Els incunables de la Biblioteca del Palau de Peralada a la pàgina web de l'IEC

El primer volum de "Els Incunables de la Biblioteca del Palau de Peralada" ja és accessible a la pàgina web de l'IEC.

Per a qualsevol interessat només ha de fer que clicar aquí i podrà accedir a l'obra.

Dos segles d'en Berruga?

Unes reflexions i documents, els uns gràfics i altres d'hemeroteca, que ens apunten que en Berruga, tot i que no ens ho sembli, té una cinquanta anys més! Fins ara s'ha dit que té 150 anys quan resulta que segurament pot arribar als dos segles!!

La fotografia d’en Berruga obre el llibre Història Gràfica de Figueres, 125 anys de ciutat. L’elecció d’aquesta imatge obeïa a dues característiques importants:

1er. Aquesta va ser la fotografia més antiga localitzada de les seleccionades en preparar el llibre.

2n. Per ser un personatge popular. Per tant, una figura amable i estimada per tots els figuerencs.

Aquesta foto la vaig localitzar a casa de Concepció Papell, pertanyent a la coneguda nissaga figuerenca en la que va destacar l'agrimensor, Antoni Papell.

La imatge correspon a una targeta de visita de 9,5 x 5,5 cm que, en el seu revers, disposa del nom del fotògraf, B. Aranols i de l’adreça del seu estudi que correspon al carrer Avinyonet, 17- 2n pis, és a dir, l’actual Pep Ventura. Ara bé, el que no hi consta és l’any en què es va fer la foto.

Berruga fotografiat per Aranols. 
Història Gràfica de Figueres.

Tot i amb això, tothom que consulti el llibre podrà veure que està datada i l’any en qüestió és el 1868. Anem a contrastar per què es va donar aquesta data a la imatge.

Si resseguim la premsa comarcal, trobem una notícia interessantíssima a “El Ampurdanés” del 2de juliol de 1868. Allà, sota l’encapçalament d’Ocurrencia, ens explica com uns figuerencs residents a Barcelona, per tal de recordar a la figura del Barruga que precedia als Gegants a l’Octava del Corpus, havien encarregat al fotògraf Aranols que en fes una fotografia per recordar la diversió de la seva infantesa i poder enviar als seus amics i familiars.

De manera que tenim l’encàrrec de la fotografia datat, amb la corresponent explicació del motiu. Era encàrrec d’uns figuerencs que, segons diu la notícia: “viven fuera de esta villa y hace tiempo no han pisado suelo patrio”. No sabem quants anys deuria fer que estaven fora de Figueres 10, 20?

Per altra part, Amades ens explica que el primer Nan va ser el Lligamosques d’Olot (1808) i fou obra del barceloní establert a Olot, Ramon Amadeu. Després de 30 anys, va tenir dos “germans petits” un a Vic, conegut amb el nom de Cap de Llúpia, i l’altre, amb el nom de la Berruga, a Figueres. Si fem cas a l’Amades, en Berruga tindria uns 190 anys. Per tant, hauríem de sumar gairebé 40 anys a la data oficial donada fins ara al Berruga.

Si continuem resseguint la premsa, a La Veu de l’Empordà de 1919, trobem una bonica poesia del metge castelloní Joaquim Moner titulada “En Berruga”. A la poesia de Moner, datada el 28 de febrer de 1919, ens diu que en Berruga era olotí i que està prop de la centúria: “I és que el Belluga olotí | que estan prop de la centúria | passa, vestit d’arlequí dansant i corrent amb fúria”.

Moner es suma a la teoria que el Berruga era olotí i que s'apropava a la centúria. Escriu la poesia l'any 1919, s'apropava la centúria ens diu, podria ser el 1920? El cas és que popularment s'ha atribuit l'autoria del cap del nan a l'escultor Ramon Amadeu, qui va morir l'any 1821. 

En aquest cas, hauríem de sumar al Berruga uns 56 anys. Per tant, enguany s’hauria hagut de celebrar el 206è aniversari, no el 150è.

A peu de poesia, a més, Moner ens dona una interesantíssima informació: En l'Arxiu de la Ciutat no es troba rastre de com va ésser adquirit en Berruga. Solament consta que en dues diferents dates foren aprovades pels consellers les propostes per a ferli un trajo nou. Fotografiat en Berruga amb el flamant vestit d'arlequí, nou de trinca, hem tingut a les mans un formós exemplar propietat de don Enric de Traver. Segons el professor senyor Trayter, autoritat folklorista empordanesa, en Berruga procedeix d'Olot i fou cedit a canvi de dos bots de vi o de dos bots d'oli a una Societat figuerenca de joves de bon humor que havia anat a esplaiar-se als marges riallers del Tura. El sereno més bon mosso de Figueres anomenat el Tato, ja popular per sa valentia en les festes de carrer quan en elles a més de les balles es feia córrer bou, era en la passada centúria qui poritava incansable i sempre amb garbo el pesant cap d'en Berruga.—JOAQUIM MONER.

Tenim una altra opinió que coincidiria amb la d'Amades. Es tracta d’Eduard Rodeja.

Rodeja en el "Llibre de Figueres", de l’any 1964, ens diu que: “A Figueres, la representació dels nans dels Gegants estava concentrada en el popular Berruga. El Berruga de Figueres, amb el seu cap estrany i la seva indumentària de bufó, sembla que va sortir per primera vegada a la tercera dècada del segle passat (segle XIX). El cap del nostre popular Berruga fou destruït per la revolució passada. El Berruga actual fou encarregat també a Olot per l'Ajuntament i fou estrenat per les Fires del 1944.”

Rodeja, a l’igual que l’Amades, el situa cap a 1830. En aquest cas, però, no podria ser obra de Ramon Amadeu ja que tal i com hem dit amb anterioritat, va morir l’any 1821.

Enguany s’han celebrat els 150 anys d’en Berruga. Si fem cas de les publicacions d’hemeroteca podem dir que a "la Berruga", tal i com li deien al segle XIX, li hauríem de sumar de 40 a 50 anys més. Per tant, podríem dir que en Berruga té o bé gairebé dos segles o més de dos segles!!

Els incunables de la Biblioteca del Palau de Peralada

Els incunables de la Biblioteca del Palau de Peralada començaran a fer camí gràcies a l'edició de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Ateneu Universitari Sant Pacià. L'obra forma part de la col·lecció Corpus Scriptorum Cataloniae. Subsidia, 7.

Avui m'han fet entrega del primer volum i d'aquí a pocs mesos sortirà el segon.

Una gran satisfacció veure culminada una tasca començada feia temps.

Totes aquestes són feines lentes i, a vegades, no tenen la sort de veure la llum. En aquesta ocasió no ha estat així, gràcies a les facilitats de la família Suqué Mateu i al patrocini de l'IEC.  

Els incunables de la Biblioteca del Palau de Peralada. Vol. I: A-L.

Peralada. Cases amb protagonistes. Cal Marquès. Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras

S'apropa sant Martí, la festa de tardor de Peralada i això vol dir que surt un nou número del Butlletí.

En aquesta ocasió s'ha focalitzat l'atenció en una altra casa del poble coneguda amb l'apel·latiu de Cal Marquès. La casa dels Llanta Sicars i Llanta Salleras que, tot seguit es pot llegir.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

"Peralada. Cases amb protagonistes. La Casa del Marquès.
Dels Llanta Sicars als Llanta Salleras",
Inés Padrosa Gorgot. Butlletí Municipal, 75. p. 48-55.

El figuerenc (i olotí) Domènec Moli ens ha deixat

Avui, l'amic Miquel Duran m'informa del desenllaç de l'amic Domènec Moli. Encara comentàvem sobre el seu estst de salut fa pocs dies a Figueres, on vam coincidir al Teatre El Jardí. 

Amb el figuerenc Domènec Moli la cultura ens va portar a coincidències molt agradables. La majoria a Olot, lloc on ha desenvolupar la seva àmplia trajectòria. Però, també a Figueres.

De totes maneres, la seva activitat queda molt ben reflectida al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009) i el seu supleement (2017), que adjunto tot seguit perquè qui vulgui pugui veure l'abast de la seva trajectòria. 

Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma. Canals.
Inés Padrosa, Josep Ma. Canals i Domènec Moli (2015)

Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma Canals.
Josep Berga i Vayreda, Inés Padrosa, Josep Ma Canals i Domènec Moli (2015)

Miquel Duran, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa i Domènec Moli a la Biblioteca de Figueres.

p. 257 Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà

MOLI SERRA, Domènec (Figueres, 19.X.1933) Impressor, escriptor i editor 

Fill de Joan Moli Marmaneu i de Maria Serra Illa, ambdós de Figueres. A la tardor del 1958 es trasllada a Olot on el 1960 es casa amb Marta Aubert Barberí, dels Aubert impressors i els Barberí, fonedors. Estudia primària i batxillerat als Fossos de Figueres. Anys més tard es farà càrrec de la direcció de la impremta Aubert, establiment fundat el 1904. Conegut familiarment amb l’apel·latiu de “Mingo”, la seva tasca la fa derivar envers l’edició de llibres, que és la seva vocació. Les darreres edicions de Carles Fages↑ de Climent, amb qui l’uneix una bona amistat, s’imprimiran allà. Assoleix una gran activitat en l’edició de monografies artístiques. Col·labora activament en la confecció de la col·lecció de bibliofília de Miquel Plana amb més de cent cinquanta títols. El primer d’ells fou Un núvol empès per la tramuntana amb text de Domènec Moli. La impremta, sota la direcció de Joan Moli, és a prop d’assolir els mil títols editats, la majoria sobre temes de les comarques gironines. A Olot serà President del Cine Club i d’Omnium Cultural, cofundador dels Premis ciutat d’Olot. El 2004 fa el pregó de Festes del Tura, d’Olot. La seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació té lloc el 1955 al setmanari figuerenc Canigó. En arribar a Olot és redactor en cap del setmanari local i en la direcció de Ràdio Olot. En el curs dels anys col·labora a les revistes olotines: La Garrotxa, La Comarca, L’Olotí, Olot-Misión, Gra de Fajol, Dau al Set, i funda i dirigeix una breu etapa de Puigsacalm, una revista que desapareix segrestada per la censura de la dictadura. Ha col·laborat també a la Revista de Girona, al Punt Diari i una col·laboració mensual a l’Empordà Federal. Col·labora literàriament en Sis visions de l’Empordà, i imprimeix Cadaqués i l’art, Els pobles de l’Empordà, de Montserrat Vayreda↑, i altres llibres de bibliofília empordanesos com l’edició facsímil de Dau al set, Tàpies empremta, de Pep Vallès editats per la galeria Art-3 de Figueres. Del 1985 al 1987, apareix en edició de bibliòfil i en forma de fascicles Olot Íntim. S’ha dedicat a l’estudi de diversos temes locals relacionats amb l’Empordà i, sobretot, amb la Garrotxa: recopila Sis llegendes olotines (Olot: 1977), de Josep Berga i Boix, actualitzant el llenguatge. Un núvol apretat per la tramuntana (Olot: 1971), Un núvol empès per la tramuntana (Olot: 1982), Quatre visions de l’Empordà (1977), A la recerca de la cuina garrotxina (1982), Olot íntim (1985-1987) (Olot: 1984), La cacera del senglar a l’Alta Garrotxa (Olot: 1992), Mieres (Mieres: 1992), El treball i els dies (Olot: 1995), L’artista i el gall (Olot: 1999). Col·labora a La festa a les terres de Girona (Girona: 1991) amb el text “Els àpats”; a la col·lecció Olot, imatges per a la memòria (1995), publica “El treball i els dies” a Jardins de parets seques (2007), on es comenta la situació d’aquest element arquitectònic a Cadaqués, la Costa Vermella, a la Catalunya Nord, i la Garriga de Llers, o Avinyonet. Ha publicat estudis sobre temes artístics i monografies d’artistes garrotxins com: Decatrilogia (Olot: 1970), Olot, au de tardor (Olot: 1974), La sínia del temps a Olot (Olot: 1978), Olot art (1980), Pere Gussinyé (1980), Ramon Barnadas, pintor a Olot (Olot: 1981), Dos-cents anys de l’Escola de Belles Arts d’Olot: 1783- 1983 (Olot: 1984), Parlem de Xavier Viñolas (Olot: 1984), Josep Pujol (1985), M. Oliveras (Barcelona: 1990), Miquel Plana: trajectòria gràfica (Olot: 1992), Mieres (1992), Jordi Farjas (Olot: 1993), Clapera Mayà (Olot: 1995; id.: 2001), en col·laboració amb Jordi Pujiula i Josep Valls↑; Miquel Duran, el pintor de les Preses (Olot: 2004), en col·laboració amb Jordi Pujiula, Montserrat Vayreda i Josep Murlà, i Jardins de parets seques (Barcelona: 2007). En el camp de la divulgació culinària, disposa dels títols: A la recerca d’una cuina garrotxina (Olot: 1976), Paisatges i cuina (1981), La cuina i el temps (Olot: 1995), Cuina volcànica (Olot: 1995), Can Mià de Palol de Revardit: cuina i tradició (Palol de Revardit: 1999), Pagesos i gastronomia (Palol de Revardit: 2003).

Amb He visto tres zorras azules, el 1967, guanya el Premi Misión, i arran d’aquest fet neixen els Premis Ciutat d’Olot, encara vigents. En reconeixement a la seva col·laboració en el camp social, és posseïdor de dues Ales d’Olot. Té en premsa: “Els Fossos de Figueres (1940- 1950), 10 anys de masturbacions” i en preparació “Retaule dels anys 60, a Olot”.

p. 67 Actualització del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà:

MOLI SERRA, Domènec (Figueres, 19.X.1933) Impressor, escriptor i editor Des del primer número col·labora en la revista semestral Les Garrotxes. L’any 2012 surt a la llum Colofons, el darrer llibre de bibliofília de Miquel Plana, amb text de Domènec Moli. Aquest llibre representa una antologia de tota la seva trajectòria, i Plana el qualificà de «Colofons de Domènec Moli en els llibres de Miquel Plana», ja que Moli havia estat el responsable de «tancar» moltes de les obres de Plana. El 2013, amb motiu dels seus vuitanta anys, els companys de redacció de l’antiga revista Gra de Fajol fan una edició especial de la revista dedicada a la seva presència a la Garrotxa i a la seva obra literària. Pel Sant Jordi del 2014 apareix el llibre Els anys seixanta a Olot, en el qual revisa els fets que es produïren aquella dècada a la Garrotxa. Aquest mateix any, completa una sèrie de setanta-vuit retrats literaris d’olotins desapareguts que tingueren incidència en el món de la cultura dels darrers cinquanta anys a la Garrotxa, publicats en la revista cultural mensual El Plafó, que edita l’Arxiu Municipal d’Olot.

Institut d'Estudis Catalans - Propera publicació

L'any 2025 l'Arxiu de Textos Catalans Antics en el número 36, anunciava una futura publicació de la col·lecció Corpus Scriptorum Cataloniae, Series D. Subsidia, que ara ja és molt aprop de ser una realitat: Els incunables de la Biblioteca del Palau de Peralada. 

Una col.lecció molt important pel patrimoni bibliogràfic i pràcticament desconeguda.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Premis Ciutat de Figueres

 Al Teatre Jardí de Figueres. 

Avui, 18 d'octubre, hem compartit vivències amb el Grup69, Ricardo Ansón, Daniel Lleixà, Josep Ministral, Lluís Roura i la vídua de Ramon Pujolboira, i els altres guardonats.

Precisament a principis de juliol dedicava una documentada explicació del mural fet pel Grup 69 a Figueres, amb motiu de la remodelació de la presó i de la plaça d'Ordis. 

No hi ha com ser una "influencer". 😂 

L'enhorabona a tots!

Celebrant els 150 anys d'en Berruga amb els Berruga bessons!

Els berruga i en José Luis i la Inés amb Pilar Sánchez Quiles,
regidora de l'Ajuntament de Figueres.

Daniel Lleixà parla en nom del Grup 69.

Els membres del Grup 69 i en José Luis Torres i Inés Padrosa.

Jaume Algueró, Antoni Carbonell, Jose´Luis Torres, Daniel Lleixà,
Inés Padrosa i Ma. Teresa Mas. El premiat Antoni Carbonell.

Karina Gibert rep la Fulla de Figuera. 

Terrades cultura: "Invers" propulsat per Sergi Polo amb el suport de l'Ajuntament.

El festival InVers va portar la poesia als jardins de Terrades. 

Encara que amb retard, m'agradaria deixar constància d'una interessant activitat que es va dur a terme a Terrades el passat 12 de setembre.

El promotor d'aquest projecte va ser Sergi Polo, veí de Terrades, i va rebre el recolzament de l'Ajuntament. La regidora Mar Minobis Oliveras es va ocupar de la coordinació.

Aquesta primera edició es va dedicar a les veus femenines. Va reunir Marta Coll Autet, Marissa Mitjà, Elisabet Riera i Caroline Mowatt el 12 de setembre.

InVers s'inaugurà al jardí de la Societat. I durant el dia els actes van tenir lloc en els diferents indrets seleccionats. Tot seguit els convidats i els llocs on van actuar: 

Per a Marta Coll Autet i el músic Xevi Ariza el jardí de La Fornal. Poeta, rapsoda i comunicadora, és autora de Cruesa, duresa, nuesa, Terra fèrtil i Niu de dols.

Per a Marissa Mitjà, el jardí de Can Ballardó. Mestra i pedagoga, va recitar els seus poemes en públic per primera vegada.

Per a Elisabet Riera, el jardí de Can Vehí. Periodista, escriptora i editora establerta a Terrades, és fundadora de Wunderkammer i autora de La línea del desierto, Una vegada va ser estiu la nit sencera i Els alats. 

Per a Caroline Mowatt amb Carles Jove, el jardí de Ca l'Amans (Gorgot). Poeta i rapsoda establerta a Girona.

Els recitals van ocupar jardins privats, oberts al públic com a petits escenaris. Els assistents van recórrer el poble seguint un itinerari poètic. 

Va ser una manera diferent conèixer Terrades i d'establir millors vincles amb els assistents. 

Presentació a la Societat Mar Minobis i Segi Polo.

Marta Coll Autet als jardins de La Fornal

Marissa Mitjà a Can Ballardó.

Elisabet Riera a Can Vehí.

Caroline Mowart a Ca l'Amans.

Caroline Mowart a Ca l'Amans.

Caroline Mowart a Ca l'Amans