"Els Diorames de la col·lecció Mateu-Quintana" al Butlletí de Peralada

L'Ajuntament de Peralada des de fa anys publica el Butlletí, actualment són dos números anuals, un per la Festa d'hivern, Sant Martí, i l'altre per la Festa de Pasquetes.

Per la Festa de sant Martí d'enguany ha aparegut el Butlletí número 49, a l'apartat "Mirall de la Història", hi trobem un article sobre els Diorames que la família Mateu-Quintana encarregà al figurista, Martí Castells, i, a l'escenògraf, Joan Torner. 

Durant dues dècades itineraren per diferents llocs de Catalunya en període nadalenc. Actualment, gràcies a la cessió feta per Artur Suqué i Carme Mateu, es poden veure a la parròquia de sant Martí.

 

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

"Els Diorames de la família Mateu-Quintana i els seus artífexs,
Joan Torner i Martí Castells" d'Inés Padrosa al
Butlletí de Peralada, 49 (2013), p.72-79

 

Coneixem la nostra comarca? EL Trull de Can Rubiés

La nostra comarca, disposava de nombrosos trulls. Avui en dia se'n conserven un percentatge molt petit comparat amb els que havia arribat a haver.

Un dels conservats el podem visitar a Selva de Mar i això va ser el que varem fer uns quants amics fa pocs dies.

Tot seguit unes imatges del trull, amb una premsa de ferro feta per Josep Blanch Oliva de Reus.

Premsa de José Blanch Oliva, de Reus (Fot. Inés Padrosa)

Vista general del trull (Fot. Inés Padrosa)

Estri per recollir les olives (Fot. Inés Padrosa)

Alguns dels membres del grup

Magnífica vista de El port de la Selva en marxar de Selva de Mar
(Fot. Inés Padrosa)

 

Descoberta d'un nou peraladenc: Francesc TALET

El patró de Peralada és sant Martí, per aquest motiu aquest cap de setmana el poble de Peralada ha celebrat la festa d'hivern.

Un dels actes va ser la conferència, celebrada en el Centre Cultural sant Domènec, de Carles Díaz qui va donar a conèixer un peraladenc que va ser frare, prior i cronista del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, es tracta de: Francesc TALET. 

 

Lidia Cerdà en el moment de presentar el conferenciant (Fot. Inés Padrosa)

Homenatge a Albert Padrosa "El senyor del crim"

El divendres a la seu dels Amics del castell de sant Ferran va tenir lloc un càlid homenatge a un escriptor figuerenc especialitzat en novel·la policíaca: Albert Padrosa Baró.

El president Antonio Herrera va encetar l'acte, seguidament va parlar Lluís Benejam qui, com a col·leccionista de cartells, va exponar-ne uns quants sobre pel·lícules relacionades amb aquest tema. Seguidament, va parlar Joan Manel Soldevilla qui va fer un resum dels principals escriptors de novel·les policíaques i va explicar les influències rebudes per Albert Padrosa.

L'homenatjat, el sr. Padrosa, va explicar que ell escrivia les novel·les per a ell mateix, per la necessitat d'escriure.  

Va seguir el metge forense Narcís Bardalet qui va explicar la relació amb el sr. Padrosa des que s'apuntà a un curs destinat a policíes fins a les nombroses consultes fetes per l'autor per poder parlar amb coneixement en desenvolupar els seus escrits i a més, com és habitual en les seves intervencions, va fer interessants aportacions sobre la informació que proporciona un cadàver.

 

I, finalment, va cloure l'alcaldessa Marta Felip qui va felicitar l'homenatjat i als Amics del Castell pels actes que realitzen.

 

Va ser una vetllada on es respirava un ambient molt emotiu amb la sala plena a vessar d'amics i coneguts que varen voler estar al costat d'Albert Padrosa.

Tot seguit unes imatges:

Taula presidencial amb Lluís Benejam, Narcís Bardalet, Marta Felip, Albert Padrosa, JManel Soldevilla i Antonio Herrera. (Fot Inés Padrosa)

Moment del parlament de Lluís Benejam, amb Narcís Bardalet 
i Marta Felip (Fot Inés Padrosa)

Moment del parlament de JManel Soldevilla amb Narcís Bardalet, Marta Felip i Albert Padrosa. (Fot Inés Padrosa)

Marta Felip i l'homenatjat Albert Padrosa. (Fot Inés Padrosa)

Moment del parlament de Narcís Bardalet, amb Marta Felip, Albert Padrosa i JManel Soldevilla. (Fot Inés Padrosa)

Moment del parlament de l'alcaldessa Marta Felipaula amb Narcís Bardalet, Albert Padrosa i JManel Soldevilla. (Fot Inés Padrosa)

Inés Padrosa i Albert Padrosa
(Fot. José luis Torres)

 

VIATGES I VIATGERS a la Revista GAL-ART

L'exposició de la Biblioteca del Castell de Peralada va fent camí. Ara és la revista Gal-Art la que es fa ressó de l'esplèndida mostra de llibres de viatges.

 

 

"Viatges i Viatgers" a la Revista Gal-Art

La ruta de l'Arxiduc Lluís Salvador a Valldemossa (1). MIRAMAR

Mallorca és una illa molt propera i, probablement, poc coneguda. Per circumstancies de la vida, des de fa uns anys les anades a l'illa són freqüents cosa que em permet conèixer-la cada dia millor.

Per això, aconsello un paratge poc conegut que es troba en plena natura i envoltat d'història. Es tracta del Monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull en el s. XIII.

Però, si aquest paratge ha arribat a gaudir de la fama que té avui dia és gràcies a l'arxiduc Lluís Salvador qui comprà la possessió l'any 1872.

Després del seu traspàs va heretar la propietat el seu secretari, i actualment pertany als seus descendents.

La casa i els jardins estan oberts al públic i, entre moltes coses, es pot veure un trull o tafona, una part del claustre gòtic procedent del convent de Santa Margalida de Palma, sales dedicades a Ramon Llull i a Lluís Salvador i els jardins. L'entorn és privilegiat amb les oliveres que envolten la casa, unes magnífiques vistes cap a la muntanya i el mar, coves i una zona de feixes amb unes estudiades canalitzacions d'aigua. Una meravella.



Vista del Monestir de Miramar des dels jardins (Fot. Inés Padrosa)

La tafona de Miramar (Fot Inés Padrosa)

Les canalitzacions d'aigua (Fot. Inés Padrosa)



Una de les vistes de les que el visitant pot gaudir (Fot. Inés Padrosa)

Un es queda petit davant la magnificència de
la naturalesa (Fot. Inés Padrosa)



El claustre del convent de Santa Margalida (Fot. Inés Padrosa)

Serafí PITARRA o Frederic SOLER HUBERT (1839-1895)

 

A vegades sense cercar un troba i aquest és el cas de "Can Pitarra", a Campins.

Molts coneixem qui era Frederic Soler i que escrivia amb el pseudònim de Serafí Pitarra. Ell que va quedar orfe de pares des de ben petit, se'n va anar a viure a casa d'un oncle, va deixar l'escola i va començar a endinsar-se en la seva gran afició, el teatre, iniciant-se en el camí literari.

 Va escriure nombroses obres, per saber-ne més clicar aquest enllaç.

L'any 1875 va ser nomenat Mestre en Gay Saber.

Can Pitarra a Campins (extret de la pàgina web de l'Ajuntament)
Damunt del serradet que domina el poble, al Nord -Est, hi ha el mas de Can Cullell. El dramaturg Frederic Soler i Hubert, conegut popularment per Serafí Pitarra comprà el mas el 1886 i hi eregí una vivenda annexa, avui conegut per Can Pitarra.
Adreça o explicació de com s'hi pot arribar: Cal remuntar el Passeig Tres Germanes, carrer principal del poble, travessar la carretera de Santa Fe i arribar al llom del serrat que s'alça a llevant del poble. En aquest punt hi ha una cruïlla important: el Descàrrec, d'on surt un camí cap a Les Esplanes i Gualba al davant, un a l'esquerra cap el veïnat de Dalt i Santa Fe, i el de la dreta cap a Sant Celoni que, a 50 metres, passa pel costat mateix de la casa.

 

Mas Frederic Soler, a Campins (Fot. Inés Padrosa)

A la Biblioteca del Castell de Peralada es conserven nombroses obres escrites per ell. De moment, a continuació podem veure les portades d'uns exemplars adquirits pels germans Rocabertí, Antoni i Tomàs: "Las Euras del Mas" (1869), "Lo collaret de perlas" (1870) i "La Casaca i la Casulla o Un Ciri Trencat" (1871).

 

 

 

 

 

 

LLIURAMENT DE DISTINCIONS CIUTAT DE FIGUERES, 2013

Aquesta tarda ha tingut lloc l'entrega de "Distincions Ciutat de Figueres 2013". L'acte s'ha desenvolupat al Teatre El Jardí de la ciutat amb la sala plena d'amics, familiars i figuerencs vinculats als homenatjats.

Amb motiu de celebrar el títol de ciutat, atorgada per Alfons XII el dia 10 d'octubre de 1875, s'ha procedit a l'entrega de les corresponents distincions. Acte que ha comptat amb un concert ofert per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, la Jove Orquestra de Figueres, la Jove Orquestra Versatile i la presentació de la Banda Municipal.

Les distincions han recaigut en:

Reconeixement ciutadà per a Ferran Moret Pou (1942-2013), l'home del temps de Figueres durant diveres dècades.

Placa d'Homenatge per el germà Senén Álvarez Prieto, professor, educador i ànima del Col·legi La Salle durant 34 anys.

Rosa Maria Salellas Magret, mestra i directora del Col·legi Públic Pallach (abans "Les Franceses").

Ciutadà d'honor per Pere Font Verdaguer (1932-2013), prevere, professor i historiador.

Agustí Vehí Castelló (1958-2013), historiador, escriptor i sotsinspector de la policia local.

Medalla de Plata per la Comunitat de Germanes de Sant Josep a Figueres que des del segle XIX s'ocupen de cuidar els malalts pobres de la ciutat.

Fulla de Figuera de Plata per a Òmnium Cultural de Figueres per la seva tasca envers la llengua catalana.

Medalla d'Or de la Ciutat per a l'Hospital de Figueres, la institució figuerenca més antiga que enguany celebra els 700 anys d'existència. En representació de l'Hospital ha parlat el nefròleg Ramon Sans, un dels doctors actius més veterans.

L'alcaldessa Marta Felip ha tancat l'acte agraïnt de manera especial a totes les persones que treballen per la ciutat i que permeten enaltir el nom de Figueres. 

Foto de l'alcaldessa Marta Felip amb tots els guardonats
(Fot. Inés Padrosa)

Marta Felip amb els representants de l'Hospital de Figueres, en el moment del parlament de Ramon Sans (Fot. Inés Padrosa) 



Ramon Sans en el moment del seu parlament
(Fot. Inés Padrosa)

Àngeles Santos Torroella (Portbou, 1912-Madrid, 2013)

La que va ser qualificada com a pintora de vanguàrdia i pintora revelació, la portbouenca, Ángeles Santos, va morir a Madrid a principis d'aquest mes d'octubre.

Molts foren els crítics d'art i escriptors que dedicaren hores a l'estudi de la seva obra. Podem destacar l'obra que del seu germà Rafael i la poetessa Montserrat Vayreda (1977), la tesi doctoral de Rosa Agenjo (1986), l'estudi de la sitgetana Vinyet Panyella (1992),  i, entre les monografies més recents, cal esmentar l'obra de Mercedes Prado (2003) o la de Josep Casamartina (2003).

Per la meva part, com no podia ser d'altra manera, la vaig incloure en el "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà", entrada que es pot veure a continuació: 

Ángeles Santos en el "Diccionari biogràfic
de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa

Llibre 700 anys Hospital de Figueres

Fa uns dies els mitjans de comunicació han fet públic l'acte que la Fundació Salut Emporda ha previst pel proper 22 de novembre:
Presentació d'un llibre en el qual hi constarà la història de l'Hospital
Concert d'Andrea Motis i Joan Chamorro.
A més, alguns artistes han participat en un concurs per tal que es trii l'obra representativa. N'ha resultat la guanyadora l'obra de Carme Sanglas "Camí de pa d'or", també han estat seleccionades les obres Daniel Lleixà i Miquel Durán.
Sorteig de quadres.



Per saber-ne més cliqueu

Exposició Damià Mateu al Palau Robert de Barcelona

El dimecres, dia 18 de setembre, va tenir lloc un acte d'Homenatge a la figura de Damià Mateu Bisa, fundador de la Hispano Suiza, al Palau Robert de Barcelona. L'acte va comptar amb la presència de Carmen Mateu néta de l'homenatjat el president Artur Mas i el conseller d'Empresa i ocupació Felip Puig.

Es va inaugurar una exposició de fotografies dedicades a diferents activitats dutes a terme per l'homenatjat, i una conferència que l'havia de donar el doctor Jordi Nadal i ho va fer un col·laborador seu, el professor Carles Sudrià.

El professor Nadal fa molts anys està estudiant l'empresa Hispano Suiza i la figura de Damià Mateu. Malauradament, un desafortunat accident no va permetre que el públic gaudís de les seves explicacions.

Entre els assistents s'hi podien comptar nombroses persones relacionades amb el món de l'automòbil i, per suposat, amb la Hispano Suiza.

Vista general de l'exposició (Fot. Miquel González)

Carmen Mateu, néta de l'homenatjat, Artur Mas, President de la Generalitat i Felip Puig, Conseller d'Empresa i ocupació.
(Fot Inés Padrosa)

      

 

Carmen Mateu, néta de l'homenatjat.
(Fot Inés Padrosa)

El professor Sudrià, Carmen Mateu, néta de l'homenatjat, i Artur Mas, President de la Generalitat. (Fot Inés Padrosa)

Carmen Mateu, néta de l'homenatjat, Artur Mas, President de la Generalitat i Felip Puig, Conseller d'Empresa i ocupació.
(Fot Inés Padrosa)

Altres moments de l'acte gràcies a les fotografies de Miquel González:

 

Inés Padrosa i José Luis Torres (Fot. Miquel González)

 

 

 

  

 

Viatges i viatgers a la Revista "El Senyal"

 

 

Aquest mes de setembre, Xavi Roca ressenya l'exposició peraladenca a la revista de la Diòcesi de Girona "El Senyal":

 

"Viatges i viatgers" a la revista
de la Diòcesi El Senyal.

 

L'exposició peraladenca a "Cuadros de una exposición"

Aquest setembre l'exposició peralaladenca ha estat ressenyada a l'interessant bloc de Marta Teixidó  "Cuadros de una exposición" especialitzat en exposicions:

http://cuadrosdeunaexposicion.com/críticas-septiembre-2013/