EL QUIXOT DE L’ERATO
Amb motiu de l'exposició dedicada al quart centenari de la 1a edició del Quixot a la Biblioteca del Palau de Peralada, l'any 2005 el Quixot de l'Erato va presidir l'entrada del Casino.
Per a l'ocasió a més de comissariar l'exposició, vaig preparar l'article dedicat al Quixot ideat per Eduard Bartolí a qui vaig entrevistar. Tot seguit una imatge i la transcripció de l'article.
I si es vol llegir i veure la imatge de l'Hora Nova, només cal clicar aquí!
 |
| “El Quixot de l’Erato dóna la benvinguda a Peralada” Hora Nova, 15 d’abril 2005, p. 4: il. |
El Grup Peralada ha preparat una sèrie d’actuacions
per celebrar el quart centenari de la primera edició d'El
Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha i així
El Quixot de Bartolí dóna la benvinguda a Peralada (Foto: Lídia)
donar a conèixer la important col·lecció bibliogràfica
dipositada a la biblioteca del Castell. Una de les moltes
manifestacions és la presència d’un Quixot monumental a l’entrada del Castell com a element anunciador de
l’efemèride, que ha comptat amb el recolzament de
l’Ajuntament peraladenc.
L'escultura emblemàtica de Bartolí.
El Quixot de la Societat Coral Erato dóna la benvinguda a la commemoració cervantina del castell de Peralada
INÈS PADROSA GORGOT / Peralada
Aquesta escultura, tan
familiar per als
empordanesos, va néixer
l’any 1965, coincidint amb
la inauguració de la sala
de festes anomenada
El Quijote.
Als anys 50 la seu de la Societat Coral Erato estava ubicada al carrer Pep Ventura i, com
a espai alternatiu, disposava
d’una pista de ball per a l’estiu,
en un solar de la plaça Clavé
(l’actual Triangular). El 1965
la societat DIFISA –les sigles
corresponen a la Sociedad Diversiones Figuerenses S.A., formada per deu hotelers figuerencs que veieren la necessitat
que Figueres disposés d’un local festiu de categoria per a
l’esbarjo dels empordanesos i
per distreure els primers turistes que s’atansaven a la comarca– va oferir cobrir la sala de
ball i transformar-la en una sala
de festes.
L'Erato, en aquells moments,
comptava amb gairebé 1.500
socis, però es trobava en dificultats econòmiques ja que les
quotes eren irrisòries. De manera que l’oferta dels hotelers
va arribar en el moment oportú
i els membres de la Junta, presidida per Joaquim Crumols,
arribaren a un acord amb
l’esmentada societat. El resultat no es va fer esperar i, en poc
temps, es va passar de tenir dèficit a disposar de superàvit.
EL QUIXOT DE L’ERATO
La sala de festes es va inaugurar el mes d’octubre de 1965
i va ser batejada amb el nom de
Don Quijote Per a anunciar la
sala es va encarregar l’execució
d’una escultura de quatre metres i mig del protagonista de la
novel·la de Cervantes. Al cap
d’uns quants anys, en fer obres
a la façana, l’escultura d'El
Quixot va patir els efectes de la
reforma, li van haver d’escapçar
les cuixes perquè sobrepassava
l’alçada de la tribuna del primer
pis de l'edifici.
Des d’aleshores estem familiaritzats amb aquesta escultura
monumental, però, el que potser mai ens hem preguntat és:
Qui en va ser l’ànima? De qui
va ser la idea? O bé, qui la va dissenyar i executar? Totes
aquestes preguntes m’han sorgit amb motiu d’aquest trasllat
d’ubicació i, a hores d’ara, ja
en puc oferir algunes respostes.
Al darrere d'El Quixot de
l’Erato hi ha dos personatges:
el dissenyador Eduard Bartolí i
l’executor, José Ocheda López.
Al primer, tots els figuerencs el
coneixem, En canvi, del segon
poca cosa puc aportar. El que sí
sabem és que tenia el taller en
el carrer de la Jonquera i era un
manetes en qüestió de ferro forjat; pel que fa al vessant personal, era un personatge fora del
comú de qui s’expliquen anècdotes molt peculiars. Quan el
boom turístic es va traslladar a
Empuriabrava, lloc on va realitzar molts treballs de serraller,
llauner i forja artística, sobretot pels turistes alemanys.
Si tenim ocasió de fixar-nos
en El Quixot en aquesta ubicació temporal, ara que el podrem
contemplar amb perspectiva, cal
reconèixer que fa patxoca (imaginem-nos si disposés de
l’alçada original!). “La llarga
figura, desproporcionada i, per
tant, mancada de cànon, és totalment intencionada”, manifesta el dissenyador.
EDUARD BARTOLÍ
D’Eduard Bartolí, en canvi,
en podríem i n’hauríem
d’escriure un llibre. A més de
ser molt conegut per la seva vinculació amb la poesia i el teatre
(aficions que deixarem de banda en la present ocasió), Bartolí
és una persona que mai no ha
parat de barrinar i de crear,
però, amb una sèrie de qualitats
afegides, imprescindibles per
aconseguir els resultats assolits,
com el domini del dibuix (tècnic i artístic), la sensibilitat, la
imaginació, la constància i, sobretot, la il·lusió.
I en l’època en què va idear
eE Quixot de l’Erato què feia?
Doncs bé, amb poc més de trenta
anys, acabava de guanyar el premi nacional del Concurso de
recortables Philips, atorgat per
aquesta casa comercial, convocat arran del film La melodía
viajera.
Bartolí va presentar tres treballs fets amb paper publicitari
de la casa Philips: La dama amb
un cavaller, Torero i toro i
l’Arlequí, per a les tres categories existents i en va resultar
guanyador absolut. Al concurs
s’hi havien presentat més de tres
mil persones i els premis van ser
una selecció de discos, un tocadiscos estereòfonic i un televisor. Sens dubte, molt bons premis! Cal tenir present que, a la
dècada dels 60, gairebé ningú
tenia televisió a casa.
Al llarg dels anys ha estat
creador de trencaclosques, figures geomètriques, titelles, retallables, jocs didàctics infantils,
logos, ex-libris, felicitacions de
Nadal, dissenys per a estands de
fires comercials, disseny
d’interiors, objectes amb motius
dalinians (viseres, gegants...),
anamorfosi, cartells de fires (per
cert, l’Ajuntament de Figueres
li ha encarregat el de les Fires
d’enguany), per fer-nos una
idea només cal dir que disposa
d’un pis per a guardar-hi totes
les seves creacions. I, sempre
que algú li ho demana, ajuda de
manera desinteressada.
En fi, sense saber-ho,
Eduard Bartolí també estava
darrere d'El Quixot de l’Erato.
Quantes sorpreses ens esperen?
Eduard, des d’aquestes línies,
rep la més cordial enhorabona.
