dissabte, 23 d’octubre de 2021

València, presentació del llibre "101 relatos bibliotecarios" d'editorial Vinatea

València, 22 d'octubre de 2021 Biblioteca de la Petxina.
Presentació del llibre "101 relatos bibliotecarios", per commemorar el Dia Internacional de les Biblioteques.


Salvador Raga, director de l'editorial Vinatea m'envia unes fotos de la presentació d'ahir.
Lamentablement no vaig poder acompanyar-los per coincidir-me amb la presentació del llibre de Lluís Brugués dedicat a Gonçal Comellas.

Avui comparteixo aquest acte festiu de la presentació del llibre, en el qual com diu el seu títol hi hem participat 101 bibliotecaris. 

La meva aportació ha estat sobre Antonio Magliabecchi, qui fou bibliotecari dels Médici, i gran bibliòfil. La seva biblioteca ha estat una de les que han conformat l'origen de l'actual Biblioteca Nacional Central, de Florència.
 

Biblioteca de la Petxina, taula presidencial amb Salvador Raga.


Biblioteca de la Petxina, visió de la sala d'actes amb bibliotecaris participants en el llibre.


Editorial Vinatea: "Singular cubierta que diseñada por Beatriz López Algüacil. En ella, una cabeza femenina que simboliza las bibliotecas compone su pensamiento con libros". 



dimarts, 19 d’octubre de 2021

Presentació a Figueres de la monografia dedicada a Gonçal Comellas, de Lluís Brugués



El divendres 22 d'octubre va tenir lloc, al Cercle Sport figuerenc, la presentació a Figueres de la monografia.

L'acte va comptar amb gent relacionada amb la música, la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, Montserrat Mauné, professors de música com Teresa Barnadas i Joan de la Creu Godoy, Alba Albert, presidenta de Joventuts Musicals, músics i aficionats a la música, Albert Flotats, pianista, Mavi Fernández, violinista, i Elena Rey violinista, entre altres... un elenc interessant i interessat per la vetllada.
Com a regidors la pròpia Alba Albert i Xavier Amiel, la resta del consistori brillava per...
I l'alcaldessa d'Avinyonet, Júlia Gil, no hi va faltar!

Gonçal Comellas es mereix el llibre, la presentació a la capital de la comarca i molt més!!
Va ser un plaer, de nou, compartir presentació amb els amics Lluís i Gonçal.
Tot seguit l'article que ha publicat la Cristina Vilà en el setmanari Alt Empordà avui 26 d'octubre de 2021..

Actuació de l'Elena i Mavi (Fot. Cristina Vilà)

Inés Padrosa, Lluís Brugués i Gonçal Comellas (Fot. José Luis Torres)




dilluns, 11 d’octubre de 2021

Antonio Magliabecchi a "101 relatos bibliotecarios" de l'Editorial Vinatea

L'editorial Vinatea és una editorial solidària que destina els beneficis a projectes socials. 

Tal i com ells mateixos exposen: "La editorial Vinatea edita obras de calidad con cuyos beneficios damos impulso económico a los proyectos infantiles deportivos que hemos mencionado anteriormente. Esta es por tanto una editorial SOLIDARIA con mayúsculas que necesita el apoyo de todos cuantos creemos que podemos crear un mundo mejor."

El passat mes de juny vaig rebre la proposta de participar en un nou projecte dedicat a homenatjar les biblioteques del món amb la intenció de ser presentat el dia Internacional de les Biblioteques. 

Un projecte en el qual hi donen reolzament el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana i la Societat Bibliogràfica Valenciana "Jerònima Galés".

Es tractava descriure un relat basat en alguna de les propostes facilitades per la pròpia editorial. Es tractaria d'una antologia de 101 relats basats en històries relacionades amb biblioteques de tot el món. 

El llibre s'ha dut a terme segons la idea inicial i consta de 101 capítols en un format de 17 x 24, amb 101 imatges en b/n relacionades amb el tema del relat, juntament amb una breu ressenya de l'autor de la biblioteca o de l'arxiu. L'estil pot variar: narratiu, lliure, d'intriga, épic o líric, però, això sí, basat en el tema elegit.

D'entre els temes proposats per l'Editorial Vinatea em vaig decantar per la història del bibliòfil i bibliotecari dels Médici: Antonio Magliabecchi!!

El proper divendres 22 d'octubre té lloc la presentació de "101 Relatos Bibliotecarios" a la Biblioteca Presentació de la Petxina de València, vigílies del Dia Internacional de les Biblioteques (24 d'octubre). 









Tot seguit la relació d'autors que hi participem!!

Luisa Vidal
Eva María Martín Palma
Elena Casero
Ana Valdés
Gregorio Manzanares
Concha Casas Gálvez
Adrián Casas Izquierdo
Manuel Jiménez Delgado
Amparo Donderis Guastavino
María Cana
Silvia Arca Somoza
Aurora Rapún
Gloria García Álvarez
Miriam Julián Oyarzábal
Ysabel Meseguer
Marta Orts
Néstor Mir
Juan Pedro Muñoz Buendía 
Virtudes Valdés
Carmen Hernández Montalbán
Antonio Galán
Ignacio Beltrán
Cristina Moll Mascarell
José Aquesolo
Lorena García Lozano
Mónica Núñez Navarrete
Juana Espín Cánovas
Carmen Vañó
Francisco Ruiz
Leonor Amorós Montoya
Jorge Civera
Pablo Cisneros
Begoña Valero
Enrique Fink
Eugenia Guinot
Miquel Puig Cuadau
María Vañó
Aureli Álvarez
Josefa Lliso Llorente
Yasmina García
María Luz González Peña
Pilar Sánchez Vicente
Pilar Sánchez Chuliá
Luz del Olmo
Oliver Martin
Mireia Hernández
Betlem Ortíz Campos
Úrsula Ferrando Guardiola
Pilar Escamilla Fresco
Soledad Fernández, Gemma Urién y Blanca Garrido
María José Gómez Guillén
Paz Fernández
Lucía Teruel
Carmen Aurora Juan Estrada y Llum Juan Liern
María Teresa Picó Diana
Teresa Gomis
Pilar Pérez
Manuel Sola
Concha Carlavilla García, con el impulso de su compañera Fanny Torres
Pau Bañó
Anxos Sumai
Miguel Ángel Alonso Valdivielso
Cristina Gómez Ávila
Olivia Ardey
Rosa Zaborras
Pepa Bagaria
Felicidad Batista
Gotzone Butrón
Loly León
José Luis Alonso
María Celeste Alegre
Alfredo Cot
Zaida Sánchez Terrer
Josep Lluis Santonja
Miguel Carlos Muñoz
Juan Morales Ferrer
Ester Angulo
María Jesús Serrano de la Rosa
Marifina Galbis Mont
Rodrigo Lastreto
Enrique Cordero Seva
José Rafael Sirvent
Inés Padrosa Gorgot
Mar Rey Bueno
Manuel Sanchis
Mónica Rey
Marina Cuervo Moreno
Isabel Fajardo
Milagros Cascajares Rupérez
Luis Urbano González
Vicente Lloret
Juan Sobrino
Aránzazu Guerola
Francisco Gascó Chesa
Vicente Funes
Yolanda Vallejo
David Vivancos
Ana María Ruiz López
Honorio Penadés
Inés Poveda
José Antonio Teodoro Leva
Pilar Uguina
Marisa Alemany
Josep Darás
Dolores García Hinarejos

dijous, 7 d’octubre de 2021

Olot, presentació del llibre de Lluís Brugués dedicat a Gonçal Comellas

 Avui ens ha acollit la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot per presentar l'obra de Lluís Brugués dedicada al violinista avinyonetenc universal, Gonçal Comellas.

Ha estat un acte molt agradable i ens han acompanyat olotins entusiasmats per la seva trajectòria.

Un virtuós del violí! I el tenim just al costat de casa! A Avinyonet de Puigventós!

Procedent de la nissaga Comellas de la qual se'n tenen notícies des de l'any 1209. 

Gràcies a l'obra de Lluís Brugués, tindrem tot el que fa referència a la seva biografia recollit per sempre! 

Lluís Brugués, Inés Padrosa, 
Gonçal Comellas i Josep Berga, alcalde d'Olot (Fot. José Luis Torres)



Lluís Brugués, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Josep Berga, alcalde d'Olot (Fot. José Luis Torres)



Mavi interpretant unes peces de violí (Fot. José Luis Torres)

Mavi, violinista, Lluís Brugués, Inés Padrosa, 
Gonçal Comellas i Josep Berga, alcalde d'Olot (Fot. José Luis Torres)





diumenge, 3 d’octubre de 2021

Dama Ad Honorem del Reial Estament Militar del Principat de Girona i Confraria de Sant Jordi


De tant en tant la vida et dóna satisfaccions. 

Una d'elles va ser quan em van notificar que havia estat proposada pel nomenament com a "Dama Ad Honorem", per ingressar al Reial Estament Militar del Principat de Girona. 

La proposta va ser aprovada per unanimitat i el nomenament es va dur a terme ahir dissabte 2 d'octubre.

En circumstànices normals hauria estat pels voltants de Sant Jordi, però des del 2020 tot és diferent!! 



Molt agraïda pel reconeixement als membres del Reial Estament i Confraria de Sant Jordi, al Veguer President El Baró d'Hervés, Carlos Ram de Viu y de Sivatte, al Cavaller Secretari General, José María del Pozo, i al Fiscal de la institució, Santiago de Llobet i, a tota la Junta.


Catedral de Girona. Moment de l'ingrés acompanyada del padrí Santiago de Llobet (Fot. Víctor Torres)













dijous, 30 de setembre de 2021

Presentació del llibre de Gonçal Comellas a Olot

 

Gonçal Comellas, el gran violinista empordanès, ja té biografia!

L'autor és, l'incansable músic i musicòleg Lluís Brugués!

A la Garrotxa tindran el plaer de poder gaudir de la presentació d'aquest magnífic compendi de la seva trajectòria.







divendres, 17 de setembre de 2021

Jean Antoine Casagran amplia la Col·lecció Cervantina de la Biblioteca de Peralada

 

L’historiador i comissari d’exposicions ha donat un lot de llibres i uns 80 vinils a la Biblioteca de Peralada relacionats amb el «Don Quijote de la Mancha», que «enriquiran» el fons de 5.000 volums.

Una donació que ja havia estat programada amb anterioritat, però que degut a les circumstàncies s'ha hagut de posposar fins aquest setembre de 2021.  



Jean-Antoine Casagran, Firmin Casagran i Inés Padrosa a la Biblioteca de Peralada. BIBLIOTECA DE PERALADA

Ressó a la premsa:

Al Diari de Girona i Empordà digital

A l'Hora Nova




dimarts, 3 d’agost de 2021

La Biblioteca de Peralada a España directo!!

 I, és el que té treballar en un lloc com la Biblioteca del Palau de Peralada que... un dia quaselvol et diuen que l'equip d'España directo vé a filmar!!

I aquí un breu de la filmació!!




dimecres, 21 de juliol de 2021

Els llibres de Pere Antoni d'Aragó a la Biblioteca de Peralada

A primers de juliol, la Revista General de Información y Documentación de la Universidad Complutense de Madrid, ha tret el seu primer número semestral d'aquest 2021.

Un volum, només en format digital, en el qual ha estat publicat un article relacionat amb la Biblioteca de Peralada, del qual en sóc autora.

Es tracta de "Los libros de Pedro Antonio de Aragón (1611-1690), en la Biblioteca del Palacio de Peralada".


El setmanari Hora Nova, aquest dimarts 20 de juliol, n'ha fet ressó!!


Hora Nova, 2021.07.20


divendres, 16 de juliol de 2021

El Para-sol de Ràdio Vilafant a Peralada

 Avui al Claustre de Sant Domènec, convidada per l'Ajuntament de Peralada al programa El Para-sol de Ràdio Vilafant, per parlar de la descoberta de les campanes gòtiques de l'església de Sant Martí de Peralada.

Entrevistada per Mercè Mayné.

Enhorabona Peralada!!


Ràdio Vilafant a Peralada (Fot. Miquel Brugat)



Ràdio Vilafant a Peralada (Fot. Miquel Brugat)

dimarts, 29 de juny de 2021

Des del campanar de Sant Pere de Figueres

Avui festa de Sant Pere, patró de Figueres, he tingut l'honor de ser convidada a pujar al campanar mentre es celebrava l'ofici!!

En acabar la cerimònia, el campanòleg Blai Ciurana s'ocupava de fer el repic de l'ofici de la Festa Major! Xavier Pallàs i Jordi Jordà, l'acompanyaven.

No hi faltaven aquells que deixarem el record gràfic: en Daco, en Borja Balsera, i jo mateixa!

Tot seguit algunes de les instantànies de la visita!



Vista poc habitual de les campanes (Fot. Inés Padrosa)

Vista zenital de les campanes (Fot. Inés Padrosa)



Una de les campanes de Sant Pere de Figueres
(Fot. Inés Padrosa)

Altres campanes de Sant Pere de Figueres
(Fot. Inés Padrosa)

Vista des del terrat del campanar 
(Fot. Inés Padrosa)




diumenge, 27 de juny de 2021

Lluís Albert (1923-2021), músic de músics

 


Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), L’any 2009, aixoplugat per la Diputació de Girona, va aparèixer el DICCIONARI BIOGRÀFIC DE L’ALT EMPORDÀ, del qual se’n van fer dues edicions.

L'any 2017 hi va haver l'actualització on line del Diccionari. 


Lluís Albert, Inés Padrosa, Josep Prenafeta Gavaldà compositor, Concepció Ramió directora d'orquestra i compositora (14.IV.2007, Sala Miquel Mateu St. Domènec Peralada) (Fot. José Luis Torres)

Amb Lluís Albert vàrem coincidir moltíssimes vegades. Aquesta imatge il·lustra una d'elles de l'any 2007. Tot seguit deixo la seva entrada en el Diccionari (2009 i 2017).

ALBERT RIVAS, Lluís (Barcelona, 14.VI.1923-25.VI.2021) Músic, compositor i escriptor

Fill de Martí Albert Paradís, natural de l’Escala, i de Mercè Rivas Bardera, natural de Barcelona, i nebot de la reconeguda escriptora Víctor Català, va néixer accidentalment a Barcelona. Després d’haver estudiat amb diferents mestres, va revalidar tota la carrera musical al Conservatori del Liceu on, l’any 1959, aconseguí el Diploma de Mestre de Composició, màxima titulació oficial que, fins llavors, no havia estat atorgada per aquell conservatori. Durant molts anys va impartir classes de música a Barcelona. Va ser redactor sardanista del setmanari Destino (Barcelona), Canigó (Figueres), posteriorment ha estat col·laborador de L’Empordà (Figueres), L’Escalenc (L’Escala), Alimara (Olot). Tasques que va compaginar amb l’actuació com a tenorista a la cobla La Principal Barcelonina o com a instrumentista d’oboè i viola a l’Orquestra Simfònica Estela (Barcelona). L’any 1983 la Diputació de Girona el va nomenar director de l’Orquestra de Cambra de Girona, des d’on va dedicar atenció preferent a la músicacatalana, promocionant compositors i solistes de la comarques gironines, i ha divulgat repertoris oblidats dels segles XVIII i XIX, com les obres del pare Antoni Soler, d’Olot. Ha estat un activista cultural, havent-se implicat en nombroses i diferents activitats musicals i culturals. Va prendre part activa en el I Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981), convocat per la Generalitat, defensant la tradició sardanista de l’Empordà. Ha donat innombrables conferències i sessions radiofòniques sobre la història de la sardana, il·lustrades amb l’audició d’antics manuscrits de cobla del seu arxiu particular. Ha estat assessor musical de la col·lecció discogràfica Clàssics de la Sardana i va cloure el Simposi per a l’actualització dels instruments de cobla (La Bisbal, 1985). Com a compositor és autor de més d’una setantena de sardanes, d’obres corals, d’obres per a quintet de vent, per a orquestra de corda, banda i orquestra simfònica. La seva producció es caracteritza per la incorporació de les essències de la música catalana a les formes orquestrals clàssiques: Concert de la Costa Brava per a piano (Orquestra Municipal de Barcelona, 1959), Concert de violí en sol major (Orquestra Simfònica Estela, 1982), Suites Clàssiques Catalanes per a orquestra de corda, Fantasia i fuga, Rapsòdies Empordaneses. Algunes d’elles, transcrites pel mateix autor, formen part del repertori de la Banda Municipal de Barcelona i d’alguna orquestra estrangera. Entre les seves sardanes podem ressaltar els títols: Cant a l’Escala (1976), amb lletra i música de Lluís Albert; Et recordem (1953), dedicada a Pau Casals; Placidesa (1954), Himne a l’Empordà (1960), Sortint de concert (1965). Entre els molts títols compostos cal esmentar: Concert per a tenora i orgue (1998), Concert per a piano en sol menor (1959). Ha publicat més de dos-cents articles reivindicant i recordant compositors catalans, i tractant temes sardanístics a diferents rotatius Destino (Barcelona), als butlletins de l’Aplec de la Sardana de Figueres, Turissa (Tossa de Mar), Serra d’Or (Barcelona), L’Escalenc (l’Escala), Revista de Girona (Girona) o Llibres de Festa Major. És autor del polèmic llibre Contra la falsa sardana, ensayo histórico y documental. La moderna coreografía sardanista juzgada a través de la tradición y de los documentos escritos (Barcelona: 1953), col·laborador de la trilogia La Sardana (Barcelona: 1970), Nou tractat pràctic d’instrumentació per a cobla (Barcelona: 1999). Ha col·laborat en les monografies: El mestre Blanch i el seu temps (Castelló: 1988), Castelló d’Empúries i la música (Castelló: 1990), La Principal de Peralada (Olot: 1990), d’Inés Padrosa↑ i Centenari d’Els Montgrins (Torroella, 1994). Ha donat a conèixer part de l’obra inèdita de la seva tia, Caterina Albert↑. El recull folklòric Cançoner de l’Empordà (Figueres: 1994), Mil adagis de Víctor Català (l’Escala: 2000), Tria i pròleg dels adagis publicats sota el títol de “Quincalla”: mil adagis per aprendre vocabulari (Barcelona: 2005). Ha estat premiat, com a compositor i publicista, per l’Obra del Ballet Popular en diverses ocasions (1961, 1964 i 1965). Ha rebut l’Ensenya d’Or del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres (1975). Ha rebut la Placa d’Argent de la Generalitat (Barcelona, 1981), pels seus treballs de musicologia sardanista i la Medalla al Mèrit Musical (1992). L’Ajuntament de l’Escala li va atorgar la Medalla d’Honor i el va nomenar Fill Adoptiu (1998). El Consell Comarcal de l’Alt Empordà li atorgà el Premi Indiketa (Figueres, 2001), per la seva constant dedicació a la conservació de la Cultura Popular de la comarca. Així mateix, ha estat homenatjat en diverses poblacions.

Actualització es pot trobar l’activitat duta a terme pels biografiats en actiu en el període de temps que va des del tancament del DICCIONARI fins a l’abril de 2017 i, si s’escau, se’n dona notícia del traspàs.

Després de tretze anys de pacient dedicació, el 1988 va inaugurar a l’Escala el Museu-Arxiu Víctor Català. El va edificar per iniciativa personal, amb mitjans propis, dins de l’evocador jardí privat anomenat Clos del Pastor. Conté, a més del considerable i valuós llegat literari i documental, la ignorada col·lecció d’obres i escultures fetes en la joventut de Caterina Albert, quan encara no era coneguda com a escriptora, en la darrera dècada del s. XIX aproximadament. El Museu-Arxiu Víctor Català, posat a disposició dels estudiosos, ha permès a l’Ajuntament de l’Escala la convocatòria de tres espaiades jornades d’estudi dedicades a l’escriptora i la concessió anual de la Beca Víctor Català, molt concorreguda. La lloable iniciativa de Lluís Albert —presa en detriment d’un prometedor futur com a compositor— ha generat una nombrosa bibliografia. Mereixen menció especial els epistolaris publicats per l’estudiosa figuerenca Irene Muñoz. L’any 2016, proclamat Any Víctor Català per la Generalitat de Catalunya, ha estat fornit d’innombrables actes celebrats arreu de Catalunya. Això ha contribuït eficaçment a situar la protagonista de tal honrosa distinció en un pla de popularitat inusitada en el camp de la literatura catalana.

José Luis Torres, Josep Vilabrú, Inés Padrosa i Lluís Albert. Concert dedicat Ramon Muntaner, L'Escala, 19 d'abril de 2015. 

Creu de Sant Jordi (2019)

                                                    

dissabte, 26 de juny de 2021

Maria Rosa Gratacós (1929-2021), pianista i mestre ens ha deixat

 

Maria Rosa Gratacós al Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà (2009)


GRATACÓS FÀBREGA, Maria Rosa (Figueres, 4.IX.1929) Pianista i professora Filla de Simó Gratacós↑ Oliveras, contractista, natural de Figueres, i d’Anna Fàbrega Bonet, d’Olot. En l’ambient familiar i sense adonar-se’n, va aprendre les notes musicals. La seva primera professora va ser Lluïsa Matas, després la seva tia Margarida Gratacós de Massot, el concertista Enric Montoriol↑ i, amb el mestre i concertista, Pere Vallribera, va descobrir el que ella qualifica com el màgic món del piano (1949). Quan estudiava al Liceu de Barcelona la varen triar com a millor pianista acompanyant de cant (1942). Va haver de deixar els estudis a causa de la malaltia del seu pare. Va veure truncades les seves il·lusions que anaven encaminades a la interpretació com a solista i es va decantar pel món de la docència. Va impartir classes a diferents col·legis privats com el Col·legi de la Presentació conegut popularment com “Les Franceses”, al Cor de Maria, al Casino Menestral, a la Flauta Màgica i al Centre Escolar Empordà de Roses, al temps que donava classes particulars. Va dirigir el cor de la parròquia de la Immaculada de Figueres. Va fundar la Coral femenina de Santa Cecília (1960) i dues corals infantils la del Cor de Maria i la de l’Acadèmia de Roses (1977). Va ser un membre actiu del teatre figuerenc; va formar part de l’agrupació Arlequín. Ha dirigit representacions musicals nadalenques juntament amb Mercè Huerta↑ i Narcís Jordi Aragó.

Ha estat sol·licitada per interpretar recitals en diferents ocasions, ha compost música de diferents poetes empordanesos i ha intervingut en programes de ràdio com Retablo de Maestros. Durant una temporada va acompanyar els recitals de la mezzosoprano alemanya, Erika Quedanau. Coincidint amb la diada de Santa Cecília, patrona dels músics, vuit centres de música de l’Alt Empordà, li varen retre homenatge per la seva dedicació a la música (2004). Ha musicat poesies de diferents autors empordanesos La Font, M’he enamorat, Cançó de bressol, Cerqueu-me vora el mar, Si tens una hora de sol de Montserrat Vayreda↑; Madrigal de la noia que canta de Jaume Maurici↑; Cançó a Sílvia i Pluja en el mar de Carme Guasch↑; El vent de M. Àngels Anglada↑; Cara la mar de M. Àngels Vayreda↑; Tú i jo de Joan Gratacós↑; Oració final al Crist de la tramuntana de Carles Fages↑ de Climent; Només un somni i No sé pas com succeí de M. Dolors Ribot i de Balle; Yo sé de un amor sutil de Pilar Nierga↑ i Confidencial de Carme Pagès↑ i, juntament amb Clara Valero i Elisabet Prats, han dut a terme el Programa dels poetes de l’Empordà.  

El 2018 va rebre de l'Ajuntament de Figueres el reconeixement a la seva trajectòria!



El 2004 les escoles de música de la ciutat li van retre un homenatge conjunt. L’any 2010 va publicar el CD Les meves cançons, amb un conjunt de composicions interpretades per ella mateixa. I l’any 2018 va rebre, de part de l’Ajuntament de Figueres, el reconeixement a la seva trajectòria com a concertista, professora de música i compositora.

El 2004 les escoles de música de la ciutat li van retre un homenatge conjunt. L’any 2010 va publicar el CD Les meves cançons, amb un conjunt de composicions interpretades per ella mateixa. I l’any 2018 va rebre, de part de l’Ajuntament de Figueres, el reconeixement a la seva trajectòria com a concertista, professora de música i compositora.

dimecres, 2 de juny de 2021

Estampes empordaneses i gironines a l'obra de Jean-Charles Langlois

 

Nous document del mes a Arxivae


Prise de Roses a Voyage Pittoresque. Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada

Voyage Pittoresque et Militaire en Espagne, de Jean-Charles Langlois.
Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada.


divendres, 30 d’abril de 2021

Presentació de l'exposició de Begoña Ramos a l'església de Sant Pere de Figueres



Ahir va tenir lloc la inauguració de l'exposició de Begoña Ramos "De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Figueres".

Vaig tenir l’honor d’encetar els actes del mil·lenari amb una conferència a la Biblioteca figuerenca i, avui de nou, sóc aquí, ara per fer una mena d’epíleg amb una dissertació sobre l’autora dels quadres que ens acompanyen, de la pintora Begoña Ramos que, no pot ser sinó elogiosa.

L’amic i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Jaume de Puig, ens va endinsar en la vida monàstica de l’Edat Mitjana. 

Un honor compartir acte amb Jaume de Puig, Begoña Ramos i l'equip del Mil·lenari de la parròquia de Sant Pere amb mosèn Miquel Àngel Ferrés i Josep Menchón.

Tot seguit el reportatge de José Luis Torres i de l'amic Jordi Oliveres Pallach.