Castelló ha perdut un altre fill rellevant: Francesc Brossa Anglada

El meu record a l'Hora Nova:

L'exposició de Damià Mateu a la premsa

Xavier Castillón, El Punt,
10 de maig de 2014

Sonia Fuentes, Empordà, 13 de maig de 2014

 

Hora Nova, 13 de maig de 2014

Diari de Girona, 13 de maig de 2014

Terrades "Temps de flors"

Algunes fotos de l'esclat dels rosers de Terrades així com el de la mimosa.

 

 

 

 

 

Inauguració exposició dedicada a Damià Mateu Bisa (1864-1935) i conferència

Dissabte 10 de maig a la Biblioteca del Castell de Peralada ha tingut lloc la celebració del 150 aniversari del naixement de Damià Mateu Bisa (1864-1935).

 

L'acte va comptar amb una conferència del professor Jordi Nadal dedicada a Damià Mateu i la Hispano Suiza.

Seguidament es va presentar l'exposició anual de la Biblioteca per part de Jaume Barrachina i Inés Padrosa, en la qual es donaren a conèixer les principals activitats dutes a terme per Damià Mateu: col·leccionista, empresari, benefactor, amic d'Alfons XIII i Cambó, protector del "Diario de Barcelona", així com la vessant més humana i familiar.

 

 

Text del tríptic

Damià Mateu Bisa (1864-1935)

Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Damià Mateu, un dels personatges més significatius de la burgesia catalana del primer terç del segle XX.

A l’Exposició-Homenatge es tindrà ocasió de poder aprofundir en la vessant familiar, i veure les diferents cases en les quals va viure com la Casa Comalat a la Diagonal de Barcelona; el Mas Rossell de Llinars del Vallés, d’on ell n’era originari i lloc on va encarregar edificar la torre modernista coneguda amb el nom de La Miranda, i la masia el Mas Rifer, lloc d’estiueig familiar al Montseny i, segurament,  l’inductor de la compra del Castell de Peralada al seu fill Miquel.

Però hi ha altres aspectes molt importants de Damià Mateu a tenir en compte, com les empreses amb les quals va estar vinculat; les seves relacions polítiques i la seva amistad amb el Rei Alfons XIII; l’empara que facilità al reconegut rotatiu “Diario de Barcelona”, i la seva afició pel col·leccionisme i per la natura.

Si parlem de les empreses té una importància cabdal la coneguda amb el nom de “Hijo de Miguel Mateu”, de la qual l’homenatjat va haver de fer-se’n càrrec degut a la inesperada mort del seu germà Miquel i que va arribar ser una de les més importants d’Espanya del ram del metall amb dos seus principals a Barcelona i a València. Va assegurar també el subministrament elèctric a Barcelona mitjançant la fundació de FHASA (Fuerzas Eléctricas de Andorra S.A.) que, a la vegada, va representar un gran revulsiu econòmic pel Principat gràcies a la construcció de les seves primeres carreteres asfaltades.

Tanmateix, l’empresa que donaria més prestigi a la família va ser la “Hispano Suiza”. Creada l’any 1904 per Damià Mateu, l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suis Marc Birkigt, en el seu inici instal·laren els seus tallers al carrer de Floridablanca de Barcelona i l’any 1911 va ampliar les dependènies a La Sagrera. Amb els anys la Hispano es va expandir a Levallois (França), posteriorment Bois de Colombes (Paris), i a Guadalajara. La Hispano va ser líder en tecnologia automobilística i aeronàutica durant més d’un quart de segle (entre les dues guerres mundials), i va esdevenir un dels elements decisius de la supremacia aèria aliada de la II Guerra Mundial.

Finalment, es donarà una visió de Damià Mateu apassionat i mecenes d’art, per quant va ser un dels grans col·leccionistes particulars del segle XX a Catalunya amb la creació del Museu d’Art Xinés de Pedralbes; per les adquisicions d’una part dels tresors visigòtics del s. VII de Torredonjimeno (Jaén) i de Castiltierra (Segòvia); de diversa arqueologia mallorquina; per les reiterades compres de camafeus i tapissos, de la col·lecció del marquès de Valderrey o les realitzades a diferents antiquaris coetanis com Apolinar Sánchez de Madrid o Josep Porta a Barcelona i Paris, a Geladakis, també a Paris, o a Constantino Lluch que operava a Móstoles.

Inés Padrosa

Bibliotecària

 

 

 

Un moment de l'acte commemoratiu dedicat a Damià Mateu.

 

Presentació de l'Exposició dedicada a Damià Mateu per part de Jaume Barrachina i Inés Padrosa.

La família Suqué-Mateu amb els conferenciants Jordi Nadal, Jaume Barrachina i Inés Padrosa.



 

  La família Suqué-Mateu amb els conferenciants Jordi Nadal, Jaume  Barrachina i Inés Padrosa.

 

Sr. Canals, marquès de Casa Brusi, senyora, Inés Padrosa i Jaume Barrachina.

Texto del tríptico:

Damià Mateu Bisa (1864-1935)

Hogaño se cumplen 150 años del nacimiento de Damià Mateu, uno de los personajes más significativos de la burguesía catalana del primer tercio del siglo XX.

En la Exposición-Homenaje se tendrá ocasión de poder profundizar en la vertiente familiar a través de la visión de las diferentes casas en las que vivió, como la Casa Comalat de la Diagonal barcelonesa, el Mas Rossell de Llinars del Vallés de donde era originario y lugar donde mandó edificar la torre modernista conocida con el nombre de La Miranda, y la masia el Mas Rifer, lugar de veraneo familiar en el Montseny y, seguramente, inductor de la compra del Castillo de Peralada a su hijo Miquel.

Pero hay otros aspectos muy importantes de Damià Mateu a tener en cuenta, como las empresas a las que estuvo vinculado; sus relaciones políticas y su amistad con el rey Alfonso XIII; el amparo que facilitó al reconocido rotativo “Diario de Barcelona”, y su afición por el coleccionismo y la naturaleza.

Si hablamos de las empresas, tiene una importancia capital la conocida con el nombre de “Hijo de Miguel Mateu”, de la que el homenajeado tuvo que hacerse cargo por la inesperada muerte de su hermano mayor Miquel, y que vino a ser una de las más importantes de España en el ramo del metal con dos sedes principales en Barcelona y Valencia. Aseguró también el suministro eléctrico a Barcelona, mediante la fundación de FHASA (Fuerzas Hidroeléctricas de Andorra S.A.), lo que representó, a la vez, un gran revulsivo económico para el Principado merced a la construcción de sus primeras carreteras asfaltadas

No obstante, la empresa que facilitaría mayor prestigio a la familia fue la “Hispano Suiza”. Creada en el año 1904 por Damià Mateu, Francesc Seix y el ingeniero suizo Marc Birkigt, inicialmente instalaron sus talleres en la calle de Floridablanca de Barcelona para después, en 1911, ampliar sus dependencias en La Sagrera. Más tarde, la Hispano se expandió a Levallois (Francia), a Bois de Colombes (Paris) y a Guadalajara. La Hispano fue una empresa líder en tecnología automovilística y aeronáutica durante más de un cuarto de siglo (entre las dos guerras mundiales), y sobrevino uno de los elementos decisivos de la supremacía aérea aliada de la II Guerra Mundial.

Finalmente, se da una visión del Damià Mateu apasionado y mecenas de arte, por cuanto fue uno de los grandes coleccionistas particulares del segle XX en Cataluña con la creación del Museo de Arte Chino, instalado en el Palau de Pedralbes; por las adquisiciones de una parte de los tesoros visigòticos del siglo VII de Torredonjimeno (Jaén) y de Castiltierra (Segovia) y de diversa arqueologia mallorquina; por la compra de camafeos y tapices y de la col·lección del marqués de Valderrey, o las realizadas a diferentes anticuarios coetáneos como Apolinar Sánchez de Madrid o Josep Porta de Barcelona y Paris; a Geladakis, también de Paris, o a Constantino Lluch que operaba desde Móstoles.

Inés Padrosa

Bibliotecària





 

Julia Butinyà disserta sobre Muntaner a la Biblioteca de Peralada

El dissabte dia 26 d'abril, dins el programa d'Experiències Culturals, la doctora Julia Butinyà va presentar una interessant conferència sobre la Crònica de Ramon Muntaner.
Aquí un resum de la seva activitat professional per tal que ens fem una lleugera idea de la trajectòria de la conferenciant.

Julia Butinyà

Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (1978); professora de Literatura Catalana a la Universitat Autònoma de Madrid (1988) i, des de 1990, a la UNED (catedràtica de Literatura catalana medieval el 2009). A aquesta Universitat ha estat Directora de Publicacions i Vicerrectora de Metodología, Medios y Tecnología (1996-1999). Ha impulsat el màster de Postgrau EEES: Literaturas Hispánicas (catalana, gallega, vasca) en el contexto europeo.

            La seva especialitat com a medievalista l'ha portat a conrear l'edició i la traducció: El libro de los hechos. Crónica del rey Jaime I (ed. Gredos); Lo somni. El sueño de Bernat Metge (ed. Atenea).

La  seva principal línea d'investigació  és l'Humanisme a la Corona d'Aragó, sobre el que ha publicat una trilogia entre 1999 i 2006: Tras los orígenes del Humanismo: El “Curial e Güelfa; En los orígenes del Humanismo: Bernat Metge; Detrás de los orígenes del Humanismo: Ramón Llull. Sobre temes medievals ha participat en uns 20 Congressos nacionals i internacionals, ha dirigit un Grup d'Investigació (Félix) i ha publicat més d'un centenar de treballs en revistes científiques. Sobre Muntaner ha tractat a La conciencia lingüística en las letras catalanas de la Edad Media: del campo histórico y del filosófico a la ficción, i repetidament en les seves  investigacions sobre el Curial.

També és autora de diccionaris (Diccionari d'autors del català modern; Diccionari Barcanova de la Llengua Bàsic), i d'estudis de l'época moderna.

Membre del comité científic del Portal Virtual d'Humanitats E-Excellence de Liceus, responsable de la Literatura catalana antigua. Forma part de diversos consells de redacció, espanyols i europeus, com la “Revista de Filología Románica” (Universidad Complutense) o “Estudios Hispánicos” (Universidad de Wroclaw). És coeditora del portal Literatura, Llengua i Cultura a la Corona d’Aragó dins de la publicació eHumanista (Universidad de California), i codirigeix la “Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca” (UNED). Ha coordinat diversos volums de tema medieval (virtuales i en paper).

És corresponent a Madrid de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, des de 1996.

Jaume Barrachina i Julia Butinyà,
en el moment de la presentació.



Un moment de la dissertació
de Julia Butinyà.

Inés Padrosa, Julia Butinyà, la conferenciant,
 i Roser Coromina



Roser Coromina, Inés Padrosa, i Julia Butinyà.

Diada de Sant Jordi a la Rambla de Figueres

Aquest matí entrevista a Ràdio Vilafant, amb Mercè Munt, presentadora, Laura Vinuesa, col·laboradora de Ràdio Vilafant, i Mònica Soler, autora de "Les nits de Lola Patón"

Inés Padrosa, Laura Vinuesa, Mercè Munt, presentadora, i Mònica Soler

Mercè Munt, presentadora, i Mònica Soler, Laura Vinuesa i Inés Padrosa.

Inés Padrosa, Laura Vinuesa, Mònica Soler i Mercè Munt

La Rambla al matí, els grups escolars n'eren els protagonistes 

I amb els amics Albert Padrosa i Jordi Vila i Dolors Vila de Castelló d'Empúries.

Amb algunes de les obres de Jordi Vila:

II Revetlla de Sant Jordi, 2014. Biblioteca Fages de Climent

Unes imatges de la Festa de la II Revetlla de Sant Jordi, 2014:

II Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca de Figueres, 2014

Convit de la Biblioteca comarcal als autors:
Dimarts, 22 d’abril de 2014, a la Biblioteca Fages de Climent.Per segon any consecutiu, l la Biblioteca Fages de Climent celebrarà la Revetlla de Sant Jordi amb la voluntat d’oferir una vesprada festiva a l’entorn del llibre, la lectura oberta a tothom.

La Biblioteca de Figueres es suma així a la iniciativa de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya iniciada el 2013, que vol escampar aquesta celebració arreu del territori per esdevenir una convocatòria cultural singular, diferenciada de les ofertes que habitualment ofereixen els
equipament bibliotecaris.

ACTIVITATS:

Decoració dels vidres de la Biblioteca amb portades de llibres dels autors locals. Edició d’un punt de llibre.

18.00 h. Celebració de la Revetlla de Sant Jordi amb els més menuts

La Clara tenia un drac.
Espectacle d’ombres i música en directe, a càrrec de Contes Savis.

A través de la narració, les imatges i la música, Contes Savis ens presentarà la història de la Clara i el seu drac, prestant especial atenció a les emocions amb l’objectiu de mostrar als més menuts com tots podem dominar aquest impuls interior descontrolat i posar-lo al nostre servei. Les forces negatives esdevenen creatives i ens ajuden a créixer i evolucionar com a persones.

20.00 – 22.00 h Brindis literari amb autors locals

Durant la Revetlla una seixantena d’autors locals que han publicat obra entre el Sant Jordi de 2013 i el de 2014, editors i lectors es donaran cita a la biblioteca per dur a terme un brindis literari i gaudir de les gloses creades per a l’ocasió per l’associació Cor de Carxofa.

En el decurs de la revetlla, els assistents a l’acte prendrem una copa de cava, gentilesa de Caves Castell Peralada, i durem a terme un brindis literari.

Biblioteca Fages de Climent – Plaça del Sol, 11 – 17600 Figueres | T 972 67 70 84 | info@bibliotecadefigueres.cat www.bibliotecadefigueres.cat

 

Aqui les portades dels llibres en els quals he col·laborat aquest any:

 

 

 

 

I, tot seguit, la relació de llibres i autors convidats aquesta tarda-nit a la Biblioteca Fages de Climent:
 

AUTORS REVETLLA DE SANT JORDI 2014 A LA BIBLIOTECA
FAGES DE CLIMENT

NOM	LLIBRE/CD publicat entre 24 abril 2012 i 23 abril 2013
Armangué, Irene	Els poemes de la Mei
Ayensa, Eusebi	Els Catalans a Grècia : castells i torres a la terra dels Déus. Barcelona : Base, 2013 Resum de literatura grega / Carles Riba ; antologia de textos a cura d’Eusebi Ayensa. Figueres : Cal·lígraf, 2014
Bruguera i Batalla, Rafel	Les drassanes Sala de l’Escala CEDRE
Carreras Ginjaume, Martí	Les Persones grans i el segle XXI. [Figueres : l'autor], DL 2013.
Casals i Merchan, Jordi	Muerte por Funky : o el Eutanasio Barcelona : Laertes, 2013.
Glòria Canyet	Famílium 2.0 : sobreviure l’adolescència. [S.l. : d'Aquari Edicions], 2013.
Casas, Mar	Josep Picola i Soler : cent anys (1913-2013) : visió d’una ànima santjoanina / [selecció de textos: Mar Casas] Sant Joan de les Abadesses : l’Ajuntament, 2013.
Casasses, Enric Montserrat Caldés	Pedra viva: les gàrgoles de l’Església de l’Escala
Cobos Fajardo, Antoni Tremoleda Trilla, Joaquim	L’Epigrafia medieval dels comtats gironins Figueres : Brau, 2009.
Egea Codina, Antoni Padrosa Gorgot, Inès	700 anys de l’Hospital de Figueres. Figueres : Fundació Salut Empordà, DL 2013.
Cuartiella, M. Mercè	L’Afer marsellès. Barcelona : Ara Llibres, 2014.
Dacosta Oliveras, Josep M. Soldevilla, Joan Manuel	Figueres, possiblement la ciutat +. Figueres : Ajuntament de Figueres, 2013.
	Festival Castell de Peralada : el escenario de las emociones. Barcelona [etc.] : Lunwerg ; Peralada : Festival Castell de Peralada, 2013
Dominguez, Jair	99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents. Badalona : Ara llibres, 2013.
Elipe Torné, Francisco Cubells Tomeo, Ferran	Demiurgo, el despertar de los necios. Madrid : Nowtilus, 2013.
Famoso Arnau, Salvador	El Carrer Sant Francesc de Castelló d’Empúries i el seu entorn : evolució històrica i arquitectònica : segles XIII-XIX Castelló d’Empúries : Ajuntament de Castelló : Salvador Famoso i Arnau, DL 2013.
Felip, Marta	Marta Felip: 100 dies de govern. Figueres : Ajuntament de Figueres, 2013.
Figueres, Josep M. Moret Serra, Kima	Vila-sacra. Girona : Diputació de Girona : Obra Social “La Caixa”, DL 2013 (Girona : Palahí).
Frigola, David	El Diamant d’Herkimer. [Figueres : l'autor], DL 2013.
Frouchtmann, Susana	Estación de Milán / Susana Frouchtmann. Barcelona : Plataforma, 2014
Genís, Maria Teresa Santeugini, Rosa M. Mallén, Miquel Tubert, Enric	Breu història de l’escola Lluís Marià Vidal: Agullana : 1913-2013. [S.l. : s.n.], DL 2013.
Gómez, Paloma	La Hora bruja. [S.l.] : Artgerust, cop. 2013.
Guillamet, Jaume	El desafiament català. Barcelona: L’Avenç, 2014
Gutierrez Deulofeu, Juli	La matemàtica de la història
Heras Trias, Assumpció	Lligams. Figueres: Brau, 2014.
Marquès Sureda, Salomó Erika Serna David Pujol	La Renovació de l’escola pública : de l’Empordà a tot Catalunya : 1900-1939. Figueres : Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà : Museu del Joguet de Catalunya ; Girona : Arxiu Històric de Girona, 2013.
Martinez Puig, Alfons	L’Art dorment : el tresor artístic a l’Alt Empordà : abril 1938-juny 1939. Figueres : Amics del Castell de Sant Ferran, 2014.
Matabosch, Genís	Festival Internacional 2014
Matas, Anna M; Joan Antoja	Menja’ns la primavera. Es. Barcanova
Mitjà, Jordi	Mapa de les llums que s’apaguen.
Moret Guillamet, Rosa Maria Serna Coba, Erika Gratacós Soler, Lluís	Els Aspres de l’Albera : Garriguella, Rabós d’Empordà, Vilamaniscle. Girona : Diputació de Girona, 2013.
Moreno, Jaume	La geganta Marcel·lina La granja d’en Jepet
Moriana, Sergi	Temps de jugar : un curs a casa amb el meu fill / fotografies: Sergi Moriana ; text: Ingrid Morera. [S.l.] : l’autor, [2014].
Oliva, Robert, Joana Bassagañas, Laia Sisteró	El poble i la barra
Pinsach, Piti	El Método hipopresivo. Vigo : Cardeñoso, 2013.
Pla Planas, Jordi	Trena de set aigües. Figueres: Brau, 2014. Premi Anglada
Plujà i Canals, Arnald Masmartí Recasens, Sònia	Els Dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus : segons un capbreu de la Celleria : 1420-1429. Port de la Selva : Ajuntament de Port de la Selva ; [Llançà] : Fundació Albert Tomàs i Bassols ; Barcelona : Museu d’Història de Catalunya, 2013.
Prat de los Mozos, Joan Moreno, Dídac	Calli i treballi.Recuperant Dalí. Figueres: Cal·ligraf, 2014
Gifre, Pere Padrosa, Inés Gironella Granés, Josep M. Puig Griessenbergen , Anna M.	Jueus del rei i del comte
Pujol, Enric	1976 2014 la crònica dels canvis El dia de la llibertat Catàleg tricentenari
Relats Casas, Vicenç	El Port de la Selva sota les bombes : memòria dels bombardejos feixistes i altres fets tràgics de la Guerra del 36 / Vicenç Relats i Casas. Santa Eulàlia de Ronçana : Gent i Terra, 2013.
Rodríguez Lozano, Àngel Adrià Ciurana	L’Hora sororal / poemes d’Àngel Rodríguez ; il·lustracions d’Adrià Ciurana ; [a cura d’Enric Prat i Pep Vila]. Girona : Senhal, 2013.
Roig, Sebastià	Els jocs retrobats L’Esquella de la Torratxa
Sala Reig, Blanca	Ramon Reig
Saurina, Mercè	Rèquiem per a contrabaix
Segura, Montserrat	La reina Faraó. Viladamat: Gorbs, 2014.
Seguranyes, Mariona	Francesc Vayreda: [catàleg de l’exposició]: de l’impressionisme al noucentisme a Catalunya. Olot: Museu de la Garrotxa: Institut de Cultura de la ciutat d’Olot, 2013.
Serra i Llovera, Narcís	Infusió de cicuta. [Sevilla] : Círculo Rojo, 2013.
Soldevilla, Joan Manuel	Jaume Ministral i Masià / Joan Manuel Soldevilla (ed.). ; Girona : Ajuntament de Girona, 2013.++ l’Esquella de la Torratxa
Soler Ranzani, Mònica	Les nits de Lola Patón. Figueres: Brau, 2014.
Teixidor Colomer, Anna	Josep Puig Pujades : líder del republicanisme empordanès Barcelona : Fundació Josep Irla, 2013.
Tornero, Helena	No parlis amb estranys
Torrent, Dani	Piu-Piu. Figueres : Cal·lígraf, 2013.
Torrent, Dani	Torrent, Dani. The Brave little tailor. Zaragoza : Edelvives, 2013
Vergés, Joan	Camí d’Argelés. Bubok, 2014

 

 

 

Terrades "Temps de flors", 2014

A Terrades: Tot a punt perquè les poncelles del roserars s'obrin i esclati el color i el perfum envaeixi l'entorn.

La conferència sobre "La Cuina del Vi" de Jaume Fàbrega a la premsa

Peralada, 12 d'abril de 2014

 

 GIRONA NOTÍCIES

 Conferència 'La Cuina del Vi' a Peralada.

 Alt Empordà - 23:24 - 13-04-2014 | Jaume Fàbrega ha convidat a descobrir els bons usos dels diferents tipus de vins acostant-los als plats més adequats.

Ahir el professor Jaume Fàbrega va donar una conferència a la Sala Miquel Mateu del Claustre de Sant Domènec a Peralada. Sota el títol “La Cuina del Vi”, el prestigiós autor, va explicar a una cinquantena de persones, les bondats d’una cuina basada en el vi com a un dels seus ingredients principals. La conferència ha esdevingut un recorregut històric de l’ús del vi a la cuina, amb especial èmfasi a la cuina mediterrània i particularment a la catalana. A més el professor ha convidat a descobrir els bons usos dels diferents tipus de vins acostant-los als plats més adequats. Un cop finalitzada la seva exposició, nombrosos assistents li han plantejat preguntes i dubtes sobre el tema en qüestió.

Aquesta conferència s’emmarca com una de les activitats que es duen a terme des de l’Ajuntament de Peralada en el Vivid, sota el nom ”La Cuina del Vi”. A través d’aquesta iniciativa nombrosos restaurants de Peralada estan oferint a les seves cartes plats, on l’ingredient principal és el vi D.O Empordà. Aquest plats provenen de les receptes de les mestresses de Peralada que els han preparat amb motiu de la Mostra Gastronòmica que es celebra cada any a Peralada el 12 d’octubre. Els hostalers també participen en aquesta iniciativa, oferint una ampolla de vi o cava a aquelles persones que s’allotgin a Peralada durant el mes d’abril.

Diari de Girona

Recorregut pel vi a la cuina a Peralada

15.04.2014 | 00:00

Recorregut pel vi a la cuina a Peralada diari de girona

El crític gastronòmic, Jaume fàbrega, va oferir dissabte a Peralada en el marc d'actes del Festival del Vi a l'Empordà una xerrada explicant les bondats d'una cuina basada en el vi. Va presentar l'acte Inés Padrosa, autora del recull de receptes de les mestresses de casa de la Mostra Gastronòmica (12 d'octubre) i que els restaurants han posat a les cartes durant el festival.

Hora Nova
 

Conferència de Jaume Fàbrega sobre "La Cuina del Vi" a Peralada

JAUME FÀBREGA COLOM - LA CUINA DEL VI

Presentació a càrrec d’Inés Padrosa

 

Bona tarda amics,

És un plaer presentar l’amic Jaume Fàbrega.

I ho és per diverses qüestions. Unes de caire personal i altres de caire professional.

Si faig referència a l’aspecte personal, haig de dir que la coneixença amb el conferenciant es remunta a la dècada dels 80, és a dir, estem parlant de fa més de 30 anys.

En aquells moments Jaume Fàbrega era professor en el llavors, Col·legi Universitari de Girona, d’una de les assignatures de l’especialitat d’Història de l’Art, i allà va ser el primer lloc on vàrem coincidir. Ell com a professor i jo com a alumna.

 

Sempre es va caracteritzar pels seus coneixements i la seva mundologia, els quals, units a unes classes dinàmiques explicades amb una gran fluïdesa en l’expressió, comportava mantenir, en tot moment,  l’atenció.  

 

Pere Torrent, alcalde de Peralada, Inés Padrosa i  Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, escriptor i professor.

 

 

En aquell període ja s’havia endinsat en la publicació de llibres de gastronomia i va apostar per aquesta matèria envers la qual es mostraven moltes reticències i ni tan sols es plantejava que formés part de “la cultura”.  Precisament, va ser gràcies a la gastronomia que, al cap d’uns anys, ens retrobarem. I, per suposat, gràcies a Peralada.

 

Com molts dels assistents peraladencs saben, a la dècada dels 90, en iniciar-se els cursets de cuina, es gestà la que esdevindria una de les principals celebracions col·lectives locals: les “Mostres Gastronòmiques” i, com a colofó, i per arrodonir la festa s’editaren els reculls bianuals de les receptes de les mestresses de casa.  

 

A la contraportada de cadascuna d’aquestes monografies hi figuraven tres frases: una d’un crític gastronòmic, una d’un xef i una d’una de la o les mestresses de casa guanyadores. Jaume Fàbrega, com a especialista en el tema, em proporcionà un paràgraf en el qual resumeix el que per a ell representa la nostra cuina:   

 “Amb la cuina gramaticalment ben construïda: a partir d’una sintaxi bàsica  -sofregit, picada, allioli…- es poden cuinar, crear i recrear tota mena de plats. Només cal veure aquest llibre de “La gastronomia empordanesa a Peralada”, on tradició i innovació a partir d’una dúctil gramàtica, es fecunden mútuament”.

 

Encara que sigui de manera molt ràpida, tractaré un dels aspectes de la dedicació professional del conferenciant: la seva aportació escrita al món de la gastronomia.

Si un fa la cerca “Jaume Fàbrega” en el Catàleg Col·lectiu de lectura pública per internet, ens donarà un resultat de 100 títols.

No s’espantin que no tinc cap intenció de citar-los tots però sí d’esmentar-ne alguns i, així, adonar-nos de quines han estat  les principals matèries tractades pel conferenciant: i aquestes són la història de l’art i la gastronomia. 

Pere Torrent, alcalde de Peralada, Inés Padrosa i Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, escriptor i professor.

Pel que fa a la història de l’art ha tractat temes propers com la terrissa de la Bisbal, els Sants d’Olot, les obres d’art del Museu d’Història  de la Ciutat de Girona o del Museu d’Art de Girona. S’ha dedicat, també, a l’estudi d’artistes coneguts com Ministral, Roura o Anson, només per citar els de veïnatge comarcal.

 

Ara bé, el gruix més important de la seva producció bibliogràfica correspon a temes gastronòmics. I, aquí sí que vull esmentar algun dels temes o dels títols més significatius, per tal que puguem tenir una idea del volum del seu treball.

 

El seu principal focus d’atenció ha estat la cuina catalana i, per extensió, la cuina de les Balears, Valenciana, dels càtars, d’Andorra, de la Franja de Ponent i de l’Alguer.

 

Pel que fa a matèries primes ha tractat de manera monogràfica sobre el codony, el pa de pessic, els bolets, l’oli d’oliva, la picada, les sopes, el suquet, el pa amb tomàquet o la ratafia.

 

I, pel que fa als llibres, un dels títols que no puc deixar d’esmentar és “La Cuina catalana” (L’Isard:2001-2003), obra en 9 volums, amb fotografies del figuerenc  Francesc Guillamet, que podem qualificar d’enciclopèdia de la cuina catalana, i que es completa amb “La Cuina del món” (L’Isard:2004), obra en 3 vols.

 

S’ha ocupat, també, de col·laborar en les monografies de grans cuiners com “El Gran Llibre de la Cuina Catalana” (2003), de Josep Lladonosa o “El Bulli. El sabor del mediterráneo” de Ferran Adrià.

I, per citar-ne, algun de curiós tenim “Dalícies: a la taula amb Salvador Dalí” (2004).

 

I, tot i que ha estat distingit amb nombrosos premis només faré referencia a les set distincions rebudes del “Gourmand World Cookbook Awards”. Per fer-nos una idea del què representa voldria dir què  El Gourmand World Cookbook Awards és un premi internacional creat l’any 1995 per Edouard Cointreau, obert a totes les llengües, que es dona als treballs que tenen a veure amb el periodisme i la literatura gastronòmica. Gourmand va crear una competició especial per als llibres en llengua catalana, enfront d'una mitjana de 100 països per any.

 

En aquest darrer any la seva producció bibliogràfica ha estat, ni més ni menys, que de 6 títols, d’entre ells cal destacar-ne un, “Cuina monàstica: les receptes dels nostres monestirs”,  ja que en aquest llibre parla de la cuina del convent de dominics de Nostra Senyora del Roser de Peralada, conegut per tots nosaltres com Sant Domènec, lloc on ens trobem ara mateix.

 

Jaume Fàbrega ha esdevingut l’ànima del Cursos d’Enologia i Gastronomia de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Si com a autor i crític gastronòmic és d’allò més prolífic com a professor no es queda enrere. Cada any augmenta el nombre d’alumnes, amb un interessant grup d’estudiants d’Erasmus, arribats de tots els punts del planeta.

Resumint podem dir que és i ha estat un viatger i treballador incansable, pioner de la literatura gastronòmica i gran difusor de la cuina catalana. Sens dubte, la consideració que es té de la nostra cuina arreu és una altra després de les seves aportacions orals i escrites.

Cati Font, Pere Torrent, Jaume Fàbrega, Inés Padrosa i José Luis Torres