Aprofitant la remodelació de l'espai a l'entorn de l'antiga presó de Figueres, projecte de l'arquitecte Azemar, recordem la història que hi ha darrera del plafó ceràmic que es troba a la plaça d'Ordis.
Nova aportació al coneixement figuerenc.
Explicació de la història del plafó ceràmic del Grup 69.
Tal i com diu Josep Adolf Estrader: "La historiadora Inés Padrosa ens recorda la vida i peripècies del mural nòmada, a pocs dies de l'obertura de l'espai ajardinat al voltant de l'antiga presó."
Avui, a la Biblioteca Fages de Climent, ha tingut lloc la interessant conferència dedicada a Mercedes Moner Raguer de la mà de la musicòloga Anna Fusté qui ha aportat noves dades personals, en bona part extretes de documentació inèdita pertanyent als descendents de la família Vila i, en part, de fonts hemerogràfiques. Tot i amb això, quan s'ha acabat l'acte, això sí, en petit comité, m'ha comentat que les primeres referències localitzades sobre Mercedes Moner procedien de treballs de la meva autoria però que s'havia oblidat de dir-ho! 😞
 |
| Anna Fusté, avui parlant sobre Mercedes Moner (Fot. Inés Padrosa) |
Mercedes Moner va ser una excel·lent pianista que, malauradament, va deixar de tocar quan es va casar. Filla de Joaquim Moner, metge, musicòleg i crític musical, fill de Castelló d'Empúries. A ell també li vaig dedicar una entrada en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (es pot llegir clicant aquí). I un article molt interessant "Joaquim Moner Carbonell, el metge castelloní pioner en la vacunació infantil antivariolosa a Barcelona", fa gairebé sis anys, el 23 de maig de 2020, en època de pandèmia, a La República i a l'article de la Revista de Girona "Metges empordanesos lluitadors de pandèmies, a la Revista de Girona", novembre de 2020.
Segons les notícies que arriben els darrers dies, sembla que Mercedes Moner hagi sortit del no res, que mai hagi estat reivindicada, que mai s'hagués tractat o desenvolupat la seva biografia. Però no és així, entre els assistents erem dos els qui n'havíem parlat i publicat sobre ella (el musicòleg Lluís Brugués i jo mateixa) i per part meva, amb extensió al membres de la seva família els Moner Raguer, els Vila Guytó, els Vila Moner, els Vila Moreno i els Vila Forment.
Tot seguit deixo la seva entrada dedicada en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà
MONER RAGUER, Mercedes (Figueres, 4.X.1892 – 29.IX.1991) Pianista. Filla de Joaquim Moner↑ Carbonell, metge, i d’Antònia Raguer↑ Molinas, benefactora, de Figueres. Juntament amb la família va residir a Barcelona, a la casa coneguda com la Vilana. Es va casar amb Ernesto Vila↑ Moreno i el matrimoni va tenir un fill, Joaquim↑. A partir d’aquesta data va deixar les actuacions com a concertista, però va aconsellar, emparar i aixoplugar joves músics entre els quals s’hi compta Josep Falgarona↑. Alumna predilecta del mestre Granados, va actuar en diversos concerts celebrats a la Sala Granados i al Palau dels Comtes de Güell, de Barcelona, a Roma a l’Acadèmia de Santa Cecília, i al Conservatori de Ginebra. Va rebre molt bones crítiques de reconeguts pianistes i els seus recitals varen commoure entesos estrangers com Sauer, Fauré, Orestes Pinelli, Mme. Panthés i d’altres del país com Narcís Oller, Joan Maragall i Adrià Gual. Entre les qualitats d’execució de la biografiada es destacava el seu prodigiós mecanisme i l’exquisida interpretació dels grans mestres, antics i moderns. A la dècada dels anys 10 era considerada la millor intèrpret de Wagner, així com de les sonates de Beethoven i dels estudis de Chopin. En l’acte d’inauguració de la Sala Granados li va ser atorgat el Primer Premi extraordinari amb Medalla d’Or i distinció especial (28.IV.1911).
 |
| Mercedes Moner Raguer tal i com apareix en el Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà |
 |
| Mercedes Moner Raguer, a la seva maduresa, retratada per Bascones. |
 |
| Joaquim Moner Carbonell, de la mà d'Inés Padrosa, a La República (2020). |
 |
| José Luis Torres, Lluís Brugués, Carme Vilà, Inés Padrosa i Gonçal Comellas. |
Hauria de ser Casa Gironella - Nouvilas
En record de qui va encarregar la casa, en Josep Gironella Rudó al mestre d'obres Josep Cordomí.
Clicar aquí ver veure les explicacions.
 |
| Obra de Josep Gironella Rudó que es troba custodiada al Museu de l'Empordà. |
I, avui, dia de Dia del Llibre, celebració de Sant Jordi.
En tal dia com avui va morir Miguel de Cervantes i William Shakespeare ...
Avui, un dia memorable per la CULTURA, rebo la notificació de la revista Janus de la Universidade da Coruña, una de les més prestigioses del món acadèmic, que han posat a l'abast del món científic l'article dedicat a:
Festa de Pasqüetes, 2026.
Nou Butlletí! Amb un tema molt estimat pels peraladencs! El Cine Victoria.
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
 |
| "El Cine Victoria", Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 74. p. 24-41. |
En el marc de Figueres 150 anys. Explicació de l'evolució de l'espai de la Plaça del dr. Vila i de la Plaça Catalunya, a Orgull de Figueres.
Es pot seguir clicant aquest enllaç!
 |
| Josep Estrader i Inés Padrosa durant l'entrevista. Foto: Xavier Busquets |
Tresors bibliogràfics desconeguts. Això és el que podem trobar en algunes biblioteques històriques com el cas que ens ocupa, la de P. de Montaner, comte de Savallà, a Palma de Mallorca.
Per sort, aquesta és una biblioteca visitable. Els propietaris P. de Montaner i Mayda de Quiroga han fet accessible al públic el Palau Vivot amb unes interessants visites guiades. Un dels pocs palaus que encara conserva la històrica essència mallorquina, amb influències italianes.
El casal de Can Vivot va ser declarat Monument Historico-artístic per part del Ministeri de Cultura l'any 1973. Es va senyalar que: «El palacio Vivot es uno de los más suntuosos de Palma de Mallorca. Fue construido por don Juan Sureda al reedificar la mansión que poseía por línea materna, poco después de haber obtenido, en mil setecientos diecisiete, el título de Marqués de Vivot. El monumental zaguán es rectangular con columnas de acusado éntasis y arcos rebajados de mármol bermejizo. De su centro arranca la escalera que en el rellano se divide en dos rampas terminadas en galería. Los salones son espaciosos, con techos decorados por el italiano José Dardarone. Son notables las salas de tapices y de damasco y la biblioteca con tallas rococó que guarda importantes manuscritos e incunables. Entre los cuadros que alberga la mansión figuran varios de Mesquida y un San Antonio de Viana, de Ribera. Junto al zaguán está el patio de las caballerizas, al que da carácter una galería con bustos de mármol sobre la balaustrada”. Així consta a l'informe tècnic.
Un del elements més importants del Palau el constituïa el seu contingut. Essent la biblioteca i l'arxiu dos peces importants a tenir en compte. La biblioteca que compta amb més de 8000 volums i està ubicada en una sala decorada amb frescos mitològics pintats per Giuseppe Dardarone i vidrieres dissenyades per Soldati.
L'actual comte de Savallà és historiador prolífic, i ell va ser el director i arxiver de l'Arxiu Municipal de Palma. Curiosament coincideix amb D. Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, un dels germans fundadors de la Biblioteca de Peralada, en una afició: la de ser un apassionat dels gravats.
Qui tingui ocasió de visitar Palma que no es perdi aquesta oportunitat!
 |
| Biblioteca del Palau Vivot, Palma de Mallorca (Fot. Inés Padrosa) |
