| "L' ARXIU FOTOGRÀFIC DE PALACI" Avui ha tingut lloc la presentació de l'exposició anual!! Hem tingut la companyia dels senyors Padrosa que ens han cedit unes càmeres per l'exposició! Jaume Barrachina ha fet la presentació, seguidament he donat la corresponent conferència fent una síntesi de l'exposició. Ens han acompanyat, també, amics, gent aficionada a la fotografía i del món de l'arxivística! Moltes gràcies a tots per la vostra companyia! Josep Ma Dacosta i José Luis Torres han deixat uns bonics records que es poden veure a continuació.
   "CERVANTES, 400 AÑOS" 16 d'abril de 2016
Peralada, juntament amb Madrid i Toledo, esdevé una de les institucions pioneres en celebrar el 4rt centenari de la mort de Miguel de Cervantes, pocs dies abans de la celebració del dia del seu traspàs: el 23 d'abril.
Prop d'un centenar de persones (entre els quals s'hi comptava una bona representació de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona i el seu president, Sr. Jordi Estruga), varen seguir l'esdeveniment que va consistir en la conferència de l'especialista en Cervantes i professor de la Universitat de Girona: Jorge García López "Cervantes: entender una vida", qui va ser presentat pel director del Museu, Jaume Barrachina.
Acabada la conferència, Inés Padrosa, bibliotecària i comissària de l'exposició, va explicar al públic el contingut de la mostra en la qual s'hi poden veure un centenar de peces (seleccionades de les 5.000 que conformen la col·lecció cervantina), d'entre les quals es troben dos exemplars del s. XVI, més d'una trentena del s. XVII, uns vint del s. XVIII, 10 del s. XIX i la resta del s. XX.
Es mostra la contextualització de l'época amb representants de la literatura del Segle d'Or de la península i autors que influiren en Cervantes com Petrarca o Bocaccio, Joanot Martorell amb el Tirant lo Blanch, o Mateo Alemán amb Guzmán de Alfarache.
L'eix principal correspon a l'autor: Miguel de Cervantes (1547-1616). En l'apartat biogràfic cal destacar la monografía de Diego de Haedo Topographia de Argel (Valladolid: 1612), considerada la primera biografia de Cervantes, i algunes edicions de l'aportació feta per Gregorio Mayans Siscar.
L'apartat iconogràfic queda molt ben representat amb diferents els retrats imaginaris de Cervantes i una evolució dels personatges del Quijote. Des de la primera representació del Sancho i Quijote feta a Londres, a les edicions populars, les edicions monumentals com l'anglesa de Tonson (1738), la d'Ibarra (Madrid: 1780), les versions rococós de Coypel, la romàntica de Doré, la dedicatòria de Salvador Dalí a Miquel Mateu o la iconografía japonesa de Keisuke Serisawa.
Les traduccions a diferents llengües com al francés, anglès i italià i, més endavant, a altres idiomes, d'entre les quals destaca la versió manuscrita en armeni.
Les edicions infantils i juvenils.
Una trentena de peces dels segles XVI i XVII - entre les quals s'hi compta un canó de pòlvora, espases, un elm, un bocoi, salers, tinters, peces de vidre de Cadalso, de plata, i una col·lecció d'amulets -, del propi Museu ambienten la mostra.
Per a l'ocasió l'artista Antoni Federico ha preparat el Clavileño que dóna la benvinguda al visitant.
 11 d'abril 2016 inauguració exposició dedicada a RAMON MUNTANER (Peralada, 1265-Eivissa, 1336)
Aquest any la Biblioteca del Palau Peralada ret homenatge a Ramon Muntaner. Ell és, sens dubte, el peraladenc de més renom al llarg de tota la història de la comtal vila gràcies a ser l’autor de la “Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del ínclyt rey don Iaume primer”, una de les quatre grans cròniques catalanes al costat de la de Jaume I i el seu Llibre dels fets, de la de Bernat Desclot amb el Llibre del Rei en Pere i de la de Pere el Cerimoniós. No obstant això, Muntaner és, a la vegada, guerrer, militar, polític i administrador i el seu esdevenir és el relat d’una vida aventurera al servei dels reis de la Corona d’Aragó.
Per a Peralada, un dels passatges més interessants de la Chronica és el relat d’un fet esdevingut el 1285, la gesta d’una eïna del poble, na Mercadera, que va aconseguir alliberar la vila del setge a què estava sotmesa després de ferir i segrestar un soldat de les tropes enemigues franceses. A canvi de l’alliberament del cavaller francès es va percebre un rescat de dos-cents florins. Segons Muntaner, el rei francès, Felip l’Ardit, va morir prop de Peralada, a casa del cavaller Simó de Vilanova, i una gran quantitat de soldats francesos varen morir en l’anomenat Camí dels Morts.
L’exposició “Ramon Muntaner” versa sobre el personatge, el món al qual es va circumscriure i les grans cròniques, i està enriquida amb llibres i documents de l’època - com l’edició princeps de la Chronica, l’exemplar manuscrit de les Constitucions del Regne de Sicília, el Privilegi rodat d’Alfons X o bé la Cosmographia de Ptolomeo (1482) –, complementada amb objectes medievals – com escultures romàniques tardanes, ceràmica bizantina i de Paterna, heràldica i arts decoratives de la baixa edat mitjana -, i contextualitzada amb les il·lustracions de les tombes dels reis Pere el Gran (Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia), i Felip l’Ardit (Basílica de Sant Denis. Paris).
Text i fotografies: Inés Padrosa Gorgot
DAMIÀ MATEU BISA (1864-1935), empresari, promotor i col·leccionista
Dissabte 10 de maig a la Biblioteca del Castell de Peralada ha tingut lloc la celebració del 150 aniversari del naixement de Damià Mateu Bisa (1864-1935).
L'acte va comptar amb una conferència del professor Jordi Nadal dedicada a Damià Mateu i la Hispano Suiza.
Seguidament es va presentar l'exposició anual de la Biblioteca per part de Jaume Barrachina i Inés Padrosa, en la qual es donaren a conèixer les principals activitats dutes a terme per Damià Mateu: col·leccionista, empresari, benefactor, amic d'Alfons XIII i Cambó, protector del "Diario de Barcelona", així com la vessant més humana i familiar.
Text del tríptic:
Damià Mateu Bisa (1864-1935)
Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Damià Mateu, un dels personatges més significatius de la burgesia catalana del primer terç del segle XX.
A l’Exposició-Homenatge es tindrà ocasió de poder aprofundir en la vessant familiar, i veure les diferents cases en les quals va viure com la Casa Comalat a la Diagonal de Barcelona; el Mas Rossell de Llinars del Vallés, d’on ell n’era originari i lloc on va encarregar edificar la torre modernista coneguda amb el nom de La Miranda, i la masia el Mas Rifer, lloc d’estiueig familiar al Montseny i, segurament, l’inductor de la compra del Castell de Peralada al seu fill Miquel.
Però hi ha altres aspectes molt importants de Damià Mateu a tenir en compte, com les empreses amb les quals va estar vinculat; les seves relacions polítiques i la seva amistad amb el Rei Alfons XIII; l’empara que facilità al reconegut rotatiu “Diario de Barcelona”, i la seva afició pel col·leccionisme i per la natura.
Si parlem de les empreses té una importància cabdal la coneguda amb el nom de “Hijo de Miguel Mateu”, de la qual l’homenatjat va haver de fer-se’n càrrec degut a la inesperada mort del seu germà Miquel i que va arribar ser una de les més importants d’Espanya del ram del metall amb dos seus principals a Barcelona i a València.Va assegurar també el subministrament elèctric a Barcelona mitjançant la fundació de FHASA (Fuerzas Eléctricas de Andorra S.A.) que, a la vegada, va representar un gran revulsiu econòmic pel Principat gràcies a la construcció de les seves primeres carreteres asfaltades.
Tanmateix, l’empresa que donaria més prestigi a la família va ser la “Hispano Suiza”. Creada l’any 1904 per Damià Mateu, l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suis Marc Birkigt, en el seu inici instal·laren els seus tallers al carrer de Floridablanca de Barcelona i l’any 1911 va ampliar les dependènies a La Sagrera. Amb els anys la Hispano es va expandir a Levallois (França), posteriorment Bois de Colombes (Paris), i a Guadalajara. La Hispano va ser líder en tecnologia automobilística i aeronàutica durant més d’un quart de segle (entre les dues guerres mundials), i va esdevenir un dels elements decisius de la supremacia aèria aliada de la I Guerra Mundial.
Finalment, es donarà una visió de Damià Mateu apassionat i mecenes d’art, per quant va ser un dels grans col·leccionistes particulars del segle XX a Catalunya amb la creació del Museu d’Art Xinés de Pedralbes; per les adquisicions d’una part dels tresors visigòtics del s. VII de Torredonjimeno (Jaén) i de Castiltierra (Segòvia); de diversa arqueologia mallorquina; per les reiterades compres de camafeus i tapissos, de la col·lecció del marquès de Valderrey o les realitzades a diferents antiquaris coetanis com Apolinar Sánchez de Madrid o Josep Porta a Barcelona i Paris, a Geladakis, també a Paris, o a Constantino Lluch que operava a Móstoles.
Inés Padrosa
Bibliotecària
 "Molt més que un empresari" Dominical Diari de Girona, 27 de juliol de 2014   Inauguració Exposició "Viatges i viatgers. De Colom als Comtes de Peralada", a la Biblioteca del Castell de Peralada Ahir a la tarda va tenir lloc, a la Biblioteca del Castell de Peralada, la inauguració de l'exposició "Viatges i viatgers. De Colom als Comtes de Peralada".
 Imatge general de l'actual exposició a la Biblioteca Castell de Peralada (Fot. Inés Padrosa)
“VIATGES I VIATGERS. Exposició Biblioteca Castell de Peralada, 2013-2014 Els viatges són el resultat d’una inquietud, d’una curiositat amb finalitat professional o filantròpica o, tot al contrari, han tingut un objectiu depredador i rapinyaire. Com a conseqüència, el gènere humà ha descobert nous continents i ha millorat els coneixements geogràfics, cartogràfics, botànics, gastronòmics, mèdics, religiosos, artístics o folklòrics. La literatura de viatges és un gènere molt ampli que ha anat evolucionant al llarg de la història. Tal com deia Ortega i Gasset“jo soc jo i la meva circumstància”; per això, cada relat estarà condicionat pel narrador, per les seves experiències i els seus prejudicis. Per aquest motiu, hi ha els fervents partidaris de les guies tipus Murray o Baedeker, les quals es limiten a esmentar els llocs a visitar, sense apreciacions ni valoracions personals. L’exposició, com és habitual, es nodreix dels fons bibliogràfics i museístics propis i abraça fins el s. XIX, època de grans avenços en els transports, les comunicacions i en les tècniques d’impremta amb la invenció de la fotografia. És el moment en què l’individu perd la por i va a la recerca del desconegut i l’exotisme. És el moment en què apareixen les Guies i la fotografia s’imprimeix en forma de targeta postal, i és en aquest període quan els darrers membres de la nissaga Rocabertí-Dameto Antoni, comte de Zavellà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, i els seus decisius oncles Ignasi i Joan Dameto retornen a Peralada. Tindrem ocasió de descobrir el seu caràcter “locomòbil”, tal com deien ells mateixos, amb alguns dels destins turístics per ells visitats i contemplar les guies adquirides.En aquesta ocasió, la tria bibliogràfica s’ha realitzat entre prop d’un miler d’exemplars – la major part procedents de les compres fetes pels darrers membres de la nissaga -, dels quals el visitant en podrà veure més d’un centenar.Probablement, moltes de les descobertes no s’haurien realitzat si els projectes no haguessin estat recolzats pels monarques. Entre ells trobarem, a títol d’exemple, la descoberta del Nou Món per Colom amb l’aval dels Reis Catòlics; els viatges científics de James Cook (s. XVIII) aixoplugats per la Royal Society; el d’Alexandre de Laborde (s.XIX) empès per Manuel de Godoy, ministre de Carles IV o l’expedició científica encapçalada per Juan de Dios Rada Delgado a bord de la fragata Arapiles cap al Mediterrani oriental, sufragada per Amadeu de Savoia.
Molt ben representats s’hi troben els viatgers estrangers arreu del món com és el cas del Voyage Pittoresque, del montrealenc Jacques Grasset de Saint-Sauveur, o per Espanya, entre els que hi figura Travels through Spain de Henry Swinburne, L’Espagnede Charles Davillier amb magnífiques il·lustracions de Gustave Doré o la de Pau Piferrer Recuerdos y Bellezas de España i, de manera particular per Catalunya, entre els quals cal ressaltar el manuscrit anònim d’un franciscà del s. XVI Peregrinació de la Ida per Cathaluña, i no oblidem les illes Balears amb l’obra de J.B. Laurens Souvenirs d’un voyage d’art a l’Ile de Majorque. Curioses són les experiències del primer espanyol no musulmà en visitar La Meca, el català Domènec Badia Leblich, conegut com a Ali Bei el-Abbassi. Així com, interessants són, les explicacions de literats com Alexandre Dumas, Arthur Andersen, o Jacint Verdaguer o la literatura de viatges ficticis.
Un esment especial mereixen els viatgers moguts per la religió amb predilecció per Terra Santa.
Encara que la seva presència sigui escadussera, no hi faltaran les dones viatgeres com George Sand (1804-1876) pseudònim d’Amandine Dupin i les seves impressions mallorquines o les de Madame d’Aulnoy, de soltera Marie-Catherine Le Jumel de Barneville (1650/51-1705), i les de l’autora austro-hongaresa Irene de Suberwick (s.XIX), qui escrivia sota el pseudònim de Manuel de Cuendías. El relats d’aquestes dues escriptores han portat moltes controvèrsies, havent estat qualificats de descripcions fictícies.
Tampoc hem oblidat fer una referència als balnearis que, en el segle XIX, esdevenen llocs de moda, de reunió i d’esbarjo, on les classes adinerades combinaven l’oci amb les vacances terapèutiques. Des de Vichy o Pau a Baden, fins als Banys de la Mercè, a Capmany.
També hi queden reflectits els principals mitjans de comunicació al llarg d’aquests segles i els ensurts constants en el decurs dels viatges ocasionats per pirates, bandolers, lladres i trabucaires.
Una especial atenció s’ha dedicat a les il·lustracions que acompanyaven els escrits, fruit de l’art dels propis narradors o de dibuixants professionals que els acompanyaven en el seus desplaçaments per reflectir amb major fidelitat les imatges dels llocs visitats.
Bibliotecària Inauguració Exposició "Els comtes de Peralada i Mallorca" a la Biblioteca del Castell de Peralada
Ahir a la tarda va tenir lloc, a la Biblioteca del Castell de Peralada, la inauguració de l'exposició "Els Comtes de Peralada i Mallorca". Una mostra que reuneix importants documents custodiats a l'Arxiu del Regne de Mallorca, a l'Arxiu Can Vivot i a la mateixa Biblioteca i Arxiu del Palau de Peralada. La mostra es troba
L'acte va comptar amb els parlaments de Ricard Urgell, director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Inés Padrosa, comissària de l'exposició i bibliotecària del Castell de Peralada i Pere de Montaner, comte de Zavellà.
NAPOLEÓN y CATALUNYA, 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Con este título la Biblioteca de Peralada recuerda el bicentenario de la invasión napoleónica en Cataluña y su repercusión en lugares próximos como Figueres, Roses o Girona, y, otros, no tan próximos como Barcelona o Tortosa. Y, lo hace mediante la exhibición de documentos, grabados y manuscritos –complementado con piezas del museo como armas, objetos de vidrio y de la colección numismática-, de excepcional importancia. Material procedente de la Biblioteca de los condes de Peralada, los últimos miembros de la dinastía Rocabertí, y de los fondos adquiridos por Miquel Mateu a partir de 1923, hoy preservados en la Biblioteca y archivo de Peralada. Por supuesto, el principal protagonista de la efeméride es Napoleón quien, después de firmar el “Tratado de Fontainebleau” (1807) -según el cual la corona española permitía el paso de las tropas francesas para invadir Portugal-, actúa a traición y ocupa las fortificaciones de Barcelona y de Figueres, hechos que provocan un sentimiento de rebeldía en la población catalana y desencadenan la futura confrontación bélica. Tanto la biografía del principal promotor de esta perturbación en la península ibérica como las diversas reacciones, en contra o a favor, los conocidos como afrancesados, han quedado reflejadas en numerosa bibliografía, de la cual podemos mostrar ejemplares raros y curiosos en la exposición sobre la “Guerra del Francés”. Sobresalen algunos elementos iconográficos como los grabados-retratos de Napoleón y mapas de diferentes sitos, o bien documentos coetáneos como decretos y bandos. Las plazas de Figueres y Roses consideradas estratégicas por garantizar el avituallamiento y las provisiones, por la situación camino de Francia por tierra y por mar, fueron ocupadas. El “Piano della Fortezza di Figueras” (1811), del general napoleónico e ingeniero italiano, “Camillo Vacani”, completa, entre otros, la documentación relacionada con el castillo de Figueres, de la que destaca el plano original del “Plano de la Plaza de San Fernando que se construie ...” (Zermeño, 1753). El sitio de Roses iniciado en noviembre de 1808, queda explicado por un diario manuscrito donde se refleja, con todo detalle, la situación de la plaza antes de la entrada del ejército y las vicisitudes vividas durante el asedio, que duró un mes escaso. El 6 de diciembre los españoles salían de La Ciudadela de Roses, prisioneros, camino de Francia. A toda esta situación la villa de Peralada se ve, por decreto, obligada a proporcionar suministros para la guarnición que ocupa la plaza fuerte de Figueres y Roses, a la cual debe proveer de todo tipo de víveres y avituallamiento; especificando la obligación de proporcionar, también, el vino elaborado por la comunidad carmelita de Peralada y conocido como “vi de pahir”, información de suma importancia por ser la primera documentación de elaboración de vino en el Convento del Carme de Peralada. Se manifiestan también los efectos de la contienda sufridos por algún personaje relevante como fue el caso de un miembro de la familia Avinyó, hecho prisionero y fallecido en Francia. Otro de los protagonistas de la exposición es Álvarez de Castro, gobernador militar de la plaza fuerte de Girona, quién sufrió el sitio del ejército francés en la capital. Tanto el sitio de Girona como el encarcelamiento y muerte del general en el Castillo de Figueres -algunas fuentes apuntan extrañas circunstancias alegando un posible envenenamiento, otros, hacen referencia a una muerte natural-, quedan reflejadas en la muestra con los estudios de militares coetáneos y colaboradores próximos como Haro, Monfort, Francesc Satué, Blas de Fournàs, Marsengo o Guillelmo Minali, y de historiadores de los siglos XIX y XX como Grahit o Pla y Cargol. No puede faltar la mención a los afrancesados, con figuras relevantes como Tomàs Puig o Josep Garriga. Mención aparte a los bandoleros espías a favor del ejército francés, tal es el caso del sanguinario Boquica, quien traicionó al intermediario, el capitán Narcís Massanas, de Sant Feliu de Guíxols, al que entregó y, como consecuencia, fue juzgado y fusilado. Otros individuos incontrolados actuaron a su antojo tomándose la justicia por su mano, siendo una de las víctimas documentadas el rector de la parroquia de Vilamalla. El desbarajuste y la degradación del territorio provocado por la invasión napoleónica, tardó años en restablecerse. Inés Padrosa Gorgot Comisaria de la Exposición Biblioteca de Peralada |
.JPG)
.JPG)
.JPG)
LLIBRES TANCATS, 2008 |
|
| Mitjançant aquesta exposició, enguany, la Biblioteca de Peralada mostra un dels vessants més interessants i més desconeguts de la història del llibre i, en particular, de la història de l’art. L’origen de la biblioteca peraladenca, formada per 80.000 volums, es remunta a la dels comtes de Peralada, amb l’enriquement posterior, per compra, de la mà de Miquel Mateu. De manera que conté un fons bibliogràfic, ric i variat, procedent de col·leccions diverses. El Llibre tancat..., parla... El Llibre tancat... exterioritza el patiment sofert al llarg de la història. El Llibre tancat ... ens permet arribar a la coneixença d’anteriors possessors. La tècnica emprada en el Llibre tancat... ens apropa a la datació, mentre que la qualitat del material ens encamina cap al possible estrat social. La iconografía del Llibre tancat... l’emmarca en un estil i, la signatura, a un autor i unes tendències. A l’exposició s’hi troben representats diferents estils i tècniques, desenvolupats des del segle XV fins al segle XX. Les enquadernacions més antigues són les gòtiques, segueixen les mudèixars, renaixentistes, plateresques, barroques, les anomenades tipus “ventall”, “cortina”, o “catedral”, imperi, romàntiques o modernistes. Un apartat atemporal els constitueixen les enquadernacions heràldiques i les que disposen de diferents superlibris o marques de l’antic possessor, així com les signades per l’artista. I, un apartat més modern, correspon a l’enquadernació editorial sorgida en el segle XIX. D’entre tot el conjunt cal ressaltar les enquadernacions renaixentistes de l’escola d’Aldo Manuzio, i alguns noms propis com el de Pedro Antonio de Aragón, Virrei de Nàpols, qui va donar la seva biblioteca particular a Poblet, la qual va ser dispersada degut a la desamortització, però el seu contingut és fàcil d’identificar per mostrar com a superlibris el seu escut heràldic d’escola napolitana. Altres noms propis d’enquadernadors estrangers corresponen a Simier, Gruel, Sauton, Magnin, Ménard, i del país destaca l’enquadernació en damasquinat, signada i datada, Zuloaga 1854, dedicada a la reina Isabel II, o les d’Hermenegild Miralles, Emili Brugalla, Miquel Rius, o les enquadernacions editorials de la casa Oliva de Vilanova, de la casa Montaner y Simón o les de la col·lecció “Biblioteca Arte y Letras”. Per tot el que acabem d’explicar, esperem que l’espectador i visitant sàpiga copsar la importància d’aquest art que no s’ha limitat a preservar el contingut. A partir d’ara, reflexioni sobre l’embolcall d’una obra, i estableixi un hipotètic diàleg mitjançant el qual li arribi una informació pot ser, fins ara, menystinguda. Inés Padrosa Gorgot Comisaria de la Exposición Biblioteca de Peralada |
| CUENTOS, CUENTISTAS E ILUSTRADORES, 2006 |
|
| Tradicionalmente los cuentos eran transmitidos vía oral, pero a raíz de las impresiones de principios del siglo diecinueve cobran vida propia y animada gracias a que, con la incorporación de ilustraciones, y coincidiendo en el tiempo con los inicios de la escolarización de los niños, acaba empleándose como herramienta pedagógica: este género literario, a pesar de ser considerado menor, facilitaba la aproximación del niño al mundo del aprendizaje por la vía de la fantasía y de la imagen. Si en el decurso de su historia, la literatura infantil ha sufrido altibajos en función de las circunstancias político-económicas de cada país, en los últimos años, ha experimentado un im-pulso considerable presente en la proliferación de ediciones y en la ampliación de la sección infantil en las bibliotecas públicas, al tiempo que disfruta de un amplio eco mediante las narraciones de cuentos y las campañas con programas de atención al niño, como “Nacidos para leer”. Bajo el apelativo de cuento se incluyen diferentes relatos breves con diversidad temática: fantásticos, folklóricos o tradicionales, de aventuras y viajes, morales, religiosos, pedagógicos..., editados con materiales sencillos o presentados en función de la fantasía del ilustrador y del poder adquisitivo del comprador, como libros-juego, libros-objeto, cuentos con láminas en movimiento o plegables, los nombrados pop-ups, los troquelados o los cuentos miniatura. La muestra de la Biblioteca del Castell de Peralada quiere rendir homenaje a los que han participado en la historia del libro infantil: los recopiladores, los autores, los ilustradores, los impresores y las editoriales. Se inicia el recorrido con una selección de obras históricas de fabulistas como Esopo, Iriarte, Samaniego o La Fontaine, reco-pilaciones de cuentos anónimos orientales como las “Mil y una noches” que tanto influyeron en la obra de Andersen, obras de pequeño formato destinadas a la pedagogía y antologías de cuentos como las realizadas por Terenci Thos i Codina, Joan Amades o Ramon Menéndez Pidal. Versiones de grandes cuentistas como Charles Perrault con-siderado el padre de la literatura infantil; los hermanos Grimm recopiladores de cuentos tradicionales; Hans Christian Andersen recopilador y autor, y grandes ilustradores como Rackham, Walt Disney, Pinchon, Hergé (pseudónimo de Georges Rémi y creador de Tintín), Bartolozzi (el introductor de Pinocho en España), o Penagos, asiduo colaborador de la editorial Calleja. La presencia de la mujer como ilustradora y cuentista queda representada con la conocida Comtesse de Ségur (Sophie Rostopchine) quien se inició en el género ejerciendo de abuela; Elena Fortún (pseudónimo de Encarnación Ara-goneses) creadora del personaje Celia y su círculo familiar formado por Cuchifritín y Matonkiki; Lola Anglada; Maria Claret; Mercè Llimona; Pili Blasco; Elvira Elias; Leonor del Corral y Mary Greenwalt, entre otras. Queda reflejada en ella también la importante tarea de las editoriales como Maucci, Juventud, Araluce, Sopena, Maravilla o Molino. Mención especial merece la editorial Calleja, por su gran contribución a la edición de cuentos y su popularización. Destacamos los ilustradores catalanes vinculados a El Patufet: Joan Llaverias, Gaietà Cornet, Joan García-Junceda, Clovis Eimeric (pseudónimo de Lluís Almerich), los hermanos Folch i Torres, y Ramon Folch i Camarasa. Y tendremos ocasión de ver héroes y heroínas como Don Quijote de la Mancha, la bretona Becassine, Tintín, Massagran, Patufet, el Principito, Celia, Mickey, Dumbo, Los tres cerditos. La sociedad del bienestar, las nuevas corrientes pedagógicas y las nuevas tecnologías han permitido que nunca se hayan invertido tantos medios en la literatura infantil como en las últimas décadas. Esperamos que algunos ejemplares superen las vicisitudes del tiempo y quedan preservados para las futuras generaciones. Inés Padrosa Gorgot Comisaria de la Exposición Biblioteca de Peralada |
MIL I UN QUIXOTS A PERALADA, 2005
DALÍ A PERALADA, 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada