diumenge, 13 de novembre de 2016

La Galeria El Claustre homenatja Jordi Jubany

Cloenda de l'exposició de Jordi Jubany a la Galeria El Claustre

La cloenda, ha tingut lloc el dissabte 12 de novembre, i ha representat un bonic acte festiu organitzat per Miquel, Marià Mascot i tot el seu equip!!
 
Els quadres de l'exposició es dispersaran, però romandran plegats en la monografía que molt encertadament ha publicat La Galeria El Claustre. Tot seguit, les paraules que li vaig dedicar en el pròleg de l'obra esmentada.
 
I, acompanyen les imatges record de la vetllada, entre les quals s'hi troba el moment en què em fan entrega del quadre que es va sortejar i em va tocar!!



JORDI  JUBANY I LA GALERIA EL CLAUSTRE

En primer lloc voldria felicitar la família Mascort per la seva tasca de difusió de l’art, de potenciació d’artistes emergents i de consolidació dels consagrats. Per això, sempre que m’ho han requerit ha estat un plaer aportar un granet de sorra per a recolzar la labor que està duent la Galeria El Claustre.
Evidentment, la felicitació que ve tot seguit és per a l’artista, Jordi Jubany, de qui tant Miquel com Marià Mascort en són fervents admiradors.
De “trobada providencial” podríem definir el dia que Marià Mascort i Jordi Jubany creuaren els camins de la seva vida. A partir d’aquest moment, s’inicia una relació continuada entre el pintor i la Galeria El Claustre que avui es materialitza en la segona publicació monogràfica dedicada a la seva obra.
Jordi Jubany s’estrena professionalment a la Galeria de El Claustre de Girona fa més d’una dècada. La mostra va coincidir amb els 30 anys d’existència de la sala i va anar acompanyada d’un complet catàleg. Més que interessants són les reflexions de M. Mascort en relació a la seva filosofia envers el mecenatge: “Un dels compromisos d’una galeria d’art és el d’incorporar nous pintors i escultors que tant poden ser figures ja contrastades i reconegudes, com d’altres a qui se’ls recolza perquè tenen qualitat suficient per mostrar la seva obra a la consideració del públic i entrar d’aquesta manera al circuit d’exposicions […]”. I, segueix dient “El primer cop d’ull en veure l’obra de Jordi Jubany va ser enlluernador… els quadres eren tractats amb una personalitat fora del comú i ens varen portar a la convicció que érem davant d’una figura destacada en el món de la pintura […] com un artista que sap transmetre la seva inspiració a l’espectador i que arriba a emocionar al contemplar la bellesa de la seva obra…”.
Efectivament, en apropar-nos a la seva obra un s’adona que l’executor és un personatge inquiet, amant de la natura i l’art, viatger i, sobretot, vital; amb una vitalitat que va creixent a mida que va madurant. Si coneixem algunes de les teles dels primers anys i les comparem amb les que acompanyen el present catàleg s’hi evidència una evolució, tant en l’aspecte tècnic i colorista, com en el formal, tot i que els temes tractats són similars: paisatges i racons urbans.
Tal i com ja hem tingut ocasió de veure en exposicions anteriors és un gran entusiasta de Venècia, Roma o Florència, París, o bé Sant Petersburg i Moscú, ciutats impregnades d’art i d’impactants arquitectures que no et poden deixar impassible.
Avui, l’artista ens proposa una passejada artística per diferents contrades gironines: Unes costaneres - les quals gaudeixen de reclam turístic gràcies a mantenir la seva personalitat -, com Port-lligat, Calella de Palafrugell o El Port de la Selva; altres corresponen a paratges naturals muntanyencs; altres pertanyen a indrets amb elements arquitectònics diferenciadors com places porticades o l’entorn emmurallat de Torroella de Montgrí, i no hi poden faltar indrets emblemàtics de la capital de la província i de l’Alt Empordà.
En la tècnica i en el color s’hi palesen els canvis més importants de l’evolució de l’artista. Pel que fa a la tècnica Jubany ha arribat a un punt en què aconsegueix establir un joc amb l’espectador gràcies a l’alternança de la paleta i els pinzells; a les estudiades barreges de material pictòric i l’adequat augment de diluent, ens presenta uns olis lleugers i fluids, fins i tot, amb regalims, que ens transporten a la tècnica de l’aquarel·la. Les formes, l’aigua, els volums arquitectònics, les escultures, queden insinuades però perfectament reconegudes. Tot realitzat a base de trets ràpids que exterioritzen l’espontaneïtat i l’energia que transmet.
 
Per altra part, ha assolit un gran domini del tractament de la llum i del color. Tant és així que l’àmplia i delicadíssima gamma cromàtica i la superposició de colors ens proporciona un joc de transparències i contrastos que ens situa en el precís moment del dia; així mateix les teles traspuen l’estacionalitat i la meteorologia que l’artista ens vol transmetre. 
 
En aquesta ocasió una bona part de les obres estan tractades en una àmplia gradació d’una mateixa gamma cromàtica: granats per a la Pujada del Seminari, per a les barques o per a l’interior de l’església gòtica, o bé verds per a la Vall de Núria o per a les pesqueres de l’Estany de Banyoles. També hi seran presents les contraposicions de tons càlids com ara els rosats amb verdosos a Camprodon, grocs i taronges versus grisos i negres a Girona o bé la combinació de blancs, blaus grisos i negres en diferents paratges costaners.
En definitiva, Jubany ens ofereix una sèrie d’estampes gironines que captivaran a tots els seus seguidors.
La més cordial enhorabona a l’artista i a la Galeria El Claustre!                

Inés Padrosa Gorgot
Historiadora de l’Art




Josep Llupià, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa, José Luis Torres, Marià Mascort, darrere seu el pintor Jordi Jubany i sra., Mònica de Mascort, Ramon Llorente i sra. 
Una magnífica aquarel·la de la façana de l'església de St. Marc, Venècia.
Moment de l'entrega del quadre. Amb Lluís Roura i Jordi Jubany.

 

Al costa del quadre, amb Jordi Jubany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada