diumenge, 19 de maig del 2013

Homenatge a Maria Tort Xirau





Inés Padrosa i Maria Tort


Aquest dissabte, a la seu dels Amics del Castell de sant Ferran, ha tingut lloc la presentació de l'exposició monogràfica de l'artista Maria Tort, però ben segur que el més rellevant ha estat l'acte que l'acompanyava: un càlid homenatge.


L'acte va consistir en una sèrie de parlaments en els que es destacaren les qualitats artístiques, però sobretot humanes de l'homenatjada. En primer lloc va parlar el president dels Amics, el sr. Antonio Herrera qui va explicar la darrera trobada amb la pintora i el descobriment del seu nou estil pictòric, seguidament va ser el torn d'Inés Padrosa, i explicar la relació amb la pintora gràcies al "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà", Moreneta Batlle neboda de l'homenatjada va parlar des del vessant familiar i Dolors Ventós va tractar l'acpecte estilístic. Va cloure els parlaments l'alcaldessa Marta Felip.
La participació de l'agrupació "Veus empordaneses", formada per Lluís Menac, Lluïsa Ayala, Dolors Prat, Elena Menac i Carlos Orós, va arrodonir la vetllada amb una sala d'actes plena a vessar i va posar el punt final a l'entranyable trobada.

Inés Padrosa, Marisa Puente, Maria Tort, Moreneta Batlle, Esteban Bernal, Marta Felip, Antonio Puente i Dolors Ventós


La sala d'actes plena a vessar.
      
HOMENATGE A MARIA TORT
2013-05-18

Bona nit! Benvinguts a aquest acte que té doble finalitat: la de presentar la nova vessant pictòrica de l’amiga Maria, i al mateix temps la de retre-li un merescut homenatge.
La Maria, figuerenca de naixement, a l’edat de 23 anys va marxar cap a Barcelona per obrir-se camí. Allà va portar una vida de treball intens, es va casar, però va mantenir la relació amb les seves arrels, Figueres.
Després de quedar vídua la relació amb la ciutat augmenta i en aquests darrers anys s’intensifica. Aquest vincle sura a la llum quan el Consorci del Castell de sant Ferran conjuntament amb l’Ajuntament de Figueres i els Amics del Castell de sant Ferran, l’any 2007, li organitza una exposició-homenatge.
És precisament a partir d’aquest fet, de l’exposició de Maria Tort en el Castell de sant Ferran, que estableixo coneixença amb l’homenatjada. Era l’època en què estava preparant  el “Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà”, i m’interesso per la seva persona.
Per localitzar-la, cosa gens fàcil, em vaig posar en contacte amb la seva germana Conxa a qui coneixia de Figueres de tota la vida, de la mateixa manera que coneixia els seus fills, nebots de la Maria, la Moreneta companya de curs del meu marit, la Maria Àngels i en Tito.
Tot i que estic parlant de fa cosa de 6 anys enrere, en aquells moments era molt difícil que la Maria parés gaires dies a la seva caseta de la Calçada dels Monjos. Tan aviat estava al seu pis de Barcelona, lloc on gaudia de bones amistats, com de viatge, com feia estada en alguna de les poblacions del Maresme.
Tot i amb això, la Maria em va rebre a la casa de Figueres, una planta baixa amb jardí posterior, repleta d’obres: tenia els quadres als passadissos, a les habitacions, i per suposat a les parets.  Olis i aquarel·les de temes diversos: paisatges, figures i pallassos.
Amb la Maria vàrem quedar diverses vegades per parlar de la seva vida i de les seves experiències, i des del primer moment es va establir un fil conductor de simpatia…  i, si bé m’havia dirigit a ella per la vessant pictòrica, en el decurs de les converses va aparèixer una altra Maria: La Maria aprenent de fotògraf i fotògrafa. 
Aquest era un aspecte que, a mi personalment, m’interessava molt per haver desenvolupat, en algunes publicacions, treballs sobre la fotografia i els fotògrafs. I, en les converses, va anar descabdellant les vivències a la galeria paterna.
El seu pare era, Jaume Tort, fill de Tossa de Mar. Ell, s’establí a Figueres com a fotògraf cap a 1917. Tenia la galeria fotogràfica en el carrer de Monturiol 18 i, posteriorment, la va ampliar fins a comunicar amb el carrer de Caamaño 15. Ell va ser l’autor de moltes fotografies de cobles i agrupacions musicals de l’època, i es va especialitzar en aquest tema. Quan havia de sortir de la galeria era la seva muller, Maria Xirau, qui s’ocupava de les tasques fotogràfiques. De manera que, podem parlar de Maria Xirau com a la primera dona fotògrafa de Figueres. És clar que no constava a la contribució municipal, ja que per aquest quefer era el marit qui cotitzava.

La Maria Tort, sota el tutoratge del pare, va ser la segona dona fotògrafa de la nissaga i de la ciutat de Figueres. De fet, va ser la seva experiència com a fotògrafa la que va li va permetre treballar, a Barcelona, en el Laboratori Industrial Cinematogràfic, especialitzat en preparar el cartonatge de les pel·lícules, la cartelleria i els programes de mà per a cinemes i teatres.
En el decurs de les trobades, com era habitual, li vaig demanar alguna fotografia del pare per il·lustrar la seva biografia i d’ella mateixa. Va ser llavors quan m’explicà que moltes de les familiars, i l’arxiu fotogràfic Tort va desaparèixer en un incendi.  Quina mala sort pels familiars, però també per Figueres i els figuerencs!
L’activitat de Maria com a pintora va arribar a la maduresa. Després de quedar vídua, s’entrega a la pintura sota el mestratge del professor Maridolas, a qui tenia en gran estima. I és quan ens parla de pintura quan els seus ulls resplendeixen, quan ens mostra la il·lusió pel que fa, la tenacitat per continuar i, si convé, canviar estilísticament. Però la Maria té altres qualitats que es descobreixen amb el tracte, a destacar la seva generositat.
Passen els mesos i l’octubre del 2009 es presenta el “Diccionari…” que estava preparant i la relació amb la Maria no es va interrompre, sinó que va continuar. A principis de 2010 em va afectar un greu problema de salut i la Maria no va deixar mai d’interessar-se per mi. En aquells moments vaig descobrir una altra Maria, aquella que es mostra sensible i es preocupa pels amics.   
Avui, de nou, gràcies als Amics del Castell de sant Ferran, les dependències del castell tornen a ser el nostre punt de trobada. Per això, quan l’amic Antonio Herrera em va proposar dir unes paraules en el dia d’avui no vaig dubtar ni un moment en adherir-me a l’homenatge. La Maria s’ho mereix.
Maria, et desitjo el millor!!
Inés Padrosa Gorgot

Inés Padrosa, Antonio Herrera, Maria Tort,
Marisa Puente i José Luis Torres. 








L'agrupació "Veus empordaneses"





Maria Tort al "Diccionari biogràfic de
l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa







dimarts, 14 de maig del 2013

A l'entorn de la catedral "Girona, Temps de flors"

La catedral, el claustre i els Cantorals de flors. Una preciositat!!

Catedral de Girona (Fot. Inés Padrosa)
 
Claustre de la catedral amb flors i notes musicals
(Fot. Inés Padrosa)
Tot seguit, unes de les peces que més m'agradaren de l'exposició  "Temps de flors", d'enguany:
Cantoral efímer (Fot. Inés Padrosa)

Cantoral efímer (Fot. Inés Padrosa)
 
Cantoral efímer (Fot. Inés Padrosa)
 

diumenge, 12 de maig del 2013

"Impressions de la Xina", de Carles Bros a la galeria Dolors Ventós

Ahir, a la Galeria Dolors Ventós, varem tenir ocasió de poder contemplar una  nova exposició del pintor Carles Bros. Tal com ell ens explicava, fa un temps, va portar l'Empordà a la Xina i, ara, ens porta la Xina a l'Empordà.
Es tracta d'una exposició d'iconografia xinesa, materials xinesos amb inspiració empordanesa.
L'enhorabona a l'amic Carles per aquesta nova vessant pictòrica i per la seva hiperactivitat!!

Dedicatòria i dibuix de Carles Bros per a José Luis i Inés.  

Carles Bros i Dolors Ventós en el moment de la presentació (Fot. Inés Padrosa).



Carles Bros, Pat Bros, Inés Padrosa, Dolors Roig i José Luis Torres.


Carles Bros, Inés Padrosa, Conxita i José Luis Torres.


Carles Bros, Marisa Puente, Conxita i Antonio Herrera
president dels Amics del Castell de sant Ferran (Fot. Inés Padrosa)

Carles Bros en el moment de dedicar el catàleg
a Inés Padrosa.

Carles Bros en el moment de dedicar el catàleg a
José Luis Torres i Inés Padrosa.

dissabte, 11 de maig del 2013

Jaume Torrent disserta sobre "Hora de España, una revista de poesía durante la Guerra Civil española"




 

A la seu dels Amics del Castell de sant Ferran va tenir lloc la conferència de l'advocat i exdegà del Col·legi d'Advocats de Figueres, Jaume Torrent, titolada "Hora de España, una revista de poesía durante la Guerra Civil española".
Va iniciar la dissertació amb una sèrie d'experiències familiars de la guerra civil: la paterna, amb la participació a la Batalla de l'Ebre formant part de la "Quinta del biberó" i, posteriorment, l'anada al Valle de Baztán on va conèixer la que esdevindria la seva muller, i les de la família política, els Riba, que, camí de l'exili, va coincidir amb els Machado.
 
Hora de España va ser una publicació d'intel·lectuals d'esquerres, impresa a València i, posteriorment, a Barcelona (a partir del número 15), la qual va aparèixer mensualment des del gener de 1937 i va tenir una vida relativament curta, ja que no va arribar als dos anys, fins el número 23 corresponent al novembre de 1938 (exemplar que no es va poder distribuir).
Després d'explicar-nos la casual troballa dels exemplars de la publicacio dels que disposava, com a les pel·lícules, a manera de flashback, Torrent va anar endinsant-nos en la seva gènesi, va parar atenció en els membres del consell de redacció i en els seus col·laboradors.
Així, mica en mica, van anar apareixent els diferents poetes col·laboradors (Antonio Machado amb el seu heterònim Juan de Mairena; Rafael Alberti; Pablo Neruda; García Lorca; Manuel Altolaguirre; Luis Cernuda; Miguel Hernández en la seva plenitud; un joveníssim Octavio Paz i, els catalans, Pere Quart, Pere Bosch Gimpera, Cèsar August Jordana i Carles Riba en el consell de redacció), al temps que anava fent paral·lelismes amb la situació de la guerra civil i ens recitava alguns fragments dels poemes publicats.
 
 
Jaume Torrent, Mario Fàbrega i Joan Prat, vicepresident de l'Associació (Fot. Inés Padrosa)

 

Joan Prat, Jaume Torrent, i José Luis Torres
(Fot. Inés Padrosa)

 
 José Luis Torres, Antonio Herrera, Inés Padrosa, Jaume Torrent, Mercè Riba de Torrent i Mercè Torrent. (Fot. Marisa Puente)

dimarts, 7 de maig del 2013

Traspàs de mn. Pere Font Verdaguer (1932-2013)

La relació amb mn. Pere Font es remuntava a finals de la dècada dels 70, quan coincidirem com a ensenyants a l'institut de formació professional, llavors situat a les dependències de la Fundació Clerch i Nicolau, al carrer Nou.
Amb els pas dels anys ens hem anat trobant en actes culturals, presentacions de llibres, en la vida quotidiana...
Era una persona activa que a més de complir amb el seu magisteri participava en diverses associacions i tasques altruistesn només cal llegir la seva biografia en el "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" (2009).
Era una d'aquelles persones que "feia ciutat". Et trobarem a faltar!!
Tot seguit una imatge de no fa gaire, content i rialler... així et volem recordar. 






José Luis Torres, Santi Vila, Pere Font i Inés Padrosa a la
Galeria El Claustre de Figueres.

Pere Font en el "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa 

dijous, 2 de maig del 2013

El Deliri del Xiprer, exposició de Pilar Farrés al Consell Comarcal

Aquesta tarda, al Consell Comarcal de l'Alt Empordà, ha tingut lloc la inauguració de l'exposició de les Fires i Festes de la Santa Creu.
L'exposició de l'artista Pilar Farrés està dedicada al "Deliri del Xiprer". L'acte ha estat presidit per l'alcaldessa, Marta Felip, i la presentació ha anat a càrrec de Josep Ma. Dacosta, en "Daco" pels amics i coneguts. Com sempre, ens ha proporcionat una estona agradable amb fòrmula matemàtica inclosa, en la qual intervenien diversos elements com la densitat d'artistes per metre quadrat, la llum o l'IVA. 
La sala d'exposicions ha quedat completament transformada amb els xipresos de la Pilar, els uns emmarcats, altres en terracotta en fileres, altres en ferro en escultura,... en fi un mar de xipresos.
 
 
Vista de l'exposició "El Deliri del xiprer" de Pilar Farrés
(Fot. Inés Padrosa)

 Marta Felip, Pilar Farrés i Josep Ma. Dacosta


Un moment de la demostració matemàtica de Josep Ma. Dacosta
(Fot. Inés Padrosa)

 Vista de l'exposició "El Deliri del xiprer" amb Pilar Farrés, José Luis Torres i Eva Buitrago (Fot. Inés Padrosa)


M. Mercè Cuartiella, JManel Soldevilla, Isabel Guzman, Josep Ma. Ortega, JM. Dacosta, Pilar Farrés, Mercè Riba, Inés Padrosa i Carmen Padrosa.
 
Isabel Guzman, JM. Dacosta, Pilar Farrés, JManel Soldevilla, Mercè Riba, Josep Ma. Ortega, M. Mercè Cuartiella, Inés Padrosa i Carmen Padrosa.
 



Per a aquesta senyalada ocasió s'ha editat el catàleg de l'exposició. Tot seguit en podem veure unes imatges:
 
Portada del catàleg de Pilar
Farrés "El Deliri del Xiprer"



Text introductori d'Inés Padrosa Gorgot