dilluns, 14 de setembre del 2026

L'Eduard Bartolí i el Quixot de l'Erato a Orgull de Figueres

Des d'Orgull de Figueres reivindiquem els figuerencs que ens han precedit. Si algú vol estar al cas del que es publica a Orgull de Figueres que cliqui a la frase anterior.

En aquesta ocasió li toca a Eduard Bartolí! Si algú vol escoltar l'entrevista només cal que cliqui a la frase anterior. 

Com a recordatori deixo les paraules que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)

BARTOLÍ COLLS, Eduard (Figueres, 25.IX.1932 – 4.I.2007) Dissenyador, actor i dinamitzador Fill de Francisco Bartolí Riera, viatjant, natural de Barcelona, i de Dolors Colls Casadevall, de Figueres. Es va casar amb Maria Escusol Latorre (Figueres, 15.IV.1963), i el matrimoni va tenir un fill, Mario i, una filla, Margarita. A l’edat de vuit anys entrà a formar part de l’escolania de mossèn Albert↑, circumstància que influirà en la seva vida. Participa en diverses activitats habituals de la mainada de l’època, juga a l’equip de futbol i en representacions teatrals, faceta decisiva també en el futur, essent la primera obra representada, a l’edat de vuit anys, La Redención del enemigo. Primer forma part de l’Elenc Juvenil del Patronat de la Catequística i després de l’Elenc Titular, esdevé rapsoda, cantant, actor, i culmina amb la participació a l’Agrupación Teatral Arlequín, amb la qual representa prop de cinquanta obres d’entre les que destaca Nuestra Ciudad, on compartia protagonisme amb M. Àngels Aupí↑. Després d’estarne desvinculat per qüestions de domicili, l’any 1972 recupera els vincles amb l’escenari i participa en les representacions dels Pastorets. L’any 1980, juntament amb Josep Maria Gumbau↑, Joan Minobis↑, Montalat↑ i Toni Montal↑ varen constituir el grup teatral Els Nens de Boadella, amb l’acompanyament musical de Josep Maria Surrell, autor també de l’arranjament musical. Les cançons populars sentides a Boadella constituïren una part del repertori del grup. Des del punt de vista professional treballa a indústries Borrell (1948-1962), fins que es trasllada a Lleida per fer el servei militar. L’any 1968 es desplaça a Barcelona i treballa de decorador, assisteix a l’Escola Massana, i es gradua el 1971 i entra a formar part del Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors el 1973. Durant el període que resideix a Barcelona, entre altres projectes, fa maquetes per estands de fires. Gran creador, treballador infatigable, amb el do de la intuïció va compaginar la tasca professional de dissenyador amb el disseny i l’enginy i l’aplicà a l’ensenyament. Havia dissenyat gran nombre d’objectes en paper, alguns per aplicar com a treballs manuals, jocs, gegants, puzzles, retallables o mòbils. Un dels treballs més importants va ser el disseny de cinc cossos geomètrics regulars amb totes les subdivisions (tetràedre, cub, octàedre, dodecàedre, i icosàedre). Va dedicar-se també a la decoració i el grafisme, havent deixat nombrosos dissenys d’etiquetes, ex-libris, maquetes, anamorfosis, cartells de música i teatre, i dissenys d’aparadors. Va intervenir en posades en escena espectaculars com el de la Crema de Peralada, segons les cròniques de Muntaner, o la de Canigó, Llamo a un inspector o La muerte de un viajante. Amic de la conversa, acudia habitualment a compartir amb la penya d’amics. Havia estat també col·laborador del setmanari Empordà de Figueres.

Ha dissenyat nombrosos monuments. A l’Hospital de Figueres hi ha ubicat el monument Als donants de sang (Figueres, 2001) i un altre, amb el mateix nom, Als donants de sang (Vilafant, 2003), instal·lat al CAP. Bartolí va rebre un dels premis més importants de la Segona Biennal d’Interiorisme pel disseny de la botiga Emiliana de Figueres (2003). Fou guardonat amb el premi Lluís Cairó per la seva trajectòria professional pel Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de la Demarcació de Girona (2003). El 13 de gener de 2008, en el Teatre Municipal de Figueres va tenir lloc un emotiu Homenatge ciutadà, coordinat per Josep M. Cortada↑ Puig, el qual va comptar amb una participació massiva de figuerencs.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada