EL QUIXOT DE L’ERATO
Amb motiu de l'exposició dedicada al quart centenari de la 1a edició del Quixot a la Biblioteca del Palau de Peralada, l'any 2005 el Quixot de l'Erato va presidir l'entrada del Casino.
Per a l'ocasió a més de comissariar l'exposició, vaig preparar l'article dedicat al Quixot ideat per Eduard Bartolí a qui vaig entrevistar. Tot seguit una imatge i la transcripció de l'article.
I si es vol llegir i veure la imatge de l'Hora Nova, només cal clicar aquí!
 |
| “El Quixot de l’Erato dóna la benvinguda a Peralada” Hora Nova, 15 d’abril 2005, p. 4: il. |
El Grup Peralada ha preparat una sèrie d’actuacions per celebrar el quart centenari de la primera edició d'El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha i així El Quixot de Bartolí dóna la benvinguda a Peralada (Foto: Lídia) donar a conèixer la important col·lecció bibliogràfica dipositada a la biblioteca del Castell. Una de les moltes manifestacions és la presència d’un Quixot monumental a l’entrada del Castell com a element anunciador de l’efemèride, que ha comptat amb el recolzament de l’Ajuntament peraladenc.
L'escultura emblemàtica de Bartolí.
El Quixot de la Societat Coral Erato dóna la benvinguda a la commemoració cervantina del castell de Peralada
INÈS PADROSA GORGOT / Peralada Aquesta escultura, tan familiar per als empordanesos, va néixer l’any 1965, coincidint amb la inauguració de la sala de festes anomenada El Quijote. Als anys 50 la seu de la Societat Coral Erato estava ubicada al carrer Pep Ventura i, com a espai alternatiu, disposava d’una pista de ball per a l’estiu, en un solar de la plaça Clavé (l’actual Triangular). El 1965 la societat DIFISA –les sigles corresponen a la Sociedad Diversiones Figuerenses S.A., formada per deu hotelers figuerencs que veieren la necessitat que Figueres disposés d’un local festiu de categoria per a l’esbarjo dels empordanesos i per distreure els primers turistes que s’atansaven a la comarca– va oferir cobrir la sala de ball i transformar-la en una sala de festes. L'Erato, en aquells moments, comptava amb gairebé 1.500 socis, però es trobava en dificultats econòmiques ja que les quotes eren irrisòries. De manera que l’oferta dels hotelers va arribar en el moment oportú i els membres de la Junta, presidida per Joaquim Crumols, arribaren a un acord amb l’esmentada societat. El resultat no es va fer esperar i, en poc temps, es va passar de tenir dèficit a disposar de superàvit.
EL QUIXOT DE L’ERATO La sala de festes es va inaugurar el mes d’octubre de 1965 i va ser batejada amb el nom de Don Quijote Per a anunciar la sala es va encarregar l’execució d’una escultura de quatre metres i mig del protagonista de la novel·la de Cervantes. Al cap d’uns quants anys, en fer obres a la façana, l’escultura d'El Quixot va patir els efectes de la reforma, li van haver d’escapçar les cuixes perquè sobrepassava l’alçada de la tribuna del primer pis de l'edifici. Des d’aleshores estem familiaritzats amb aquesta escultura monumental, però, el que potser mai ens hem preguntat és: Qui en va ser l’ànima? De qui va ser la idea? O bé, qui la va dissenyar i executar? Totes aquestes preguntes m’han sorgit amb motiu d’aquest trasllat d’ubicació i, a hores d’ara, ja en puc oferir algunes respostes. Al darrere d'El Quixot de l’Erato hi ha dos personatges: el dissenyador Eduard Bartolí i l’executor, José Ocheda López. Al primer, tots els figuerencs el coneixem, En canvi, del segon poca cosa puc aportar. El que sí sabem és que tenia el taller en el carrer de la Jonquera i era un manetes en qüestió de ferro forjat; pel que fa al vessant personal, era un personatge fora del comú de qui s’expliquen anècdotes molt peculiars. Quan el boom turístic es va traslladar a Empuriabrava, lloc on va realitzar molts treballs de serraller, llauner i forja artística, sobretot pels turistes alemanys. Si tenim ocasió de fixar-nos en El Quixot en aquesta ubicació temporal, ara que el podrem contemplar amb perspectiva, cal reconèixer que fa patxoca (imaginem-nos si disposés de l’alçada original!). “La llarga figura, desproporcionada i, per tant, mancada de cànon, és totalment intencionada”, manifesta el dissenyador.
EDUARD BARTOLÍ D’Eduard Bartolí, en canvi, en podríem i n’hauríem d’escriure un llibre. A més de ser molt conegut per la seva vinculació amb la poesia i el teatre (aficions que deixarem de banda en la present ocasió), Bartolí és una persona que mai no ha parat de barrinar i de crear, però, amb una sèrie de qualitats afegides, imprescindibles per aconseguir els resultats assolits, com el domini del dibuix (tècnic i artístic), la sensibilitat, la imaginació, la constància i, sobretot, la il·lusió. I en l’època en què va idear eE Quixot de l’Erato què feia? Doncs bé, amb poc més de trenta anys, acabava de guanyar el premi nacional del Concurso de recortables Philips, atorgat per aquesta casa comercial, convocat arran del film La melodía viajera. Bartolí va presentar tres treballs fets amb paper publicitari de la casa Philips: La dama amb un cavaller, Torero i toro i l’Arlequí, per a les tres categories existents i en va resultar guanyador absolut. Al concurs s’hi havien presentat més de tres mil persones i els premis van ser una selecció de discos, un tocadiscos estereòfonic i un televisor. Sens dubte, molt bons premis! Cal tenir present que, a la dècada dels 60, gairebé ningú tenia televisió a casa. Al llarg dels anys ha estat creador de trencaclosques, figures geomètriques, titelles, retallables, jocs didàctics infantils, logos, ex-libris, felicitacions de Nadal, dissenys per a estands de fires comercials, disseny d’interiors, objectes amb motius dalinians (viseres, gegants...), anamorfosi, cartells de fires (per cert, l’Ajuntament de Figueres li ha encarregat el de les Fires d’enguany), per fer-nos una idea només cal dir que disposa d’un pis per a guardar-hi totes les seves creacions. I, sempre que algú li ho demana, ajuda de manera desinteressada. En fi, sense saber-ho, Eduard Bartolí també estava darrere d'El Quixot de l’Erato. Quantes sorpreses ens esperen? Eduard, des d’aquestes línies, rep la més cordial enhorabona.
