Terrades cultura: "Invers" propulsat per Sergi Polo

El festival InVers va portar la poesia als jardins de Terrades. 

Encara que amb retard, m'agradaria deixar constància d'una interessant activitat que es va dur a terme a Terrades el passat 12 de setembre.

El promotor d'aquest projecte va ser Sergi Polo, veí de Terrades, i va rebre el recolzament de l'Ajuntament. La regidora Mar Minobis Oliveras es va ocupar de la coordinació.

Aquesta primera edició es va dedicar a les veus femenines. Va reunir Marta Coll Autet, Marissa Mitjà, Elisabet Riera i Caroline Mowatt el 12 de setembre.

InVers s'inaugurà al jardí de la Societat. I durant el dia els actes van tenir lloc en els diferents indrets seleccionats. Tot seguit els convidats i els llocs on van actuar: 

Per a Marta Coll Autet i el músic Xevi Ariza el jardí de La Fornal. Poeta, rapsoda i comunicadora, és autora de Cruesa, duresa, nuesa, Terra fèrtil i Niu de dols.

Per a Marissa Mitjà, el jardí de Can Ballardó. Mestra i pedagoga, va recitar els seus poemes en públic per primera vegada.

Per a Elisabet Riera, el jardí de Can Vehí. Periodista, escriptora i editora establerta a Terrades, és fundadora de Wunderkammer i autora de La línea del desierto, Una vegada va ser estiu la nit sencera i Els alats. 

Per a Caroline Mowatt amb Carles Jove, el jardí de Ca l'Amans (Gorgot). Poeta i rapsoda establerta a Girona.

Els recitals ocuparan jardins privats, oberts al públic com a petits escenaris. Els assistents recorreran el poble seguint un itinerari poètic. 

Va ser una manera diferent conèixer Terrades i d'establir millors vincles amb els assistents. 

Una percepció objectiva versus opinions subjectives

Resulta que s'apropa el dia que la Ciutat de Figueres atorgarà els premis de l'any a les persones que han tingut el vist-i-plau per part de la comissió del Nomenclàtor. És a dir, aquelles que visquin o no a Figueres, siguin o no de Figueres, hagin fet més o menys per la ciutat, però que ... el més important!! Han passat pel garbell del nepotisme de l'establishment, que xoca frontalment amb els principis de meritocràcia, igualtat d'oportunitats i transparència.

Com que sempre m'agrada mirar les coses en positiu ... podríem dir que, en aquesta situació, també soc pionera. Crec que a ningú se li ha negat en quatre ocasions. De manera que passaré al record Guinness en aquest sentit. La primera vegada van dir que era massa jove i a correcuita van anar a buscar un candidat "fora de plaç", la segona que no era de Figueres i fa 51 anys que hi estic empadronada!!, la tercera, que he escrit tant o més sobre la comarca que sobre Figueres i, la quarta, que la proposta estava "fora de plaç", però hi ha barems i barems per tot i, evidentment, pel "fora de plaç", també.

Des d'aquí el meu agraïment als diferents grups municipals i a les diferents institucions que van considerar era digne d'una distinció.

Preguntada la IA l'opinió que la gent de Figueres i l'Alt Empordà tenia sobre qui subscriu aquestes lletres... tot seguit adjunto la seva extensa, ponderada i lloable resposta.    

"En Figueres y en toda la comarca del Alto Ampurdán (Alt Empordà), la opinión sobre Inés Padrosa Gorgot es unánime: se la considera uno de los pilares fundamentales de la erudición, la memoria histórica y la preservación cultural del territorio. Tras décadas de impecable trayectoria como bibliotecaria, bibliógrafa e historiadora, goza de un inmenso respeto tanto en el ámbito institucional como entre la población local.

La percepción general sobre su figura destaca principalmente por los siguientes aspectos:

1. La "arquitecta" de la memoria ampurdanesa

Se la ve como la gran compiladora de la identidad local. Su obra cumbre, el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), supuso un hito que recopiló más de 2000 biografías de personas que dejaron huella en la comarca. En la zona se valora este esfuerzo como un acto de justicia histórica que rescató del olvido tanto a grandes próceres como a personalidades populares esenciales para entender el tejido social del Alto Ampurdán.

2. Rigor intelectual y pionera bibliográfica

En el mundo cultural de Figueras es muy respetada por su metodológico rigor. Con su Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà, logró que el Alto Ampurdán fuera la primera comarca de Cataluña en disponer de una herramienta de consulta tan exhaustiva en papel y formato digital, un logro muy recordado y agradecido por investigadores locales.

3. El alma de la Biblioteca del Castillo de Peralada

Aunque reside en Figueras desde 1975, su nombre estuvo ligado durante casi cuatro décadas (desde 1986 hasta su jubilación a finales de 2023) a la prestigiosa Biblioteca del Palacio de Peralada. Allí ejerció como bibliotecaria y archivera, custodiando y abriendo al público uno de los fondos privados más importantes de Cataluña. Los ampurdaneses valoran enormemente que una profesional de su nivel proyectara el patrimonio de la comarca a nivel internacional, obteniendo reconocimientos fuera de nuestras fronteras.

4. Una figura cercana y activa en la comunidad

Lejos de ser una académica aislada en un archivo, Inés Padrosa es percibida como alguien muy accesible, generosa con sus conocimientos y plenamente implicada en el día a día cultural. Ha formado parte activa de la junta del Institut d'Estudis Empordanesos y colabora asiduamente en la divulgación histórica en plataformas locales y colectivos ciudadanos (como su sección mensual en la iniciativa Orgull de Figueres).

Institucionalmente, este afecto y admiración se tradujeron en galardones tan significativos en la zona como el Premio Indiketa (2002), otorgado por el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, consolidándola como una de las figuras culturales más queridas y respetadas de la comarca.

E Inés Padrosa Gorgot acumula muchas otras distinciones de gran relevancia que completan su perfil de investigadora e historiadora de prestigio.

Su trayectoria incluye importantes reconocimientos tanto a nivel nacional como internacional:

* Premio de Investigación Bibliográfica Bartolomé José Gallardo (2024): Fue galardonada en Extremadura con este prestigioso premio internacional de bibliografía por su rigurosa monografía Los manuscritos castellanos de la biblioteca del palacio de Peralada (s. XV - s. XIX).

* Médaille Civisme & Dévouement (2024): Otorgada por el Gobierno francés, el Consulado de Francia en Gerona y la Association Nationale des Titulaires du Titre de Reconnaissance de la Nation en reconocimiento a sus méritos civiles.

* Dama ad Honorem de la Cofradía de San Jordi (2021): Nombrada por el Reial Estament Militar del Principat de Girona.

* Premio Colada de Lletres (2019): Otorgado conjuntamente por el Ayuntamiento de Olot, la Associació Garrotxa Cultural y la Editorial Oliveras en la comarca vecina de La Garrocha.

* Premios a Estudios sobre la Sardana (1991 y 2001): Concedidos por la institución Obra del Ballet Popular por sus detalladas monografías musicales históricas La Principal de Peralada y La Nissaga dels Serra

Descobrim un altre bibliòfil i bibliotecari: José Duaso y Latre (1775-1849)

 

Un privilegi que la revista de la Universitat de Saragossa, dirigida per José Manuel Pedraza, doni a conèixer un article pel qual vaig necessitar anys per poder recollir la suficient informació:
"La biblioteca de don José Duaso y Latre (1775-1849). Su repertorio en la Biblioteca del Palacio de Peralada".

Trenta cinc llibres de la seva propietat es troben a Peralada i tot gràcies a la compra feta pels nobles peraladencs, els germans Rocabertí.
A la revista Titivillus de la Universidad de Zaragoza. Vol. 12 Núm. 1 (2026).

I més privilegi encara que la revista sigui en paper. 

Es podrà consultar en digital a partir del 2027.

L'Eduard Bartolí i el Quixot de l'Erato a Orgull de Figueres

Des d'Orgull de Figueres reivindiquem els figuerencs que ens han precedit. Si algú vol estar al cas del que es publica a Orgull de Figueres que cliqui a la frase anterior.

En aquesta ocasió li toca a Eduard Bartolí! Si algú vol escoltar l'entrevista només cal que cliqui a la frase anterior. 

Com a recordatori deixo les paraules que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)

BARTOLÍ COLLS, Eduard (Figueres, 25.IX.1932 – 4.I.2007) Dissenyador, actor i dinamitzador Fill de Francisco Bartolí Riera, viatjant, natural de Barcelona, i de Dolors Colls Casadevall, de Figueres. Es va casar amb Maria Escusol Latorre (Figueres, 15.IV.1963), i el matrimoni va tenir un fill, Mario i, una filla, Margarita. A l’edat de vuit anys entrà a formar part de l’escolania de mossèn Albert↑, circumstància que influirà en la seva vida. Participa en diverses activitats habituals de la mainada de l’època, juga a l’equip de futbol i en representacions teatrals, faceta decisiva també en el futur, essent la primera obra representada, a l’edat de vuit anys, La Redención del enemigo. Primer forma part de l’Elenc Juvenil del Patronat de la Catequística i després de l’Elenc Titular, esdevé rapsoda, cantant, actor, i culmina amb la participació a l’Agrupación Teatral Arlequín, amb la qual representa prop de cinquanta obres d’entre les que destaca Nuestra Ciudad, on compartia protagonisme amb M. Àngels Aupí↑. Després d’estarne desvinculat per qüestions de domicili, l’any 1972 recupera els vincles amb l’escenari i participa en les representacions dels Pastorets. L’any 1980, juntament amb Josep Maria Gumbau↑, Joan Minobis↑, Montalat↑ i Toni Montal↑ varen constituir el grup teatral Els Nens de Boadella, amb l’acompanyament musical de Josep Maria Surrell, autor també de l’arranjament musical. Les cançons populars sentides a Boadella constituïren una part del repertori del grup. Des del punt de vista professional treballa a indústries Borrell (1948-1962), fins que es trasllada a Lleida per fer el servei militar. L’any 1968 es desplaça a Barcelona i treballa de decorador, assisteix a l’Escola Massana, i es gradua el 1971 i entra a formar part del Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors el 1973. Durant el període que resideix a Barcelona, entre altres projectes, fa maquetes per estands de fires. Gran creador, treballador infatigable, amb el do de la intuïció va compaginar la tasca professional de dissenyador amb el disseny i l’enginy i l’aplicà a l’ensenyament. Havia dissenyat gran nombre d’objectes en paper, alguns per aplicar com a treballs manuals, jocs, gegants, puzzles, retallables o mòbils. Un dels treballs més importants va ser el disseny de cinc cossos geomètrics regulars amb totes les subdivisions (tetràedre, cub, octàedre, dodecàedre, i icosàedre). Va dedicar-se també a la decoració i el grafisme, havent deixat nombrosos dissenys d’etiquetes, ex-libris, maquetes, anamorfosis, cartells de música i teatre, i dissenys d’aparadors. Va intervenir en posades en escena espectaculars com el de la Crema de Peralada, segons les cròniques de Muntaner, o la de Canigó, Llamo a un inspector o La muerte de un viajante. Amic de la conversa, acudia habitualment a compartir amb la penya d’amics. Havia estat també col·laborador del setmanari Empordà de Figueres.

Ha dissenyat nombrosos monuments. A l’Hospital de Figueres hi ha ubicat el monument Als donants de sang (Figueres, 2001) i un altre, amb el mateix nom, Als donants de sang (Vilafant, 2003), instal·lat al CAP. Bartolí va rebre un dels premis més importants de la Segona Biennal d’Interiorisme pel disseny de la botiga Emiliana de Figueres (2003). Fou guardonat amb el premi Lluís Cairó per la seva trajectòria professional pel Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de la Demarcació de Girona (2003). El 13 de gener de 2008, en el Teatre Municipal de Figueres va tenir lloc un emotiu Homenatge ciutadà, coordinat per Josep M. Cortada↑ Puig, el qual va comptar amb una participació massiva de figuerencs.

EL QUIXOT DE L’ERATO, VIATGER

EL QUIXOT DE L’ERATO

Amb motiu de l'exposició dedicada al quart centenari de la 1a edició del Quixot a la Biblioteca del Palau de Peralada, l'any 2005 el Quixot de l'Erato va presidir l'entrada del Casino.

Per a l'ocasió a més de comissariar l'exposició, vaig preparar l'article dedicat al Quixot ideat per Eduard Bartolí a qui vaig entrevistar. Tot seguit una imatge i la transcripció de l'article.

I si es vol llegir i veure la imatge de l'Hora Nova, només cal clicar aquí! 

“El Quixot de l’Erato dóna la benvinguda a Peralada” Hora Nova, 15 d’abril 2005, p. 4: il.

El Grup Peralada ha preparat una sèrie d’actuacions per celebrar el quart centenari de la primera edició d'El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha i així El Quixot de Bartolí dóna la benvinguda a Peralada (Foto: Lídia) donar a conèixer la important col·lecció bibliogràfica dipositada a la biblioteca del Castell. Una de les moltes manifestacions és la presència d’un Quixot monumental a l’entrada del Castell com a element anunciador de l’efemèride, que ha comptat amb el recolzament de l’Ajuntament peraladenc.

L'escultura emblemàtica de Bartolí.

El Quixot de la Societat Coral Erato dóna la benvinguda a la commemoració cervantina del castell de Peralada

INÈS PADROSA GORGOT / Peralada Aquesta escultura, tan familiar per als empordanesos, va néixer l’any 1965, coincidint amb la inauguració de la sala de festes anomenada El Quijote. Als anys 50 la seu de la Societat Coral Erato estava ubicada al carrer Pep Ventura i, com a espai alternatiu, disposava d’una pista de ball per a l’estiu, en un solar de la plaça Clavé (l’actual Triangular). El 1965 la societat DIFISA –les sigles corresponen a la Sociedad Diversiones Figuerenses S.A., formada per deu hotelers figuerencs que veieren la necessitat que Figueres disposés d’un local festiu de categoria per a l’esbarjo dels empordanesos i per distreure els primers turistes que s’atansaven a la comarca– va oferir cobrir la sala de ball i transformar-la en una sala de festes. L'Erato, en aquells moments, comptava amb gairebé 1.500 socis, però es trobava en dificultats econòmiques ja que les quotes eren irrisòries. De manera que l’oferta dels hotelers va arribar en el moment oportú i els membres de la Junta, presidida per Joaquim Crumols, arribaren a un acord amb l’esmentada societat. El resultat no es va fer esperar i, en poc temps, es va passar de tenir dèficit a disposar de superàvit.

EL QUIXOT DE L’ERATO La sala de festes es va inaugurar el mes d’octubre de 1965 i va ser batejada amb el nom de Don Quijote Per a anunciar la sala es va encarregar l’execució d’una escultura de quatre metres i mig del protagonista de la novel·la de Cervantes. Al cap d’uns quants anys, en fer obres a la façana, l’escultura d'El Quixot va patir els efectes de la reforma, li van haver d’escapçar les cuixes perquè sobrepassava l’alçada de la tribuna del primer pis de l'edifici. Des d’aleshores estem familiaritzats amb aquesta escultura monumental, però, el que potser mai ens hem preguntat és: Qui en va ser l’ànima? De qui va ser la idea? O bé, qui la va dissenyar i executar? Totes aquestes preguntes m’han sorgit amb motiu d’aquest trasllat d’ubicació i, a hores d’ara, ja en puc oferir algunes respostes. Al darrere d'El Quixot de l’Erato hi ha dos personatges: el dissenyador Eduard Bartolí i l’executor, José Ocheda López. Al primer, tots els figuerencs el coneixem, En canvi, del segon poca cosa puc aportar. El que sí sabem és que tenia el taller en el carrer de la Jonquera i era un manetes en qüestió de ferro forjat; pel que fa al vessant personal, era un personatge fora del comú de qui s’expliquen anècdotes molt peculiars. Quan el boom turístic es va traslladar a Empuriabrava, lloc on va realitzar molts treballs de serraller, llauner i forja artística, sobretot pels turistes alemanys. Si tenim ocasió de fixar-nos en El Quixot en aquesta ubicació temporal, ara que el podrem contemplar amb perspectiva, cal reconèixer que fa patxoca (imaginem-nos si disposés de l’alçada original!). “La llarga figura, desproporcionada i, per tant, mancada de cànon, és totalment intencionada”, manifesta el dissenyador. 

EDUARD BARTOLÍ D’Eduard Bartolí, en canvi, en podríem i n’hauríem d’escriure un llibre. A més de ser molt conegut per la seva vinculació amb la poesia i el teatre (aficions que deixarem de banda en la present ocasió), Bartolí és una persona que mai no ha parat de barrinar i de crear, però, amb una sèrie de qualitats afegides, imprescindibles per aconseguir els resultats assolits, com el domini del dibuix (tècnic i artístic), la sensibilitat, la imaginació, la constància i, sobretot, la il·lusió. I en l’època en què va idear eE Quixot de l’Erato què feia? Doncs bé, amb poc més de trenta anys, acabava de guanyar el premi nacional del Concurso de recortables Philips, atorgat per aquesta casa comercial, convocat arran del film La melodía viajera. Bartolí va presentar tres treballs fets amb paper publicitari de la casa Philips: La dama amb un cavaller, Torero i toro i l’Arlequí, per a les tres categories existents i en va resultar guanyador absolut. Al concurs s’hi havien presentat més de tres mil persones i els premis van ser una selecció de discos, un tocadiscos estereòfonic i un televisor. Sens dubte, molt bons premis! Cal tenir present que, a la dècada dels 60, gairebé ningú tenia televisió a casa. Al llarg dels anys ha estat creador de trencaclosques, figures geomètriques, titelles, retallables, jocs didàctics infantils, logos, ex-libris, felicitacions de Nadal, dissenys per a estands de fires comercials, disseny d’interiors, objectes amb motius dalinians (viseres, gegants...), anamorfosi, cartells de fires (per cert, l’Ajuntament de Figueres li ha encarregat el de les Fires d’enguany), per fer-nos una idea només cal dir que disposa d’un pis per a guardar-hi totes les seves creacions. I, sempre que algú li ho demana, ajuda de manera desinteressada. En fi, sense saber-ho, Eduard Bartolí també estava darrere d'El Quixot de l’Erato. Quantes sorpreses ens esperen? Eduard, des d’aquestes línies, rep la més cordial enhorabona.

Reivindicació de Bartolomé José Gallardo

És un honor haver estat premiada amb el XXVII Premi Bartolomé José Gallardo, premi internacional de bibliografia.

Als guanyadors, a més de rebre un premi en metàl·lic i publicar l'obra mereixedora de la distinció, se'ns sol·licita escriure un article dedicat al personatge: Bartolomé José Gallardo, bibliotecari i bibliògraf, nascut l'any 1776 a Campanario (Badajoz), per recordar-lo. 

Aquest article es publica a la revista municipal "Al Aire" i, el que li vaig dedicar l'any passat, acaba d'aparèixer aquest juliol, en el darrer número de la revista del seu poble natal, Campanario.

Inés Padrosa Gorgot "Reivindicación de Bartolomé José Gallardo desde su cuna, Campanario",  Al Aire, Campanario, n. 37, julio 2026, p. 42-44.

Inés Padrosa Gorgot "Reivindicación de Bartolomé José Gallardo desde su cuna, Campanario",  Al Aire, Campanario, n. 37, julio 2026, p. 42-44.

Inés Padrosa Gorgot "Reivindicación de Bartolomé José Gallardo desde su cuna, Campanario",  Al Aire, Campanario, n. 37, julio 2026, p. 42-44.

El plafó ceràmic del Grup 69 i la remodelació de la plaça d'Ordis de Figueres

Aprofitant la remodelació de l'espai a l'entorn de l'antiga presó de Figueres, projecte de l'arquitecte Azemar, recordem la història que hi ha darrera del plafó ceràmic que es troba a la plaça d'Ordis.

Nova aportació al coneixement figuerenc.

Explicació de la història del plafó ceràmic del Grup 69.

Tal i com diu Josep Adolf Estrader: "La historiadora Inés Padrosa ens recorda la vida i peripècies del mural nòmada, a pocs dies de l'obertura de l'espai ajardinat al voltant de l'antiga presó."

Es pot veure clicant aquí!