Michel Nostradamus de Saint Rémy de Provence a Salon

Michel de Nostradame (Saint-Rémy, 1503- Salon, 1566)

Conegut universalment amb el seu cognom llatinitzat "Nostradamus", és un dels personatges coneguts universalment per les seves profecies.

Va estudiar Medicina a la universitat de Montpellier i Astrologia.
L'any 1547 es va casar a Salon-de-Provence amb Anne de Ponsard (lloc on resideix fins a la seva mort) i el matrimoni va tenir vuit fills.
L'any 1533 es doctora en Medicina i casa per primera vegada a Agen amb Adrianne de Loubéjac, s'estableixen a Aix-en-Provence, i de la unió neixen un fill i una filla, però els tres moren.
L'any 1546 descobreix remeis contra la peste.
L'any 1552 va aparèixer el tractat sobre els "fardements" i confitures.
L'any 1555 apareix la primera versió de "Centuries"
L'any 1556 la reina Caterina de Médicis el reclama a la cort francesa.
L'any 1558 es publica l'edició completa de "Centuries", la qual ha estat objecte de nombroses reedicions.
L'any 1564 la reina Caterina de Médicis i el rei Charles IX van a Salon.

Les seves profecies de Nostradamus es poden consultar clicant aquí

Si un visita Saint-Rémy veurà el bust de l 'insigne vilatà a llocs públics de la vila i tindrà ocasió de saber els diferents llocs on va viure. Un d'ells va ser la casa que actualment hostatja el Musée des Alpilles.
I, si es visita Salon-de-Provence, tindrà ocasió de veure la seva làpida mortuòria a la Collégiale de St. Laurent.



Bust de Nostradamus a
Saint-Rémy-de-Provence
(Foto Inés Padrosa)

 

Làpida de Michel de Nostradamus a l'església
de St. Llorenç de Salon
(Fot. Inés Padrosa)

Vauban a la Biblioteca del Palau de Peralada. Fort-Médoc una obra de Vauban

Sébastien Le Prestre (Saint Léger de Fourcheret, posteriorment Saint Léger-Vauban, 4.V.1633-Paris, 30.III.1707),  enginyer militar. Senyor de Vauban, nom amb el qual ha passat a ser conegut.

Va ocupar diferents càrrecs i va obtenir diferents distincions comte de Vauban... Maréchal de France, gouverneur de la Citadelle de Lille, comissari general de fortificacions, ...

Va millorar les defenses de nombroses ciutats franceses, entre elles en podem esmentar algunes properes a Figueres, és el cas de Perpignan, Villefranche-de-Conflent, Mont Louis o el Fort de Bellegarde a Le Perthus.

Per saber-ne més Tourisme culturel dans l'Yonne o Chemins de Mémoire

El Maréchal Vauban

El Maréchal Vauban (Fot. Inés Padrosa)






















VAUBAN a la Biblioteca del Palau de Peralada:



"De l'Attaque et de la Defense des Places" Mr. de Vauban.
La Haye: Chez Pierre de Hondt, 1737. (Fot. Inés Padrosa)

  



"De l'Attaque et de la Defense des Places" Mr. de Vauban.
La Haye: Chez Pierre de Hondt, 1737.(Fot. Inés Padrosa)



"Tratado de la defensa de las plazas" por el Maréchal Vauban.
         Cádiz: Pedro Gómez de Requena, 1743. Exemplar de
la Biblioteca del Palau de Peralada. (Fot. Inés Padrosa)

"Tratado de la defensa de las plazas" por el Maréchal
Vauban. Cádiz: Pedro Gómez de Requena, 1743.
Exemplar de la Biblioteca del Palau de Peralada. (Fot. Inés Padrosa)



Fort-Médoc (Fot. Inés Padrosa)



Fort-Médoc (Fot. Inés Padrosa)



La Poudrière de Fort-Médoc (Fot. Inés Padrosa)

"Els jueus del rei i del comte" Jornada organitzada per l'Institut d'Estudis Nahmànides i l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, dedicada a mossèn Miquel Pujol

El divendres dia 19 va tenir lloc a Girona una part de la jornada dedicada a "Els jueus del rei i del comte", en homenatge a Mn. Miquel Pujol.

L'acte inaugural va comptar amb la presència de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i el de Castelló d'Empúries, Xavier Sanllehí, i la sra. Sílvia Planas directora del Museu d'Història dels Jueus i de l'Institut d'Estudis Nahmànides. 

 

La primera intervenció va anar a càrrec del professor Joan Ferrer, doctor en filologia semítica qui va parlar sobre "La llengua dels jueus que va estudiar mn. Miquel Pujol".

 

 

Joan Ferrer en el moment del seu parlament
(Fot. Inés Padrosa)

 

  Seguiren les intervencions de M. José Lloveras, arqueòloga, Josep M. Gironella, historiador, Joel Colomer, historiador, Irene Llop, historiadora. 

Vaig tenir l'honor de cloure l'acte del matí amb la inter venció "Mn. Miquel Pujol i la comunitat de Castelló: una aproximació bibliogràfica", en la que vaig glossar la figura de mn. Miquel des de la proximitat. 




Els ponents a la seu de l'Institut d'Estudis Nahmànides, al Museu d'Història dels Jueus de Girona: Irene Llop, llicenciada en Filologia Hebrea, Inés Padrosa, llicenciada en Ha de l'Art, Joan Ferrer, doctor en Filologia semítica, Josep M. Gironella, doctorand en Història, Ma. José Lloveras, arqueòloga, i Joel Colomer, llicenciat en Història (Arx. part. Inés Padrosa)

La jornada va seguir a la tarda a Castelló d'Empúries, vila on es va visitar el Call jueu i les sinagogues Vella i Nova.

La Ceràmica catalana de la Fundació Mascort

El 28 d'octubre s'acaba l'exposició inaugurada el mes de juny sobre els fons de ceràmica catalana de La Fundació Mascort a Torroella de Montgrí.

Ja fa uns anys que, de manera altruista, la família Mascort ens proporciona el gaudi a les seves col·leccions. Alguna de les anteriors han estat monogràfiques sobre la ceràmica daurada, sobre mobles o sobre pintura i pintors. A més de compartir les peces, úniques, també tenim ocasió de passejar-nos per la magnífica casa.

En la present exposició la ceràmica està seleccionada segons els elements ornamentals identitaris (de la corbata, de la botifarra, ...), o bé segons diferents tipologies com l'emprada per a ús farmacèutic... 

 

 

Seu de la Fundació Mascort, Torroella de Montgrí (Fot. Inés Padrosa)

 

 

 

 

Seu de la Fundació Mascort, Torroella
de Montgrí (Fot. Inés Padrosa)

 

 

Exposició "La ceràmica Catalana, s. XIV-XIX"
seu de la Fundació Mascort,
Torroella de Montgrí (Fot. Inés Padrosa)

 

 

 

Exposició "La ceràmica Catalana, s. XIV-XIX"
seu de la Fundació Mascort,
Torroella de Montgrí (Fot. Inés Padrosa)

 

 

Exposició "La ceràmica Catalana, s. XIV-XIX"
seu de la Fundació Mascort,
Torroella de Montgrí (Fot. Inés Padrosa)

 

 

 

Exposició "La ceràmica Catalana, s. XIV-XIX"
seu de la Fundació Mascort,
Torroella de Montgrí (Fot. Inés Padrosa)