alcalde, Pere Torrent.
Els dos llibres, el de 1990 i el que avui presentem, tenen un punt en comú i
és que s’han fet amb il·lusió: el primer, des de la il·lusió primerenca i, el
darrer, des de la il·lusió de l’experiència.
El llibre de La Principal va ser
la meva primera aportació investigadora envers Peralada, i, sens dubte, va ser I’
esperó perquè sorgissin nous projectes. El d’avui n’esdevé el darrer i, espero
que no sigui l´últim.
En aquest lapse de temps, a Peralada han tingut lloc molts canvis. Canvis,
d’imatge; d’urbanisme; augment de població; millores en les infraestructures,...
i molts més.
Però, també hi ha hagut altres canvis, com ara en un millor coneixement
dels nostres avantpassats, del nostre patrimoni documental, del nostre
patrimoni artístic -el que tenim i part del que s’ha malmès/perdut degut a les
desgraciades guerres,...
I, ha estat en aquest aspecte, en el que he intentat posar el meu granet de
sorra des de diferents plataformes.
En el decurs dels anys ho he fet des de diferents rotatius, diaris,
setmanaris, entrevistes radiofòniques, però sobretot des del Butlletí
municipal, una publicació que ha arribat a totes les llars peraladenques de manera
gratuïta.
Encara que vaig estrenar-me, a la dècada dels anys 80, en el Butlletí Informatiu Municipal, podríem
dir que el que avui celebrem va
començar l’any 1997 quan, essent alcalde Joan Padern, inicià una nova etapa del
butlletí que passaria a nomenar-se El
Butlletí de Peralada, i d’aquest nou butlletí des del primer moment, en
vaig ser col·laboradora.
Des de llavors fins la primavera d’enguany han aparegut un total de vint-i-vuit
articles de diferents temàtiques que abracen des del s. XVI fins el XXI. Aquest
és el contingut del llibre que avui presentem, respectant tal i com van
aparèixer en el seu moment.
I, si bé podria semblar que al ser articles ja publicats, és tasca fàcil...
m’agradaria dir que degut al lapse de temps he hagut de solucionar diversos problemes
relacionats amb la recuperació d’informació tant escrita com d’imatges.
Encara que sigui de manera ràpida, recordem com ha evolucionat tot en
aquestes tres darreres dècades des del punt de vista de l’edició, que és la que
ens afecta. Ha tingut lloc un canvi vertiginós que ens ha ajudat molt a
enllestir la feina de manera més fàcil i ràpida.
Per fer-nos una idea, fa 25 anys havia de portar les fotos que acompanyaven
l’article o bé a l’ajuntament o bé a la impremta. Per altra part, no existien
les fotos digitals!
I, pel que fa al text, el podies haver escrit en un ordinador però, tot i
amb això, també s’havia d’entregar a mà, en un diskette (en aquells moments,
encara no disposàvem dels llapissos o pens), ni tampoc existia Google (va
néixer l’any 1998).
En fi, que hi ha hagut un procés de recuperació i d’adaptació del material
ja publicat!
Des de sempre, per a l’elaboració d’aquests articles s’ha comptat amb la
col·laboració de gent de la vila i de tots aquells amb qui s’ha pogut contactar
que podien donar informació. Molts ja no es troben entre nosaltres, però hauran
deixat la seva petja gràcies a les seves explicacions, així com gràcies a la
cessió de les seves fotografies particulars.
Així mateix, s’ha consultat documentació preservada en diferents arxius
locals, comarcals, provincials, barcelonins i, fins i tot, mallorquins.
Recordem que l’arxiu dels Rocabertí es troba a Palma de Mallorca.
En el llibre s’ha afegit una eina que ens satisfarà la curiositat i sobretot
facilitarà la consulta. Es tracta de l’índex onomàstic; aquest, sobrepassa els
900 noms. Dada significativa que ens indica l’abast de personatges que hi
apareixen.
Tota la informació aconseguida s’ha de traslladar al paper imprès. I, ja ho
sabem tots, que no hi ha res millor que una bona presentació. En aquest sentit
cal dir, que la Casa Alzamora ha procurat que tant l’aspecte extern, com l’interior
del llibre siguin molt atractius pel lector. Les il·lustracions a color i a
tota pàgina enalteixen les investigacions.
Finalment, afegir que en el Butlletí de la Festa Major de Sant Martí que
estem celebrant hi surt un nou article. Aquest dedicat als metges i apotecaris
de Peralada un material que havia anat reunint al llarg dels anys, i que donada
la situació que estem vivint, era un bon moment de donar a conèixer. Aquest no
està inclòs en el llibre, però tots ja el deveu tenir a casa vostra.
A part d’aquest darrer article m’agradaria donar una notícia.
Emplaço als peraladencs a llegir o millor comprar -a veure si exhaurim els
exemplars-, el Dominical del Diari de Girona del dia 28 d’aquest mes de
novembre. En aquesta data es publicarà un article sobre un peraladenc,
m’imagino que desconegut per la majoria, que va viure a Peralada,
esporàdicament a Ginebra i, posteriorment, a Figueres, i de qui no explicaré
més detalls per no desvetllar la seva identitat!!
Tal i com ja he comentat, un dels principals motors de la vida és la
il·lusió. Pel que a mi respecta, aquesta il·lusió segueix viva i espero,
comptant amb la vostra col·laboració, continuar aportant novetats sobre Peralada.
Inés Padrosa Gorgot
