Avui, l'amic Miquel Duran m'informa del desenllaç de l'amic Domènec Moli. Encara comentàvem sobre el seu estst de salut fa pocs dies a Figueres, on vam coincidir al Teatre El Jardí.
Amb el figuerenc Domènec Moli la cultura ens va portar a coincidències molt agradables. La majoria a Olot, lloc on ha desenvolupar la seva àmplia trajectòria. Però, també a Figueres.
De totes maneres, la seva activitat queda molt ben reflectida al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009) i el seu supleement (2017), que adjunto tot seguit perquè qui vulgui pugui veure l'abast de la seva trajectòria.
 |
Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma. Canals.
Inés Padrosa, Josep Ma. Canals i Domènec Moli (2015) |
 |
Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma Canals.
Josep Berga i Vayreda, Inés Padrosa, Josep Ma Canals i Domènec Moli (2015) |
 |
| Miquel Duran, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa i Domènec Moli a la Biblioteca de Figueres. |
p. 257 Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà
MOLI SERRA, Domènec
(Figueres, 19.X.1933)
Impressor, escriptor i editor
Fill de Joan Moli
Marmaneu i de Maria Serra Illa, ambdós de Figueres. A
la tardor del 1958
es trasllada a Olot
on el 1960 es casa
amb Marta Aubert
Barberí, dels Aubert
impressors i els
Barberí, fonedors.
Estudia primària
i batxillerat als Fossos de Figueres. Anys més tard
es farà càrrec de la direcció de la impremta Aubert,
establiment fundat el 1904. Conegut familiarment
amb l’apel·latiu de “Mingo”, la seva tasca la fa
derivar envers l’edició de llibres, que és la seva
vocació. Les darreres edicions de Carles Fages↑
de Climent, amb qui l’uneix una bona amistat,
s’imprimiran allà. Assoleix una gran activitat en l’edició de monografies artístiques. Col·labora activament en la confecció de la col·lecció de bibliofília de Miquel Plana amb més de cent cinquanta
títols. El primer d’ells fou Un núvol empès per la tramuntana amb text de Domènec Moli. La impremta,
sota la direcció de Joan Moli, és a prop d’assolir els
mil títols editats, la majoria sobre temes de les
comarques gironines.
A Olot serà President del Cine Club i d’Omnium
Cultural, cofundador dels Premis ciutat d’Olot. El
2004 fa el pregó de Festes del Tura, d’Olot.
La seva primera col·laboració en un mitjà de
comunicació té lloc el 1955 al setmanari figuerenc
Canigó. En arribar a Olot és redactor en cap del setmanari local i en la direcció de Ràdio Olot. En el
curs dels anys col·labora a les revistes olotines: La
Garrotxa, La Comarca, L’Olotí, Olot-Misión, Gra de
Fajol, Dau al Set, i funda i dirigeix una breu etapa
de Puigsacalm, una revista que desapareix segrestada per la censura de la dictadura. Ha col·laborat
també a la Revista de Girona, al Punt Diari i una
col·laboració mensual a l’Empordà Federal.
Col·labora literàriament en Sis visions de
l’Empordà, i imprimeix Cadaqués i l’art, Els pobles
de l’Empordà, de Montserrat Vayreda↑, i altres
llibres de bibliofília empordanesos com l’edició
facsímil de Dau al set, Tàpies empremta, de Pep
Vallès editats per la galeria Art-3 de Figueres. Del
1985 al 1987, apareix en edició de bibliòfil i en
forma de fascicles Olot Íntim.
S’ha dedicat a l’estudi de diversos temes
locals relacionats amb l’Empordà i, sobretot,
amb la Garrotxa: recopila Sis llegendes olotines
(Olot: 1977), de Josep Berga i Boix, actualitzant
el llenguatge. Un núvol apretat per la tramuntana
(Olot: 1971), Un núvol empès per la tramuntana
(Olot: 1982), Quatre visions de l’Empordà (1977),
A la recerca de la cuina garrotxina (1982), Olot
íntim (1985-1987) (Olot: 1984), La cacera del
senglar a l’Alta Garrotxa (Olot: 1992), Mieres
(Mieres: 1992), El treball i els dies (Olot: 1995),
L’artista i el gall (Olot: 1999).
Col·labora a La festa a les terres de Girona
(Girona: 1991) amb el text “Els àpats”; a la col·lecció Olot, imatges per a la memòria (1995), publica “El treball i els dies” a Jardins de parets
seques (2007), on es comenta la situació d’aquest element arquitectònic a Cadaqués, la
Costa Vermella, a la Catalunya Nord, i la Garriga
de Llers, o Avinyonet.
Ha publicat estudis sobre temes artístics i
monografies d’artistes garrotxins com: Decatrilogia (Olot: 1970), Olot, au de tardor (Olot:
1974), La sínia del temps a Olot (Olot: 1978),
Olot art (1980), Pere Gussinyé (1980), Ramon
Barnadas, pintor a Olot (Olot: 1981), Dos-cents
anys de l’Escola de Belles Arts d’Olot: 1783-
1983 (Olot: 1984), Parlem de Xavier Viñolas
(Olot: 1984), Josep Pujol (1985), M. Oliveras
(Barcelona: 1990), Miquel Plana: trajectòria gràfica (Olot: 1992), Mieres (1992), Jordi Farjas
(Olot: 1993), Clapera Mayà (Olot: 1995; id.:
2001), en col·laboració amb Jordi Pujiula i Josep
Valls↑; Miquel Duran, el pintor de les Preses
(Olot: 2004), en col·laboració amb Jordi Pujiula,
Montserrat Vayreda i Josep Murlà, i Jardins de
parets seques (Barcelona: 2007).
En el camp de la divulgació culinària, disposa
dels títols: A la recerca d’una cuina garrotxina
(Olot: 1976), Paisatges i cuina (1981), La cuina
i el temps (Olot: 1995), Cuina volcànica (Olot:
1995), Can Mià de Palol de Revardit: cuina i tradició (Palol de Revardit: 1999), Pagesos i gastronomia (Palol de Revardit: 2003).
Amb He visto tres zorras azules, el 1967,
guanya el Premi Misión, i arran d’aquest fet neixen els Premis Ciutat d’Olot, encara vigents. En
reconeixement a la seva col·laboració en el camp
social, és posseïdor de dues Ales d’Olot.
Té en premsa: “Els Fossos de Figueres (1940-
1950), 10 anys de masturbacions” i en preparació “Retaule dels anys 60, a Olot”.
p. 67 Actualització del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà:
MOLI SERRA, Domènec
(Figueres, 19.X.1933)
Impressor, escriptor i editor
Des del primer número col·labora en la revista
semestral Les Garrotxes.
L’any 2012 surt a la llum Colofons, el darrer
llibre de bibliofília de Miquel Plana, amb text de
Domènec Moli. Aquest llibre representa una
antologia de tota la seva trajectòria, i Plana el
qualificà de «Colofons de Domènec Moli en els
llibres de Miquel Plana», ja que Moli havia estat
el responsable de «tancar» moltes de les obres
de Plana.
El 2013, amb motiu dels seus vuitanta anys,
els companys de redacció de l’antiga revista Gra
de Fajol fan una edició especial de la revista dedicada a la seva presència a la Garrotxa i a la
seva obra literària.
Pel Sant Jordi del 2014 apareix el llibre Els
anys seixanta a Olot, en el qual revisa els fets que
es produïren aquella dècada a la Garrotxa.
Aquest mateix any, completa una sèrie de
setanta-vuit retrats literaris d’olotins desapareguts que tingueren incidència en el món de la
cultura dels darrers cinquanta anys a la Garrotxa,
publicats en la revista cultural mensual El Plafó,
que edita l’Arxiu Municipal d’Olot.
