dijous, 15 de novembre del 2018

El document del mes a ARXIVAE. Ressó a la premsa


El document del mes de la Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada ha tingut el ressó corresponent a la premsa comarcal, a Hora Nova i al setmanari de l'Alt Empordà, que tot seguit podem llegir:







dilluns, 12 de novembre del 2018

Societat Catalana de Geografia. Institut d'Estudis Catalans


Dimarts 20 de novembre del 2018, a les 18:30 hores

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans , c. del Carme


 núm. 47, Barcelona.


Presentació del llibre: "La Cartografia de la Colección 

Mascort. Escenas de la Historia", d'INÉS PADROSA GORGOT.










La presentació anirà a càrrec de M. Carme Montaner

directora de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de 

Catalunya (ICGC) i de Ramon Mascort, president de la 

Fundació Mascort.

dimarts, 6 de novembre del 2018

El document del mes d'Arxivae "La Ciutadella de Roses vista per Pierre Lepautre"


LA CIUTADELLA DE ROSES VISTA PER PIERRE LEPAUTRE


DADES ARXIVÍSTIQUES DEL DOCUMENT

Autor: LEPAUTRE, Pierre (Paris, 1648/52-1716)
Tècnica: Gravat al coure
Data: 1693
Mides foli: 68,5 x 60 cm.
                     Gravat superior: 8,5 x 22 cm.
                     Gravat central: 26,7 x 32,5cm.
                     Text: 4,5 x 22 cm.
BAPP. Fons Antoni de Rocabertí, comte de Zavellà.
Llegenda: Francès.
Cartografia, Gravats, Guerra dels Nou Anys.

HISTÒRIA ARXIVÍSTICA
Aquest gravat forma part de la col·lecció cartogràfica d’Antoni de Rocabertí (1831-1887), comte de Savallà / Zavellà.






DESCRIPCIÓ DEL DOCUMENT
El foli és el resultat de la impressió de tres planxes de coure. Per una part disposa de dos gravats de la vila de Roses: el superior correspon a una vista de la Ciutadella i, l’altra, a una planimetria de la mateixa. A la part inferior un quadre de text explica el fet històric.
Autor:
Pierre Lepautre. Fill de Jean Lepautre « l’Ainé » (1618-1682), gravador ; Nebot de l’ arquitecte Antoine Lepautre (1621-1679) i germà de Jacques (1653-1684), qui va gravar les indumentàries dibuixades per Jean Bérain.

Pierre es conegut como a dibuixant, gravador i arquitecte. L’any 1699 va rebre el nomenament de dibuixant dels Bâtiments du Roi; a ell es deu l’aplicació d’una nova decoració a Versalles que es coneixeria amb el nom de Rococó.

Lepautre, qui va assollir el càrrec de “graveur ordinaire du Roy”, dedica el present gravat a “Monseigr. de Pontchartrain, Ministre, Secretaire d’Etat […]”, Louis Phélypeaux (1643-1727), marquès de Phélypeaux, comte de Pontchartrain, i Secretari d’Estat de la Marina de Lluís XIV.

Gravat superior:
Títol en filactèria: PROFIL DE LA VILLE DE ROSES / en Catalogne.
S’observa el perfil de la Ciutadella i el de la vila. Al fons les muntanyes, que no responen a la realitat, en perspectiva cavallera. En primer terme, galeons de l’exèrcit invasor s’apropen per a conquerir la plaça.

Gravat central:
PLAN / DE LA VILLE DE / ROSES / Avec les Attaques. / DEDIÉ / A Monseigr. de PONTCHARTRAIN / Ministre, Secretaire d’Estat / Contrôleur general &c. / Par Son tres humble / et tres obeissant Serviteur / P. LE PAUTRE. / Graveur ord. du Roy / Au pril de Sa Maj.
Cartel·la amb el títol inclosa en cornucopia (s.d.), conté també la dedicatòria i l’autor; es troba rematada per l’escut d’armes de la familia Phélypaux de Maurepas i corona de marquès, flanquejat por dues àguiles. A la base elements relacionats amb la batalla naval i, en el centre, un grutesc.

Explicació en cortinatge: “EXPLICATION. / des renvoys du Plan et des Attaques. / A. Bastion de St. Iean. / B. Bast. de St. Georges. / C. Bast. de St. André. / D. Bast. de St. Iacques. / E. Bast. de Ste. Marie. / F. Demie Lune pres- / que Ruinée. / G. Partie sans chemin couvert. / H. Battrie de Mortiers. / I. Batterie de Canon.” A la base l’escala “100/Echelle de 100 Toises” [= 3,9 cm]. (i.i.), es troba sustentat per angelets que porten escuts amb la L entrellaçada i lises, a la base s’hi troben altres angelets i dofins, i rematat per cúpula amb flor de lis. Tots els elements fan referència a la corona francesa.
Orientat mitjançant rosa amb lis, amb el nord a l’est del mapa (c.i.); Relleu per sombrejat. Cultius i arbres representats. En el mar, galeons i galeres.
L’escena està presidida per la planimetria de la plaça forta de Roses, els seus baluards detallats per clau alfabètica (A-I).

Es coneixen diverses versions del gravat central:
1. La versió aquí reproduïda, igual a la preservada a la Col·lecció Mascort.
2. Una versió en alemany en lletra gòtica i títol en alemany, amb una finestra en la qual s’hi troba el gravat superior del present exemplar, que llueix el títol en filactèria “PROSPECT DER FESTUNG ROSES”. A la base, l’explicació s’ha mantingut en francès.

A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserva una versió del present foli en el qual  s’uneixen les tres parts –els dos gravats més el text—, mitjançant emmarcaments ornamentals, elements iconogràfics referents a la guerra i figures mitològiques com el deu Mart i la figura femenina alada que representa el triomf i la victòria. Així mateix en disposa d’un exemplar el col·leccionista rosinc, Carles Páramo.

 


Contextualització històrica: En el segle XVI s’encomana la construcció de la fortificació de Roses, considerada punt estratègic del nord de Catalunya, a l’enginyer espanyol Luis Pizaño; aquest rep l’ajut d’enginyers italians. A la Ciutadella inclouen el nucli de població i la doten d’espai considerable per a les futures instal·lacions militars. El resultat de la fortalesa va quedar configurat en sistema pentagonal i l’enginyer de Milà, Juan Bautista Calvi, hi va realitzar grans modificacions.

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) cau en mans franceses, i durant la Guerra de los Nou Anys (1689-1697), es repeteix. Finalitza amb la Pau de Ryswick (1697).
El present gravat il·lustra algún moment del darrer conflicte, quan la plaça forta va ser conquerida pel Mariscal Duc de Noailles.

Bibliografía:
LÍTER, C.; SANCHIS, Fr.; HERRERO, A. Cartografía de España en la Biblioteca Nacional (siglos XVI al XIX). Madrid: BN, 1994. Núm. 993 (Versión 2).
CASTELLS, R.,  CATLLAR, B., RIERA, J., Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona: COAC-DG, Diputació, 1994.
Núm. 253, pàg [388].
FUENTE DE PABLO, P. de la “La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)”. AIEE. Figueres, 27 (1994). pàgs. 117-148: il.
PADROSA GORGOT, Inés, La Cartografia de la Colección Mascort. Escenas de la historia Torroella de Montgrí: Fundació Mascort: 2018, pàgs. 96-97.

"El cementiri municipal de Peralada i els seus escultors-marbristes"

Novembre de 2018.
Nou article al "Butlletí Municipal de Peralada"


"El cementiri municipal de Peralada i els seus escultors-marbristes".
I. Padrosa, Butlletí Municipal (2018), núm. 59.

"El cementiri municipal de Peralada i els seus escultors-marbristes".
I. Padrosa, Butlletí Municipal (2018), núm. 59.


"El cementiri municipal de Peralada i els seus escultors-marbristes".
I. Padrosa, Butlletí Municipal (2018), núm. 59.


"El cementiri municipal de Peralada i els seus escultors-marbristes".
I. Padrosa, Butlletí Municipal (2018), núm. 59.

dimarts, 23 d’octubre del 2018

La Cartografia de la Col·lecció Mascort. Balanç a la premsa




La mostra «La cartografia de la Col·lecció Mascort. Escenes de la història», que va obrir les portes el 16 de juny i les va tancar el diumenge 14 d’octubre, ha rebut més de 8.000 visitants. La Fundació va encarregar el comissariat i l’estudi de les peces de la col·lecció cartogràfica del seu president, Ramon Mascort Amigó, a la historiadora de l’art i arxivera del Castell de Peralada, la figuerenca Inés Padrosa, qui assegura que la col·lecció de Mascort és «una de les millors col·leccions privades catalanes de cartografia». Fruit de la recerca i la catalogació de les obres, Padrosa ha publicat el llibre-catàleg La cartografía de la Colección Mascort. Escenas de la historia. Segons dades de l’entitat privada, entre el públic que ha visitat la mostra, en destaca un nombre important de representants de l’estament militar, col·leccionistes, arxivers, bibliotecaris, així com membres de la Societat Catalana de Geografia, funcionaris de l’Institut Cartogràfic i estudiants de la UdG.









Vuit mil mirades per a la col·lecció Mascort El Punt


La Fundació Mascort de Torroella de Montgrí va tancar l’exposició La cartografia de la Col·lecció Mascort. Escenes de la Història, amb un gran èxit de participació amb més de 8.000 visitants del 16 de juny al 14 d’octubre.
La mostra va reunir 160 gravats pertanyents a les escoles cartogràfiques europees més representatives dels segles XVI i XIX. L’exposició deixa un element de referència: un catàleg que la cap de la cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, Carme Montaner, va considerar “excepcional”.

La col·lecció, reunida al llarg dels anys pel president de la fundació, Ramon Mascort, va reservar un espai destacat a les obres de l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, que amb Les glorieuses conquestes de Louis le Grand (c. 1694), formades per 39 gravats, va divulgar per primera vegada algunes de les representacions més antigues que es conserven de Roses, Girona, Lleida i Barcelona, la majoria fruit de conflictes bèl·lics com ara la guerra dels Segadors, la dels Nou Anys i la de Successió. La comissària de l’exposició, Inés Padrosa, va destacar la importància que té per a la cartografia el treball que durant anys ha dut a terme Ramon Mascort, i que s’ha pogut traduir en una mostra única, especialment pel valor de les seves peces.



L'Empordà 23 d'octubre de 2018:

Empordà, 23 d'octubre de 2018



dilluns, 22 d’octubre del 2018

"Mallorca en el Palacio de Peralada", Círculo Mallorquín dilluns 29 d'octubre




Per les comarques gironines són molts els qui es sorprenen dels vincles dels Rocabertí amb Mallorca.
No succeeix el mateix a Palma de Mallorca ja que allà en són coneixedors i encara queden familiars d'Antoni de Rocabertí, comte de Zavellà, Tomàs de Rocabertí comte de Peralada i de Joana Adelaida qui heretà els títols dels germans després del seu traspàs.

La propera setmana, a petició del seu president sr. Ignacio Deyà, parlaré d'aquesta relació al "Círculo mallorquín" de Palma i explicaré algunes de les peces artístiques procedents de l'illa, ja siguin de mobiliari, pintura o llibres que avui dia formen part del patrimoni artístic peraladenc i que romanen a Peralada d'ençà que en el darrer terç del s. XIX els germans Rocabertí s'ocuparen de traslladar-les a la vila comtal. 

Sens dubte, serà un bon aperitiu perquè molts dels assistents s'atansin en un pròxim futur.
a Peralada per veure les peces personalment.

La presentació anirà a càrrec de l'amiga i reconeguda historiadora palmesana Mayda de Quiroga, esposa de P. de Montaner, comte de Zavellà.




divendres, 5 d’octubre del 2018

Aquest mes de setembre la Revista Bonart recorda l'exposició de Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort


BONART

EXPOSICIONS TORROELLA DE MONTGRÍ

LA CARTOGRAFIA DE LA COL·LECCIÓ MASCORT

bonart




La Fundació Mascort de Torroella de Montgrí presenta fins al 14 d’octubre del 2018 La cartografia de la Col·lecció Mascort. Escenes de la història.
Amb aquesta exposició la Fundació Mascort dona a conèixer una de les millors col·leccions cartogràfiques privades de Catalunya. L’exposició mostra més de 160 mapes exempts pertanyents a les principals escoles cartogràfiques europees dels segles XVI al XVIII, que estan agrupats segons la següent temàtica: Mediterrani i península Ibèrica; mapes d’illes i cartes nàutiques; conflictes bèl·lics (el teatre de la guerra i les places fortes), i l’evolució de les representacions de Catalunya, amb més de 50 mapes datats entre c. 1605 (el primer inclòs en un atles, de Vrients) i 1798 (de Ludwig Güssefeld). Cal destacar el tractament especial que s’ha donat als gravats de l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, titulats Les glorieuses conquestes de Louis le Grand (c. 1694), que estan formats per 39 representacions que, per primera vegada, es podran veure en tot el seu esplendor. Com a complement, es presenten atles i monografies completes amb aspectes relacionats amb els temes anteriors. Entre aquests hi ha l’atles Curioses Staats und Kriegs Theatrum (1730), de l’alemany Gabriel Bodehner, i el popularment conegut com a Petit Beaulieu (1662), del mateix Sébastien de Beaulieu. La comissària de l’exposició i autora del llibre catàleg, Inés Padrosa Gorgot, és arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada.

A la imatge, Petit Beaulieu. Torroella de Montgrí. S. de P. senyor de Beaulieu, c. 1662.

dimarts, 2 d’octubre del 2018

La Cartografia de la Col·lecció Mascort a les Jornades Europees del Patrimoni




Benvolguts, benvolgudes,


Dins les activitats de les Jornades Europees del Patrimoni 2018 s'organitza una visita guiada de caràcter especial a l'exposició La cartografia de la Col·lecció Mascort. Escenes de la història.
La visita, que anirà a càrrec de la comissària, Inés Padrosa, tindrà lloc el 13 d'octubre a les 18 h a la Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort.

Places limitades. Es prega reserva prèvia a: 
info@fundaciomascort.com / 972 75 80 57

dilluns, 24 de setembre del 2018

La Cartografia de la Col·lecció Mascort en el Dominical del Diari de Girona

El Dominical del Diari de Girona ajuda a difondre la cultura, les exposicions, l'etnografia,...
Aquí en tenim una mostra.
L'article resumeix l'exposició sobre cartografia que té lloc a Casa Galibern de Torroella de Montgrí, seu de la Fundació Mascort, i que s'acaba el proper 14 d'octubre.





dilluns, 3 de setembre del 2018

divendres, 24 d’agost del 2018

Ars Magazine recull La Cartografia de la Fundació Mascort

La prestigiosa revista d'art madrilenya es fa ressó de l'exposició de cartografia de la Col. Mascort, que es pot veure a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí.

Ars Magazine

LA FUNDACIÓN MASCORT MUESTRA SU COLECCIÓN CARTOGRÁFICA

Parece evidente que el estudio de la cartografía y, sobre todo, las exposiciones dedicadas al género, han conocido un gran auge en los últimos tiempos. Buen testimonio de ello es la monográfica que le dedicó el pasado 2017 la Biblioteca Nacional de España bajo el sugerente título Cartografías de lo desconocido. Mapas de la BNE (ver aquí). Si ésta se desarrollaba dentro del ámbito de lo público, ahora le toca el turno a una colección privada, la que ha reunido durante décadas Ramón Mascort Amigó, presidente de la Fundación Marscort.
Bajo el epígrafe La cartografía de la Colección Mascort. Escenas de la historia, se han reunido más de 160 mapas exentos pertenecientes a las principales escuelas cartográficas europeas de los siglos XVI al XIX, sobresaliendo la francesa por su cantidad y calidad. Estos se han agrupado asimismo según la temática: el Mediterráneo y la Península ibérica; islarios y cartas náuticas; conflictos bélicos. El último apartado se ha dedicado a la evolución de las reprentaciones de Cataluña, con más de 50 mapas fechados entre 1605 y 1798.
Entre los principales cartógrafos franceses, italianos y holandeses presentes en la muestra, encontraremos nombres como los de Nicolas de Fer (1646-1720), Pierre Lepautre (1652-1716), Carel Allard (1648-1709), Vincenzo Maria Coronelli (1650-1718) o Pieter Schenk (1660-1711). A ellos se suma el del ingeniero militar y geógrafo real francés, Sébastien de Pontault, señor de Beaulieu (hacia 1612-1674), del que se exponen sus conocidos Grand Beaulieu y Petit Beaulieu en los que pueden contemplarse escenas del teatro de la guerra, asedios y perfiles de ciudades que son producto del minucioso trabajo de campo llevado a cabo “in situ” por el autor.
La cartografía de la Colección Mascort. Escenas de la historia podrá visitarse hasta el 14 de octubre en la sede de la Fundación Marscort en Torroella de Montgrí (Gerona). Ha sido comisariada por Inés Padrosa Gorgot, archivera y bibliotecaria del Castillo de Peralada. La muestra se complementa con un extenso catálogo en el que se han estudiado en profundidad cada uno de los 160 mapas.