Benvolguda família
Suqué Mateu, amigues i amics, benvinguts a aquest acte festiu que, avui, tinc la
satisfacció de presentar.
Enguany, amb motiu de la celebració dels 150è aniversari
del naixement de Damià Mateu hem dut a terme diverses activitats per recordar
degudament el personatge.
Amb anterioritat, a Barcelona, va tenir lloc una
exposició al Palau Robert, amb un acte que comptà amb la presència del President
de la Generalitat qui va fer entrega d’un Diploma a Carmen Mateu, néta de
l’industrial barceloní, i presidenta de l’Associació Cultural Castell de
Peralada.
A Peralada, el passat mes de maig inaugurarem l’exposició-homenatge
a la Biblioteca, la qual encara podem contemplar. Acte que es complementà amb
la conferència del doctor Jordi Nadal qui va parlar sobre l’empresa que més
prestigi internacional
va donar a la família i al país: La Hispano Suiza.
El dia d’avui vé a completar aquest seguit d’actes per
festejar aquest llinassenc excepcional: Damià Mateu, va néixer a Llinars del
Vallès, vila d’on procedia la família.
La formació i les qualitats del personatge que disposa d’un
esperit inquiet i gaudeix de visió de futur fan que la
major part de les empreses en les que participa siguin un èxit: expandeix la familiar “Hijo de Miguel Mateu” dedicada al
comerç dels ferros, és membre fundador d’altres (el Banco Urquijo Catalán) i en
crea noves i
pròpies: La Hispano
Suiza i FHASA.
Està molt ben relacionat fins al punt de gaudir de
l’amistat del rei Alfons XIII i és un ferm defensor i partidari del modernisme.
Damià Mateu, un dels
emprenedors catalans més rellevants del primer terç del segle XX, posa en
pràctica el que els economistes d’avui en dirien la
diversificació d’inversions (empreses, finques, accions i
obres d’art).
Vista a trets
generals la magnitud del personatge vull afegir que la celebració del 150è
aniversari ens ha permès quelcom molt important: presentar un compendi dedicat
a totes les seves activitats i així esmenar el dèficit bibliogràfic en relació a la
seva persona.
En el llibre hi han participat quatre autors, dos són externs a la
casa, el Doctor Jordi Nadal, catedràtic emèrit d’Història econòmica
de la Universitat de Barcelona i el senyor Miquel Canals, historiador i marquès
de Casa Brusi, i dos vinculats a Peralada, el senyor Jaume Barrachina, director
del Museu i jo mateixa.
No podien ser més
encertades les participacions del sr.
Nadal i del sr. Canals. Ells han tractat dos aspectes fonamentals dels quefers
de Damià Mateu.
El
dr. Nadal, especialista en la història de la industrialització
espanyola, fa molts anys es va decantar per l’estudi d’una de les
principals empreses creada per l’homenatjat: l’automobilística Hispano Suiza, és així com des de l’any
1999 està endinsat en una
investigació que
ha esdevingut més intensa en els darrers anys.
Per aprofundir en el tema, ha consultat l’arxiu de La
Hispano (abans a Barcelona ara traslladat a Peralada), però també ha recorregut
diferents arxius públics de
la geografia espanyola: a Barcelona el de l’Ajuntament, i a Madrid els
arxius de l’I.N.I. i el del Ministerio
de Asuntos Exteriores. També ha realitzat visites a Galícia a A Coruña i
Arteixo. S’ha desplaçat, també, a l’estranger, a Paris
per consultar fonamentalment l’Archive du Ministère des Affaires
Étrangères i, a Savigny-le-Temple, l’Archive
du Ministère de l’Économie et des Finances. A Itàlia, concretament
a Milà, l’arxiu d’Alfa Romeo
ha estat objecte de les seves visites.
En el llibre que avui presentem ens ofereix
la conferència pronunciada el mes de maig, el dia de la inauguració de l’exposició,
on ens parla del miracle de “La Hispano
Suiza”. De fet, esdevé un avanç de la monografia que té a punt de publicar.
El sr. Canals Elias-Brusi, marquès de Casa Brusi,
descendent dels qui
foren durant més de cent anys propietaris del “Diario de Barcelona”, en
la seva col·laboració ens dóna una visió global de la història de
l’esmentat rotatiu, des de la seva fundació a càrrec de Pedro Pablo
Husson de Lapezarán
el 1792,
passant pel període
familiar, l’etapa anomenada dels Mateu (Damià i Miquel) fins l’any 1975, per
finalitzar sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona.
Per
aquesta recerca, a més de l’arxiu familiar ha cercat informació, també, a l’Arxiu
Històric de la Ciutat, Ca l’Ardiaca, a Barcelona.
Miguel Canals qualifica de “providencial” que Alfons XIII
demanés ajut a Damià Mateu. I afegeix “como importante empresario y financiero
que era, disponía del capital necesario para invertir en el rescate”.
Pel que fa a Jaume Barrachina, presenta
una de les vessants més desconegudes del biografiat: la del col·leccionisme. De
fet, el senyor Barrachina l’any 2007 ja havia fet referència a la col·lecció de Damià Mateu a
“Matias Muntadas, Jaume Espona i Miquel Mateu” dins el volum “Col·leccionistes,
col·leccions i museus”.
En la present aportació detalla tots els
aspectes de la gènesi
de la col·lecció, amb
la descripció dels objectes adquirits (pintures murals, quadres,
tapissos, camafeus,…), els antiquaris contactats, els sistemes de compra o la
creació del Museu d’Art Xinès.
I ho fa, basant-se en l’arxiu particular de Damià Mateu, en
el seu epistolari (milers de cartes relligades amb un total de 44 volums, que
suposen tres metres lineals), i altra
documentació complementària del mateix arxiu.
De totes maneres no vull desentrellar més informació ja
que tot seguit tindrem ocasió de fer-nos una idea del resultat de la seva
investigació i de les interessants aportacions gràcies a la conferència que
podrem escoltar a continuació.
Pel que respecta
a les
meves aportacions, voldria ressaltar que han estat les agendes
personals de Damià Mateu un material valuosíssim en tot el procés
d’investigació així com la resta de documents i fotografies, del seu Arxiu particular. De totes maneres, he hagut
de recórrer
també a arxius forans: a
Barcelona, a l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes, a l’Arxiu
Diocesà, a l’Arxiu de l’Autoritat Portuària, al de la Sagrada Família, al de
l’Àrea de Patrimoni de la Diputació i al dels Ferrocarrils Catalans.
Cal afegir també la consulta als arxius municipals de
Fogars de Montclús i de Llinars del Vallès, vila natal de Damià Mateu. Aquest,
voluntàriament, l’esmento en darrer terme perquè voldria recalcar que l’apartat
dedicat a Damià Mateu i Llinars no tindria un contingut tan
complet sense l’ajuda facilitada per l’Ajuntament de Llinars (avui
representat pel regidor d’Hisenda sr. Aixandri) a través de la figura del seu arxiver Albert
Gómez també present entre nosaltres. Gràcies.
Heus
aquí, doncs, un llibre que marcarà un abans i un després en la coneixença
de Damià Mateu. Un Damià Mateu que ens ha atret, entusiasmat i esperonat. Podríem dir que ha
estat el seu esperit inquiet el que ens ha fet cercar aquí, allà i
més enllà; que ens ha fet llegir milers de documents; que ens ha donat força
per seguir tot un munt de recerques a arxius; per fer centenars
de preguntes i mantenir
converses amb familiars; per
escriure correus electrònics i fer trucades a
coneguts i desconeguts que ara ja no ho són; per
encomanar-nos a “sant google” tal com diuen alguns; per portar
molta cura en la maquetació del llibre...
És per tot això
que el dia d’avui esdevindrà un dia excepcional ja que, després
de molt de temps d’estudi, de treball
per destriar el gra de la palla, presentem un
llibre en el qual s’hi troben moltíssimes aportacions inèdites amb les quals
podrem copsar l’envergadura global del personatge.
Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!!
 |
| Miquel Capo Mateu, Carme Mateu, Isabel Suqué, Artur Suqué, Javier Suqué, Blanca Camín, Inés Padrosa, Miquel Suqué i Jaume Barrachina (Fot. Martí Dacosta) |
 |
| Un moment de la presentació del llibre (Fot. José Luis Torres) |
 |
| Un moment del parlament (Fot. Martí Dacosta) |
 |
| Una part del públic assistent (Fot. Martí Dacosta) |
 |
| Els representants de l'ajuntament de Llinars del Vallès, sr. Josep Aixandri i Albert Gómez (Fot. José Luis Torres) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada