JAUME
FÀBREGA COLOM - LA CUINA DEL VI
Presentació
a càrrec d’Inés Padrosa
Bona
tarda amics,
És
un plaer presentar l’amic Jaume Fàbrega.
I
ho és per diverses qüestions. Unes de caire personal i altres de caire
professional.
Si
faig referència a l’aspecte personal, haig de dir que la coneixença amb el
conferenciant es remunta a la dècada dels 80, és a dir, estem parlant de fa més
de 30 anys.
En
aquells moments Jaume Fàbrega era professor en el llavors, Col·legi
Universitari de Girona, d’una de les assignatures de l’especialitat d’Història
de l’Art, i allà va ser el primer lloc on vàrem coincidir. Ell com a professor
i jo com a alumna.
Sempre
es va caracteritzar pels seus coneixements i la seva mundologia, els quals,
units a unes classes dinàmiques explicades amb una gran fluïdesa en l’expressió,
comportava mantenir, en tot moment, l’atenció.
 |
| Pere Torrent, alcalde de Peralada, Inés Padrosa i Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, escriptor i professor. |
En
aquell període ja s’havia endinsat en la publicació de llibres de gastronomia i
va apostar per aquesta matèria envers la qual es mostraven moltes reticències i
ni tan sols es plantejava que formés part de “la cultura”. Precisament, va ser gràcies a la gastronomia
que, al cap d’uns anys, ens retrobarem. I, per suposat, gràcies a Peralada.
Com
molts dels assistents peraladencs saben, a la dècada dels 90, en iniciar-se els
cursets de cuina, es gestà la que esdevindria una de les principals celebracions
col·lectives locals: les “Mostres Gastronòmiques” i, com a colofó, i per
arrodonir la festa s’editaren els reculls bianuals de les receptes de les
mestresses de casa.
A
la contraportada de cadascuna d’aquestes monografies hi figuraven tres frases:
una d’un crític gastronòmic, una d’un xef i una d’una de la o les mestresses de
casa guanyadores. Jaume Fàbrega, com a especialista en el tema, em proporcionà un
paràgraf en el qual resumeix el que per a ell representa la nostra cuina:
“Amb la cuina gramaticalment ben construïda: a
partir d’una sintaxi bàsica -sofregit,
picada, allioli…- es poden cuinar, crear i recrear tota mena de plats. Només
cal veure aquest llibre de “La gastronomia empordanesa a Peralada”, on tradició
i innovació a partir d’una dúctil gramàtica, es fecunden mútuament”.
Encara
que sigui de manera molt ràpida, tractaré un dels aspectes de la dedicació
professional del conferenciant: la seva aportació escrita al món de la gastronomia.
Si
un fa la cerca “Jaume Fàbrega” en el Catàleg Col·lectiu de lectura pública per
internet, ens donarà un resultat de 100 títols.
No
s’espantin que no tinc cap intenció de citar-los tots però sí d’esmentar-ne
alguns i, així, adonar-nos de quines han estat
les principals matèries tractades pel conferenciant: i aquestes són la història de l’art i la gastronomia.
 | |
|
Pel
que fa a la història de l’art ha tractat temes propers com la terrissa de la
Bisbal, els Sants d’Olot, les obres d’art del Museu d’Història de la Ciutat de Girona o del Museu d’Art de
Girona. S’ha dedicat, també, a l’estudi d’artistes coneguts com Ministral,
Roura o Anson, només per citar els de veïnatge comarcal.
Ara
bé, el gruix més important de la seva producció bibliogràfica correspon a temes
gastronòmics. I, aquí sí que vull esmentar algun dels temes o dels títols més
significatius, per tal que puguem tenir una idea del volum del seu treball.
El
seu principal focus d’atenció ha estat la cuina catalana i, per extensió, la
cuina de les Balears, Valenciana, dels càtars, d’Andorra, de la Franja de
Ponent i de l’Alguer.
Pel
que fa a matèries primes ha tractat de manera monogràfica sobre el codony, el
pa de pessic, els bolets, l’oli d’oliva, la picada, les sopes, el suquet, el pa
amb tomàquet o la ratafia.
I,
pel que fa als llibres, un dels títols que no puc deixar d’esmentar és “La
Cuina catalana” (L’Isard:2001-2003), obra en 9 volums, amb fotografies del
figuerenc Francesc Guillamet, que podem qualificar
d’enciclopèdia de la cuina catalana, i que es completa amb “La Cuina del món”
(L’Isard:2004), obra en 3 vols.
S’ha
ocupat, també, de col·laborar en les monografies de grans cuiners com “El Gran
Llibre de la Cuina Catalana” (2003), de Josep Lladonosa o “El Bulli. El sabor
del mediterráneo” de Ferran Adrià.
I,
per citar-ne, algun de curiós tenim “Dalícies: a la taula amb Salvador Dalí”
(2004).
I,
tot i que ha estat distingit amb nombrosos premis només faré referencia a les set
distincions rebudes del “Gourmand World Cookbook Awards”. Per
fer-nos una idea del què representa voldria dir què El Gourmand World Cookbook Awards
és un premi internacional creat l’any 1995 per Edouard Cointreau, obert a totes
les llengües, que es dona als treballs que tenen a veure amb el periodisme i la
literatura gastronòmica. Gourmand va crear una competició especial per als
llibres en llengua catalana, enfront d'una mitjana de 100 països per any.
En
aquest darrer any la seva producció bibliogràfica ha estat, ni més ni menys,
que de 6 títols, d’entre ells cal destacar-ne un, “Cuina monàstica: les
receptes dels nostres monestirs”, ja que
en aquest llibre parla de la cuina del convent de dominics de Nostra Senyora
del Roser de Peralada, conegut per tots nosaltres com Sant Domènec, lloc on ens
trobem ara mateix.
Jaume
Fàbrega ha esdevingut l’ànima del Cursos d’Enologia i Gastronomia de l’Escola
Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
Si
com a autor i crític gastronòmic és d’allò més prolífic com a professor no es
queda enrere. Cada any augmenta el nombre d’alumnes, amb un interessant grup
d’estudiants d’Erasmus, arribats de tots els punts del planeta.
Resumint
podem dir que és i ha estat un viatger i treballador incansable, pioner de la
literatura gastronòmica i gran difusor de la cuina catalana. Sens dubte, la
consideració que es té de la nostra cuina arreu és una altra després de les
seves aportacions orals i escrites.
 |
| Cati Font, Pere Torrent, Jaume Fàbrega, Inés Padrosa i José Luis Torres |
ets única!
ResponEliminagràcies!
ResponElimina