dissabte, 29 de setembre del 2012

Narbona, ciutat romana

La veritat és que Narbona està ben aprop, en una hora ja hi haurem arribat, més propera que Barcelona.
Segur que, pel fet d'haver-hi la frontera, no pensem en visitar llocs propers de la geografia francesa i la veritat és que val la pena tenir-los en compte. 
A la ciutat de Narbona podrem visitar diversos museus: el Musée Archéologique, l'Horrreum romain, el Musée Lapidaire, el Trésor de la cathédrale, el Musée d'Art et d'Histoire...
És recomenable treure l'anomenat "Pass monuments & musées Narbonne".
També és recomenable la visita a "Les Halles".





La Via Domitia en un dels llocs més cèntrics
de la ciutat (Fot. Inés Padrosa) 

Narbonne, El Canal de la Robine (Fot. Inés Padrosa)

 



 




El Musée Lapidaire (Fot. Inés Padrosa)

Vista de la façana de les Halles de Narbonne. La ciutat que no rep la nominació de "Ville fleurie" està molt ben cuidada  (Fot. Inés Padrosa)


Les Halles, Narbonne (Fot. Inés Padrosa)

El Tresor de la catedral de Narbona:
Entre les moltes peces rellevants una d'elles ens interessarà més que les altres: el píxide d'Isma'îl, per ser obra d'artesans musulmans residents del regne taifa de Toledo.
Els píxides eren capsetes on s'hi podien guardar o bé relíquies o bé hosties. La que es troba a Narbona disposa d'una inscripció en la qual diu que pertanyia a Isma'îl al Zahir, príncep de la taifa de Toledo dels anys 1032 al 1043. La peça data de finals del s. X principis del segle XI, és d'ivori i, amb tota seguretat, va ser feta en els tallers de Cuenca. Aquesta peça es troba a Narbona des de 1238, any en què Jaume I va conquerir València.  



Píxide procedent de València, al
Tresor de la Catedral de Narbona (Fot. Inés Padrosa)


dimecres, 26 de setembre del 2012

Literatura mallorquina a la Biblioteca de Peralada: Gabriel Maura i Joan Alcover

A la Biblioteca de Peralada, entre molts altres exemplars relacionats amb Mallorca, cal esmentar-ne dos que formen part de la col·lecció "Nueva Biblioteca Balear", volums I i II.
El vol. I correspon a l'obra "Aygo-forts" de Gabriel Maura, mentre que el vol. II a 2a edició de "Poesias" de Joan Alcover Maspons. Els dos llibres pertanyen al fons de la Biblioteca dels comtes de Peralada.


  Gabriel Maura Montaner (Palma de Mallorca, 1842-1907)

 GABRIEL MAURA

Escriptor i poeta de la Renaixença mallorquina. Va ser el gran de la nissaga Maura, els seus germans foren el prevere Miquel, el pintor i gravador Bartomeu, el també pintor Francesc i el polític Antoni.
Professionalment es va dedicar al negoci familiar: l'adoberia de pells.
Se l'ha qualificat com un extraordinari narrador de costums, escrivia en un mallorquí que potser avui alguns enyoraran. Aquestes qualitats es poden comprovar a l'obra "Aygo-forts".
A més del volum publicat l'any 1892 a Palma a la Tipografia de Joan Colomar, del qual es poden veure algunes imatges a continuació, a la Biblioteca de Peralada es conserven altres exemplars d'aquest llibre: l'edició de Barcelona de l'any 1920 i la de Palma de 1943.


 

"Aygo-forts" de Gabriel Maura, imprès a Palma
a la Tipografia de Juan Colomar l'any 1892.
Nueva Biblioteca Balear, I.

 
"Aygo-forts" de Gabriel Maura, imprès a Palma
a la Tipografia de Juan Colomar l'any 1892.



Ex-libris de la Biblioteca del Comte de Peralada a
"Aygo-forts" de Gabriel Maura, imprès a Palma
a la Tipografia de Juan Colomar l'any 1892.



Joan Alcover Maspons (Palma
de Mallorca, 1854-1926)

JOAN ALCOVER

 
 Escriptor i polític. Va formar part del partit lliberal d'Antoni Maura.
 
Va ser nomenat Mestre en gai Saber (1909), va pertànyer a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i va ser membre de l'IEC. 
Va publicar en mallorquí i castellà.  
Per saber-ne més cliqueu




 
Enquadernació de la segona edició de "Poesias"
de Joan Alcover y Maspons. Nueva Biblioteca Balear, II



2a edició de "Poesias" de Joan Alcover y Maspons
 impresa a Palma per Juan Villalonga l'any 1892.

Ex-libris de la Biblioteca del Conde de Peralada a la 2a edició de "Poesias" de Joan Alcover y Maspons
 impresa a Palma per Juan Villalonga l'any 1892.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Mossèn Cinto Verdaguer traduït a l'occità


Altres exemplars de l'obra verdagueriana de la Biblioteca del Palau de Peralada, ingressats en época de Miquel Mateu, corresponen a la traducció a l'occità de dues obres cabdals L'Atlantido  (imprès a Mount-pelié l'any 1888) i Le Canigou (imprès a Paris l'any 1889). Aquests llibres formaren part de les col·leccions d'importants verdaguerians com la de Joan Bta. Batlle o J. Massó Torrents. Disposem d'aquesta informació gràcies als ex-libris que acompanyen aquests llibres. El de Joan Baptista Batlle realitzat per Ll. Brunet l'any 1922. A la part superior consten els títols d'Atlantida i Canigó, l'efigie de mossèn Cinto es troba damunt d'una columna, rematada en capitell, en la qual hi consten altres títols (Montserrat, L'emigrant, Roser de tot l'any, Flors del calvari, Sant Francesch).
En canvi, en el llibre que va pertànyer a J. Massó hi consta tan sols un imprès amb el seu nom i cognoms i l'espai destinat al lloc on es trobava el llibre, a la seva biblioteca.

 

Traducció occitana del llibre "L'Atlantido" imprès a Mount-pelié
l'any 1888, de mossèn Cinto Verdaguer.

Ex-libris Joan Bta. Batlle a la traducció occitana del llibre
"L'Atlantido" de mossèn Cinto Verdaguer.



Traducció occitana del llibre "Le Canigou" imprès a Paris
l'any 1889, de mossèn Cinto Verdaguer

Ex-libris de J. Massó Torrents a la traducció occitana de
"Le Canigou" de mossèn Cinto Verdaguer.

divendres, 21 de setembre del 2012

Mossèn Cinto Verdaguer, Miquel Mateu i Isidre Magriñá

A la biblioteca peraladenca hi trobarem, també, nombrosos exemplars adquirits per Miquel Mateu (1898-1972), un d'ells pertanyia a la col·lecció del bibliòfil barceloní Isidre Magriñá (1881-1973).
L'any 1958 el propi Magriñá va fer donació de la traducció de L'Atlàntida, traduïda a l'alemany, al també bibliòfil Miquel Mateu.
La col·lecció d'Isidre Magrinyà va ser adquirida per la Biblioteca de Catalunya l'any 1973 als seus familiars. Magriñá va ser admirador de l'obra verdagueriana i un gran cervantista.
L'inventari de la secció de música del fons Magriñá consta de 59 pàgines, s'hi troben llibrets i nombroses obres de mn. Cinto musicades,... està disponible a la xarxa

J. Verdaguer "Atlantis" (Freiburg:1911), obra que havia format part de la col·lecció
d'Isidre Magriñá.


J. Verdaguer "Atlantis" (Freiburg:1911), obra que havia format part de la col·lecció
d'Isidre Magriñá.
J. Verdaguer "Atlantis" (Freiburg:1911), obra que havia format part de la col·lecció
d'Isidre Magriñá.

dijous, 20 de setembre del 2012

Els comtes de Peralada i Mossen Cinto Verdaguer


Aquests dies al Santuari de la Mare de Déu del Mont s'hi pot veure una exposició dedicada a Mn. Cinto Verdaguer (Folgueroles, 1845-Vallvidrera, 1902), i a l'obra "Caritat" escrita per ajudar tal com diu a la mateixa portada de l'edició "Poesies ... estampades a favor de les víctimes dels terratrèmols" succeïts a Andalusia l'any 1884.

Tal i com ja ho detallava a la monografia sobre "La Principal de Peralada", en el capítol dedicat a l'acció cultural dels germans Rocabertí que porta el títol "L'esperit de la Renaixença i el mecenatge dels comtes: creació de l'Escola", don Antoni de Rocabertí i don Tomàs foren decisius en la potenciació de les activitats literàries de les rodalies ja fos mitjançant els seus patrocinis a diversos certàmens i associacions de les terres gironines, ja fos mitjançant els contactes amb rellevants personatges, polítics, historiadors  i poetes entre els quals podem esmentar a Josep Pella i Forgas i  a mossèn Cinto Verdaguer.
A la Biblioteca del Castell de Peralada es conserven nombrosos exemplars de les obres de mn. Cinto, uns del segle XIX i altres del s. XX. Dels exemplars del s. XIX alguns foren obsequiats pel mateix Verdaguer als germans Rocabertí, Antoni comte de Zavellà i Tomàs comte de Peralada, la resta pertanyen als fons bibliogràfics inicials de la biblioteca peraladenca. 
A continuació es pot veure una selecció de les obres de mossèn Cinto d'aquests fons inicials entre les quals s'hi compta Caritat, Idilis, Canigó, Pàtria, La Passió de Nostre Senyor Jesucrist o L'Atlàntida.


 Primera edició de l'obra "Caritat":

"Caritat" Impresa a Barcelona Llibreria d'Alvar Verdaguer l'any 1885





Dedicatòria de mn. Cinto Verdaguer al comte de Zavellà a "Caritat"


"Idilis i Cants Mistichs" Barcelona: Llibreria d'Eusebi Riera, 1879.
Exemplar pertanyent als fons bibliogràfics dels germans Rocabertí Antoni, comte de Zavellà, i Tomás, comte de Peralada. 

"Idilis i Cants Mistichs" Barcelona: Llibreria d'Eusebi Riera, 1879.
Exemplar pertanyent als fons bibliogràfics dels germans Rocabertí Antoni, comte de Zavellà, i Tomás, comte de Peralada. 

"Canigó" Barcelona: Llibreria Catolica, 1886.
Exemplar dedicat per mn. Cinto Verdaguer al Comte de Zavellà. 


   Dedicatòria de mn. Cinto Verdaguer al Comte de Zavellà a "Canigó"
Barcelona: Llibreria Catolica, 1886.


"Canigó" Barcelona: Llibreria Catolica, 1886.
Exemplar dedicat per mn. Cinto Verdaguer al Comte de Zavellà.


"Patria" Barcelona: Fidel Giro, 1888.
       Exemplar pertanyent als fons bibliogràfics dels
           germans Rocabertí Antoni, comte de Zavellà, i Tomás,
comte de Peralada. 


  "Passió de Nostre senyor Jesucrist" Barcelona: Tipografia Catolica, 1884. Mides 12 x 8,5 cm.
Exemplar dedicat per mn. Cinto Verdaguer al Comte de Zavellà.


  Exemplar dedicat per mn. Cinto Verdaguer al Comte de Zavellà.
"Passió de Nostre senyor Jesucrist" Barcelona: Tipografia Catolica, 1884. Mides 12 x 8,5 cm. 

  

"La Atlantida" Barcelona: Jaume Jepus, 1878.
     Exemplar pertanyent als fons bibliogràfics dels germans
     Rocabertí Antoni, comte de Zavellà, i Tomás, comte de Peralada. 

"La Atlantida" Barcelona: Jaume Jepus, 1878.
     Exemplar pertanyent als fons bibliogràfics dels germans Rocabertí Antoni,
comte de Zavellà, i Tomás, comte de Peralada. 



dimecres, 19 de setembre del 2012

"Els jueus del rei i del comte" Jornada organitzada per l'Institut d'Estudis Nahmànides i dedicada a mossèn Miquel Pujol

L'Institut d'Estudis Nahmànides de Girona ha organitzat una jornada dedicada a la comunitat jueva gironina pel proper 19 d'octubre, pels empordanesos té importància per dues qüestions: per haver-la dedicat a mn. Miquel Pujol l'historiador castelloní que va esmerçar tantes hores en l'estudi d'aquest tema i per desenvolupar-se una part de la jornada a la vila de Castelló d'Empúries.
Per a tothom qui estigui interessat en el tema adjunto la programació: