diumenge, 10 de novembre de 2019

Vestits de Carmen Mateu a "100 anys de Glamur" al Museu de Mallorca


El dijous 31 d'octubre vàrem tenir l'oportunitat d'assistir a la inauguració de l'exposició "100 anys de glamur" comissariada per Jordi Casamartina i Joan Núñez.
La presentació va anar a càrrec de la directora del museu Ma Gràcia Salvà i dels comissaris, i els acompanyaren representants del Govern Balear.
L'exposició, integrada a les sales del Museu de Mallorca, està basada en una selecció de vestits de la important col·lecció barcelonina d'Antoni de Montpalau. En ella s'hi poden veure dos peces (un vestit i un abric, ambdòs de còctel), que Carmen Mateu va donar a la dita col·lecció, tots dos són del modisto Balenciaga.
Carmen Mateu va ser una de les dames que es va distingir per vestir amb una gran elegància. A l'exposició de la Biblioteca del Castell de Peralada hem dedicat una estança a aquesta faceta. S'hi poden veure quatre vestits. Tots ells importants en el decurs de la seva vida. Els modistos foren Pertegaz, un deixeble seu, la firma Tothom (=Marta Rota) i Balenciaga!
L'exposició romandrà oberta fins el 15 de desembre. Si algú va a Palma pot aprofitar per veure-la i, de passada, veure el museu!!







Vestit de seda de Cristóbal Balenciaga. Barcelona, c. 1963. Sarja de seda estampada.
Donació de Carmen Mateu de Suqué. Col·lecció Antoni de Montpalau.




Abric de còctel de Cristóbal Balenciaga. Barcelona, c. 1963. Teixit acanalat de seda.
Donació de Carmen Mateu de Suqué. Col·lecció Antoni de Montpalau.





dimarts, 5 de novembre de 2019

"Els joiers Cabot i la Creu gòtica de Peralada"

Nou article al Butlletí de Peralada. En aquesta ocasió tracta de la restauració duta a terme pels orfebres barcelonins Cabot.

"Els joiers Cabot i la Creu gòtica de Peralada", I. Padrosa,
Butlletí Municipal de Peralada, núm 61 (2019), pàgs. 134-139.

"Els joiers Cabot i la Creu gòtica de Peralada", I. Padrosa,
Butlletí Municipal de Peralada, núm 61 (2019), pàgs. 134-139.


"Els joiers Cabot i la Creu gòtica de Peralada", I. Padrosa,
Butlletí Municipal de Peralada, núm 61 (2019), pàgs. 134-139.


"Els joiers Cabot i la Creu gòtica de Peralada", I. Padrosa,
Butlletí Municipal de Peralada, núm 61 (2019), pàgs. 134-139.

"Els joiers Cabot i la Creu gòtica de Peralada", I. Padrosa,
Butlletí Municipal de Peralada, núm 61 (2019), pàgs. 134-139.


"Els joiers Cabot i la Creu gòtica de Peralada", I. Padrosa,
Butlletí Municipal de Peralada, núm 61 (2019), pàgs. 134-139.



dimecres, 11 de setembre de 2019

Els Rocabertí-Dameto protagonistes a la Jornada de col·leccionisme. Palau Maricel, Sitges


De mica en mica els germans Rocabertí-Dameto, comtes de Savallà, comtes de Peralada, vescomtes de Rocabertí, marquesos d'Anglesola i marquesos de Bellpuig, tindran el lloc que els correspon.
Des de fa uns anys que he procurat donar a conèixer la gran tasca que van dur a terme a Peralada tant artística com cultural.
La primera aportació va ser el 1990 amb la història de la cobla-orquestra "La Principal de Peralada".
Però ha estat des de l'any 2011, després de les reiterades visites a l'Arxiu del Regne de Mallorca, lloc on es preserva el seu arxiu que he pogut aprofundir molt més en la seva personalitat i actuacions.
Primer va ser a l'exposició, a la Biblioteca de Palaci, de "Jardins de paper" (2011), on vaig poder mostrar les cartes escrites per François Duvillers, l'arquitecte-jardinista dissenyador del Parc del Castell de Peralada.
L'any següent amb l'exposició  titolada "Els comtes de Peralada & Mallorca" (2012), més endavant amb articles diversos. Una de les grans aportacions va ser la monografia "La reforma de l'església del Carme" (2017), en la qual es va poder comprovar el grau d'implicació en les reformes del convent i església del Carme  i els encàrrecs als millors artistes de la ciutat comtal: Gerònim Granell, August Font o bé el vitraller Antoni Rigalt, així com estrangers és el cas del millor mosaicista italià de Sequals de Friuli: Gian Domenico Facchina.
El 28 d'octubre de l'any passat vaig tenir l'honor de pronunciar la conferència al Círculo Mallorquín de Palma de Mallorca: "Mallorca en el castillo de Peralada. O cómo vestir un Palacio en el s. XIX". 
Conferència que la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics i Heràldics ha tingut a bé publicar en les seves Memòries, aparegudes el juny d'enguany.
El proper octubre serà el moment de continuar amb aquesta difusió i, aquesta vegada, serà a Sitges, a la consolidada "Jornada mercat de l'art, col·leccionisme i museus".






diumenge, 8 de setembre de 2019

Aplec de l'ermita de Santa Maria del Mar de l'Estartit

Ahir 7 de setembre vàrem poder assistir a la festa anual de les Mares de Déu/ Marededéus trobades.

El punt de trobada va ser a l'ermita de Santa Maria del Mar, ermita que es troba en un indret privilegiat, des d'on es gaudeix d'una vista extraordinària de la plana baixempordanesa, del mar i les illes Medes.

La festa va reunir un nombrós públic de l'Estartit i Torroella de Montgrí, i va comptar amb la presència del matrimoni Mascort, principals promotors de la festa juntament amb l'Associació de Masos de Torroella de Montgrí.

L'acte va consistir amb una missa amb l'acompanyament de la Coral del Recés, una ballada de sardanes i un berenar popular.





L'ermita de Santa Maria del Mar.
Un moment de recés...

L'hora de berenar...


L'orquestra!



Ballant sardanes!!



Aplec al Santuari de Nostra Senyora de la Salut de Terrades

Gràcies al Foment de la Sardana de Figueres i a l'empenta de la seva presidenta, Montserrat Mauné, avui per tercer any consecutiu s'ha celebrat l'Aplec de la Sardana al Santuari de Nostra Senyora de la Salut de Terrades.

Hem tingut ocasió de contemplar el magnífic paisatge, de retrobar amistats, amb algunes feia molts anys que no havíem coincidit!! i ballar sardanes!!



Ballant sardanes...


José Luis Torres parlant amb els amics Jaume Cristau, músic i prolífic compositor,
i Eduard Ayats, president del Casino Menestral.

Inés Padrosa amb Jaume Cristau, músic i prolífic compositor.

Amb amics sardanistes...



Inés Padrosa amb Anna Ma. Casademont i Montserrat Roca.


dimarts, 4 de juny de 2019

La Hispano Suiza "en línia". Ressó a la premsa


Aquest mes toca presentar document per a Arxivae. Un dels fons més interessants de la Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada (BAPP) és el de La Hispano Suiza. Aquí una mostra de les imatges de principis de segle entre les quals s'hi troben omnibusos que s'utilitzaven com a cotxes de línia. Una d'elles "Autos Gregori" cobria la línia Figueres-Cadaqués, fent parada a Vila-sacra, Castelló d'Empúries i Roses.
Hora Nova 25 de juny




Empordà.infoPeralada

Arxivae destaca la història de la Hispano Suiza com a «Document del Mes»

Coincideix que ara fa 115 anys, que Damià Mateu, Francesc Seix i Marc Birkigt van fundar l'empresa

04.06.2019 | 12:27

Una fotografia d'un dels vehicles de l'any 1910 

Arxivae, el conjunt d'arxius de l'Alt Empordà, ha triat la història de la Hispano Suiza com a Document del Mes. Coincideix que el 14 de juny de 1904, aquest mes farà justament 115 anys, Damià Mateu Bisa (1864-1935), juntament amb Francesc Seix i l'enginyer Marc Birkigt, va fundar a Barcelona «La Hispano Suiza, Fábrica de Automóviles S.A.».

En els darrers anys el fons arxivístic de la Hispano Suiza, que es trobava a Barcelona, s'ha traslladat a Peralada. Actualment, tot el gruix preservat forma part de l'arxiu peraladenc.

La Hispano-Suiza va ser una fàbrica d'automòbils de turisme, pionera a Espanya que, a més de motors d'automoció i d'aviació, va fabricar xassís per a camions, furgons i autobusos. La societat s'instal·là als tallers situats al carrer Floridablanca de Barcelona, amb les oficines al passeig de la Creu Coberta i, més tard, al carrer Calàbria. El 1911, en ampliar les dependències, es traslladen a La Sagrera.

Una imatge de l'any 1910

La Hispano Suiza «en línia»

La política de l'empresa, al capdavant de la qual s'hi trobava Damià Mateu, va ser la d'ajudar a desenvolupar les comunicacions davant els avenços sorgits a finals del s. XIX i principis del s. XX. Per això van establir contactes amb les petites empreses de cotxes de línia de diferents regions i comarques d'Espanya amb l'imminent resultat positiu envers el trasllat de viatgers.
Els petits empresaris de transport sabien que quan es sol·licitava un autobús a La Hispano Suiza, era viable la constitució d'una empresa formada pel propi fabricant el qual aportava el vehicle, mentre que l'interessat en la obtenció del bus motoritzat aportava el treball diari. Aquest tracte suposava un gran ajut davant les dificultats econòmiques que es vivien en aquella època.
Va ser així en diferents punts de la península sorgiren nombroses línies comarcals batejades amb el nom de La Hispano i seguides del nom geogràfic del lloc on s'implantaven. Les primeres foren a Catalunya, Aragó i Cantabria. 

dimecres, 29 de maig de 2019

I Simposi Literari d'Olot

Aquest dissabte dia 1 de juny tindrà lloc el 1r Simposi Literari d'Olot.

Editorial Oliveras i l'Associació Garrotxa Cultural amb el suport de l'ajuntament d'Olot organitzen el primer simposi literari que se celebrarà el dia 1 a les 17 hores a l'Orfeó. En aquest simposi hi intervindràn escriptors, empresaris, periodistes, editorials i totes les persones implicades en certa manera en el món de la literatura que analitzaran els pros i contres del món literari actual.

Convidada per l'amic Josep Oliveras, responsable de l'editorial organitzadora, particparé a la jornada de debat.



dissabte, 27 d’abril de 2019

Cloenda IV Cicle de Conferències de Castelló d'Empúries




Enguany la cloenda IV Cicle de Conferències de Castelló d'Empúries s'ha avançat!!
El divendres 26 d'abril ja es va celebrar el comiat anual i trobada de conferenciants.
Ahir vam poder gaudir de la companyia de l'alcalde Salvi Güell, de Pere Puig l'ànima d'aquestes conferències i anterior president, Matilde Arnau l'actual presidenta, Enriqueta Quer de l'Associació Cultural i d'Esbarjo i Anna Massot regidora d'Ensenyament i Treball.
I, entre els conferenciants i col·laboradors: Jordi Canet, Salvador Famoso, Mercè Homs, Anicet Juncà, Laura Juncà, Inés Padrosa, Anna Ma. Puig, Manel Puig i Iraida Sais.