Vinculat a diverses iniciatives culturals el periodista i exdirector del Museu de la Tècnica de Figueres ens ha deixat. Lamentem la seva pèrdua.
Adjunto el perfil que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), p. 85 i a la p. 7 del Suplement (2017) que es pot llegir en línia clicant aquí.
I arriba el nou número de la revista Ex-Libris que correspon al núm. 81 del 2025.
Tal i com deia amb anterioritat... si un té paciència tot acaba arribant!
 |
| Revista Ex-Libris, núm. 81 (2025) |
Aviat tindrà lloc la presentació del volum, acabat de sortir, dels Annals de l'Institut d'Estudis Gironins en el qual hi sortirà publicat un article de la meva autoria que es titula: "Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona", pp. 449-482.
Amb anterioritat havia publicat un article sobre Esteve Muxach en el Butlletí Municipal de Peralada l'any 2020. Clicar aquí per llegir-lo.
 |
| "Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona", Institut d'Estudis Gironins, vol. LXVI (2025), pp. 449-482. |
En el segon vídeo dedicat a Joan Soler, Inés Padrosa Gorgot ens parlarà avui del garatge que van obrir la dona i els fills del rellotger peraladenc després de la mort d’aquest als 40 anys. Es situava a la plaça de la Palmera, al lloc que ocupa actualment l’edifici de la Caixa.
#Figueres #OrgulldeFigueres #InesPadrosaGorgot
Comparteixo la col·laboració amb Orgull de Figueres de l'amic Estrader.
En aquesta foto de Joaquim Carreras publicada com a postal el 1905 per Joaquim Serra, pertanyent a la col·lecció particular de Jordi Martí i inclosa al llibre “Història gràfica de Figueres, 125 anys de ciutat” d’ Inés Padrosa Gorgot editat el 2001 per Brau Edicions i l’Ajuntament de Figueres, hi veiem la Rambla sense el monument a Monturiol però amb la presència ja del rellotge que molts anomenen de ca’n Canet. A la propera aparició d’Inés Padrosa a Orgull de Figueres coneixerem el rellotger que va fer el muntatge de la maquinària i de totes les seves peces, el peraladenc Joan Soler. Potser valdria la pena que, per fer-li justícia, anomenéssim aquest rellotge a partir d’ara com el Rellotge de Joan Soler.
#Figueres #OrgulldeFigueres
Nou article del Butlletí de Peralada.
Festa de Sant Martí, novembre de 2025.
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”.
De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”
(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell),
Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.
Si un té paciència ... Tot va arribant ...
És el cas de la segona part de l'article
A la revista Titivillus de la Universidad de Zaragoza.
Vol. 11 (2025)
Amb mn. Josep van compartir vivències durant els gairebé trenta anys que vam coincidir a Peralada. Des del 1986, any en què hi vaig començar a treballar fins l'any 2015, any en què es va jubilar.
Fora de l'ambit de la feina també vam coincidir: presentacions de llibres, conferències, trobades. I, per suposat, sortides lúdico-culturals com l'assistència al Festival Internacional de Música del Castell de Peralada.
L'11 de setembre de 2011 l'Ajuntament de Llançà li va retre un homenatge amb motiu de la seva jubilació. Vegis l'entrada en aquest blog!
Quan va rebre la "Llança d'or" de l'Ajuntament de Llançà em va demanar que li fes el discurs de presentació. I, així va ser! Es pot llegir la crònica i el discurs clicant aquí
Aquesta va ser l'entrada dedicada a mn. Clavaguera que vaig publicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà
CLAVAGUERA CANET, Josep (Vilert, Pla de l’Estany, 17.XII.1935) Eclesiàstic i historiador Fill únic de Josep Clavaguera Canadell, pagès, natural de Vilert, i d’Anna Canet Surribas, natural de Crespià.
Ingressà al seminari de Girona l’any 1947. Fou ordenat el 23 de maig de 1959 a la catedral de Girona. Ha estat vicari de Sant Feliu de Pallerols (1959-1960) i de Cassà de la Selva (1960-1961). El 1961 va rebre el nomenament de rector de Monells i d’encarregat de Castell d’Empordà i, més endavant, de Sant Esteve de Madremanya. Compaginà el sacerdoci amb la docència al Col·legi Cor de Maria de la Bisbal i consiliari del moviment escolta femení. El 1974 el destinen de rector a Llançà. Es va llicenciar en Història (UAB, 1976) i, aquell mateix any, entra d’arxiver al Palau de Peralada, al temps que col·labora en la vida cultural de Llançà. Ha estat articulista habitual de les revistes editades per l’ajuntament per la festa de Sant Vicenç i la d’estiu, que amb els anys ha passat a denominar-se La Farella, del butlletí d’Esponellà, poble al qual està adscrit Vilert, i d’Ultramort. Ha col·laborat també als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Ha escrit les monografies Llançà, notes històriques (Barcelona: 1986), L’ermita-capella de la Mare de Déu del Port de Llançà. Tercer centenari (1691-1991) (Olot: 1991), Vilert (Barcelona: 1998) i Llançà (Girona: 2000), i el recull de fotografies Vilert (Barcelona: 1997).
.JPG) |
| Festival Internacional de Música Castell de Peralada, 2016. |
