dilluns, 16 de febrer del 2026

La biblioteca del comte de Zavellà o de Savallà, Palau Vivot Palma de Mallorca

Tresors bibliogràfics desconeguts. Això és el que podem trobar en algunes biblioteques històriques com el cas que ens ocupa, la de P. de Montaner, comte de Savallà, a Palma de Mallorca.

Per sort, aquesta és una biblioteca visitable. Els propietaris P. de Montaner i Mayda de Quiroga han fet accessible al públic el Palau Vivot amb unes interessants visites guiades. Un dels pocs palaus que encara conserva la històrica essència mallorquina, amb influències italianes.

El casal de Can Vivot va ser declarat Monument Historico-artístic per part del Ministeri de Cultura l'any 1973. Es va senyalar que: «El palacio Vivot es uno de los más suntuosos de Palma de Mallorca. Fue construido por don Juan Sureda al reedificar la mansión que poseía por línea materna, poco después de haber obtenido, en mil setecientos diecisiete, el título de Marqués de Vivot. El monumental zaguán es rectangular con columnas de acusado éntasis y arcos rebajados de mármol bermejizo. De su centro arranca la escalera que en el rellano se divide en dos rampas terminadas en galería. Los salones son espaciosos, con techos decorados por el italiano José Dardarone. Son notables las salas de tapices y de damasco y la biblioteca con tallas rococó que guarda importantes manuscritos e incunables. Entre los cuadros que alberga la mansión figuran varios de Mesquida y un San Antonio de Viana, de Ribera. Junto al zaguán está el patio de las caballerizas, al que da carácter una galería con bustos de mármol sobre la balaustrada”. Així consta a l'informe tècnic.

Un del elements més importants del Palau el constituïa el seu contingut. Essent la biblioteca i l'arxiu dos peces importants a tenir en compte. La biblioteca que compta amb més de 8000 volums i està ubicada en una sala decorada amb frescos mitològics pintats per Giuseppe Dardarone i vidrieres dissenyades per Soldati.

L'actual comte de Savallà és historiador prolífic, i ell va ser el director i arxiver de l'Arxiu Municipal de Palma. Curiosament coincideix amb D. Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, un dels germans fundadors de la Biblioteca de Peralada, en una afició: la de ser un apassionat dels gravats.

Per a més informació del llinatge clicar aquí i podreu consultar l'article de la meva autoria "Els Peralada de Mallorca" publicat en el Dominical del Diari de Girona del 27 de febrer de 2011.

Qui tingui ocasió de visitar Palma que no es perdi aquesta oportunitat!     


Biblioteca del Palau Vivot, Palma de Mallorca (Fot. Inés Padrosa)










dissabte, 14 de febrer del 2026

La Biblioteca March de Palma de Mallorca, un referent en la bibliografia balear

La Biblioteca March de Palma de Mallorca destaca per estar especialitzada en bibliografia relacionada amb les illes Balears.  Va ser constituïda l’any 1975 per Bartolomé March Servera (Palma, 1917 - París, 1998). Els seus fons bibliogràfics i documentals van des del segle XIV fins als nostres dies. 

Disposa de més de dos mil manuscrits (còdexs i sèries de documents autògrafs) i seixanta mil volums de llibres, publicacions periòdiques, opuscles i altres impresos.

Entre tota aquesta documentació tinc la satisfacció de dir que, 6 d'aquests títols són de la meva autoria i, a dia d'avui, es troben recollits en el seu catàleg. Tots relacionats amb els Rocabertí i Mallorca (si es clica s'hi pot accedir). Ja sigui des del punt de vista de les famílies vinculades, o bé bibliogràfic, bibliòfil, del món de l'exlibris i/o exlibrisme, i de la celebració de la mort.

I, m'adono que, encara no hi són tots. 

Una de les sales de la biblioteca conserva l'antic fitxer. Encara que, evidentment, es disposa de les noves tecnologies ... és una eina insubstituïble!

No cal dir que preserva joies bibliogràfiques i documentals. Una de les col·leccions importants la constitueix la cartogràfica. Una part es pot contemplar a l'accés. Només entrar podem veure el magnífic mapa de Mallorca encarregat pel Cardenal Despuig. Mentre que la col·lecció de portulans es pot contemplar al Palau March. Allà s'exhibeixen els portulans sobre pergamí dels segles XVI i XVII.


L'antic fitxer és insubstituïble! (Fot. José Luis Torres)


L'accés a la biblioteca llueix una bonica representació de la cartografia balear. A l'esquerre, el mapa del Cardenal Despuig. (Fot. Inés Padrosa) 

Carta nàutica del Mediterrani de Jaume Olives (1564). (Fot. Inés Padrosa)






diumenge, 18 de gener del 2026

Bibliografia en base als fons documentals de l'Arxiu - Arxiu Històric de Girona


Sempre fa il·lusió veure una publicació en la que, de manera inesperada, hi trobes referències bibliogràfiques de llibres i articles que has donat a conèixer ja fa uns anys i, evidentment, altres recents.

En aquesta ocasió em refereixo a la publicació feta per l'Arxiu Històric de Girona a facebook que titula "Bibliografia en base als fons documentals de l'Arxiu" i com a subtítol "Llista dels llibres i articles que citen els fons documentals dipositats a l'Arxiu Històric de Girona publicats els darrers 30 anys".

          I especifica "Les referències estan ordenades alfabèticament pels cognoms de l'autor."

          Moltes gràcies Joan Ferrer i Imma Costa i a tot l'equip de l'arxiu per fer-ne difusió. 

La relació es pot consultar clicant aquí!

Tot seguit els articles i llibres, que abracen des de 1999 fins el 2025, que han estat enriquits gràcies a haver utilitzat els fons documentals de l'Arxiu Històric de Girona. 

Padrosa i Gorgot, Inés. “De la Guerra Civil fins avui” dins 700 anys de l’Hospital de Figueres. Figueres: Fundació Salut Empordà, 2013. P. 76-113

Padrosa i Gorgot, Inés. “Les campanes de les esglésies de Sant Martí i del Carme, de Peralada” dins El Butlletí de Peralada. Ajuntament de Peralada. Núm. 64 (primavera-estiu 2021), p. 42-55

Padrosa i Gorgot, Inés. “Vicissituds del tresor catedralici i aproximació a l’autoria de la imatge de la Mare de Déu” dins El Salner: Anuari del Grup Cultural Comtat d’Empúries. Núm. 11 (2005), p. 73-81

Padrosa i Gorgot, Inés. “El patrimoni desaparegut: el retaule de les monges canongesses agustines de Peralada” dins El Butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 8 (primavera 1999), p. 23-26

Padrosa i Gorgot, Inés. “El retaule de les Ànimes del Purgatori de l'església parroquial de Peralada” dins El Butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 23 (hivern 2002), p. 18-23

Padrosa i Gorgot, Inés. Peralada. Diputació de Girona; Fundació Caixa Girona, 2015. 96 p.

Padrosa i Gorgot, Inés. “Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d’obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona” dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. 66 (2025), p. 449-482

dimarts, 30 de desembre del 2025

El Call jueu de Peralada



Seguint amb articles publicats al Diari de Girona. 
Aquest, dedicat al "Call jueu de Peralada" va ser publicat el 27 de novembre de 1999.

"El Call jueu de Peralada", Diari de Girona. 27.XI.1999. 

 

 

dissabte, 13 de desembre del 2025

La Processó dels Dolors de Peralada

Recuperem articles publicats fa més de vint-i-cinc anys!

Des de l'any 1998 vaig ser col·laboradora mensual habitual del Diari de Girona.

El 15 d'abril de l'any 2000 va aparèixer publicat en aquest rotatiu l'article dedicat a "La Processó dels Dolors" de Peralada. Una tradició que es remunta a principis del segle XVIII i s'ha mantingut fins a l'actualitat.

 

La Processó dels Dolors de Peralada, Inés Padrosa 

dimecres, 26 de novembre del 2025

Sorpresa per la pèrdua de Juan Jesús Aznar (1958-2025)

 Vinculat a diverses iniciatives culturals el periodista i exdirector del Museu de la Tècnica de Figueres ens ha deixat. Lamentem la seva pèrdua.

Adjunto el perfil que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), p. 85 i a la p. 7 del Suplement (2017) que es pot llegir en línia clicant aquí.