diumenge, 19 de maig de 2013

Homenatge a Maria Tort Xirau





Inés Padrosa i Maria Tort


Aquest dissabte, a la seu dels Amics del Castell de sant Ferran, ha tingut lloc la presentació de l'exposició monogràfica de l'artista Maria Tort, però ben segur que el més rellevant ha estat l'acte que l'acompanyava: un càlid homenatge.


L'acte va consistir en una sèrie de parlaments en els que es destacaren les qualitats artístiques, però sobretot humanes de l'homenatjada. En primer lloc va parlar el president dels Amics, el sr. Antonio Herrera qui va explicar la darrera trobada amb la pintora i el descobriment del seu nou estil pictòric, seguidament va ser el torn d'Inés Padrosa, i explicar la relació amb la pintora gràcies al "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà", Moreneta Batlle neboda de l'homenatjada va parlar des del vessant familiar i Dolors Ventós va tractar l'acpecte estilístic. Va cloure els parlaments l'alcaldessa Marta Felip.
La participació de l'agrupació "Veus empordaneses", formada per Lluís Menac, Lluïsa Ayala, Dolors Prat, Elena Menac i Carlos Orós, va arrodonir la vetllada amb una sala d'actes plena a vessar i va posar el punt final a l'entranyable trobada.

Inés Padrosa, Marisa Puente, Maria Tort, Moreneta Batlle, Esteban Bernal, Marta Felip, Antonio Puente i Dolors Ventós


La sala d'actes plena a vessar.
      
HOMENATGE A MARIA TORT
2013-05-18

Bona nit! Benvinguts a aquest acte que té doble finalitat: la de presentar la nova vessant pictòrica de l’amiga Maria, i al mateix temps la de retre-li un merescut homenatge.
La Maria, figuerenca de naixement, a l’edat de 23 anys va marxar cap a Barcelona per obrir-se camí. Allà va portar una vida de treball intens, es va casar, però va mantenir la relació amb les seves arrels, Figueres.
Després de quedar vídua la relació amb la ciutat augmenta i en aquests darrers anys s’intensifica. Aquest vincle sura a la llum quan el Consorci del Castell de sant Ferran conjuntament amb l’Ajuntament de Figueres i els Amics del Castell de sant Ferran, l’any 2007, li organitza una exposició-homenatge.
És precisament a partir d’aquest fet, de l’exposició de Maria Tort en el Castell de sant Ferran, que estableixo coneixença amb l’homenatjada. Era l’època en què estava preparant  el “Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà”, i m’interesso per la seva persona.
Per localitzar-la, cosa gens fàcil, em vaig posar en contacte amb la seva germana Conxa a qui coneixia de Figueres de tota la vida, de la mateixa manera que coneixia els seus fills, nebots de la Maria, la Moreneta companya de curs del meu marit, la Maria Àngels i en Tito.
Tot i que estic parlant de fa cosa de 6 anys enrere, en aquells moments era molt difícil que la Maria parés gaires dies a la seva caseta de la Calçada dels Monjos. Tan aviat estava al seu pis de Barcelona, lloc on gaudia de bones amistats, com de viatge, com feia estada en alguna de les poblacions del Maresme.
Tot i amb això, la Maria em va rebre a la casa de Figueres, una planta baixa amb jardí posterior, repleta d’obres: tenia els quadres als passadissos, a les habitacions, i per suposat a les parets.  Olis i aquarel·les de temes diversos: paisatges, figures i pallassos.
Amb la Maria vàrem quedar diverses vegades per parlar de la seva vida i de les seves experiències, i des del primer moment es va establir un fil conductor de simpatia…  i, si bé m’havia dirigit a ella per la vessant pictòrica, en el decurs de les converses va aparèixer una altra Maria: La Maria aprenent de fotògraf i fotògrafa. 
Aquest era un aspecte que, a mi personalment, m’interessava molt per haver desenvolupat, en algunes publicacions, treballs sobre la fotografia i els fotògrafs. I, en les converses, va anar descabdellant les vivències a la galeria paterna.
El seu pare era, Jaume Tort, fill de Tossa de Mar. Ell, s’establí a Figueres com a fotògraf cap a 1917. Tenia la galeria fotogràfica en el carrer de Monturiol 18 i, posteriorment, la va ampliar fins a comunicar amb el carrer de Caamaño 15. Ell va ser l’autor de moltes fotografies de cobles i agrupacions musicals de l’època, i es va especialitzar en aquest tema. Quan havia de sortir de la galeria era la seva muller, Maria Xirau, qui s’ocupava de les tasques fotogràfiques. De manera que, podem parlar de Maria Xirau com a la primera dona fotògrafa de Figueres. És clar que no constava a la contribució municipal, ja que per aquest quefer era el marit qui cotitzava.

La Maria Tort, sota el tutoratge del pare, va ser la segona dona fotògrafa de la nissaga i de la ciutat de Figueres. De fet, va ser la seva experiència com a fotògrafa la que va li va permetre treballar, a Barcelona, en el Laboratori Industrial Cinematogràfic, especialitzat en preparar el cartonatge de les pel·lícules, la cartelleria i els programes de mà per a cinemes i teatres.
En el decurs de les trobades, com era habitual, li vaig demanar alguna fotografia del pare per il·lustrar la seva biografia i d’ella mateixa. Va ser llavors quan m’explicà que moltes de les familiars, i l’arxiu fotogràfic Tort va desaparèixer en un incendi.  Quina mala sort pels familiars, però també per Figueres i els figuerencs!
L’activitat de Maria com a pintora va arribar a la maduresa. Després de quedar vídua, s’entrega a la pintura sota el mestratge del professor Maridolas, a qui tenia en gran estima. I és quan ens parla de pintura quan els seus ulls resplendeixen, quan ens mostra la il·lusió pel que fa, la tenacitat per continuar i, si convé, canviar estilísticament. Però la Maria té altres qualitats que es descobreixen amb el tracte, a destacar la seva generositat.
Passen els mesos i l’octubre del 2009 es presenta el “Diccionari…” que estava preparant i la relació amb la Maria no es va interrompre, sinó que va continuar. A principis de 2010 em va afectar un greu problema de salut i la Maria no va deixar mai d’interessar-se per mi. En aquells moments vaig descobrir una altra Maria, aquella que es mostra sensible i es preocupa pels amics.   
Avui, de nou, gràcies als Amics del Castell de sant Ferran, les dependències del castell tornen a ser el nostre punt de trobada. Per això, quan l’amic Antonio Herrera em va proposar dir unes paraules en el dia d’avui no vaig dubtar ni un moment en adherir-me a l’homenatge. La Maria s’ho mereix.
Maria, et desitjo el millor!!
Inés Padrosa Gorgot

Inés Padrosa, Antonio Herrera, Maria Tort,
Marisa Puente i José Luis Torres. 








L'agrupació "Veus empordaneses"





Maria Tort al "Diccionari biogràfic de
l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada