UNA ACTIVITAT MÉS DE LA 4a EDICIÓ D'EMPORDONESES!!
La inauguració d'ahir va ser un éxit, l'enhorabona a tots els qui l'han fet possible!! Especialment a Pilar Farrés, coordinadora d'Empordoneses, en la qual s'inclou aquesta exposició.
Parlament de la presentació:
“SANG, REGENERACIÓ, RENOVACIÓ”
Tinent d'alcalde, Comissàries, Artistes, amigues i amics, molt bona tarda i benvinguts!
Aquest edifici que, de ben segur, per a molts dels aquí presents ha format part en algún moment del seu espai vital, va ser un projecte de l’arquitecte modernista Josep Azemar, inaugurat a principis del segle XX, i va servir com a escorxador fins a la dècada dels 70.
En aquells moments, el creixement de les ciutats, unit a les exigències sanitàries de traslladar aquests serveis diguem-ne que extramurs, va permetre disposar, en moltes ocasions, d’uns magnífics espais municipals en llocs cèntrics de les viles, que han estat destinats a espais expositius i centres relacionats amb esdeveniments culturals (com a ex. En podem esmentar un dels més representatius: “El Matadero de Madrid”, que en l’actualitat és un Centre de Creació Contemporània, Cineteca i Centre de Projectes Culturals).
Salvant les distàncies, l’escorxador de la nostra ciutat que ha passat per diferents usos com el peixateria, amb els anys la seva funció s’ha anat decantant cap a la vessant cultural. Així, mentre la part central, on ens trobem ara, als anys 80 i 90 es destinava a Sala d’exposicions, finalment, es va cedir a la Colla Castellera de Figueres per poder realitzar els seus assajos. Després, l’any 1991, l’ala dreta de l’edifici va rebre un ús que l’enaltiria: es convertiria en el nou Arxiu Comarcal.
Per això deia, que els uns per uns motius, i els altres per altres motius diversos, qui més qui menys ha mantingut un contacte amb aquest emblemàtic edifici. Si em permetessin un breu apunt personal de les meves relacions, els parlaria de les escadusseres entrades infantils essent el meu pare veterinari de l’indret ; del record adolescent dels brams de l’agonia dels animals que, sentits des de l’internat de Les Franceses, em despertaven moltes matinades ; de l’assistència a les exposicions dels anys 80 i de les constants visites com a investigadora a l’Arxiu Comarcal.
(Algunes d’aquestes impressions les vaig deixar reflectides, mitjançant fotografies de difícil troballa, a la monografia “Ha Gràfica de Figueres”, on destacava l’edifici tant com a element constructiu com per la seva funcionalitat).
Avui, però, gràcies a la idea-iniciativa de l’incansable na Pilar Farrés, a la que s’hi va sumar na Dolors Ventós, ambdúes comissàries, i amb el vist i plau de l’alcalde anterior i l’alcaldessa actual, inaugurem aquesta exposició que, si bé amb el seu títol “Sang, regeneració, renovació”, ens pot portar a la memòria el record frappant de la seva anterior funcionalitat, la realitat és que, en aquesta ocasió, la sang serà el símbol de la saba que renova i regenera per començar una nova etapa per aquest espai que esdevindrà la “Casa Empordà”, i es conformarà en una icona de la nostra personalitat.
No hi podia haver millor manera de festejar-ho que invitar als artistes empordanesos a tractar i plasmar la idea, de forma diferent, segons la seva sensibilitat, la seva circumstància i la seva tècnica. Encara que sigui sempre, finalment, l’espectador qui reaccioni responent a l’impacte del missatge que l’autor li ha transmès.
És així com des d’Agullana, Miquel Duran amb el seu “Suport de teories”, ens presenta el Dietari de la ruta a seguir, i Antonio Federico ens proposa una reflexió sobre la consciència existencial.
És així com des de Cadaqués, Núria Duran ens ofereix “Landscape2”, una policromia de textures molt empordanesa ; des de l’Escala, l’escultura de Jesús Pelegrí ens remet als nostres ancestres minoics, i des de Colera, Núria Surribas i Carles Bros, hi contribueixen respectivament amb una terrissa de color vermell amb clara referència a la sang i “Escorxador”, un collage de notícies històriques de l’edifici presidides per la sang i el brau.
Des de Figueres, Lisa Bos amb “Efervescència”, es decanta per la renovació amb la subtilesa del teixit; Pilar Farrés, amb la peça “Ferida” fa una al·lusió metafòrica a l’espai expositiu i, al mateix temps, al moment actual, que necessita un canvi; Manuel Grávalos amb l’urna amb barbies, fa una crítica a la prostitució; Daniel Leiva, opta per la renovació del paisatge després de la foscor del recent incendi, i Adrià Ciurana ens sotmet a una contradicció amb “La sang no és negra”.
Des de Gaüses, Hélène Yousse juga amb les formes i les ombres de les seves escultures i Johannes Zacherl ens proposa un brindis amb el vi com a símbol de sang, vitalitat i vida.
Des de Garriguella, Patxè, ens enfronta al dramatisme de la gent desamparada ; des de Llampaies, Mercè Riba amb “Renaixement”, ens ofereix l’esperança de regeneració d’un món inhòspit amb l’arribada d’un nadó, i des de Llançà el col·lectiu I Too Am, ret homenatge a un amic traspassat.
Des de Llers, Ramon Fort amb “Espai de reflexió”, ens fa una invitació a l’entesa multicultural ; Maite Giménez, fa un paral·lelisme amb la regeneració de la natura i Josep Ministral presenta una peça de la sèrie « Batecs », amb clara referència a la circulació sanguínia.
Des de Navata, Carme Gorriz amb l’escultura « Ràbia » expressa l’estat anímic generalitzat i des d’Ordis, Carme Sanglas amb “Mar de bronze” ens presenta una figura, que vessa llàgrimes amb un bri d’esperança.
Des de Rabós, Mònica Campdepadrós amb “Ovo Fènix”, contraposa un paisatge desolador a la regeneració protagonitzada per l’ou, símbol de la vida, i amb “Artist Blood”, en un feltre impregnat de sang pròpia mostra l’esperit humà en positiu; i Juliette Murphy amb “Barque”, fa una clara al·lusió a la nostra característica mediterrània.
Des de Roses, Narcís Costa amb la presentació de l’escultura “L’essencial, a dins” ens presenta un treball de transició entre dues sèries “Desequilibris” i “Interiors”, i ens fa rememorar l’ús primigeni de l’edifici i, des de Terrades, Xavier Escribà, a mig camí entre pintura i escultura, fa un reciclatge conceptual a un compendi d’obres i experiències.
Finalment, Marcello Martorotti, amb una tècnica novedosa, ens deixa una mostra de les seves petjades empordaneses.
L’exposició es complementa amb la creació audiovisual “Persistència” de la companyia El Paller, de Dolors Yglesias, Pau Marcos, Emma Teixidor i Ron de la Fuente.
En definitiva, prop d’una trentena d’obres que expressen i trasmeten diferents sensacions per a l’espectador, en un espai històric diàfan en el qual hi llueix tant l’obra de gran format com les perfomances com la de format reduït.
Només em resta que felicitar a tots els que han cregut en el projecte, a les comissàries, els artistes i els polítics.
I aprofitar l’avinentesa, per dir que tots esperem poder continuar gaudint de manifestacions artístiques similars en el futur.
IMG_1023.JPG) |
Foto de família dels participants en l'exposició "Sang, regeneració, renovació" (Fot. José Luis Torres)
Inés Padrosa, Josep Ma Godoy, Pilar Farrés i Dolors Ventós
(Fot. José Luis Torres)
Xavier Escribà, Inés Padrosa, Lisa Bos, José Luis Torres, Laia Pol, Núria Surribas i Carles Bros
Pilar Farrés, Yvonne Heinert i Inés Padrosa (Fot. Félix Torres)
|
 |
| Carles Bros, Miquel Duran, Inés Padrosa, Antonio Federico i Josep Ministral (Fot. José Luis Torres) |
 |
| José Luis Torres en un espai de meditació (Fot. Inés Padrosa) |
 |
Monica Campdepadrós, Núria Duran
i Inés Padrosa (Fot. José Luis Torres) |
 |
Pilar Farrés, Manel Grávalos, Monica Campdepadrós, Núria Duran
i Inés Padrosa (Fot. José Luis Torres) |
.jpg)
IMG_1023.JPG)
.jpg)
