La música a Peralada, ressó a la premsa

El dcoument del mes de la Biblioteca-Arxiu de Peralada, publicat a Arxivae, a la premsa comarcal d'avui, 7 de febrer de 2017:

Hora Nova, 2017-02-07

La fotografia és de l'Arxiu del Palau de Peralada. Empordà, 2017-02-07

Castelló d'Empúries. 30 anys d'Arxiu Municipal i recepció oficial del fons d'Esteve Ripoll

Dins el actes de la festa de la Candelera o festa d'hivern, s'ha inaugurat l'exposició dedicada als 30 anys de l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

L'arxivera municipal, Marisa Roig, va explicar els diferents àmbits de què constava i va recalcar que era una producció pròpia. Tot s'ha generat des de l'arxiu i l'àrea de disseny del propi ajuntament.

S'hi trobarà l'explicació de l'existència de cinc diferents arxius que coexistien a la vila comtal: el de la comunitat de preveres de Santa Maria, el de l'escivania dels comtes d'Empúries, el de les dues notaries de Mallen i de Bofill, i el del Consell Municipal.

Hi queda palès, també, el tractament de la documentació, les restauracions dutes a terme, i l'evolució experimentada per l'arxiu en aquests anys.

Preservats en vitrines s'hi poden veure documents originals, tots preservats a l'arxiu; una bona part gràcies a les cessions de particulars. En aquest sentit, un video mostra les imatges d'aquells qui han cedit documents en el decurs d'aquests 30 anys, entre els quals es pot veure al propi Esteve Ripoll, o bé, al també excalde Francesc Brossa. 

Un arxiu que va néixer gràcies a la iniciativa de l'alcalde del moment (fet que ja vaig recalcar en la seva entrada biogràfica del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)): Esteve Ripoll, qui a més de l'activitat política havia estat una persona activa i havia participat en altres iniciatives del poble com el grup de teatre. El seu esperit col·leccionista el va portar a recollir tot el que feia referència a Castelló. Aquest fons l'ha cedit la seva vídua a l'ajuntament i ahir es va procedir a l'acte oficial i signatura.

El gruix total d'aquest fons el conformen 4.500 llibres i un fons documental que recull: 3.000 fotografíes, uns 1.000 cartells, unes 1.000 diapositives, i altra material complementari com articles i tot el que estava relacionat amb la vila castellonina.

 


Fotografía d'Esteve Ripoll
Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)







Carme Porqueres, Marisa Roig, arxivera
municipal, i Inés Padrosa.
 



Presentació de l'exposició 30 Anys d'Arxiu Municipal,
al Museu de la Fariñera de Castelló.



Signatura de cessió del fons d'Esteve Ripoll
 a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries,
per part de Ma Antònia March, la seva vídua.




Imatge parcial de l'exposició.



EL DOCUMENT DEL MES A ARXIVAE - LA MÚSICA A PERALADA A PARTIR DE L'ÀLBUM RUBAUDONADEU

Arxivae. Arxius de l'Alt Empordà

El conjunt d'arxius de la comarca han impulsat la creació d'aquest grup de treball per fer front comú a les necessitats de difusió del patrimoni documental i dels continus reptes en la gestió documental de les diferents institucions. En un moment de crisi econòmica, i de valors, Arxivae és una resposta comuna dels arxius altempordanesos per aprofitar al màxim els recursos disponibles per fer visible a la societat el paper dels arxius al segle XXI.

dimecres, 1 de febrer de 2017

LA MÚSICA A PERALADA A PARTIR DE L’ÀLBUM RUBAUDONADEU

Dades arxivístiques del document

La banda de música de l’Escola de Palaci, dirigida per Jaume Cervera i Marquès.

BAPP, Sec G R. 1.661 Fons dels comtes de Peralada. Àlbum Rubaudonadeu.

Fotògraf: J. M. Cañellas. Rue André del Sarte, Paris.

Data: 1889.

Tècnica: Albúmina.

Mides: 5 x 6,75 cm

Fotografia històrica. Etnografia. Història de la Música.

Història arxivística

El document forma part del fons documental de Peralada des de l’any 1889, moment en què el comte de Peralada, don Tomàs de Rocabertí Dameto, adquireix la col·lecció fotogràfica al pròcer empordanès Josep Rubaudonadeu.

Aquesta fotografia inicialment va formar part d’un àlbum; posteriorment aquest àlbum va ser desmembrat i cada item es va incloure a l’apartat de “Pobles de Catalunya”, en el municipi que li pertocava.

La imatge ha estat publicada per Padrosa “L’esperit de la Renaixença i el mecenatge dels comtes: creació de l’escola” p. 34, a la monografia La Principal de Peralada (1990).

Contingut

Imatge de l’assaig dels membres de la Banda de música dels alumnes de l’Escola de Palaci, davant el Convent del Carme, sota la batuta del mestre Jaume Cervera i Marquès (1858-1950).

Context

Durant el segle XIX a Peralada té lloc un esdeveniment transcendental: L’establiment dels darrers membres de la nissaga Rocabertí, don Antoni, comte de Zavellà, i don Tomàs, comte de Peralada. Ells inicien la restauració del castell i Convent del Carme i uneixen les dues propietats. Una de les seves actuacions principals serà la creació d’una “Escola de primeres lletres”, en la qual la música hi va tenir un lloc preeminent. Una de les conseqüències immediates fou la creació d’una banda i de la cobla-orquestra que portaria el nom de “La Principal de Peralada”. Aquesta formació, amb els anys, va aconseguir importants fites i reconeixements: l’any 1902 va rebre la Medalla d’Or a les Festes de la Mercè de Barcelona i l’any 1907 el Primer Premi en el concurs de cobles també a Barcelona. Un dels principals honors va ser haver estat seleccionada per acompanyar a l’Orfeó Català a Paris i a Londres.

L’altre fet destacable va ser que, un estol de més de 50 músics formats a l’Escola dels comtes va nodrir cobles d’arreu de Catalunya. D’entre tots, cal destacar dues nissagues: la dels Cervera i la dels Serra.

La música a Peralada. Antecedents

Les referències musicals documentades més antigues corresponen al segle XVII. El gran nombre de comunitats religioses unit al patrocini comtal va fer que Peralada fos un nucli amb una nodrida i intensa vida musical.

La nissaga Cervera

Cervera i Marquès, Jaume (1858-1950). Nascut a la veïna vila de Castelló d'Empúries, l’any 1882 ja es trobava a Peralada ensenyant música a l'Escola dels Comtes i l'1 de gener de 1883 l'anomenaren director. Després del traspàs dels Rocabertí, continuà amb la seva tasca docent fins que a l'any 1913 decideix traslladar-se, primer a Figueres i després a Roses, on alterna les classes particulars de música amb actuacions musicals a festes majors.

Dels set fills del matrimoni amb Maria Bret i Campmol de Borrassà, el primogènit, Josep, també es dedicà a la música.

Cervera Bret, Josep (1883-1969) Fill primogènit de Jaume Cervera va néixer a Peralada. Als deu anys ingressà al seminari i als 18 el deixà i tornà a Peralada. Va aprendre música a l’Escola de Palaci i ajudava al seu pare a donar les classes d'aquesta matèria; pel que fa a instruments es va decantà pel contrabaix.

La temporada 1903-04 fundà Los Noys de Peralada, orquestra de la qual no se’n disposen de gaires notícies. A partir de 1904 i fins a 1940, formà part dels Peps de Figueres.

Va escriure un centenar de peces: una vintena són sardanes, i la resta va des de música religiosa a cançons populars, les més nombroses (62 en total) les formen els concerts per a contrabaix.

La nissaga Serra

Serra Bonal, Miquel (1866-1922) Tal i com s’explica a La Principal de Peralada se sap que va ser un destacat alumne de l'escola dels comtes, contrabaixista i director-president, fou la figura emblemàtica per a la formació de l'orquestra que exportaria el nom de Peralada arreu.

Fill dels peraladencs Salvador Serra i Portell, en Badó serraller, i Rosa Bonal Font, va néixer el 18 de març a Peralada. Durant anys fou l'ànima del grup de caramelles, tradició molt arrelada a la població. Dirigí el cor local i escriví un guió literari per a la sardana Les goges dansaires, inspirat en una llegenda del Castell de Quermançó.

Sabem que composà diverses sardanes, entre les que hi figuren: Flors Boscanes, Les Goges dansaires, Retorn de primavera, Intima, Devallant l'Aplech i Queixa d'amor.

Serra Bonal, Josep (1874-1939) Fou el penúltim fill de la nissaga dels Serra. Alumne de l’Escola dels Comtes, als onze anys ja va escriure la primera sardana El primer piu i la dedicà a D. Antoni de Rocabertí. En el moment de la fundació de La Principal de Peralada tenia setze anys ocupant la plaça de solista de tible, passant a tocar el fiscorn al cap de dos anys. Va continuar composant i aconseguí diversos premis: l’any 1902 per La Pubilla empordanesa i l’any 1907 per Records de ma terra, dedicada a Joan Maragall.

D’entre l’any 1910 i 1915 està entre Figueres i Peralada. A la capital de l’Empordà dirigeix agrupacions corals i funda una acadèmia de gimnàstica rítmica. L’any 1915 deixa definitivament la cobla La Principal de Peralada i s’instal.la a Barcelona. A Barcelona manté relació amb l’Orfeó Català i forma part de la Cobla Cathalònia, i la Cobla Barcelona, de la qual n’esdevindrà director.

Va ser un compositor prolífic; compta amb un total de 363 obres, d’entre elles 251 sardanes, a més de valsos, xotis i altres ballables de l’època.

Sens dubte la culminació musical iniciada a l’Escola del Comtes troba el màxim exponent en la figura de Joaquim Serra Corominas (1907-1957), fill de Josep Serra Bonal, nascut a Peralada i des d’infant va viure el caliu musical a la llar, estudis que completà a l’Escola Municipal de Barcelona, havent estat deixeble dels mestres Lluís Millet, Pellicer i Enric Morera.

Als onze anys va escriure la primera sardana La primera volada. És autor d’instrumentacions per als ballets dels esbarts, de poemes simfònics, d’entre els que destaca Puigsoliu (obra pòstuma), de cançons per a cant i piano, d’un parell d’obres per a teatre líric i del ballet coreogràfic Inés de Castro. En el camp sardanístic va compondré unes 50 sardanes; amb el mestre Serra la sardana arribà al seu punt culminant.

Va guanyar per dos vegades el Premi Concepció Rabell (1926 i 1928), a més de diversos Premis Sant Jordi instituïts pel Foment de la Sardana, un dels quals fou amb Impressions camperoles (1927).

L'any 1934 fou nomenat director artístic de Radio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d'orquestració per a cobla resumit en el seu tractat Instrumentació per a cobla (1957).

Joaquim Serra va rebre la influència dels dos grans compositors Eduard Toldrà i Juli Garreta. Malauradament, la seva mort a l’edat de 50 anys, en plena maduresa, va estroncar la seva carrera.

Bibliografia complementària:

PADROSA GORGOT, Inés “L’àlbum Rubaudonadeu, història gràfica empordanesa”, Revista de Girona, núm. 162 (1994).

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1994/0162_042.pdf

PADROSA GORGOT, Inés “La temàtica i la tècnica de l’àlbum Rubaudonadeu”, Revista de Girona, núm. 163 (1994).

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1994/0163_042.pdf

PADROSA GORGOT, Inés; RAMIÓ DIUMENGE, Concepció La nissaga dels Serra, Santa Coloma de Farners: Edicions Som, 2000. Col·lecció MOS, 9. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.

PADROSA GORGOT, Inés La Principal de Peralada. Peralada: Ajuntament, 1990. Obra premiada. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.

Recuperació del figuerenc Joan Subias Galter (1897-1984)

El dia 25 de gener es va presentar la monografía Joan Subias Galter de la Col·lecció Girona Fotògrafs, col·lecció que, des de fa uns anys, veu la llum gràcies a la bona entesa entre el CRDI i Rigau Editors.

L'alcaldessa Marta Madrenas va presidir l'acte. Joan Boadas director de l'Arxiu Històric de Girona va fer un resum dels exemplars que conformen la col·lecció Girona Fotògrafs i va explicar les gestions dutes a terme amb l'Institut d'Estudis Catalans, l'entitat que preserva les gairebé 4.000 fotografíes fetes per Joan Subias, per poder portar a terme aquest projecte.

Per la seva part Joaquim Nadal ens va apropar  al figura d'aquest figuerenc. Va explicar com va arribar al seu estudi i com va descobrir un personatge encisador i relativament poc conegut. La tasca més important de Subias va raure en la preservació del patrimoni i en aquest quefer va tenir el bon encert de fer fotografíes.

La familia va cedir l'arxiu Subias i el material d'estudi a l'Institut d'Estudis Catalans i aquest ha estat objecte d'estudi per part de Joaquim Nadal.

Tot seguit les dues portades dels llibres que acaben d'aparèixer. Impactant i interessantíssima la fotografía de Castelló d'Empúries, el poble de la meva infantesa, amb els apòstols de la façana protegits! Altres imatges interessants són les de Can Descals de Darnius, amb camions carregats amb obres pictòriques del patrimoni artístic català.

Demà dimecres es presentarà Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra, a la Casa de Cultura de Girona.

 

 

 

Joaquim Nadal, autor de l'estudi, Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i Joan Boadas, director de l'Arxiu Històric de Girona i del CRDI.

Joaquim Nadal, autor de l'estudi, Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i Joan Boadas, director de l'Arxiu Històric de Girona i del CRDI.

"Salvador Dalí et la musique", arriba gràcies a la tesi doctoral de Caroline Barbier de Reulle

L'any 2012, l'amic Lluís Duran ens va posar en contacte a la Caroline Barbier i a mi. Llavors la Caroline, estaba en els inicis de la seva tesi doctoral.

Avui, he rebut la invitació a la lectura de la tesi. Després de més de de quatre anys treballant en el tema de Dalí i la música, l'ha finalitzat!.

La tesi ha estat dirigida per Mme Michèle Barbe de l'Université de la Sorbonne i la lectura tindrà lloc aquest mes de gener. La resta de membres del jurat està format per M. Henri Béhar, M. Pierre-Albert Castanet, M. Laurent Cugny, M. Fabrice Flahutez i M. Philippe Merlo-Morat.

La més cordial enhorabona per Caroline Barbier de Reulle per aquesta interessant aportació sobre el geni figuerenc!!

Inés Padrosa i Caroline Barbier de Reulle, a l'Hotel Duran de Figueres.

Lluís Duran, Inés Padrosa i Caroline Barbier de Reulle, a l'Hotel Duran de Figueres.

"CERVANTES A PERALADA" al Dominical del Diari de Girona

La Fundació Castell de Peralada i el Festival Internacional de Música Castell de Peralada han dut a terme diverses actuacions. Totes elles desenvolupades a la Biblioteca del Palau de Peralada.

A l'article del Dominical del Diari de Girona faig la síntesi de les actuacions més significatives de l'homenatge a Cervantes en aquest 2016.

El diari ARA recull la descoberta de l'autoria dels Vitralls de Peralada

Jordi Carreras en el número d'ahir 29 de desembre recull la descoberta!!
Toto seguit, es pot llegar l'article:

CASAL DE CASTELLÓ - II Cicle de conferències

 

Proper Cicle de Conferències a Castelló d'Empúries, donades per castellonins o gent vinculada a la vila. I, evidentement, desenvolupant temes de la comtal vila.

Pel que a mi respecta el meu torn será el dia 3 de març i el títol "Cases i panteons senyorials a Castelló d'Empúries"

Mauné i els seus Dinàmics - 50è Aniversari

Ahir 17 de desembre de 2016, a la Cate va tenir lloc l'Homenatge a "Mauné i els seus Dinàmics".

La filla del compositor, Montserrat Mauné, va ser l'ànima de l'esdeveniment.

Hi participaren tres dels components: Josep Joli (contrabaix), Joan Puig (tenora)  i Toni Gadea (bateria). Hi era present entre el públic, també, un altre dels membres fundadors, l'Eduard Pomès.

Tot i els impediments que té en Joli, degut a un terrible accident, va fer un paper magnífic i no en parlem d'en Joan Puig: s'hi va lluïr. Així mateix Toni Gadea amb la bateria.

Al piano Santi Escura, tocava el saxo Jordi Parrot i el baix Sergi Labarta.

Va ser una llàstima que Josep Ma. Surrell no hi pogués participar, ja que ell també n'havia estat un dels membres dels inicis.

L'acte va estar molt ben preparat i va ser molt emotiu. Es passaren imatges de les actuacions del grup musical, es complementà amb retalls d'emissions radiofòniques, i lectures d'Isabel Rey i es va comptar amb la presentadora Ma Elena Heredia, qui s'ocupà d'arrodonir l'acte amb les seves intervencions.

 

La Sala de la Cate estava plena de gom a gom i diria una opinió crec que tots els presents s'hi sumarien: se'ns va fer curt!
Entre el públic hi havia molts figuerencs que havien viscut l'época daurada del grup, però també gent vinculada al món de la música, de Figueres i vinguda de fóra.

 

Montserrat Mauné va dir unes emotives paraules d'agraïment i comiat.

Ben segur que hi hauria molts pares que voldrien tenir una filla com la Montserrat!

D'aquesta manera la memòria de Florenci Mauné, aquest músic innovador, avançat al temps, treballador i agoserat, no caurà en l'oblit!!

Moment de l'agraïment de Montserrat Mauné

Isabel Rey interroga Josep Joli.

Un momento de l'actuació amb Joan Puig en primer terme.

Un altre moment del'actuació amb Florenci Mauné al fons tocant el piano.

Fianalització de l'acte.

Roget i l'Empordà d'Ilustració Catalana al Diari de Girona

Publicat en el Diari de Girona d'avui 17.XII.2016
El Museu de l'Empordà i la Biblioteca Fages de Climent dediquen avui una viquimarató al fotògraf figuerenc

ROGET I L’EMPORDÀ D’ILUSTRACIÓ CATALANA

Inés Padrosa Gorgot

Narcís Roget i Oliveras (Figueres 1873-1950) va ser un figuerenc singular qui desenvolupà una pluralitat d’activitats i aficions: regidor republicà, cafeter, musicòleg i fotògraf.

Fa anys que, de manera intermitent, mantinc contacte amb l’obra de Narcís Roget. El primer va ser en preparar el recull fotogràfic Història Gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat (2001), ocasió en què vaig publicar una selecció de postals de la col·lecció Ciència & Paciència, de la qual Miquel Verdaguer i ell n’eren els autors. Al cap de dos anys, els Instituts d’Estudis de l’Alt i Baix Empordà ens unirem per preparar l’edició facsímil de L’Empordà. Album d’Ilustració Catalana (2003), llavors em vaig ocupar de l’estudi introductori dedicat a l’apartat fotogràfic i, més tard, vaig dedicar-li una de les entrades en el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009).

Poc abans de desaparèixer la revista Ilustració Catalana (1903-1917), els responsables decidiren recollir tot el que ja s’havia publicat i feia referència a l’Empordà (biografies, descripcions, relats, poesies o música), i reunir-ho en un sol volum. La revista es caracteritzava per ser profusament il·lustrada, i la fotografia n’era la principal protagonista amb una interessant característica: una bona part de les imatges disposava d’autor. Així és com trobem reproduïts els treballs de destacats fotògrafs professionals com el gironí Martí, els barcelonins Audouard i Renom o bé el gran foto-reporter Frederic Ballell, i una setantena sense signar que corresponen a les reproduccions del fotògraf J.M. Cañellas per l’Àlbum Rubaudonadeu.

Ara bé, una bona part de les imatges estan realitzades per fotògrafs amateurs i aquí és on el nostre homenatjat fa acte de presència, al costat d’altres reconeguts com Josep Pichot; Macià de Vilafant; Monsalvatge; el doctor Arruga vinculat a Begur; el doctor Bartumeus qui estiuejava a Cadaqués, o el seu amic Verdaguer.

Roget publica fotografies de diferents llocs de la comarca que inclouen Cadaqués; Castelló d’Empúries; Figueres; Pont de Molins i La Muga; Portbou; Roses; Sant Pere de Roda i Vilabertran, una d’elles la façana de l’antic edifici abacial i l’altra, impactant, en la què s’observa l’estat ruïnós d’una part del claustre, torre i teulades del monestir.



Façana de l'antic edifici abacial de Vilabertran Foto: Narcís Roget.



Interior de la nau principal del monestir de Sant Pere de Roda.
Foto: Narcís Roget.

En homenatge seu, el Museu de l’Empordà i la Biblioteca Fages de Climent han convocat una viquimarató per crear la seva corresponent entrada a la popular enciclopèdia online.

Palau de la Generalitat - Recital 30è Aniversari del Festival Castell de Peralada

Avui, la Generalitat ha reconegut la tasca duta a terme per Carme Mateu de Suqué impulsant la música mitjançant el Festival Internacional Castell de Peralada. 30 anys de Festival i un reguitzell d'artistes i actors de les diferents disciplines.

 

El Conseller Santi Vila ha iniciat els parlaments, seguit del director de Festival Oriol Aguilà, ha continuat Isabel Suqué directora de la Fundació Castell de Peralada i la cloenda ha anat a càrrec del President de la Generalitat Sr. Carles Puigdemont.

 

Tal com publicava a la monografía de la Diputació de Girona Peralada : "En el decurs dels anys, el Festival s'ha dedicat a recrear les obres dels més destacats compositors ... Hi ha intervingut un elevat nombre d'intèrprets cabdals de a música clàssica: Plácido Domingo, Josep Carreras, Alfredo Kraus o Mstislav Rostropóvitx; batutes insignes com Lorin Maazel o Zubin Metha; cantants com Samy Davis, Aznavour, Moustaki, Romina i Al Bano, i ballarins com Nureyev o Alicia Alonso. Entre els artistes nacionals es pot destacar Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat, Miguel Ríos, Miguel Bosé o Ana Belén."

 

L'acte ha estat amenitzat per la magnífica interpretació del pianista barceloní Josep Buforn i l'extraordinària interpretació de la soprano tarragonina, Sara Blanch.



Conseller Santi Vila, Pr. Generalitat Carles Puigdemont, Sra. Isabel Suqué.



Director Festival Oriol Aguilà, Conseller Santi Vila, Pr. Generalitat Carles Puigdemont, Sra. Isabel Suqué

 

 

Josep Buforn, piano i Sara Blanch soprano.

Sara Blanch

 

 

Sara Blanch

Eva Vázquez a EL Punt-Avui, es fa ressó dels executors dels vitralls de l'església del Carme de Peralada

Cultura

Peralada - 12 desembre 2016 2.00 h

patrimoni artístic

El taller Rigalt i Granell és l'autor dels vitralls del Carme de Peralada

Inés Padrosa ha documentat l'encàrrec dels Rocabertí a la prestigiosa casa modernista de Barcelona

L'església va ser reformada a finals del segle XIX

LA rosassa del Convent del Carme de Peralada.
Una mostra de la millor vidrieria modernista. (Fot. Inés Padrosa)

E.V - Peralada

En els seus freqüents viatges al fons dels Rocabertí de l'Arxiu del Regne de Mallorca, la bibliotecària i arxivera del Castell de Peralada, Inés Padrosa, ha pogut completar el registre dels artesans i professionals que van intervenir en la restauració de l'església del Carme, cap a 1890, amb dades inèdites que permeten confirmar que la prestigiosa casa Rigalt i Granell de Barcelona hauria dissenyat els vitralls modernistes de l'absis, el cor i la façana. El comte de Peralada, Tomàs de Rocabertí, estava perfectament al corrent del gust refinat d'aquest taller de vitralls que el 1888 havia rebut la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i que treballaria sovint, anys més tard, per a l'arquitecte gironí Rafael Masó, tot i que seria conegut sobretot pel conjunt que va projectar per al Palau de la Música Catalana.

El 1890, quan el comte s'hi va posar en contacte, Antoni Rigalt acabava de crear societat amb l'arquitecte Jeroni Granell, fill del mestre d'obres de la restauració del Carme i, per tant, qui hauria facilitat la relació amb els comtes, segons conjectura Padrosa, que considera que l'obra de Peralada seria, en conseqüència, un dels primers treballs importants de l'empresa. Rigalt va proposar l'arquitecte August Font com a autor del disseny dels vitralls (vint vidrieres dobles, més la rosassa i el vitrall d'una capella), que presenten temes religiosos i heràldics. Al fons Rigalt del Museu del Disseny de Barcelona es conserven, a més, dos dibuixos a tinta aquarel·lats que correspondrien als àngels músics de les vidrieres principals de l'absis. Els resultats de la investigació, publicats a El Butlletí de Peralada, permeten resseguir també els encàrrecs fets a la Casa Orsola, Solà i Cia per al terra hidràulic del temple, al mosaista Gian-Domenico Facchina, al tallista de sants Miguel Castellanas o als germans Gómez de Girona per a la fusteria.

El setmanari Empordà es fa ressó de l'autoria dels vitralls de l'Església del Carme de Peralada

Cristina Vilà en el seu article publicat en el dia d'ahir, 6 de desembre sintetitza magnífiament la importància de la troballa!



Cristina Vilà. Empordà, 2016.XII.06

El TeleNotícies de TV3 difon l'exposició dedicada a Cervantes

L'exposició de la Biblioteca de Peralada, dedicada a Cervantes al TeleNotícies d'ahir

Els germans Civil ja tenen monografia

El 27 de setembre, el meu marit i jo assistirem a la presentació d'una monografía excepcional, dedicada als germans Civil Castellví:

"Quan la música esdevé passió. Els germans Francesc i Joseph Civil i Castellví", preparat, escrit, pensat i desenvolupat a dues mans l'Albina Varés i de Batlle i en Lluís Brugués Agustí.

 

L'obra va ser presentada per Joaquim Nadal, qui ens va explicar moltes històries del llibre. Ben segur que la que més deuria sorprendre al públic seria l'assassinat de diversos germans Civil en esclatar la Guerra Civil. Per sort, en Francesc i en Joseph es pogueren salvar i ens han deixat un immens llegat musical que ha estat estudiat per en Lluís i l'Albina.

De fet, per aquestes contrades a qui més coneixem és a Francesc, ell va ser l'autor del llibre de referència sobre la història de la música: "El fet musical a les comarques gironines". El va escriure en una época en què encara estava tot per fer!
 

La cloenda va anar a càrrec del diputat de cultura i vicepresident de la Diputació sr. Albert Piñeira qui va demostrar el seu profund conixement sobre música.

 

En Lluís i l'Albina s'han passat força anys per poder finalitzar aquesta obra que esdevindrà una bona eina pels estudiosos i una obra de referència. Segur que l'esplèndid resultat els portarà a proseguir les investigacions musicals.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Lluís Brugués, Albert Piñeira, Joaquim Nadal i Albina Varés.

Joan Domènech, Lluís Brugués i Inés Padrosa.

Els Rocabertí i la fotografia

L'article de l'Eva Vázquez del Punt-Avui resumeix esplèndidament què va representar la fotografia pels Rocabertí.
Tot seguit el podem llegir: si cliqueu aquí trobareu l'article sencer!!

El vitraller modernista Antoni Rigalt autor de les vidrieres de l'església del Carme de Peralada

En el Diari de Girona d'avui, 20 de novembre, Dani Bonaventura fa difusió d'una gran notícia per Peralada, pel món modernista, i per el col·lectiu dels vitralls i vitrallers de Catalunya.
Tot seguit, l'article en el qual tracta aquesta novetat.

Dani Bonaventura, Diari de Girona 20.XI.2016.

Avui a Girona a les 14es Jornades de la Imatge Antoni Varés

Avui s'han inaugurat les 14es Jornades de la Imatge i Recerca, Antoni Varés. Amb més de 200 inscrits: una bona representació del món dels arxius, de les universitats, estudiosos de la fotografía d'arreu d'Espanya, i amb representació, també, de les Illes Balears.

El moment de la inauguració amb Joan Boadas, i Joan Soler.

Amb la representació mallorquina, Ma. José Mulet,
Catalina Aguiló i Jep Martí de Reus.



Amb una part de l'equip de l'Arxiu Municipal de Girona i altres participants.
D'esquerre a dreta: Drets: Pau Saavedra, Jordi S. Carrera, Inés Padrosa, Cristina Feixas.
Asseguts: Montse Bailac, Albina Varés, Marta Aragon, Anna Gironella, Fina Navarrete i Anna Pujols.
 

La meva participacó es basa en "Los Rocabertí, nobles catalanes, fotógrafos y protectores del incipiente arte fotógráfico" Ja es pot consultar in extenso clicant sobre el títol.
De moment, aquí n'ofereixo el resum.

La Galeria El Claustre homenatja Jordi Jubany

Cloenda de l'exposició de Jordi Jubany a la Galeria El Claustre

La cloenda, ha tingut lloc el dissabte 12 de novembre, i ha representat un bonic acte festiu organitzat per Miquel, Marià Mascot i tot el seu equip!!

 

Els quadres de l'exposició es dispersaran, però romandran plegats en la monografía que molt encertadament ha publicat La Galeria El Claustre. Tot seguit, les paraules que li vaig dedicar en el pròleg de l'obra esmentada.

 

I, acompanyen les imatges record de la vetllada, entre les quals s'hi troba el moment en què em fan entrega del quadre que es va sortejar i em va tocar!!

JORDI  JUBANY I LA GALERIA EL CLAUSTRE

En primer lloc voldria felicitar la família Mascort per la seva tasca de difusió de l’art, de potenciació d’artistes emergents i de consolidació dels consagrats. Per això, sempre que m’ho han requerit ha estat un plaer aportar un granet de sorra per a recolzar la labor que està duent la Galeria El Claustre.

Evidentment, la felicitació que ve tot seguit és per a l’artista, Jordi Jubany, de qui tant Miquel com Marià Mascort en són fervents admiradors.

De “trobada providencial” podríem definir el dia que Marià Mascort i Jordi Jubany creuaren els camins de la seva vida. A partir d’aquest moment, s’inicia una relació continuada entre el pintor i la Galeria El Claustre que avui es materialitza en la segona publicació monogràfica dedicada a la seva obra.

Jordi Jubany s’estrena professionalment a la Galeria de El Claustre de Girona fa més d’una dècada. La mostra va coincidir amb els 30 anys d’existència de la sala i va anar acompanyada d’un complet catàleg. Més que interessants són les reflexions de M. Mascort en relació a la seva filosofia envers el mecenatge: “Un dels compromisos d’una galeria d’art és el d’incorporar nous pintors i escultors que tant poden ser figures ja contrastades i reconegudes, com d’altres a qui se’ls recolza perquè tenen qualitat suficient per mostrar la seva obra a la consideració del públic i entrar d’aquesta manera al circuit d’exposicions […]”. I, segueix dient “El primer cop d’ull en veure l’obra de Jordi Jubany va ser enlluernador… els quadres eren tractats amb una personalitat fora del comú i ens varen portar a la convicció que érem davant d’una figura destacada en el món de la pintura […] com un artista que sap transmetre la seva inspiració a l’espectador i que arriba a emocionar al contemplar la bellesa de la seva obra…”.

Efectivament, en apropar-nos a la seva obra un s’adona que l’executor és un personatge inquiet, amant de la natura i l’art, viatger i, sobretot, vital; amb una vitalitat que va creixent a mida que va madurant. Si coneixem algunes de les teles dels primers anys i les comparem amb les que acompanyen el present catàleg s’hi evidència una evolució, tant en l’aspecte tècnic i colorista, com en el formal, tot i que els temes tractats són similars: paisatges i racons urbans.

Tal i com ja hem tingut ocasió de veure en exposicions anteriors és un gran entusiasta de Venècia, Roma o Florència, París, o bé Sant Petersburg i Moscú, ciutats impregnades d’art i d’impactants arquitectures que no et poden deixar impassible.

Avui, l’artista ens proposa una passejada artística per diferents contrades gironines: Unes costaneres - les quals gaudeixen de reclam turístic gràcies a mantenir la seva personalitat -, com Port-lligat, Calella de Palafrugell o El Port de la Selva; altres corresponen a paratges naturals muntanyencs; altres pertanyen a indrets amb elements arquitectònics diferenciadors com places porticades o l’entorn emmurallat de Torroella de Montgrí, i no hi poden faltar indrets emblemàtics de la capital de la província i de l’Alt Empordà.

En la tècnica i en el color s’hi palesen els canvis més importants de l’evolució de l’artista. Pel que fa a la tècnica Jubany ha arribat a un punt en què aconsegueix establir un joc amb l’espectador gràcies a l’alternança de la paleta i els pinzells; a les estudiades barreges de material pictòric i l’adequat augment de diluent, ens presenta uns olis lleugers i fluids, fins i tot, amb regalims, que ens transporten a la tècnica de l’aquarel·la. Les formes, l’aigua, els volums arquitectònics, les escultures, queden insinuades però perfectament reconegudes. Tot realitzat a base de trets ràpids que exterioritzen l’espontaneïtat i l’energia que transmet.

 

Per altra part, ha assolit un gran domini del tractament de la llum i del color. Tant és així que l’àmplia i delicadíssima gamma cromàtica i la superposició de colors ens proporciona un joc de transparències i contrastos que ens situa en el precís moment del dia; així mateix les teles traspuen l’estacionalitat i la meteorologia que l’artista ens vol transmetre. 

 

En aquesta ocasió una bona part de les obres estan tractades en una àmplia gradació d’una mateixa gamma cromàtica: granats per a la Pujada del Seminari, per a les barques o per a l’interior de l’església gòtica, o bé verds per a la Vall de Núria o per a les pesqueres de l’Estany de Banyoles. També hi seran presents les contraposicions de tons càlids com ara els rosats amb verdosos a Camprodon, grocs i taronges versus grisos i negres a Girona o bé la combinació de blancs, blaus grisos i negres en diferents paratges costaners.

En definitiva, Jubany ens ofereix una sèrie d’estampes gironines que captivaran a tots els seus seguidors.

La més cordial enhorabona a l’artista i a la Galeria El Claustre!                

Inés Padrosa Gorgot

Historiadora de l’Art



Josep Llupià, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa, José Luis Torres, Marià Mascort, darrere seu el pintor Jordi Jubany i sra., Mònica de Mascort, Ramon Llorente i sra. 

Una magnífica aquarel·la de la façana de l'església de St. Marc, Venècia.
Moment de l'entrega del quadre. Amb Lluís Roura i Jordi Jubany.

 

Al costa del quadre, amb Jordi Jubany.

Els Amics dels Castells a Peralada

   Un plaer acompanyar al grup de "Els Amics dels Castells", entre els quals hi havia, també, Amics dels Jardins, Jardins i Jardiners, i de la Societat de Genealogia i Heràldica.
Tots molt interessats en les col·leccions peraladenques i en tot el que els estaba explicant. Així dóna gust!!