El diari ARA recull la descoberta de l'autoria dels Vitralls de Peralada

Jordi Carreras en el número d'ahir 29 de desembre recull la descoberta!!
Toto seguit, es pot llegar l'article:

CASAL DE CASTELLÓ - II Cicle de conferències

 

Proper Cicle de Conferències a Castelló d'Empúries, donades per castellonins o gent vinculada a la vila. I, evidentement, desenvolupant temes de la comtal vila.

Pel que a mi respecta el meu torn será el dia 3 de març i el títol "Cases i panteons senyorials a Castelló d'Empúries"

Mauné i els seus Dinàmics - 50è Aniversari

Ahir 17 de desembre de 2016, a la Cate va tenir lloc l'Homenatge a "Mauné i els seus Dinàmics".

La filla del compositor, Montserrat Mauné, va ser l'ànima de l'esdeveniment.

Hi participaren tres dels components: Josep Joli (contrabaix), Joan Puig (tenora)  i Toni Gadea (bateria). Hi era present entre el públic, també, un altre dels membres fundadors, l'Eduard Pomès.

Tot i els impediments que té en Joli, degut a un terrible accident, va fer un paper magnífic i no en parlem d'en Joan Puig: s'hi va lluïr. Així mateix Toni Gadea amb la bateria.

Al piano Santi Escura, tocava el saxo Jordi Parrot i el baix Sergi Labarta.

Va ser una llàstima que Josep Ma. Surrell no hi pogués participar, ja que ell també n'havia estat un dels membres dels inicis.

L'acte va estar molt ben preparat i va ser molt emotiu. Es passaren imatges de les actuacions del grup musical, es complementà amb retalls d'emissions radiofòniques, i lectures d'Isabel Rey i es va comptar amb la presentadora Ma Elena Heredia, qui s'ocupà d'arrodonir l'acte amb les seves intervencions.

 

La Sala de la Cate estava plena de gom a gom i diria una opinió crec que tots els presents s'hi sumarien: se'ns va fer curt!
Entre el públic hi havia molts figuerencs que havien viscut l'época daurada del grup, però també gent vinculada al món de la música, de Figueres i vinguda de fóra.

 

Montserrat Mauné va dir unes emotives paraules d'agraïment i comiat.

Ben segur que hi hauria molts pares que voldrien tenir una filla com la Montserrat!

D'aquesta manera la memòria de Florenci Mauné, aquest músic innovador, avançat al temps, treballador i agoserat, no caurà en l'oblit!!

Moment de l'agraïment de Montserrat Mauné

Isabel Rey interroga Josep Joli.

Un momento de l'actuació amb Joan Puig en primer terme.

Un altre moment del'actuació amb Florenci Mauné al fons tocant el piano.

Fianalització de l'acte.

Roget i l'Empordà d'Ilustració Catalana al Diari de Girona

Publicat en el Diari de Girona d'avui 17.XII.2016
El Museu de l'Empordà i la Biblioteca Fages de Climent dediquen avui una viquimarató al fotògraf figuerenc

ROGET I L’EMPORDÀ D’ILUSTRACIÓ CATALANA

Inés Padrosa Gorgot

Narcís Roget i Oliveras (Figueres 1873-1950) va ser un figuerenc singular qui desenvolupà una pluralitat d’activitats i aficions: regidor republicà, cafeter, musicòleg i fotògraf.

Fa anys que, de manera intermitent, mantinc contacte amb l’obra de Narcís Roget. El primer va ser en preparar el recull fotogràfic Història Gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat (2001), ocasió en què vaig publicar una selecció de postals de la col·lecció Ciència & Paciència, de la qual Miquel Verdaguer i ell n’eren els autors. Al cap de dos anys, els Instituts d’Estudis de l’Alt i Baix Empordà ens unirem per preparar l’edició facsímil de L’Empordà. Album d’Ilustració Catalana (2003), llavors em vaig ocupar de l’estudi introductori dedicat a l’apartat fotogràfic i, més tard, vaig dedicar-li una de les entrades en el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009).

Poc abans de desaparèixer la revista Ilustració Catalana (1903-1917), els responsables decidiren recollir tot el que ja s’havia publicat i feia referència a l’Empordà (biografies, descripcions, relats, poesies o música), i reunir-ho en un sol volum. La revista es caracteritzava per ser profusament il·lustrada, i la fotografia n’era la principal protagonista amb una interessant característica: una bona part de les imatges disposava d’autor. Així és com trobem reproduïts els treballs de destacats fotògrafs professionals com el gironí Martí, els barcelonins Audouard i Renom o bé el gran foto-reporter Frederic Ballell, i una setantena sense signar que corresponen a les reproduccions del fotògraf J.M. Cañellas per l’Àlbum Rubaudonadeu.

Ara bé, una bona part de les imatges estan realitzades per fotògrafs amateurs i aquí és on el nostre homenatjat fa acte de presència, al costat d’altres reconeguts com Josep Pichot; Macià de Vilafant; Monsalvatge; el doctor Arruga vinculat a Begur; el doctor Bartumeus qui estiuejava a Cadaqués, o el seu amic Verdaguer.

Roget publica fotografies de diferents llocs de la comarca que inclouen Cadaqués; Castelló d’Empúries; Figueres; Pont de Molins i La Muga; Portbou; Roses; Sant Pere de Roda i Vilabertran, una d’elles la façana de l’antic edifici abacial i l’altra, impactant, en la què s’observa l’estat ruïnós d’una part del claustre, torre i teulades del monestir.



Façana de l'antic edifici abacial de Vilabertran Foto: Narcís Roget.



Interior de la nau principal del monestir de Sant Pere de Roda.
Foto: Narcís Roget.

En homenatge seu, el Museu de l’Empordà i la Biblioteca Fages de Climent han convocat una viquimarató per crear la seva corresponent entrada a la popular enciclopèdia online.

Palau de la Generalitat - Recital 30è Aniversari del Festival Castell de Peralada

Avui, la Generalitat ha reconegut la tasca duta a terme per Carme Mateu de Suqué impulsant la música mitjançant el Festival Internacional Castell de Peralada. 30 anys de Festival i un reguitzell d'artistes i actors de les diferents disciplines.

 

El Conseller Santi Vila ha iniciat els parlaments, seguit del director de Festival Oriol Aguilà, ha continuat Isabel Suqué directora de la Fundació Castell de Peralada i la cloenda ha anat a càrrec del President de la Generalitat Sr. Carles Puigdemont.

 

Tal com publicava a la monografía de la Diputació de Girona Peralada : "En el decurs dels anys, el Festival s'ha dedicat a recrear les obres dels més destacats compositors ... Hi ha intervingut un elevat nombre d'intèrprets cabdals de a música clàssica: Plácido Domingo, Josep Carreras, Alfredo Kraus o Mstislav Rostropóvitx; batutes insignes com Lorin Maazel o Zubin Metha; cantants com Samy Davis, Aznavour, Moustaki, Romina i Al Bano, i ballarins com Nureyev o Alicia Alonso. Entre els artistes nacionals es pot destacar Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat, Miguel Ríos, Miguel Bosé o Ana Belén."

 

L'acte ha estat amenitzat per la magnífica interpretació del pianista barceloní Josep Buforn i l'extraordinària interpretació de la soprano tarragonina, Sara Blanch.



Conseller Santi Vila, Pr. Generalitat Carles Puigdemont, Sra. Isabel Suqué.



Director Festival Oriol Aguilà, Conseller Santi Vila, Pr. Generalitat Carles Puigdemont, Sra. Isabel Suqué

 

 

Josep Buforn, piano i Sara Blanch soprano.

Sara Blanch

 

 

Sara Blanch

Eva Vázquez a EL Punt-Avui, es fa ressó dels executors dels vitralls de l'església del Carme de Peralada

Cultura

Peralada - 12 desembre 2016 2.00 h

patrimoni artístic

El taller Rigalt i Granell és l'autor dels vitralls del Carme de Peralada

Inés Padrosa ha documentat l'encàrrec dels Rocabertí a la prestigiosa casa modernista de Barcelona

L'església va ser reformada a finals del segle XIX

LA rosassa del Convent del Carme de Peralada.
Una mostra de la millor vidrieria modernista. (Fot. Inés Padrosa)

E.V - Peralada

En els seus freqüents viatges al fons dels Rocabertí de l'Arxiu del Regne de Mallorca, la bibliotecària i arxivera del Castell de Peralada, Inés Padrosa, ha pogut completar el registre dels artesans i professionals que van intervenir en la restauració de l'església del Carme, cap a 1890, amb dades inèdites que permeten confirmar que la prestigiosa casa Rigalt i Granell de Barcelona hauria dissenyat els vitralls modernistes de l'absis, el cor i la façana. El comte de Peralada, Tomàs de Rocabertí, estava perfectament al corrent del gust refinat d'aquest taller de vitralls que el 1888 havia rebut la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i que treballaria sovint, anys més tard, per a l'arquitecte gironí Rafael Masó, tot i que seria conegut sobretot pel conjunt que va projectar per al Palau de la Música Catalana.

El 1890, quan el comte s'hi va posar en contacte, Antoni Rigalt acabava de crear societat amb l'arquitecte Jeroni Granell, fill del mestre d'obres de la restauració del Carme i, per tant, qui hauria facilitat la relació amb els comtes, segons conjectura Padrosa, que considera que l'obra de Peralada seria, en conseqüència, un dels primers treballs importants de l'empresa. Rigalt va proposar l'arquitecte August Font com a autor del disseny dels vitralls (vint vidrieres dobles, més la rosassa i el vitrall d'una capella), que presenten temes religiosos i heràldics. Al fons Rigalt del Museu del Disseny de Barcelona es conserven, a més, dos dibuixos a tinta aquarel·lats que correspondrien als àngels músics de les vidrieres principals de l'absis. Els resultats de la investigació, publicats a El Butlletí de Peralada, permeten resseguir també els encàrrecs fets a la Casa Orsola, Solà i Cia per al terra hidràulic del temple, al mosaista Gian-Domenico Facchina, al tallista de sants Miguel Castellanas o als germans Gómez de Girona per a la fusteria.

El setmanari Empordà es fa ressó de l'autoria dels vitralls de l'Església del Carme de Peralada

Cristina Vilà en el seu article publicat en el dia d'ahir, 6 de desembre sintetitza magnífiament la importància de la troballa!



Cristina Vilà. Empordà, 2016.XII.06

El TeleNotícies de TV3 difon l'exposició dedicada a Cervantes

L'exposició de la Biblioteca de Peralada, dedicada a Cervantes al TeleNotícies d'ahir

Els germans Civil ja tenen monografia

El 27 de setembre, el meu marit i jo assistirem a la presentació d'una monografía excepcional, dedicada als germans Civil Castellví:

"Quan la música esdevé passió. Els germans Francesc i Joseph Civil i Castellví", preparat, escrit, pensat i desenvolupat a dues mans l'Albina Varés i de Batlle i en Lluís Brugués Agustí.

 

L'obra va ser presentada per Joaquim Nadal, qui ens va explicar moltes històries del llibre. Ben segur que la que més deuria sorprendre al públic seria l'assassinat de diversos germans Civil en esclatar la Guerra Civil. Per sort, en Francesc i en Joseph es pogueren salvar i ens han deixat un immens llegat musical que ha estat estudiat per en Lluís i l'Albina.

De fet, per aquestes contrades a qui més coneixem és a Francesc, ell va ser l'autor del llibre de referència sobre la història de la música: "El fet musical a les comarques gironines". El va escriure en una época en què encara estava tot per fer!
 

La cloenda va anar a càrrec del diputat de cultura i vicepresident de la Diputació sr. Albert Piñeira qui va demostrar el seu profund conixement sobre música.

 

En Lluís i l'Albina s'han passat força anys per poder finalitzar aquesta obra que esdevindrà una bona eina pels estudiosos i una obra de referència. Segur que l'esplèndid resultat els portarà a proseguir les investigacions musicals.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Joan Domènech, Lluís Brugués i Inés Padrosa.

Els Rocabertí i la fotografia

L'article de l'Eva Vázquez del Punt-Avui resumeix esplèndidament què va representar la fotografia pels Rocabertí.
Tot seguit el podem llegir: si cliqueu aquí trobareu l'article sencer!!

El vitraller modernista Antoni Rigalt autor de les vidrieres de l'església del Carme de Peralada

En el Diari de Girona d'avui, 20 de novembre, Dani Bonaventura fa difusió d'una gran notícia per Peralada, pel món modernista, i per el col·lectiu dels vitralls i vitrallers de Catalunya.
Tot seguit, l'article en el qual tracta aquesta novetat.

Dani Bonaventura, Diari de Girona 20.XI.2016.

Avui a Girona a les 14es Jornades de la Imatge Antoni Varés

Avui s'han inaugurat les 14es Jornades de la Imatge i Recerca, Antoni Varés. Amb més de 200 inscrits: una bona representació del món dels arxius, de les universitats, estudiosos de la fotografía d'arreu d'Espanya, i amb representació, també, de les Illes Balears.

El moment de la inauguració amb Joan Boadas, i Joan Soler.

Amb la representació mallorquina, Ma. José Mulet,
Catalina Aguiló i Jep Martí de Reus.



Amb una part de l'equip de l'Arxiu Municipal de Girona i altres participants.
D'esquerre a dreta: Drets: Pau Saavedra, Jordi S. Carrera, Inés Padrosa, Cristina Feixas.
Asseguts: Montse Bailac, Albina Varés, Marta Aragon, Anna Gironella, Fina Navarrete i Anna Pujols.
 

La meva participacó es basa en "Los Rocabertí, nobles catalanes, fotógrafos y protectores del incipiente arte fotógráfico" Ja es pot consultar in extenso clicant sobre el títol.
De moment, aquí n'ofereixo el resum.

La Galeria El Claustre homenatja Jordi Jubany

Cloenda de l'exposició de Jordi Jubany a la Galeria El Claustre

La cloenda, ha tingut lloc el dissabte 12 de novembre, i ha representat un bonic acte festiu organitzat per Miquel, Marià Mascot i tot el seu equip!!

 

Els quadres de l'exposició es dispersaran, però romandran plegats en la monografía que molt encertadament ha publicat La Galeria El Claustre. Tot seguit, les paraules que li vaig dedicar en el pròleg de l'obra esmentada.

 

I, acompanyen les imatges record de la vetllada, entre les quals s'hi troba el moment en què em fan entrega del quadre que es va sortejar i em va tocar!!

JORDI  JUBANY I LA GALERIA EL CLAUSTRE

En primer lloc voldria felicitar la família Mascort per la seva tasca de difusió de l’art, de potenciació d’artistes emergents i de consolidació dels consagrats. Per això, sempre que m’ho han requerit ha estat un plaer aportar un granet de sorra per a recolzar la labor que està duent la Galeria El Claustre.

Evidentment, la felicitació que ve tot seguit és per a l’artista, Jordi Jubany, de qui tant Miquel com Marià Mascort en són fervents admiradors.

De “trobada providencial” podríem definir el dia que Marià Mascort i Jordi Jubany creuaren els camins de la seva vida. A partir d’aquest moment, s’inicia una relació continuada entre el pintor i la Galeria El Claustre que avui es materialitza en la segona publicació monogràfica dedicada a la seva obra.

Jordi Jubany s’estrena professionalment a la Galeria de El Claustre de Girona fa més d’una dècada. La mostra va coincidir amb els 30 anys d’existència de la sala i va anar acompanyada d’un complet catàleg. Més que interessants són les reflexions de M. Mascort en relació a la seva filosofia envers el mecenatge: “Un dels compromisos d’una galeria d’art és el d’incorporar nous pintors i escultors que tant poden ser figures ja contrastades i reconegudes, com d’altres a qui se’ls recolza perquè tenen qualitat suficient per mostrar la seva obra a la consideració del públic i entrar d’aquesta manera al circuit d’exposicions […]”. I, segueix dient “El primer cop d’ull en veure l’obra de Jordi Jubany va ser enlluernador… els quadres eren tractats amb una personalitat fora del comú i ens varen portar a la convicció que érem davant d’una figura destacada en el món de la pintura […] com un artista que sap transmetre la seva inspiració a l’espectador i que arriba a emocionar al contemplar la bellesa de la seva obra…”.

Efectivament, en apropar-nos a la seva obra un s’adona que l’executor és un personatge inquiet, amant de la natura i l’art, viatger i, sobretot, vital; amb una vitalitat que va creixent a mida que va madurant. Si coneixem algunes de les teles dels primers anys i les comparem amb les que acompanyen el present catàleg s’hi evidència una evolució, tant en l’aspecte tècnic i colorista, com en el formal, tot i que els temes tractats són similars: paisatges i racons urbans.

Tal i com ja hem tingut ocasió de veure en exposicions anteriors és un gran entusiasta de Venècia, Roma o Florència, París, o bé Sant Petersburg i Moscú, ciutats impregnades d’art i d’impactants arquitectures que no et poden deixar impassible.

Avui, l’artista ens proposa una passejada artística per diferents contrades gironines: Unes costaneres - les quals gaudeixen de reclam turístic gràcies a mantenir la seva personalitat -, com Port-lligat, Calella de Palafrugell o El Port de la Selva; altres corresponen a paratges naturals muntanyencs; altres pertanyen a indrets amb elements arquitectònics diferenciadors com places porticades o l’entorn emmurallat de Torroella de Montgrí, i no hi poden faltar indrets emblemàtics de la capital de la província i de l’Alt Empordà.

En la tècnica i en el color s’hi palesen els canvis més importants de l’evolució de l’artista. Pel que fa a la tècnica Jubany ha arribat a un punt en què aconsegueix establir un joc amb l’espectador gràcies a l’alternança de la paleta i els pinzells; a les estudiades barreges de material pictòric i l’adequat augment de diluent, ens presenta uns olis lleugers i fluids, fins i tot, amb regalims, que ens transporten a la tècnica de l’aquarel·la. Les formes, l’aigua, els volums arquitectònics, les escultures, queden insinuades però perfectament reconegudes. Tot realitzat a base de trets ràpids que exterioritzen l’espontaneïtat i l’energia que transmet.

 

Per altra part, ha assolit un gran domini del tractament de la llum i del color. Tant és així que l’àmplia i delicadíssima gamma cromàtica i la superposició de colors ens proporciona un joc de transparències i contrastos que ens situa en el precís moment del dia; així mateix les teles traspuen l’estacionalitat i la meteorologia que l’artista ens vol transmetre. 

 

En aquesta ocasió una bona part de les obres estan tractades en una àmplia gradació d’una mateixa gamma cromàtica: granats per a la Pujada del Seminari, per a les barques o per a l’interior de l’església gòtica, o bé verds per a la Vall de Núria o per a les pesqueres de l’Estany de Banyoles. També hi seran presents les contraposicions de tons càlids com ara els rosats amb verdosos a Camprodon, grocs i taronges versus grisos i negres a Girona o bé la combinació de blancs, blaus grisos i negres en diferents paratges costaners.

En definitiva, Jubany ens ofereix una sèrie d’estampes gironines que captivaran a tots els seus seguidors.

La més cordial enhorabona a l’artista i a la Galeria El Claustre!                

Inés Padrosa Gorgot

Historiadora de l’Art



Josep Llupià, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa, José Luis Torres, Marià Mascort, darrere seu el pintor Jordi Jubany i sra., Mònica de Mascort, Ramon Llorente i sra. 

Una magnífica aquarel·la de la façana de l'església de St. Marc, Venècia.
Moment de l'entrega del quadre. Amb Lluís Roura i Jordi Jubany.

 

Al costa del quadre, amb Jordi Jubany.

Els Amics dels Castells a Peralada

   Un plaer acompanyar al grup de "Els Amics dels Castells", entre els quals hi havia, també, Amics dels Jardins, Jardins i Jardiners, i de la Societat de Genealogia i Heràldica.
Tots molt interessats en les col·leccions peraladenques i en tot el que els estaba explicant. Així dóna gust!!
  

 

Els Rocabertí, fotògrafs amateurs, a les XIV Jornades de la Imatge - Girona

Preparant la comunicació per a les XIV Jornades de la Imatge de Girona:

"LOS ROCABERTÍ, NOBLES CATALANES, FOTÓGRAFOS Y PROTECTORES DEL INCIPIENTE ARTE FOTOGRÁFICO"

Les Genealogies de Fernando Viader han vist la llum gràcies a Narcís de Puig i de Traver

21 d'octubre de 2016.

Per fi veu la llum la magna obra de Fernando Viader, gràcies a Narcís de Puig i de Traver, historiador i Nebot del finat. Ben segur que la vídua de Fernando Viader, la bona amiga Ma Dolors de Ribot n'estaria més que satisfeta! Ella ja li va encomenar en vida que s'ocupés del treball la llàstima ha estat que no ha estat a temps de veure culminat el projecte.

L'acte va comptar amb la presència del recopilador i intèrpret dels apunts del sr. Viader, Narcís de Puig i va comptar amb els parlaments de Pere Gifre i Santiago de Llobet.

El primer, que s'havia ocupat de la transcipció de les 127 Genealogies, juntament amb Ricard García va exposar la importància de la publicació.

Pel que fa a Santiago de Llobet va parlar del biografiat. Li haig d'agrair que fes esment de les dades biogràfiques que vaig preparar i publicar l'any 2009 en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà i que resumides són les que apareixen actualement en l'entrada de la Wikipèdia.

Va ser molt interessant l'equiparació que va fer dels estudis genealògics existents arreu del món, amb els de F. Viader.  A partir d'ara, la província de Girona gaudeix d'un dels millors corpus genealògics!!

I ho hem d'agrair a Fernando Viader, Ma Dolors de Ribot i Narcís de Puig!

Narcís de Puig entre moltes altres coses va explicar que l'edició s'ha pogut dur a terme gràcies a l'ajut de la Generalitat, de la Diputació del Reial Estament Militar de Sant Jordi de Girona, i de la seva tia, Ma Dolors de Ribot.

FINIS CORONAT OPUS La més cordial enhorabona!

Un moment abans de la presentació de l'obra Genealogies de Fernando Viader.

Parlament de Santiago de Llobet.



La taula presidencial en el moment del parlament
de Santiago de Llobet.

Cita del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà d'Inés Padrosa,
a la ressenya bibliogràfica de Fernando Viader.

Inauguració de l'exposició de Jordi Jubany a la Galeria El Claustre de Girona

Galeria El Claustre, Girona- Jordi Jubany

21 d'octubre de 2016 ha estat la data de la inauguració de la nova exposició dedicada al pintor mataroní Jordi Jubany.

En aquesta ocasió la iconografía representada ha estat sobre diferents i reconeguts paratges de les comarques gironines, amb paratges històrics i naturals coneguts per tots, però tractats des del punt de vista personal i colorísitc del pintor.

L'acte va ser presentat per Marià Mascort, fill de Miquel i Núria - els iniciadors de la galeria -, va seguir en els parlaments Eudald Casadesús i els acompanyarem alguns dels qui hem participat en els escrits preliminars de la monografía dedicada a l'artista: Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, Marta Felip, alcaldessa de Figueres, el presentadors Eduald Casadesús i Marià Mascort, i jo mateixa.

Un plaer col·laborar amb els amics Mascort en donar difusió dels artistes!!



Inés Padrosa, Jordi Jubany, Marta Madrenas, Marta Felip,
Eudald Casadesús i Marià Mascort. 

Inés Padrosa, Eudald Casadesús, Marià Mascort,
Jordi Jubany, Marta Madrenas i Marta Felip. 

Inés Padrosa, Eudald Casadesús, Marià Mascort,
Jordi Jubany, Marta Madrenas i Marta Felip. 

Inés Padrosa, Marià Mascort,  Eudald Casadesús,
Jordi Jubany, Marta Madrenas i Marta Felip. 

 

Inés Padrosa al costat de Miquel Mascort.

 

Una visió del públic assistent.

Miguel de Cervantes: soldado y escritor

Avui, 30 de setembre, a la seu dels "Amics del Castell de sant Ferran" i organitzat pel "Consorcio del Castillo de San Fernando de Figueres", presidit pel tinent general Carlos Díaz Capmany, he donat la conferència dedicada a un dels més il·lustres escriptors de la literatura española.

Inés Padrosa, Carlos Díaz-Capmany i Antonio Herrera.

 

Inés Padrosa i Carlos Díaz-Capmany.

 

El públic assistent a l'acte

Conferència "Miguel de Cervantes: Soldado y escritor"

EL proper divendres 30 de setembre, a la seu dels Amics del Castell de sant Ferran de Figueres, tindrà lloc la conferència "Miguel de Cervantes: soldado y escritor", en un acte organitzat per El Consorcio del Castillo de San Fernando.
Un aspecte molt interessant i decisiu de l'escriptor més universal de la literatura espanyola.
Tots hi sou convidats!!

Lectura dramatitzada de Don Quijote (II). Biblioteca del Palau de Peralada

Magnífica lectura de Don Quijote i un ple de gom a gom a la Biblioteca del Palau de Peralada!
ens han fet somriure, riure i seguir amb atenció les aventures del Quijote y Sancho Panza.
La més cordial enhorabona als rapsodes!

Carles Canut, Josep Ma Pou, Camilo García i Maife Gil.

Maife Gil.

Josep Ma Pou i Camilo García.



Carles Canut