Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orgull de Figueres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orgull de Figueres. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de setembre del 2026

L'Eduard Bartolí i el Quixot de l'Erato a Orgull de Figueres

Des d'Orgull de Figueres reivindiquem els figuerencs que ens han precedit. Si algú vol estar al cas del que es publica a Orgull de Figueres que cliqui a la frase anterior.

En aquesta ocasió li toca a Eduard Bartolí! Si algú vol escoltar l'entrevista només cal que cliqui a la frase anterior. 

Com a recordatori deixo les paraules que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)

BARTOLÍ COLLS, Eduard (Figueres, 25.IX.1932 – 4.I.2007) Dissenyador, actor i dinamitzador Fill de Francisco Bartolí Riera, viatjant, natural de Barcelona, i de Dolors Colls Casadevall, de Figueres. Es va casar amb Maria Escusol Latorre (Figueres, 15.IV.1963), i el matrimoni va tenir un fill, Mario i, una filla, Margarita. A l’edat de vuit anys entrà a formar part de l’escolania de mossèn Albert↑, circumstància que influirà en la seva vida. Participa en diverses activitats habituals de la mainada de l’època, juga a l’equip de futbol i en representacions teatrals, faceta decisiva també en el futur, essent la primera obra representada, a l’edat de vuit anys, La Redención del enemigo. Primer forma part de l’Elenc Juvenil del Patronat de la Catequística i després de l’Elenc Titular, esdevé rapsoda, cantant, actor, i culmina amb la participació a l’Agrupación Teatral Arlequín, amb la qual representa prop de cinquanta obres d’entre les que destaca Nuestra Ciudad, on compartia protagonisme amb M. Àngels Aupí↑. Després d’estarne desvinculat per qüestions de domicili, l’any 1972 recupera els vincles amb l’escenari i participa en les representacions dels Pastorets. L’any 1980, juntament amb Josep Maria Gumbau↑, Joan Minobis↑, Montalat↑ i Toni Montal↑ varen constituir el grup teatral Els Nens de Boadella, amb l’acompanyament musical de Josep Maria Surrell, autor també de l’arranjament musical. Les cançons populars sentides a Boadella constituïren una part del repertori del grup. Des del punt de vista professional treballa a indústries Borrell (1948-1962), fins que es trasllada a Lleida per fer el servei militar. L’any 1968 es desplaça a Barcelona i treballa de decorador, assisteix a l’Escola Massana, i es gradua el 1971 i entra a formar part del Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors el 1973. Durant el període que resideix a Barcelona, entre altres projectes, fa maquetes per estands de fires. Gran creador, treballador infatigable, amb el do de la intuïció va compaginar la tasca professional de dissenyador amb el disseny i l’enginy i l’aplicà a l’ensenyament. Havia dissenyat gran nombre d’objectes en paper, alguns per aplicar com a treballs manuals, jocs, gegants, puzzles, retallables o mòbils. Un dels treballs més importants va ser el disseny de cinc cossos geomètrics regulars amb totes les subdivisions (tetràedre, cub, octàedre, dodecàedre, i icosàedre). Va dedicar-se també a la decoració i el grafisme, havent deixat nombrosos dissenys d’etiquetes, ex-libris, maquetes, anamorfosis, cartells de música i teatre, i dissenys d’aparadors. Va intervenir en posades en escena espectaculars com el de la Crema de Peralada, segons les cròniques de Muntaner, o la de Canigó, Llamo a un inspector o La muerte de un viajante. Amic de la conversa, acudia habitualment a compartir amb la penya d’amics. Havia estat també col·laborador del setmanari Empordà de Figueres.

Ha dissenyat nombrosos monuments. A l’Hospital de Figueres hi ha ubicat el monument Als donants de sang (Figueres, 2001) i un altre, amb el mateix nom, Als donants de sang (Vilafant, 2003), instal·lat al CAP. Bartolí va rebre un dels premis més importants de la Segona Biennal d’Interiorisme pel disseny de la botiga Emiliana de Figueres (2003). Fou guardonat amb el premi Lluís Cairó per la seva trajectòria professional pel Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de la Demarcació de Girona (2003). El 13 de gener de 2008, en el Teatre Municipal de Figueres va tenir lloc un emotiu Homenatge ciutadà, coordinat per Josep M. Cortada↑ Puig, el qual va comptar amb una participació massiva de figuerencs.







dilluns, 20 de juliol del 2026

El plafó ceràmic del Grup 69 i la remodelació de la plaça d'Ordis de Figueres

Aprofitant la remodelació de l'espai a l'entorn de l'antiga presó de Figueres, projecte de l'arquitecte Azemar, recordem la història que hi ha darrera del plafó ceràmic que es troba a la plaça d'Ordis.

Nova aportació al coneixement figuerenc.

Explicació de la història del plafó ceràmic del Grup 69.

Tal i com diu Josep Adolf Estrader: "La historiadora Inés Padrosa ens recorda la vida i peripècies del mural nòmada, a pocs dies de l'obertura de l'espai ajardinat al voltant de l'antiga presó."

Es pot veure clicant aquí!




dijous, 30 d’octubre del 2025

Joan Soler Albreda, el rellotge de la Rambla, el rellotge del Castell de Peralada i el Garatge Soler

 Comparteixo la col·laboració amb Orgull de Figueres de l'amic Estrader.


En aquesta foto de Joaquim Carreras publicada com a postal el 1905 per Joaquim Serra, pertanyent a la col·lecció particular de Jordi Martí i inclosa al llibre “Història gràfica de Figueres, 125 anys de ciutat” d’ Inés Padrosa Gorgot editat el 2001 per Brau Edicions i l’Ajuntament de Figueres, hi veiem la Rambla sense el monument a Monturiol però amb la presència ja del rellotge que molts anomenen de ca’n Canet. A la propera aparició d’Inés Padrosa a Orgull de Figueres coneixerem el rellotger que va fer el muntatge de la maquinària i de totes les seves peces, el peraladenc Joan Soler. Potser valdria la pena que, per fer-li justícia, anomenéssim aquest rellotge a partir d’ara com el Rellotge de Joan Soler.

#Figueres #OrgulldeFigueres


dissabte, 9 d’agost del 2025

Anunci de la visita a la Casa Massanet de Vilafant, amb Orgull de Figueres

De la mà de Josep Adolf Estrader, amb Orgull de Figueres, Nova visita!! 
Ara a la Casa Massanet de Vilafant, gràcies a la gentilesa de la seva actual propietària Maleu Solés. 
Allà tindrem ocasió de conèixer una casa amb molta història.
Allà hi va viure una important nissaga inclosa en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empòrdà: els de Macià -  Llavanera: Jacint de Macià Pujol i els seus fills especialment Josep M. de Macià de Llavanera, Marià de Macià de Llavanera i Lluís Maria de Macià de Llavanera.

Inés Padrosa i Maleu Solés. Can Massanet de Vilafant. Fot. © Adolf Estrader. Orgull de Figueres


dijous, 26 de juny del 2025

Escrit en memòria de Miguel Suqué Mateu publicat a Orgull de Figueres

 

A mida que anem fent camí … la vida ens apropa a diferents persones. I, per qüestions d’afinitats, algunes les sentim més properes... En aquests darrers anys he hagut de lamentar sensibles pèrdues d’algunes amb les quals havia establert bona sintonia. És el cas que avui m’ocupa i, per aquest motiu, convidada per Josep Adolf Estrader, aquestes paraules en record i homenatge de Miguel Suqué Mateu.
Miguel Suqué ha transcendit com a empresari, però també per haver estat la quarta generació d’una reconeguda família d’arrels barcelonines amb estrets vincles amb Peralada. De fet, tant els seus progenitors com ell i els seus germans s’han caracteritzat per potenciar i diversificar els serveis de lleure de la vila que, tot sigui dit, de retruc han beneficiat la comarca.
Però val a dir que Miguel Suqué, vinculat a diferents grups empresarials i empreses, tenia especial predilecció per la Hispano Suiza creada pel seu besavi Damià Mateu.
Des de feia cap a quaranta anys s’havia fixat diversos objectius que, de mica en mica, va anar aconseguint. Les primeres passes foren: reivindicar els seus avantpassats creadors d’una firma que ha passat als annals de la història de l’automobilisme, recuperar la marca i al mateix temps retre homenatge a la seva progenitora ‒traspassada l’any 2018‒ en donar el seu nom de pila als automòbils apareguts el 2019 i el 2020: Carmen i Carmen Boulogne.
Però encara li mancaven dues fites més per acomplir: La primera, crear un espai dedicat a la Hispano a Peralada perquè tots els visitants coneguessin els vincles de la família amb aquella empresa nascuda l’any 1904. I l’altra, un llibre sobre la seva història, però havia de ser un llibre escrit per algú que formés part del Grup Peralada, ja que segons ell mateix comentava llibres sobre la Hispano n’hi havia molts. Ambdues les va poder veure realitzades.
En el decurs de les gairebé quatre dècades d’estada a Peralada i segurament pel fet d’haver estat responsable d’un dels llocs més emblemàtics del conjunt com ho és la biblioteca, he tingut ocasió de compartir diferents moments amb la família Suqué Mateu i, en els darrers anys, especialment amb la Isa, en Javier i, sobretot, amb Miguel Suqué.
Alguns d’aquests moments han estat d’alegria com la celebració dedicada a la memòria del seu besavi Damià Mateu (2014); altres han estat moments de tristesa, quan va tenir lloc el traspàs de Carmen Mateu i el d’Artur Suqué; altres, han suposat reviure emocions com quan es va preparar l’exposició dedicada a la seva mare.
Els darrers, sens dubte, han estat per compartir projectes engrescadors, com la creació del nou espai dedicat a la Hispano Suiza, en una de les dependències del Museu de Peralada, i el darrer gran projecte va ser la preparació del llibre dedicat a la Hispano, període en el qual vam estar en contacte permanent.
Des d’ahir em revenen totes aquestes vivències i records i, com sol passar, sembla impossible la seva absència.
D'ell en guardo el millor record que es pot tenir d'una persona i és el de ser "una bona persona". Descansa en pau allà on siguis.

dimecres, 11 de juny del 2025

L'entrevista a Jaume de Puig a la seva biblioteca particular a Torroella de Fluvià

 

Amb el periodista Josep Adolf Estrader, Orgull de Figueres, seguim difonent personatges inclosos al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà.

En aquesta ocasió ens trobem a Torroella de Fluvià, lloc de residència de Jaume de Puig i Rosa Ripoll.

L'entrevista té lloc a la biblioteca. Si cliqueu la podreu seguir.

La segona part de l'entrevista, està focalitzada en el periode en què va coincidir amb Josep Tarradellas.

Si cliqueu també es pot seguir.






diumenge, 11 de maig del 2025

Els pastors protestants establerts a Figueres al s. XIX. Els López Rodríguez Murray. A Orgull de Figueres I i II capítol

 Nissagues i noms propis de casa nostra: Inés Padrosa estrena espai a Orgull de Figueres.

La bibliotecària i historiadora Inés Padrosa Gorgot ens fa l'honor de participar a partir d'ara regularment a Orgull de Figueres amb un espai mensual que ella mateixa ha dissenyat. Inés Padrosa compartirà amb nosaltres una temàtica que coneix molt bé i de la qual ha vessat ja molta tinta: les nissagues i noms propis de casa nostra. En el seu debut a Orgull de Figueres, Inés Padrosa ens parla de la nissaga dels López Rodriguez Murray, que va deixar empremta a Figueres en els primers any del segle XX. Us presentem el primer lliurament dels dos de què consta aquest tema. Demà us oferirem el segon. #Figueres #OrgulldeFigueres #InesPadrosa


Segon capítol

Nissagues i noms propis de casa nostra: Inés Padrosa ens parla dels López Rodríguez Murray (2a part). Canvi de localització per a aquest segon capítol dedicat a la nissaga dels López Rodríguez Murray. De la Santa Creu hem passat a la malaurada Fundació Clerch i Nicolau perquè va ser aquí que aquesta nissaga va traslladar l’església evangèlica i l’escola que havien obert al carrer Cervantes. Amb aquesta nissaga, la bibliotecària i historiadora Inés Padrosa Gorgot ens fa l'honor de participar a partir d'ara regularment a Orgull de Figueres amb un espai mensual fet al seu gust. Inés Padrosa compartirà amb nosaltres una temàtica que coneix molt bé i de la qual ha vessat ja molta tinta: les nissagues i noms propis de casa nostra. Gràcies i enhorabona per la gran acceptació del primer capítol, difós ahir. #Figueres #OrgulldeFigueres #InesPadrosa



diumenge, 23 de març del 2025

Orgull de Figueres. Col·laboració

 

A partir del mes d'abril Col·laboració amb el diari digital que dirigeix el periodista Josep Adolf Estrader!


📹 Inés Padrosa Gorgot col·laborarà amb Orgull de Figueres.
La bibliotecària, biògrafa i historiadora ens acostarà a algunes de les persones i nissagues que formen part del Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà que va escriure i publicar el 2009. Les seves aparicions a Orgull de Figueres enriquiran encara més els nostres continguts habituals dedicats a la història i a les personalitats, tant de Figueres com de l’Alt Empordà. Benvinguda!