Circusland, el món dels somnis, a Besalú

 Circusland el món dels somnis, de les il·lusions infantils i no tan infantils... ha començat a recórrer el seu camí. Els artífexs Genís Matabosch i Joan Mompart. 

Gràcies als seus esforços i a la seva tenacitat es podrà veure la meravellosa col·lecció relacionada amb aquest món, podríem dir... relativament desconegut. De fet, fa uns quants anys vaig tenir ocasió de veure-la a Figueres, a la seu de la Fundació. 

I, d'aquella experiència, en va sortir un bonic reportatge al Dominical del Diari de Girona, "Figueres, La Casa del Circ", títol que ara ja no podríem reproduir exactament igual!

Aquest cap de setmana, el primer sense confinament comarcal ens hem dirigit cap a Besalú,  acompanyats dels nostres néts més petits, hem estat visitants de luxe, en haver gaudit de les explicacions de Genís Matabosch.  Des de 2019 és el primer doctor en història del circ d'Europa amb la tesi "Orígens del Circ: activitat de les companyies eqüestres (1768-1915)". Veritablement, quan un sent les seves explicacions aprèn moltes coses.

Increïble tot el material recollit, des de material efímer del que no se'n solia fer gaire cas i que avui ha esdevingut rar, fins a luxosos vestits de pallassos cèlebres i la maqueta de circ més gran de món amb 50 metres quadrats de superfície: Una vertadera ciutat ambulant!! per citar algunes exemples. 

Un es podria passar hores a la visita. Avui ha estat un aperitiu, Sens dubte, haurem de repetir-la!

Recomanable per a tots els públics!! Animeu-vos!!

Acompanyats de Genís Matabosch, al costat del trajo de 

presentador que ell tant bé exerceix!

A Circusland no hi falta la biblioteca especialitzada ni l'arxiu!!

Als vuitanta quatre anys, ens deixa fra Marc Vallès, figuerenc i monjo de Poblet

Fra Marc Vallès, membre de la coneguda nissaga Vallès, ens ha deixat després de gaudir d'una vida dedicada a l'espiritualitat, als malalts i als visitants de Poblet.  

Fra Marc havia nascut a Figueres el 13 de gener de 1937. De manera que acabava de complir els vuitanta-quatre anys.

Quan preparava el Diccionari de l'Alt Empordà em vaig posar en contacte amb ell per demanar-li les seves dades biogràfiques i em va escriure una carta "peculiar".

Es definia ell mateix com un samarità.

Tot seguit, reprodueixo la seva entrada en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009).

Lluís Vega, el valor del col·leccionista d'imatges històriques

Lluís Vega va heretar l'afició i la col·lecció de postals i fotografies històriques del seu pare Lluís Vega Ferrer (1923-1998). En Lluís era una persona que si podia li agradava passar desapercebut. 

Es pot dir que el conexia de tota la vida. Tot i amb això, quan més relació vaig tenir amb ell va ser amb motiu de preparar el llibre de fotografies Història Gràfica de Figueres. Llibre que em va encarregar l'Ajuntament de Figueres --en aquells moments el regidor de cultura era Joan Balada i l'alcalde Joan Armangué--, entre el 1999 i l'any 2000 i que va sortir a la llum l'any 2001, per commemorar els 125 anys de ciutat. 

Ell disposava imatges curioses i algunes inèdites de la ciutat i es va mostrar molt generós en cedir-les per il·lustrar el llibre. Amb posterioritat altres persones, en conèixer-les també les van voler reproduir en els seus llibres. 

 

Serem molts els deutors de l'afició col·leccionista teva i del teu pare. Sens dubte, hi haurà algunes instantànies que estaran directament associades amb la teva generositat i es convertiran en el teu record! 

Aquesta és la semblança que vaig deixar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà el 2009:

VEGA VIDAL, Lluís (Figueres 24.IV.1948) Còmic i col·leccionista Fill de Lluís Vega Ferrer, electricista, i de Marina Vidal Bosch, de Figueres. Ha heretat la col·lecció de postals de Figueres i comarca del seu pare, la qual procura completar. Forma part del grup La Conya en Bicicleta (1996), peculiar formació figuerenca que escenifica acudits. Cada any sol actuar al Casino Menestral de Figueres o a La Gresca a la Fresca.

Metges empordanesos lluitadors de pandèmies, a la Revista de Girona

Podria ser que, pel fet de ser filla de veterinari, els temes relacionats amb la sanitat em resultin atractius. Tot seguit la meva aportació a la Revista de Girona d'aquest novembre-desembre de 2020. Tots ells ja es troben recopilats en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), però aquí tractats estan de manera específica. En aquest any tan diferent degut al virus que ha interferit les nostres vides, és un homenatge a aquells que van esmerçar tants esforços per lluitar contra la mort amb anterioritat a la nostra comarca.

El camí de Peralada a l'estació i el seu plànol parcel·lari

 

Butlletí de Peralada, tardor del 2020, núm. 63 pàgs. 36-45.

Nou article on s'hi contempla el plànol parcel·lari del gironí Esteve Muxach. Es detallen tots els afectats per les expropiacions en base a material inèdit de l'Arxiu del Regne de Mallorca i de l'Arxiu del Palau de Peralada.

Els brodats de l'església del Convent del Carme de Peralada

 Aquesta vegada és el Setmanari de l'Empordà qui es fa ressó dels recams o brodats mallorquins en seda, or i plata, que D. Tomàs de Rocabertí encarregà a Fausto Morell i Melitona Romero.

Cristinà Vilà així ho explica en el Setmanari de l'Alt Empordà, 2020.11.03.

Un record per a Jaume Barrachina al Setmanari Empordà

Aquestes paraules foren les que vaig deixar escrites pel Setmanari Empordà, el dimarts 27 d'octubre.