La biblioteca peraladenca continua la seva tasca de donar a conèixer els seus fons.
L'actual mostra interessarà tant als turistes viatgers com als especialistes.
Es mostren peces excepcionals relacionades amb el complexe mon dels viatges, acompanyades de magnifiques il·lustracions.
 |
| Jaume Barrachina, director del Museu, i Inés Padrosa, bibliotecària i comissària de l'exposició, en el moment d'iniciar l'acte de presentacio (Fot. José Luis Torres) |
 |
Un altre moment de l'acte a la Biblioteca de Peralada
(Fot. José Luis Torres) |
 |
Pere Torrent, alcalde de Peralada, Joan Armangué ex-alcalde de Figueres i Inés Padrosa
(Fot. José Luis Torres) |
 |
Visió de la Biblioteca amb els nous elements decoratius dedicats als viatgers (Fot. Ines Padrosa)
|
Noticia al Diari de Girona "De les expedicions als primers turistes"
L'exposició de la Biblioteca a la prestigiosa revista Ars Magazine
El Punt Avui "Els viatges, a través del fons de Peralada"
Empordà Info "La Biblioteca de Peralada dedica una exposició als llibres de viatges"
“VIATGES I VIATGERS.
DE COLOM ALS COMTES DE PERALADA”
Exposició Biblioteca Castell de Peralada, 2013-2014
Els viatges són el resultat d’una inquietud, d’una
curiositat amb finalitat professional o filantròpica o, tot al contrari, han
tingut un objectiu depredador i rapinyaire. Com a conseqüència, el gènere humà ha
descobert nous continents i ha millorat els coneixements geogràfics,
cartogràfics, botànics, gastronòmics, mèdics, religiosos, artístics o
folklòrics.
La literatura de viatges és un gènere molt ampli
que ha anat evolucionant al llarg de la història. Tal com deia Ortega i Gasset
“jo soc jo i la meva circumstància”; per això, cada relat estarà condicionat
pel narrador, per les seves experiències i els seus prejudicis. Per aquest
motiu, hi ha els fervents partidaris de les guies tipus Murray o Baedeker, les
quals es limiten a esmentar els llocs a visitar, sense apreciacions ni
valoracions personals.
L’exposició, com és habitual, es nodreix dels fons
bibliogràfics i museístics propis i abraça fins el s. XIX, època de grans
avenços en els transports, les comunicacions i en les tècniques d’impremta amb
la invenció de la fotografia. És el moment en què l’individu perd la por i va a
la recerca del desconegut i l’exotisme. És el moment en què apareixen les Guies
i la fotografia s’imprimeix en forma de targeta postal, i és en aquest període
quan els darrers membres de la nissaga Rocabertí-Dameto Antoni, comte de
Zavellà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, i els seus decisius oncles
Ignasi i Joan Dameto retornen a Peralada. Tindrem ocasió de descobrir el seu
caràcter “locomòbil”, tal com deien ells mateixos, amb alguns dels destins
turístics per ells visitats i contemplar les guies adquirides.
En aquesta ocasió, la tria bibliogràfica s’ha
realitzat entre prop d’un miler d’exemplars – la major part procedents de les
compres fetes pels darrers membres de la nissaga -, dels quals el visitant en
podrà veure més d’un centenar.
Probablement, moltes de les descobertes no
s’haurien realitzat si els projectes no haguessin estat recolzats pels
monarques. Entre ells trobarem, a títol d’exemple, la descoberta del Nou Món
per Colom amb l’aval dels Reis Catòlics; els viatges científics de James Cook
(s. XVIII) aixoplugats per la Royal Society; el d’Alexandre de Laborde (s.XIX) empès
per Manuel de Godoy, ministre de Carles IV o l’expedició científica encapçalada
per Juan de Dios Rada Delgado a bord de la fragata Arapiles cap al Mediterrani
oriental, sufragada per Amadeu de Savoia.
Molt ben representats s’hi troben els viatgers estrangers
arreu del món com és el cas del Voyage
Pittoresque, del montrealenc Jacques Grasset de Saint-Sauveur, o per
Espanya, entre els que hi figura Travels through
Spain de Henry Swinburne, L’Espagne
de Charles Davillier amb magnífiques il·lustracions de Gustave Doré o la de Pau
Piferrer Recuerdos y Bellezas de España i, de manera
particular per Catalunya, entre els quals cal ressaltar el manuscrit anònim
d’un franciscà del s. XVI Peregrinació de
la Ida per Cathaluña, i no oblidem les illes Balears amb l’obra de J.B.
Laurens Souvenirs d’un voyage d’art a l’Ile
de Majorque. Curioses són les experiències del primer espanyol no musulmà
en visitar La Meca, el català Domènec Badia Leblich, conegut com a Ali Bei el-Abbassi.
Així com, interessants són, les explicacions de literats com Alexandre Dumas, Arthur
Andersen, o Jacint Verdaguer o la literatura de viatges ficticis.
Un esment especial mereixen els viatgers moguts
per la religió amb predilecció per Terra Santa.
Encara que la seva presència sigui escadussera, no
hi faltaran les dones viatgeres com George Sand (1804-1876) pseudònim
d’Amandine Dupin i les seves impressions mallorquines o les de Madame d’Aulnoy,
de soltera Marie-Catherine Le Jumel de Barneville (1650/51-1705), i les de
l’autora austro-hongaresa Irene de Suberwick (s.XIX), qui escrivia sota el
pseudònim de Manuel de Cuendías. El relats d’aquestes dues escriptores han
portat moltes controvèrsies, havent estat qualificats de descripcions fictícies.
Tampoc hem oblidat fer una referència als
balnearis que, en el segle XIX, esdevenen llocs de moda, de reunió i d’esbarjo,
on les classes adinerades combinaven l’oci amb les vacances terapèutiques. Des
de Vichy o Pau a Baden, fins als Banys de la Mercè, a Capmany.
També hi queden reflectits els principals mitjans
de comunicació al llarg d’aquests segles i els ensurts constants en el decurs
dels viatges ocasionats per pirates, bandolers, lladres i trabucaires.
Una
especial atenció s’ha dedicat a les il·lustracions que acompanyaven els
escrits, fruit de l’art dels propis narradors o de dibuixants professionals que
els acompanyaven en el seus desplaçaments per reflectir amb major fidelitat les
imatges dels llocs visitats.
Inés
Padrosa Gorgot
Bibliotecària
Comissària de l'exposició
