"La biblioteca de don José Duaso y Latre (1775-1849). Su repertorio en la Biblioteca del Palacio de Peralada".
A la revista Titivillus de la Universidad de Zaragoza. Vol. 12 Núm. 1 (2026).
EL QUIXOT DE L’ERATO
Amb motiu de l'exposició dedicada al quart centenari de la 1a edició del Quixot a la Biblioteca del Palau de Peralada, l'any 2005 el Quixot de l'Erato va presidir l'entrada del Casino.
Per a l'ocasió a més de comissariar l'exposició, vaig preparar l'article dedicat al Quixot ideat per Eduard Bartolí a qui vaig entrevistar. Tot seguit una imatge i la transcripció de l'article.
I si es vol llegir i veure la imatge de l'Hora Nova, només cal clicar aquí!
![]() |
| “El Quixot de l’Erato dóna la benvinguda a Peralada” Hora Nova, 15 d’abril 2005, p. 4: il. |
El Grup Peralada ha preparat una sèrie d’actuacions per celebrar el quart centenari de la primera edició d'El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha i així El Quixot de Bartolí dóna la benvinguda a Peralada (Foto: Lídia) donar a conèixer la important col·lecció bibliogràfica dipositada a la biblioteca del Castell. Una de les moltes manifestacions és la presència d’un Quixot monumental a l’entrada del Castell com a element anunciador de l’efemèride, que ha comptat amb el recolzament de l’Ajuntament peraladenc.
L'escultura emblemàtica de Bartolí.
El Quixot de la Societat Coral Erato dóna la benvinguda a la commemoració cervantina del castell de Peralada
INÈS PADROSA GORGOT / Peralada Aquesta escultura, tan familiar per als empordanesos, va néixer l’any 1965, coincidint amb la inauguració de la sala de festes anomenada El Quijote. Als anys 50 la seu de la Societat Coral Erato estava ubicada al carrer Pep Ventura i, com a espai alternatiu, disposava d’una pista de ball per a l’estiu, en un solar de la plaça Clavé (l’actual Triangular). El 1965 la societat DIFISA –les sigles corresponen a la Sociedad Diversiones Figuerenses S.A., formada per deu hotelers figuerencs que veieren la necessitat que Figueres disposés d’un local festiu de categoria per a l’esbarjo dels empordanesos i per distreure els primers turistes que s’atansaven a la comarca– va oferir cobrir la sala de ball i transformar-la en una sala de festes. L'Erato, en aquells moments, comptava amb gairebé 1.500 socis, però es trobava en dificultats econòmiques ja que les quotes eren irrisòries. De manera que l’oferta dels hotelers va arribar en el moment oportú i els membres de la Junta, presidida per Joaquim Crumols, arribaren a un acord amb l’esmentada societat. El resultat no es va fer esperar i, en poc temps, es va passar de tenir dèficit a disposar de superàvit.
EL QUIXOT DE L’ERATO La sala de festes es va inaugurar el mes d’octubre de 1965 i va ser batejada amb el nom de Don Quijote Per a anunciar la sala es va encarregar l’execució d’una escultura de quatre metres i mig del protagonista de la novel·la de Cervantes. Al cap d’uns quants anys, en fer obres a la façana, l’escultura d'El Quixot va patir els efectes de la reforma, li van haver d’escapçar les cuixes perquè sobrepassava l’alçada de la tribuna del primer pis de l'edifici. Des d’aleshores estem familiaritzats amb aquesta escultura monumental, però, el que potser mai ens hem preguntat és: Qui en va ser l’ànima? De qui va ser la idea? O bé, qui la va dissenyar i executar? Totes aquestes preguntes m’han sorgit amb motiu d’aquest trasllat d’ubicació i, a hores d’ara, ja en puc oferir algunes respostes. Al darrere d'El Quixot de l’Erato hi ha dos personatges: el dissenyador Eduard Bartolí i l’executor, José Ocheda López. Al primer, tots els figuerencs el coneixem, En canvi, del segon poca cosa puc aportar. El que sí sabem és que tenia el taller en el carrer de la Jonquera i era un manetes en qüestió de ferro forjat; pel que fa al vessant personal, era un personatge fora del comú de qui s’expliquen anècdotes molt peculiars. Quan el boom turístic es va traslladar a Empuriabrava, lloc on va realitzar molts treballs de serraller, llauner i forja artística, sobretot pels turistes alemanys. Si tenim ocasió de fixar-nos en El Quixot en aquesta ubicació temporal, ara que el podrem contemplar amb perspectiva, cal reconèixer que fa patxoca (imaginem-nos si disposés de l’alçada original!). “La llarga figura, desproporcionada i, per tant, mancada de cànon, és totalment intencionada”, manifesta el dissenyador.
EDUARD BARTOLÍ D’Eduard Bartolí, en canvi, en podríem i n’hauríem d’escriure un llibre. A més de ser molt conegut per la seva vinculació amb la poesia i el teatre (aficions que deixarem de banda en la present ocasió), Bartolí és una persona que mai no ha parat de barrinar i de crear, però, amb una sèrie de qualitats afegides, imprescindibles per aconseguir els resultats assolits, com el domini del dibuix (tècnic i artístic), la sensibilitat, la imaginació, la constància i, sobretot, la il·lusió. I en l’època en què va idear eE Quixot de l’Erato què feia? Doncs bé, amb poc més de trenta anys, acabava de guanyar el premi nacional del Concurso de recortables Philips, atorgat per aquesta casa comercial, convocat arran del film La melodía viajera. Bartolí va presentar tres treballs fets amb paper publicitari de la casa Philips: La dama amb un cavaller, Torero i toro i l’Arlequí, per a les tres categories existents i en va resultar guanyador absolut. Al concurs s’hi havien presentat més de tres mil persones i els premis van ser una selecció de discos, un tocadiscos estereòfonic i un televisor. Sens dubte, molt bons premis! Cal tenir present que, a la dècada dels 60, gairebé ningú tenia televisió a casa. Al llarg dels anys ha estat creador de trencaclosques, figures geomètriques, titelles, retallables, jocs didàctics infantils, logos, ex-libris, felicitacions de Nadal, dissenys per a estands de fires comercials, disseny d’interiors, objectes amb motius dalinians (viseres, gegants...), anamorfosi, cartells de fires (per cert, l’Ajuntament de Figueres li ha encarregat el de les Fires d’enguany), per fer-nos una idea només cal dir que disposa d’un pis per a guardar-hi totes les seves creacions. I, sempre que algú li ho demana, ajuda de manera desinteressada. En fi, sense saber-ho, Eduard Bartolí també estava darrere d'El Quixot de l’Erato. Quantes sorpreses ens esperen? Eduard, des d’aquestes línies, rep la més cordial enhorabona.
I, avui, dia de Dia del Llibre, celebració de Sant Jordi.
En tal dia com avui va morir Miguel de Cervantes i William Shakespeare ...
Avui, un dia memorable per la CULTURA, rebo la notificació de la revista Janus de la Universidade da Coruña, una de les més prestigioses del món acadèmic, que han posat a l'abast del món científic l'article dedicat a:
Cuanto más se profundiza en los fondos bibliográficos peraladenses más conciencia tomamos de la riqueza preservada en dicha biblioteca particular. En la presente aportación se dan a conocer catorce incunables y un ejemplar dudoso ingresados gracias a sus creadores, los hermanos Rocabertí, Don Antonio y Don Tomás.
Alfons Petit ens deixa una magnífica síntesi de la monografia dedicada a la Col·lecció Cervantina de Peralada publicada per Janus. Universitat de La Coruña.
L'obra es pot descarregar clicant aquí!
Dominical del 20 de gener de 2025.
La importància de la preservació del patrimoni bibliogràfic per part de Miquel Mateu.I, arriba la Festa de Sant Martí de Peralada i arriba una nova descoberta!
No hem d'oblidar la microhistòria, la dels nostres avantpassats.
Per això, de mica en mica, gràcies a les investigacions descobrim noves històries!
I, avui, Josep Adolf Estrader publica l'entrevista completa al Diari de Figueres.
Els espectadors podran contemplar els millors exemplars del segle XVII de la col·lecció cervantina de la Biblioteca del Plau de Peralada.
Si cliqueu aquí la podreu escoltar!
La impressió més antiga que es preserva a la Biblioteca de Peralada.I, ves per on, aquests mesos de juny i juliol van apareguent publicacions que ja fa un temps estaven preparades i enviades. Però, tot vol el seu temps.
Avui acabo de rebre el volum anual corresponent al vol. 33, de l'any 2023, de les Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, de Palma de Mallorca.
On hi surt publicat l'article titolat "La biblioteca de Francesc-Xavier Dameto Despuig (1748-1828), marqués de Bellpuig: su repertorio en la Biblioteca del Palacio de Peralada".
L'article està accessible en línia gràcies al portal Dialnet.
L'enllaç a la publicació el trobarem clicant aquí.
Aquí un magnífic retrat del vesavi dels comtes D. Antoni i D. Tomàs de Rocabertí-Dameto
| Retrat de Vicente López de Francesc-Xavier Dameto Despuig |
Nova publicació:
La Colección Cervantina de la Biblioteca del Palacio de Peralada. Los ejemplares del siglo XVII.
Publicat per SIELAE, Ediciones de Seminario Interdisciplinar para el Estudio de la Literatura Áurea Española. On es pot llegir la síntesi del contingut.
El Seminario interdisciplinar para el estudio de la Literatura áurea española (SIELAE) se fundó en 1996 en la Facultad de Filología de la Universidade da Coruña, por iniciativa de la profesora Sagrario López Poza, con el ánimo de fomentar el estudio de la literatura española de los Siglos de Oro desde perspectivas multidisciplinares y para difundir los trabajos de investigación de los equipos que lo integran, que habían comenzado a producir recursos de interés para la comunidad científica en 1994. En 2015 el SIELAE se integró en el Grupo Hispania de la Universidade da Coruña (España).
El contingut es pot descarregar a Janus. Estudios sobre el Siglo de Oro. Universidade da Coruña.
Moltes gràcies a l'equip de SIELAE i, en particular, a la professora Sagrario López Poza.
M'imagino que Miquel Mateu estaria content de veure com el seu nom va unit a l'obra de Miguel de Cervantes i es difon per tot el món!
Aquí es poden veure les cobertes de la nova aportació bibliogràfica.
Nova publicació!!
Pliegos sueltos poéticos de la primera mitad dfel siglo XVII preservados en la Biblioteca del Palacio de Peralada (Girona)
Titivillus. Universidad de Zaragoza 10 (2024), p. 119-174
La presente aportación da a conocer el conjunto de pliegos sueltos poéticos conservados en la Biblioteca del Palacio de Peralada adquiridos por Miguel Mateu Pla (1898-1972). Con la intención de que este artículo no resulte excesivamente extenso se ha fragmentado en dos partes; he aquí la primera entrega en la que se recogen 51 ejemplares, algunos únicos y sin localización conocida y otros raros. Una buena parte trata del conflicto sobre la Guerra dels Segadors (1640-1652), otros sobre temas políticos y religiosos.
Palabras clave: Antiguas procedencias, Brugalla, Emilio (1901-1987), Guerra dels Segadors (1640-1652), Huth, Alfred Henry (1850-1910), Huth, Henry (1815-1878), Literatura popular, Mateu Pla, Miguel (1898-1972), Palacio de Perelada. Biblioteca, Pliegos sueltos poéticos, Poesía española.
I, el penúltim dia de gener, el Setmanari de l'Alt Empordà en base a l'article aparegut al Dominical del Diari de Girona, ha fet difusió del Quixot samurai de la Col·lecció Cervantina de Peralada.
Una imatge insòlita pel cavaller manxec de Miguel de Cervantes!
EL bibliòfil americà de Boston Carl Tilden Keller (1872-1955) el va fer possible i Keisuke Serizawa (1895-1984) va ser l'artista japonès que el va representar.
![]() |
| Setmanari Empordà, 30 de gener de 2024 |
Aquesta setmana, gràcies a les paraules de Cristina Vilà al Setmanari Empordà es dona difusió de l'article aparegut als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, sobre les fèmines gironines dedicades a l'edició i impressió.
I aquí tenim una aportació inèdita relacionada amb el col·leccionisme i la bibliofília.
Amb Pere Marès, pare de Frederic Marès i els germans Rocabertí.
Va sortir publicat en el Domiciacal del Diari de Girona d'ahir!
![]() |
| Dominical DdG, 19 de novembre de 2023 |
I, aquesta setmana, Hora Nova, gràcies al responsable de cultura, Xevi Bonell, ha donat difusió de la publicació a la Real Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo, d'una de les poques executòries amb miniatures signades preservades a la Biblioteca del Palau de Peralada!
A l'Empordà d'aquesta setmana ha aparegut l'entrevista feta per la periodista Cristina Vilà.
Ella ha sintetitzat, amb molt d'encert, la conversa que vam mantenir fa uns dies a la Biblioteca del Palau de Peralada.
Tot seguit la podeu llegir:
Enguany es compleixen Cent anys de la compra del Castell per part de Damià Mateu pel seu fill Miquel. Per aquest motiu a la Biblioteca de Peralada he preparat l'exposició que recull una síntesi de les actuacions fetes per la família Mateu a Peralada de la qual Cristina Vilà n'ha escrit una crònica per l'Empordà.
![]() |
| Cristina Vilà, Empordà, 26 de setembre de 2023 |
Un plaer rebre a dos importants exlibristes a Peralada: el tarragoní Marià Casas i el mallorquí Joan Bauçà.
Un munt de coses per sentir,comentar i compartir! Un enriquiment mutu.
El món de l'exlibrisme està viu gràcies a persones com ells.
Enhorabona per tot el que heu fet i el que esteu fent!
Un plaer haver estat convidada a participar en el Congrés Internacional d'Exlibris, Mallorca-2024.
La meva participació versarà sobre els exlibris de personatges mallorquins que es troben a la Biblioteca del Palau de Peralada.
El món de l'exlibrisme català continua capdavanter, organitzant actes i portant a terme publicacions, gràcies als seus responsables i figures visibles a nivell internacional.
Reprodueixo part de les paraules de Marià Casas Hierro, President de l'ACE i de FISAE, en el Butlletí de FISAE en relació al Congrés Internacional que tindrà lloc la primera setmana d'octubre de 2024 a Mallorca.
¿Por qué el XL CONGRESO INTERNACIONAL de EX-LIBRIS en PALMA?
De todos es sabido el interés que ha existido siempre por la cultura en Palma y que tanto sus habitantes como sus autoridades y representantes son receptivos a las propuestas culturales.
Por ser la sede de diferentes museos, asociaciones y fundaciones de arte, hogar de muchos artistas exlibristas a lo largo del tiempo y un lugar conocido universalmente.
También porque algunos de nuestros asociados son residentes de las Islas Baleares y porque en este territorio han residido una buena representación de exlibristas.
O coleccionistas y estudiosos de los ex-libris como Mosén Joan Roig i Montserrat, Alexandre Ysasi, Manuel Ripoll, Joan Bauça o Pere Pons.
Los exlibristas tenemos una gran afición a coleccionar, crear y estudiar los ex-libris y, como somos generosos y amantes de hacer amigos, continuamente estamos haciendo proselitismo exlibrista. Y qué mejor que poder disponer de un lugar de encuentro, un congreso, para tratar de nuestros asuntos exlibrísticos.
Esperamos que el Congreso de Palma de 2024 sirva para que nuestra vinculación sea más grande y tengamos el honor de tener más amigos de los ex-libris en las Islas Baleares.
¿Qué es la Asociación Catalana de Exlibristas?
La Asociación Catalana de Exlibristas (ACE) nació el año 1989 bajo esta denominación, aunque es la cuarta asociación aparecida en el transcurso de la pasada centuria. Son predecesores han sido la Asociación de Exlibristas Ibéricos, fundada el año 1902 durante el Modernismo; el colectivo Unió d’Exlibristes Ibèrics, constituido en la asociación Pro ExLibris el año 1919, durante el Novecentismo; y la Asociación de Exlibristas de Barcelona, nacida a mediados del siglo XX, el año 1951.
El prestigio logrado en Europa por los exlibristas catalanes hizo que el año 1958 se llevase a cabo en Barcelona el V Congreso Europeo de Exlibristas donde nacieron las «Siglas Barcelona» para poder identificar en todo el mundo las técnicas de los ex-libris. Además, se llevaron a cabo diferentes publicaciones, exposiciones, presentaciones de ponencias e intercambios de ex-libris entre los participantes. Con la riqueza del patrimonio exlibrístico catalán, el renacimiento de la Asociación Catalana de Exlibristas era un hecho que se imponía, sencillamente, para la recuperación de toda esta riqueza artística y el afán de darla a conocer y proyectarla hacia el futuro, que es lo que hemos intentado hacer durante los últimos años. De hecho, este nacer y renacer de las asociaciones es lo que, más o menos, ha devenido en los colectivos europeos de exlibristas.
La actividad y prestigio de la ACE permitió que el año 2014, en Tarragona, se celebrase el XXXV Congreso de la FISAE con un gran éxito.
Y seguimos vivos y con ganas de seguir siendo protagonistas dentro del mundo del exlibrismo.
Aquest proper dissabte dia 3 de juny, un grup de la Biblioteca Fages de Climent s'aproparà a Peralada per gaudir, tal i com molt bé diu el títol del programa, de "Lletres i vins".
Visita exclusiva a la biblioteca per seguir a continuació a nou Celler: "Llibres i vins"
I, aquesta setmana, Xevi Bonell deixa constància dels plecs poètics que havien format part de la Biblioteca de Henry Huth i, posteriorment, del seu fill Alfred Henry Huth i que gràcies a Miguel Mateu es troben a Peralada.
Per saber-ne més: Janus revista digital, Universidade Da Coruña
![]() |
| Hora Nova, 15 de març de 2023 |