La monografia es titula "Viatgers" i l'autor ha estat Manolo Moreno, llicenciat en història i màster en arxivística.
L'acte va ser presidit per l'alcalde Pere Torrent i va comptar també amb la presència de Rosa Ma. Gil, directora de la col·lecció, Rafel Noguer representant de Caixabank i a mi em va tocar fer la presentació de l'autor i el llibre. Tot un honor!!
Va ser un acte molt bonic, en un marc incomparable i molt emotiu!! Acompanyat dels amics i la família. Un éxit !!
Tot seguit deixo una part de les paraules que li vaig dedicar
PRESENTACIÓ MONOGRAFIA VIATGERS
DE MANOLO MORENO
2019.03.02
Bon dia
amics,
Benvolgut
sr. alcalde, sra Rosa Ma Gil, sr Rafel Noguer, sr Manolo Moreno. Amics
benvinguts tots!
En
primer lloc voldria felicitar a les institucions que permeten la continuitat de
la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, Guies i Monografies: l’Obra
Social de La Caixa i la Diputació de Girona i la persona que en té cura, que
s’escau en la directora Rosa Ma. Gil.
Avui
tenim la satisfacció de poder presentar el darrer Quadern que surt a la llum,
que correspon a la darrera obra de l’historiador Manolo Moreno a qui felicito
efusivament. I, per presentar-lo, el
lloc més adient no podia ser altre que la Biblioteca de Peralada. De manera
que, felicito el bon encert de Rosa Ma. Gil, directora dels Quaderns per
l’elecció.
Va ser una grata sorpresa
la petició de la presentació d’aquest volum. Des que es va traslladar a Sòria
havíem mantingut contacte per qüestions de consulta mitjançant correu electrònic. En un dels darrers em deia
en un correu que em volia demanar un petit favor i vaig pensar que es tractaria
d’alguna qüestió de recerca, de localització de material, però no… i avui ja ha
arribat el “gran dia” per l’autor.
Tal
com deia, va ser una grata sorpresa perquè amb l’amic Manolo Moreno al llarg de la vida hem
compartit moltes vivències tant des del punt de vista personal com de la nostra
formació -durant l’época dels estudis al Col·legi Universitari de Girona a (1991
UdG)- i, més tard, en l’exercisi
professional. Ja fos a través de l’Institut d’Estudis Empordanesos, en el jurat
dels Premis Albert Compte, des de l'Arxiu Central dels Jutjats de Figueres del
qual n’era el responsable, així com en actes culturals diversos i, per
descomptat, en el meu lloc de treball, a la biblioteca i arxiu de Peralada.
La
majoria dels qui ens trobem avui aplegats aquí és perquè el coneixem. Sabem que
ha estat una persona perseverant, que sempre s’ha preocupat de mantenir el
caliu intel·lectual i sabem que en ell s’uneixen la curiositat, i l’esperit
excursionista i viatger de tal manera que ha aconseguit que la seva afició n’hagi
esdevingut objectiu d’estudi.
De
manera que l’obra que avui presentem destil·la el
profund coneixement del tema i podríem dir que conté el pòsit de tota una vida d’estudi relacionat amb
els viatgers.
A més d’aquest coneixement a fons, s’ha
de dir que tots els seus treballs tenen fama de ser contrastats i documentats,
en definitiva: fets a consciència!
Dit això
m’agradaria incidir en algunes de les característiques
dels Quaderns de la Revista de Girona.
Són unes obres de
difusió, de fàcil lectura, amb una bona maquetació, però que ens poden portar a
engany, ja que per les seves característiques poden semblar obres fàcils. Espero
no se’m mal interpreti, ja que puc parlar per experiència pròpia i en sóc una
gran partidària. Però la síntesi de continguts és un dels exercisis més difícils
per a qualsevol escriptor.
Amb
això vull dir que la col·lecció té el mèrit de fer assequibles treballs fets
amb profunditat per especialistes experts en cadascuna de les matèries, com és
el cas del que avui presentem.
I entrant en
matèria… Crec que si preguntem a qualsevol persona si li agrada viatjar
coincidirem en què la resposta serà una gran afirmació. A qui no li agrada ? A ben pocs… segur. Però, nosaltres estem
pensant en un viatge o una manera de viatjar del s. XX i XXI, amb unes
comoditats, tant pel que fa a mitjans de transport com en les comunicacions. Impensables
amb anterioritat
Aquesta premissa
l’hem de tenir molt en compte en el moment de fer la corresponent immersió en
el quadern que Manolo Moreno ens ofereix dedicat a quatre segles de viatges.
Tal i com veurem,
el concepte de viatge ha anat canviant al llarg dels temps, de la mateixa
manera que ho han fet els objectius dels seus protagonistes.
Tot
i amb això, hi ha hagut gent inquieta que buscava la manera de desplaçar-se a
altres indrets i ho havien de fer amb uns mitjans de comunicació que canviaven
segons el moment, el lloc i l’época, i depenia si eren viatgers terrestres -i
empraven lliteres, carruatges, furgons, cadires de mà, diligències, fins a
arribar al ferrocarril-, o marítims amb galeres o vaixells. Tot aquests mitjans
queden molt ben detallats en diferents capítols de l’obra.
Així
mateix, l’autor ens alerta sobre els perills als quals es veien sotmesos els
viatgers d’aquests segles. Sempre havien d’estar a l’aguait dels constants ensurts
ocasionats per pirates, bandolers, lladres i trabucaires. Viatjar podia
esdevenir un vertader problema !!
Una
de les primeres afirmacions que surt en el llibre és que Girona és terra de
pas. I, efectivament, ho és. Això ens ha representat molts problemes quan s’han
originat conflictes bèl·lics, però pel cas que ens afecta hem de dir que ha
estat privilegiada perquè la seva situació ha beneficiat la producció literària
viatgera.
En
el llibre es recullen més de vuitanta relats de viatgers. Encara que alguns no
ho eren propiament, ja que el viatge de cadascun d’ells responia a un objectiu ben
diferent al del viatger entes com a tal, ja que tant podía respondre a una
missió militar, com cartogràfica, religiosa, mèdica o de coneixement del
territori en el sentit ampli de la paraula.
Però el que va succeir és que
deixaren escrites les seves impressions i, amb els anys, s’han convertit en
obres d’obligada referència.
Manolo
Moreno desglossa els viatgers per períodes donant els trets bàsics per a
cadascuna de les époques: els de l’Antic Règim; els il·lustrats dels quals més
d’una vintena s’aproparen per terres gironines; els del Barroc, i els romàntics
i aventurers del s. XIX, amb més d’una trentena. Per altra part els diferència
per nacionalitats, així podem trobar els viatgers francòfons i els anglosaxons,
entre els que destaquen Swinburne, Townsend i Young.
Distingeix
també els qui fan el viatge per mar o per terra. Es deté en els viatges de
Carles V; en el del Gran Duc de la Toscana Cosme III de Médicis; en els dels
diplomàtics i religiosos (el cardenal Barberini), en cosmògrafs com el
portugués Pedro de Texeira i en el Discurs de l’enginyer militar Antonio
Borsano.
O en
aquells que feien el viatge a peu, predecessors de Josep Ma Espinàs, com
Cuelbis i Zamora.
Pel
que fa a les nostres contrades són imprescindibles els relats del valencià Antonio
Ponz i els de Francisco de Zamora, qui nascut a Conca, va visitar les nostres
terres en dues ocasions i va deixar l’obra de referència “Diario de los viajes
hechos en Cataluña”.
També ha
dedicat un capítol a les dones viatgeres. S. XIX. Ja hem dit els perills que podía representar un viatge,
i encara més si era una dona qui l’emprenia. Al llarg de la historia, algunes
havien viatjat disfressades d’home i altres havien deixat els seus escrits sota
pseudònims per no ser descobertes.
Segons
cita Manolo Moreno, a les comarques gironines en el segle XIX hi van presents
tres fémines: Lady Holland, Valérie de Gasparin i l’escriptora Emilia Pardo
Bazán.
Ens
adonem que la literatura de viatges és un gènere molt ampli que ha anat
evolucionant al llarg de la història. Tal com deia Ortega i Gasset “jo soc jo i
la meva circumstància”; per això, cada relat estarà condicionat pel narrador,
per les seves experiències i els seus prejudicis.
Per
aquest motiu, els llibres de viatges han tingut els seus partidaris i els seus
detractors i probablement per això hi ha els fervents partidaris de les guies
tipus Murray o Baedeker, les quals es limitaven a esmentar els llocs a visitar,
sense apreciacions ni valoracions personals.
Però
el que és cert és que s’estan descobrint
relats que ofereixen informació de 1ª mà
procedent del testimoni directe dels llocs, dels seus monuments, de la
seva gastronomia, del seu patrimoni i de
col·leccions artístiques avui desaparegudes, motius pels quals en les darreres
dècades han estat revaloritzats.
Es
troba en aquest cas el manuscrit que Manolo Moreno va descobrir a Peralada i del
qual en parlaré més endavant.
Ara bé, com que el resultat de l’estudi acadèmic ja el podran veure quan tinguin el llibre a les mans, m’agradaria incidir en algun aspecte concret:
Tal i com deia al principi un dels punts de confluència amb l’autor al llarg dels anys ha estat la biblioteca on ens trobem. Lloc on ha vingut per consultar els seus fons en diverses ocasions. Precisament va ser ell qui, deu fer cosa de 30 anys, va descobrir l’interessantíssim manuscrit titolat “Peregrinacio dela Yda de Cathaluña”, escrit per un frare franciscà valencià comença a finals de l’any 1586.
Tal i com el títol diu, el frare va “peregrinar”per diferents poblacions catalanes en les quals describia els edificis religiosos i el seu patrimoni artístic. Aquest és un testimoni de primera mà que descriu monuments despareguts i que ell ja l’ha emprat en els seus treballs dedicats a l’Empordà i, a l’obra que presentem, li dedica un capítol fent el seguiment que ell mateix va fer pels diferents llocs de les terres gironines.
I, ja que estem a l’Alt Empordà, citaré un capítol interessant pels figuerencs que és el de la celebració de les noces de Felip V amb Maria Lluïsa de Savoia, a la capital de la comarca. Un esdeveniment trascendental per a la vila figuerenca que va quedar reflectit en el relat d’Antonio de Ubilla publicat el 1704.
I si parlem de l’aspecte estètic i m’agradaria incidir en l’aportació de les escaients il·lustracions. L’obra disposa d’un total de 128 fotografies.
Totes molt ben estudiades, però cal recordar que sempre resulta difícil fer-ne la tria, i encara més quan tant el text com les il·lustracions estan subjectes a una normativa.
L’autor ha inclòs imatges de diferents arxius locals (Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada, de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, del CDRI de Girona, de Sant Feliu de Guíxols, de la Cerdanya, de la Cartoteca de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, de la Biblioteca de Catalunya, de la Biblioteca Pública de Sòria, de la Biblioteca Nacional de Madrid i del propi autor.
Pel reguitzell d’arxius que acabo d’esmentar ja es veurà que Manolo Moreno ha dedicat una especial atenció a les imatges que acompanyen els escrits.
Tot sigui dit…, la primera que apareix en el llibre correspon a la de la Biblioteca de Peralada. Un dels llocs que preserva gran nombre de llibres de viatges per haver estat tant D. Antoni, comte de Zavellá, com D. Tomàs, comte de Peralada, viatgers empedreïts. Ells mateixos es qualificaven com a “locomòbils” i, per aquest motiu, l'any 2013-14 els hi vaig dedicar l'exposició "Viatges i Viatgers. De Colom als Comtes de Peralada", mostra que, evidentment, va venir a veure l'autor.
Algunes de les imatges que il·lustren el text són fruit de l’art dels propis narradors o dels dibuixants professionals que acompanyaven als amfitrions en el seus desplaçaments; amb elles pretenien reflectir amb major fidelitat les imatges dels llocs visitats. Aquest és el cas dels bonics dibuixos de Pier Maria Baldi de “Cataxes” i “Roses”, aquest il·lustardor va ser membre del seguici de Cosme III de Médicis en el seu viatge per la Península ibèrica. O també les il·lustraciones fetes pel gran artista romàntic francès Gustave Doré, tan conegut per haver fet les del Quijote, en la monografia de Manolo hi són perquè acompanyaren l’obra Voyage en Espagne de l’escriptor i col·leccionista d’art francès, Charles Davillier.
Però, entre aquestes 128 imatges tenen un gran pes específic les fotografies de Josep Ma. Cañellas reunides a l’Àlbum Rubaudonadeu (1889), i els gravats. D’aquests en podem distingir-ne de quatre tipologies: els cartogràfics, les vistes, els retrats i els itineraris.
Entre els primers, o sigui els cartogràfics, destacaria les obres de tres autors diferents:
Primer el que il·lustra la portada que correspon al mapa de 1716 de Oleguer de Taverner y de Ardena, comte de Darnius, que es conserva a la Cartoteca de Catalunya.
En segon, el mapa manuscrit de Ambrosio Borsano del s. XVII, preservat a la Biblioteca Nacional de Madrid.
I, en tercer, una molt bona representació de l’obra de l’enginyer militar francès, Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu (s. XVII), en aquest cas procedents de la Cartoteca de Catalunya. Tots els seus gravats corresponen a l’obra coneguda popularment amb el nom de Petit Beaulieu, encara que el títol oficial era Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogne. Entre els que s’hi compten perfils, planimetries i mapes físics de diferents llocs de les comarques gironines: un perfil d’Ostalric, la Jonquera, la costa per la zona de Palamós, una vista de Cadaqués, Figueres, Puigcerdà, Palamós, …
En resum, en aquesta ocasió Manolo Moreno ens llega un llibre que a molts ens hauria agradat d’escriure (a mi mateixa!). Un llibre que ens transportarà a altres époques i que ens ajudarà a conèixer un altre important llegat: els d’aquells que van trepitjar les comarques gironines i en van deixar el seu testimoni.
Inés PADROSA GORGOT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada