Llançà, 2012-01-22, paraules pronunciades per Inés Padrosa amb motiu de l'entrega de la Llança d'Or a Mossèn Josep Clavaguera.
Bona tarda senyores i senyors,
En primer lloc voldria agrair a l’Ajuntament de Llançà i a l’alcalde, el senyor Pere Vila, m’hagin permès glossar la personalitat de mossèn Josep Clavaguera i Canet.
Com tots saben, l’estada de mossèn Josep a Llançà ha suposat un període de 37 anys. De manera que la tasca encomanada és un repte, mai ha estat una tasca fàcil resumir prop de 40 anys de professió i, encara menys, quan el protagonista ha exercit de manera plena i intensa.
Per això hem de recular a l’any 1974.
L’any 1974 és l’any en què mossén Josep arriba a la vila, en aquell moment és un jove de 37 anys, un jove originari de Vilert, un poblet de la comarca del Pla de l’Estany, que havia estat rector a les poblacions de Monells i Madremanya, al Baix Empordà.
Un jove rector que per primera vegada està destinat a una vila marinera, en un moment en què encara no s’havien posat en servei les carreteres del Pla d’Accessos de la Costa Brava. I el primer que experimenta és el contrast entre l’interior i la costa; amb un afegit: que s’incorpora a una vila marinera composta per dos nuclis de població, la vila i el port, cadascun amb la seva idiosincràsia i cadascun amb la seva activitat diferenciada.
Aquest jove capellà ràpidament es fa una composició de lloc i s’adona que un nou i doble desafiament haurà de superar: el religiós impartint les creences religioses catòliques, i l’humà intentant aglutinar la població al seu entorn. Aquesta filosofia la resumeix en la seva Carta de presentació en arribar al poble quan diu: “Espero poder-vos ajudar en la vostra vida de cristians i a ser fidels a l’Evangeli de Jesucrist” i “Us ofereixo la rectoria, que estarà oberta per a tothom, igualment com us ofereixo els meus serveis i el meu afecte”.
És així com en aquests prop de 40 anys, mossèn Josep ha estat un més dels llançanencs, complint les promeses fetes a la seva arribada: “Vinc amb el desig de formar part de la Vila i de participar en les activitats i en la mateixa vida de la població”. És a dir, si la màxima bíblica diu que “pels seus actes els coneixereu”, mossèn Josep ha demostrat que “De llançanenc, n’és el que de veritat vol ser-ne”.
Ràpidament, com a rector del municipi assumeix les responsabilitats inherents al càrrec, imposant-se com és lògic, com activitat prioritària el desenvolupament de la seva funció pastoral en la doble vessant d’oficiar les celebracions religioses: dir missa (a la vila i al port), beneir casaments, bateigs, i funerals (seguint la tradició d’acompanyar el seguici fins el cementiri), ocupar-se de l’educació religiosa dels infants,… o assistir a les reunions de capellans,
i en la d’estar pròxim al poble mitjançant l’atenció personal als feligresos: escoltant la gent, visitant els llançanencs ingressats per malaltia fora de la vila (ja fos a Figueres, Girona,…), o portant la comunió als malalts (aquesta darrera una pràctica gairebé desapareguda a la major part de les parròquies del nostre territori).
 |
| Ariadna Godoy, Llança de coure, i Josep Clavaguera, Llança d'Or (fot. Inés Padrosa). |
 |
| Inés Padrosa, Josep Clavaguera i Pere Vila, alcalde de Llançà (fot. José Luis Torres) |
Però, en aquesta labor pastoral no es preocupa només del ramat sinó que esmerça esforços en la recuperació del patrimoni amb la restauració de les dues esglésies de la població:
La rehabilitació de l’església de sant Vicenç, fent la teulada nova, l’electrificació, la restauració de la façana i l’encàrrec a l’escultor gironí Fidel Fita de l’escultura del patró: sant Vicenç.
I la rehabilitació de l’església del port amb la col·locació d’un monòlit de pedra amb una inscripció i dibuix a càrrec de Joan Ma. Pau, i un mural de ceràmica dibuixat i realitzat per Rafel Borràs.
Però, com dèiem, a part de les tasques pròpies de rector, mossèn Josep esdevé un actiu membre de la comunitat associativa i civil.
Si tornem a recular al moment de la seva arribada al poble l’any 1974, en aquells moments que no coneix encara ningú, només existeix el Centre Cultural de la parròquia de Llançà, creat a instàncies de mossèn Benet i adscrit a la parròquia, i es manté gràcies a un petit grup de persones entre els quals trobem Lluís Casellas, Andreu Juanola, Joan Pacareu o Josep Maria Salvatella. Des d’aquest nucli es reactiva el bàsket i s’inicia el cinema.
El bàsket segueix depenent de la parròquia fins que passa a un Patronat que depen de l’ajuntament. Es crea la secció femenina de bàsket i amb Rafel Mora, i, posteriorment,amb Carles Davesa i Neus Heras es consolida l’equip.
El cinema va continuar durant una dècada, mentre es va poder sostenir la situació econòmica. El cinema era conegut amb el sobrenom del “Cine del capellà” i les pel·lícules es projectaven al cinema Miralles, és a dir, a l’actual “Casa de Cultura”.
L’any 2001 Joan Pacareu, qui fou Llança d’Or l’any 1997, com a president del Centre Cultural expressava la importància de l’agrupació amb les paraules: “Per a la nostra generació, el Centre ha estat una part important de la nostra vida. Hi hem fet teatre, hem jugat a bàsquet, hem cantat o simplement ens hi hem trobat per fer alguna activitat o altra”.
Val la pena ressaltar les principals iniciatives creades de nou en el període en què mossèn Josep ha estat rector: la nova versió de la “Processó del Carme”, la creació de l’associació « Els Amics de sant Silvestre », la Mostra Floral, la Mostra de Pessebres, la instauració de l’Aplec de la Capella del Port i el Pessebre Vivent.
Veiem breument la gènesi de cadascuna de les noves activitats:
Comencem per “La Processó del Carme”. Al cap de poc d’arribar, dos membres de la confraria de pescadors, el president Joaquim Pi (Llança d’Or, 1996), i el secretari Francesc Fàbrega, proposen a mossèn Josep un nou tractament de la Festa de la Mare de Déu del Carme. El mossèn aprova la proposta i accepta l’oferiment i així és com a partir de llavors, després de la missa a la Capella del Port una processó informal, encapçalada per la Mare de Déu del Carme, es dirigeix fins el port, lloc on pugen a bord de les barques dels pescadors i, amb l’acompanyament d’aquells particulars que ho desitgen, fan la tradicional passejada per les aigües marítimes llançanenques.
Actualment, la Processó del Carme de Llançà, ha esdevingut una de les processons de referència de les viles marineres.
Cal fer un esment especial a l’associació Amics de sant Silvestre la qual neix a instàncies del conegut popularment com a doctor Pous, essent el seu nom complet Antoni Miguel Pous (Llança d’Or, 1961), i d’un grup de persones preocupades per la preservació del patrimoni arquitectònic .
Parlamenten amb mossèn Josep sobre la possible creació d’una associació que esmerci els esforços en rehabilitar i protegir l’església romànica de sant Silvestre. Com tantes altres iniciatives el grup obté el beneplàcit del mossèn.
Es constitueix l’associació cap a l’any 80, essent els membres fundadors Josep M. Salvatella com a alcalde, mossèn Josep Clavaguera com a rector, Albert Sánchez com a regidor de cultura i, el doctor Antoni Miguel Pous, Antoni Bayarri, Lluís Cabré, Francesc Fàbrega, Joaquim Falcó, Benet Noguera, Joan M. Pau i Joan Salvat. Les reunions es celebraven a la rectoria i des del primer moment es proposen tres objectius: adequar la carretera d’accés a l’església, netejar l’entorn de matolls i verdisses i celebrar un Aplec.
S’organitza l’associació i el primer Aplec es celebra el segon diumenge de maig de l’any 1980. Amb l’esforç de tots i els ajuts institucionals el paratge de Valleta que avui es pot contemplar no té res a veure amb el que es veia fa 35 anys enrera.
A més de la consolidació de l’església, entre les principals actuacions d’aquest temps, cal destacar la benedicció de la imatge de sant Silvestre, feta per l’escultor llançanenc recentment traspassat en Guillem Duran (Llança d’Or, 1995), i la benedicció de la campana costejada pels devots i amics de sant Silvestre.
Actualment, els Amics de sant Silvestre continuen amb les tasques proposades en el moment de constituïr-se: la protecció i el manteniment del monument i l’organització de l’Aplec.
Pel que fa a la Mostra Floral com la Mostra de Pessebres començaren de manera tímida gràcies als Amics i Amigues de la parròquia, però sens dubte va anar endavant gràcies a la bona avinença entre els promotors i mossèn Josep.
El que sí es pot dir és que han estat moltes les persones que hi han treballat algunes de les quals sempre han volgut restar en l’anonimat, però també és just esmentar a qui ha portat la batuta o per dir-ho d’una altra manera qui n’ha estat l’ànima, tasca que ha desenvolupat Joan Ma. Pau (Llança d’Or, 2011) amb l’estreta col·laboració de la seva senyora, la Fina.
En quant al Pessebre Vivent, que va començar al casc antic, va continuar al paratge de Valleta i, finalment, té lloc als jardins de la residència, tot i que està organitzat per l’AMPA del CEIP Pompeu Fabra, sempre ha tingut el recolzament de la parròquia de Sant Vicenç, permetent que deixessin tot el guarniment a la rectoria.
Una de les darreres activitats festives introduïdes fou L’Aplec de la Capella del Port. La proposta sorgeix a instàncies de Lluís Solà, regidor de cultura de l’ajuntament de Llançà amb la intenció de celebrar la cloenda de la campanya turística i festejar-ho amb una trobada de germanor. Una vegada més mossèn Josep accepta un acte festiu a redós de l’església.
Però per si això no fos prou, queda encara un altre capítol i no per parlar-ne en darrer lloc, és menys important. És la vessant de mossèn Josep com a historiador. Per això hem de recular de nou en el temps.
L’any 1976, al cap de dos anys de ser rector de Llançà, esdevé arxiver del Palau de Peralada i, probablement, és a partir d’aquí que inicia una vessant que completarà la seva dedicació a la vila llançanenca, la d’historiador del municipi.
L’any 1986 publica “Llançà, notes històriques”, el primer llibre monogràfic sobre la vila costanera. L’acte de presentació va anar a càrrec de l’historiador Miquel Coll i Alentorn, en aquell moment president del Parlament de Catalunya.
En la presentació que acompanya el llibre, Josep M. Salvatella, llavors alcalde de la vila i Llança d’Or l’any 2004, apunta: “Mossén Josep ha fet una bona feina. El seu esforç de recerca i ordenació de dades, la seva tasca de recuperació d’un passat que era submergit, fragmentàriament, en multitud de llibres i arxius, bé mereix el nostre sincer reconeixement”.
L’any 1991 publica “L’ermita-capella de la Mare de Déu del Port de Llançà”, fent-lo coincidir amb el tercer Centenari de l’arribada de l’ermità barceloní Joan Lluís Tresserres, el 1691. En aquesta ocasió la presentació va a càrrec de l’historiador Lluís Ma. De Puig.
I l’any 2000 arriba la monografia “Llançà” editada per la Diputació de Girona, la qual forma part de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona.
Joan Domènech, llavors delegat de cultura de la Generalitat, va ser qui s’ocupà de la presentació del llibre. Ell va dir “El llibre és gairebé com una mena de manual per portar a l’escola, està ben escrit i és amè i pot servir per refer el coneixement que hi ha sobre el poble”.
El 2005 és un dels col·laboradors del “Llibre de sant Silvestre” on va tractar quan l’ermita de sant Silvestre havia estat parròquia.
Pel que fa a articles: Des de l’any 1980 col·labora als programes de la Festa Major d’Hivern, per Sant Vicenç, i a la Festa d’Estiu que en el futur es convertiran en la revista Farella. Allà tracta sobre les epidèmies succeïdes, les relacions amb sant Pere de Rodes, els masos, els aiguats, els camins, la construcció del temple parroquial, les llegendes, o bé d’edificis medievals com la Torre de l’Abat, …
L’any 2001 col·labora en el número especial de la revista “Miranda”.
I des de 1998 esdevé habitual articulista del programa de l’Aplec de la Sardana recordant compositors de Llançà com Conrad Saló, o de les rodalies com en Jaume Bonaterra de Vilajuïga, en Josep Blanch de Castelló o en Joan Escapa de Peralada, i la relació d’altres reconeguts músics amb la vila com Ricard Viladesau; o donant a conéixer algunes sardanes amb vincles amb el terme municipal com la titolada « Garbet » de Narcís Paulís Vila, la « Font de l’Albera » d’Enric Morera, « Aires de Llançà » de Miquel Tudela o « El celler d’en Falcó » d’Àngel Pont.
Hem vist, doncs, la figura d’un llançanenc d’adopció que es passejava pel poble, que compartia penes i alegries, que feia i deixava fer, que unia i cohesionava..., que s’envoltava de col·laboradors als quals els facilitava la seva pròpia parcel·la de protagonisme i amb els quals sabia ser agraït, com en el cas de l’homenatge celebrat a l’església al campaner Carles Molins amb motiu d’haver complert els 90 anys.
Hem vist una figura, la de mossèn Josep que surt a l’àlbum fotogràfic particular de cadascun dels aquí presents; per la primera comunió, per un bateig, si no és pel casament propi és pel d’un fill o filla, per la Missa Rociera, per la Processó del Carme, si no és per l’Aplec de Sant Silvestre és per l’Aplec de la Capella del Port… A mida que passen els anys ens adonem que molts dels nostres records queden associats a la infantesa i a la joventut, en el cas de Llançà són i seràn diverses les generacions que tinguin associat el seu record religiós i festiu a una persona significativa, a mossèn Josep.
És per tot el que acabo de dir i, segur que encara hi podríem afegir molts més detalls, que ha estat del tot encertat que la comissió corresponent hagi acordat concedir a mossèn Josep Clavaguera i Canet la Llança d’Or de 2012, perquè és la millor manera d’honorar i fer que perduri el record d’aquells que han treballat pel poble.
Mossén, la més cordial enhorabona!!
