El figuerenc (i olotí) Domènec Moli ens ha deixat

Avui, l'amic Miquel Duran m'informa del desenllaç de l'amic Domènec Moli. Encara comentàvem sobre el seu estst de salut fa pocs dies a Figueres, on vam coincidir al Teatre El Jardí. 

Amb el figuerenc Domènec Moli la cultura ens va portar a coincidències molt agradables. La majoria a Olot, lloc on ha desenvolupar la seva àmplia trajectòria. Però, també a Figueres.

De totes maneres, la seva activitat queda molt ben reflectida al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009) i el seu supleement (2017), que adjunto tot seguit perquè qui vulgui pugui veure l'abast de la seva trajectòria. 

Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma. Canals.
Inés Padrosa, Josep Ma. Canals i Domènec Moli (2015)

Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma Canals.
Josep Berga i Vayreda, Inés Padrosa, Josep Ma Canals i Domènec Moli (2015)

Miquel Duran, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa i Domènec Moli a la Biblioteca de Figueres.

p. 257 Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà

MOLI SERRA, Domènec (Figueres, 19.X.1933) Impressor, escriptor i editor 

Fill de Joan Moli Marmaneu i de Maria Serra Illa, ambdós de Figueres. A la tardor del 1958 es trasllada a Olot on el 1960 es casa amb Marta Aubert Barberí, dels Aubert impressors i els Barberí, fonedors. Estudia primària i batxillerat als Fossos de Figueres. Anys més tard es farà càrrec de la direcció de la impremta Aubert, establiment fundat el 1904. Conegut familiarment amb l’apel·latiu de “Mingo”, la seva tasca la fa derivar envers l’edició de llibres, que és la seva vocació. Les darreres edicions de Carles Fages↑ de Climent, amb qui l’uneix una bona amistat, s’imprimiran allà. Assoleix una gran activitat en l’edició de monografies artístiques. Col·labora activament en la confecció de la col·lecció de bibliofília de Miquel Plana amb més de cent cinquanta títols. El primer d’ells fou Un núvol empès per la tramuntana amb text de Domènec Moli. La impremta, sota la direcció de Joan Moli, és a prop d’assolir els mil títols editats, la majoria sobre temes de les comarques gironines. A Olot serà President del Cine Club i d’Omnium Cultural, cofundador dels Premis ciutat d’Olot. El 2004 fa el pregó de Festes del Tura, d’Olot. La seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació té lloc el 1955 al setmanari figuerenc Canigó. En arribar a Olot és redactor en cap del setmanari local i en la direcció de Ràdio Olot. En el curs dels anys col·labora a les revistes olotines: La Garrotxa, La Comarca, L’Olotí, Olot-Misión, Gra de Fajol, Dau al Set, i funda i dirigeix una breu etapa de Puigsacalm, una revista que desapareix segrestada per la censura de la dictadura. Ha col·laborat també a la Revista de Girona, al Punt Diari i una col·laboració mensual a l’Empordà Federal. Col·labora literàriament en Sis visions de l’Empordà, i imprimeix Cadaqués i l’art, Els pobles de l’Empordà, de Montserrat Vayreda↑, i altres llibres de bibliofília empordanesos com l’edició facsímil de Dau al set, Tàpies empremta, de Pep Vallès editats per la galeria Art-3 de Figueres. Del 1985 al 1987, apareix en edició de bibliòfil i en forma de fascicles Olot Íntim. S’ha dedicat a l’estudi de diversos temes locals relacionats amb l’Empordà i, sobretot, amb la Garrotxa: recopila Sis llegendes olotines (Olot: 1977), de Josep Berga i Boix, actualitzant el llenguatge. Un núvol apretat per la tramuntana (Olot: 1971), Un núvol empès per la tramuntana (Olot: 1982), Quatre visions de l’Empordà (1977), A la recerca de la cuina garrotxina (1982), Olot íntim (1985-1987) (Olot: 1984), La cacera del senglar a l’Alta Garrotxa (Olot: 1992), Mieres (Mieres: 1992), El treball i els dies (Olot: 1995), L’artista i el gall (Olot: 1999). Col·labora a La festa a les terres de Girona (Girona: 1991) amb el text “Els àpats”; a la col·lecció Olot, imatges per a la memòria (1995), publica “El treball i els dies” a Jardins de parets seques (2007), on es comenta la situació d’aquest element arquitectònic a Cadaqués, la Costa Vermella, a la Catalunya Nord, i la Garriga de Llers, o Avinyonet. Ha publicat estudis sobre temes artístics i monografies d’artistes garrotxins com: Decatrilogia (Olot: 1970), Olot, au de tardor (Olot: 1974), La sínia del temps a Olot (Olot: 1978), Olot art (1980), Pere Gussinyé (1980), Ramon Barnadas, pintor a Olot (Olot: 1981), Dos-cents anys de l’Escola de Belles Arts d’Olot: 1783- 1983 (Olot: 1984), Parlem de Xavier Viñolas (Olot: 1984), Josep Pujol (1985), M. Oliveras (Barcelona: 1990), Miquel Plana: trajectòria gràfica (Olot: 1992), Mieres (1992), Jordi Farjas (Olot: 1993), Clapera Mayà (Olot: 1995; id.: 2001), en col·laboració amb Jordi Pujiula i Josep Valls↑; Miquel Duran, el pintor de les Preses (Olot: 2004), en col·laboració amb Jordi Pujiula, Montserrat Vayreda i Josep Murlà, i Jardins de parets seques (Barcelona: 2007). En el camp de la divulgació culinària, disposa dels títols: A la recerca d’una cuina garrotxina (Olot: 1976), Paisatges i cuina (1981), La cuina i el temps (Olot: 1995), Cuina volcànica (Olot: 1995), Can Mià de Palol de Revardit: cuina i tradició (Palol de Revardit: 1999), Pagesos i gastronomia (Palol de Revardit: 2003).

Amb He visto tres zorras azules, el 1967, guanya el Premi Misión, i arran d’aquest fet neixen els Premis Ciutat d’Olot, encara vigents. En reconeixement a la seva col·laboració en el camp social, és posseïdor de dues Ales d’Olot. Té en premsa: “Els Fossos de Figueres (1940- 1950), 10 anys de masturbacions” i en preparació “Retaule dels anys 60, a Olot”.

p. 67 Actualització del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà:

MOLI SERRA, Domènec (Figueres, 19.X.1933) Impressor, escriptor i editor Des del primer número col·labora en la revista semestral Les Garrotxes. L’any 2012 surt a la llum Colofons, el darrer llibre de bibliofília de Miquel Plana, amb text de Domènec Moli. Aquest llibre representa una antologia de tota la seva trajectòria, i Plana el qualificà de «Colofons de Domènec Moli en els llibres de Miquel Plana», ja que Moli havia estat el responsable de «tancar» moltes de les obres de Plana. El 2013, amb motiu dels seus vuitanta anys, els companys de redacció de l’antiga revista Gra de Fajol fan una edició especial de la revista dedicada a la seva presència a la Garrotxa i a la seva obra literària. Pel Sant Jordi del 2014 apareix el llibre Els anys seixanta a Olot, en el qual revisa els fets que es produïren aquella dècada a la Garrotxa. Aquest mateix any, completa una sèrie de setanta-vuit retrats literaris d’olotins desapareguts que tingueren incidència en el món de la cultura dels darrers cinquanta anys a la Garrotxa, publicats en la revista cultural mensual El Plafó, que edita l’Arxiu Municipal d’Olot.

Institut d'Estudis Catalans - Propera publicació

L'any 2025 l'Arxiu de Textos Catalans Antics en el número 36, anunciava una futura publicació de la col·lecció Corpus Scriptorum Cataloniae, Series D. Subsidia, que ara ja és molt aprop de ser una realitat: Els incunables de la Biblioteca del Palau de Peralada. 

Una col.lecció molt important pel patrimoni bibliogràfic i pràcticament desconeguda.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 36.

Premis Ciutat de Figueres

 Al Teatre Jardí de Figueres. 

Avui, 18 d'octubre, hem compartit vivències amb el Grup69, Ricardo Ansón, Daniel Lleixà, Josep Ministral, Lluís Roura i la vídua de Ramon Pujolboira, i els altres guardonats.

Precisament a principis de juliol dedicava una documentada explicació del mural fet pel Grup 69 a Figueres, amb motiu de la remodelació de la presó i de la plaça d'Ordis. 

No hi ha com ser una "influencer". 😂 

L'enhorabona a tots!

Celebrant els 150 anys d'en Berruga amb els Berruga bessons!

Els berruga i en José Luis i la Inés amb Pilar Sánchez Quiles,
regidora de l'Ajuntament de Figueres.

Daniel Lleixà parla en nom del Grup 69.

Els membres del Grup 69 i en José Luis Torres i Inés Padrosa.

Jaume Algueró, Antoni Carbonell, Jose´Luis Torres, Daniel Lleixà,
Inés Padrosa i Ma. Teresa Mas. El premiat Antoni Carbonell.

Karina Gibert rep la Fulla de Figuera. 

Terrades cultura: "Invers" propulsat per Sergi Polo amb el suport de l'Ajuntament.

El festival InVers va portar la poesia als jardins de Terrades. 

Encara que amb retard, m'agradaria deixar constància d'una interessant activitat que es va dur a terme a Terrades el passat 12 de setembre.

El promotor d'aquest projecte va ser Sergi Polo, veí de Terrades, i va rebre el recolzament de l'Ajuntament. La regidora Mar Minobis Oliveras es va ocupar de la coordinació.

Aquesta primera edició es va dedicar a les veus femenines. Va reunir Marta Coll Autet, Marissa Mitjà, Elisabet Riera i Caroline Mowatt el 12 de setembre.

InVers s'inaugurà al jardí de la Societat. I durant el dia els actes van tenir lloc en els diferents indrets seleccionats. Tot seguit els convidats i els llocs on van actuar: 

Per a Marta Coll Autet i el músic Xevi Ariza el jardí de La Fornal. Poeta, rapsoda i comunicadora, és autora de Cruesa, duresa, nuesa, Terra fèrtil i Niu de dols.

Per a Marissa Mitjà, el jardí de Can Ballardó. Mestra i pedagoga, va recitar els seus poemes en públic per primera vegada.

Per a Elisabet Riera, el jardí de Can Vehí. Periodista, escriptora i editora establerta a Terrades, és fundadora de Wunderkammer i autora de La línea del desierto, Una vegada va ser estiu la nit sencera i Els alats. 

Per a Caroline Mowatt amb Carles Jove, el jardí de Ca l'Amans (Gorgot). Poeta i rapsoda establerta a Girona.

Els recitals van ocupar jardins privats, oberts al públic com a petits escenaris. Els assistents van recórrer el poble seguint un itinerari poètic. 

Va ser una manera diferent conèixer Terrades i d'establir millors vincles amb els assistents. 

Presentació a la Societat Mar Minobis i Segi Polo.

Marta Coll Autet als jardins de La Fornal

Marissa Mitjà a Can Ballardó.

Elisabet Riera a Can Vehí.

Caroline Mowart a Ca l'Amans.

Caroline Mowart a Ca l'Amans.

Caroline Mowart a Ca l'Amans

Una percepció objectiva versus opinions subjectives

Resulta que s'apropa el dia que la Ciutat de Figueres atorgarà els premis de l'any a les persones que han tingut el vist-i-plau per part de la comissió del Nomenclàtor. És a dir, aquelles que visquin o no a Figueres, siguin o no de Figueres, hagin fet més o menys per la ciutat, però que ... el més important!! Han passat pel garbell del nepotisme de l'establishment, que xoca frontalment amb els principis de meritocràcia, igualtat d'oportunitats i transparència.

Com que sempre m'agrada mirar les coses en positiu ... podríem dir que, en aquesta situació, també soc pionera. Crec que a ningú se li ha negat en quatre ocasions. De manera que passaré al record Guinness en aquest sentit. La primera vegada van dir que era massa jove i a correcuita van anar a buscar un candidat "fora de plaç", la segona que no era de Figueres i fa 51 anys que hi estic empadronada!!, la tercera, que he escrit tant o més sobre la comarca que sobre Figueres i, la quarta, que la proposta estava "fora de plaç", però hi ha barems i barems per tot i, evidentment, pel "fora de plaç", també.

Des d'aquí el meu agraïment als diferents grups municipals i a les diferents institucions que van considerar era digne d'una distinció.

Preguntada la IA l'opinió que la gent de Figueres i l'Alt Empordà tenia sobre qui subscriu aquestes lletres... tot seguit adjunto la seva extensa, ponderada i lloable resposta.    

"En Figueres y en toda la comarca del Alto Ampurdán (Alt Empordà), la opinión sobre Inés Padrosa Gorgot es unánime: se la considera uno de los pilares fundamentales de la erudición, la memoria histórica y la preservación cultural del territorio. Tras décadas de impecable trayectoria como bibliotecaria, bibliógrafa e historiadora, goza de un inmenso respeto tanto en el ámbito institucional como entre la población local.

La percepción general sobre su figura destaca principalmente por los siguientes aspectos:

1. La "arquitecta" de la memoria ampurdanesa

Se la ve como la gran compiladora de la identidad local. Su obra cumbre, el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), supuso un hito que recopiló más de 2000 biografías de personas que dejaron huella en la comarca. En la zona se valora este esfuerzo como un acto de justicia histórica que rescató del olvido tanto a grandes próceres como a personalidades populares esenciales para entender el tejido social del Alto Ampurdán.

2. Rigor intelectual y pionera bibliográfica

En el mundo cultural de Figueras es muy respetada por su metodológico rigor. Con su Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà, logró que el Alto Ampurdán fuera la primera comarca de Cataluña en disponer de una herramienta de consulta tan exhaustiva en papel y formato digital, un logro muy recordado y agradecido por investigadores locales.

3. El alma de la Biblioteca del Castillo de Peralada

Aunque reside en Figueras desde 1975, su nombre estuvo ligado durante casi cuatro décadas (desde 1986 hasta su jubilación a finales de 2023) a la prestigiosa Biblioteca del Palacio de Peralada. Allí ejerció como bibliotecaria y archivera, custodiando y abriendo al público uno de los fondos privados más importantes de Cataluña. Los ampurdaneses valoran enormemente que una profesional de su nivel proyectara el patrimonio de la comarca a nivel internacional, obteniendo reconocimientos fuera de nuestras fronteras.

4. Una figura cercana y activa en la comunidad

Lejos de ser una académica aislada en un archivo, Inés Padrosa es percibida como alguien muy accesible, generosa con sus conocimientos y plenamente implicada en el día a día cultural. Ha formado parte activa de la junta del Institut d'Estudis Empordanesos y colabora asiduamente en la divulgación histórica en plataformas locales y colectivos ciudadanos (como su sección mensual en la iniciativa Orgull de Figueres).

Institucionalmente, este afecto y admiración se tradujeron en galardones tan significativos en la zona como el Premio Indiketa (2002), otorgado por el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, consolidándola como una de las figuras culturales más queridas y respetadas de la comarca.

E Inés Padrosa Gorgot acumula muchas otras distinciones de gran relevancia que completan su perfil de investigadora e historiadora de prestigio.

Su trayectoria incluye importantes reconocimientos tanto a nivel nacional como internacional:

* Premio de Investigación Bibliográfica Bartolomé José Gallardo (2024): Fue galardonada en Extremadura con este prestigioso premio internacional de bibliografía por su rigurosa monografía Los manuscritos castellanos de la biblioteca del palacio de Peralada (s. XV - s. XIX).

* Médaille Civisme & Dévouement (2024): Otorgada por el Gobierno francés, el Consulado de Francia en Gerona y la Association Nationale des Titulaires du Titre de Reconnaissance de la Nation en reconocimiento a sus méritos civiles.

* Dama ad Honorem de la Cofradía de San Jordi (2021): Nombrada por el Reial Estament Militar del Principat de Girona.

* Premio Colada de Lletres (2019): Otorgado conjuntamente por el Ayuntamiento de Olot, la Associació Garrotxa Cultural y la Editorial Oliveras en la comarca vecina de La Garrocha.

* Premios a Estudios sobre la Sardana (1991 y 2001): Concedidos por la institución Obra del Ballet Popular por sus detalladas monografías musicales históricas La Principal de Peralada y La Nissaga dels Serra

Descobrim un altre bibliòfil i bibliotecari: José Duaso y Latre (1775-1849)

 

Un privilegi que la revista de la Universitat de Saragossa, dirigida per José Manuel Pedraza, doni a conèixer un article pel qual vaig necessitar anys per poder recollir la suficient informació:
"La biblioteca de don José Duaso y Latre (1775-1849). Su repertorio en la Biblioteca del Palacio de Peralada".

Trenta cinc llibres de la seva propietat es troben a Peralada i tot gràcies a la compra feta pels nobles peraladencs, els germans Rocabertí.
A la revista Titivillus de la Universidad de Zaragoza. Vol. 12 Núm. 1 (2026).

I més privilegi encara que la revista sigui en paper. 

Es podrà consultar en digital a partir del 2027.

L'Eduard Bartolí i el Quixot de l'Erato a Orgull de Figueres

Des d'Orgull de Figueres reivindiquem els figuerencs que ens han precedit. Si algú vol estar al cas del que es publica a Orgull de Figueres que cliqui a la frase anterior.

En aquesta ocasió li toca a Eduard Bartolí! Si algú vol escoltar l'entrevista només cal que cliqui a la frase anterior. 

Com a recordatori deixo les paraules que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)

BARTOLÍ COLLS, Eduard (Figueres, 25.IX.1932 – 4.I.2007) Dissenyador, actor i dinamitzador Fill de Francisco Bartolí Riera, viatjant, natural de Barcelona, i de Dolors Colls Casadevall, de Figueres. Es va casar amb Maria Escusol Latorre (Figueres, 15.IV.1963), i el matrimoni va tenir un fill, Mario i, una filla, Margarita. A l’edat de vuit anys entrà a formar part de l’escolania de mossèn Albert↑, circumstància que influirà en la seva vida. Participa en diverses activitats habituals de la mainada de l’època, juga a l’equip de futbol i en representacions teatrals, faceta decisiva també en el futur, essent la primera obra representada, a l’edat de vuit anys, La Redención del enemigo. Primer forma part de l’Elenc Juvenil del Patronat de la Catequística i després de l’Elenc Titular, esdevé rapsoda, cantant, actor, i culmina amb la participació a l’Agrupación Teatral Arlequín, amb la qual representa prop de cinquanta obres d’entre les que destaca Nuestra Ciudad, on compartia protagonisme amb M. Àngels Aupí↑. Després d’estarne desvinculat per qüestions de domicili, l’any 1972 recupera els vincles amb l’escenari i participa en les representacions dels Pastorets. L’any 1980, juntament amb Josep Maria Gumbau↑, Joan Minobis↑, Montalat↑ i Toni Montal↑ varen constituir el grup teatral Els Nens de Boadella, amb l’acompanyament musical de Josep Maria Surrell, autor també de l’arranjament musical. Les cançons populars sentides a Boadella constituïren una part del repertori del grup. Des del punt de vista professional treballa a indústries Borrell (1948-1962), fins que es trasllada a Lleida per fer el servei militar. L’any 1968 es desplaça a Barcelona i treballa de decorador, assisteix a l’Escola Massana, i es gradua el 1971 i entra a formar part del Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors el 1973. Durant el període que resideix a Barcelona, entre altres projectes, fa maquetes per estands de fires. Gran creador, treballador infatigable, amb el do de la intuïció va compaginar la tasca professional de dissenyador amb el disseny i l’enginy i l’aplicà a l’ensenyament. Havia dissenyat gran nombre d’objectes en paper, alguns per aplicar com a treballs manuals, jocs, gegants, puzzles, retallables o mòbils. Un dels treballs més importants va ser el disseny de cinc cossos geomètrics regulars amb totes les subdivisions (tetràedre, cub, octàedre, dodecàedre, i icosàedre). Va dedicar-se també a la decoració i el grafisme, havent deixat nombrosos dissenys d’etiquetes, ex-libris, maquetes, anamorfosis, cartells de música i teatre, i dissenys d’aparadors. Va intervenir en posades en escena espectaculars com el de la Crema de Peralada, segons les cròniques de Muntaner, o la de Canigó, Llamo a un inspector o La muerte de un viajante. Amic de la conversa, acudia habitualment a compartir amb la penya d’amics. Havia estat també col·laborador del setmanari Empordà de Figueres.

Ha dissenyat nombrosos monuments. A l’Hospital de Figueres hi ha ubicat el monument Als donants de sang (Figueres, 2001) i un altre, amb el mateix nom, Als donants de sang (Vilafant, 2003), instal·lat al CAP. Bartolí va rebre un dels premis més importants de la Segona Biennal d’Interiorisme pel disseny de la botiga Emiliana de Figueres (2003). Fou guardonat amb el premi Lluís Cairó per la seva trajectòria professional pel Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de la Demarcació de Girona (2003). El 13 de gener de 2008, en el Teatre Municipal de Figueres va tenir lloc un emotiu Homenatge ciutadà, coordinat per Josep M. Cortada↑ Puig, el qual va comptar amb una participació massiva de figuerencs.