Inauguració expo Jordi Jubany Galeria el Claustre de Figueres

EXPOSICIÓ DE JORDI JUBANY (Mataró, 1970) A LA GALERIA EL CLAUSTRE DE FIGUERES

Bona nits, senyores i senyors.

En primer lloc voldria felicitar la família Mascort per la seva tasca de difusió de l’art, potenciació d’artistes emergents i consolidació d’artistes consagrats.

Haig de dir que és un vertader plaer col·laborar amb en Miquel i la Núria i el seu equip en Marià i la Mònica, i en Jordi i la Paquita. Ja fa uns anys que ens coneixem i sempre mantenen un tracte exquisit, ben segur una de les principals virtuts del seu èxit.

 



Inés Padrosa, Miquel Mascort i Jordi Jubany (Fot. José Luis Torres)



Miquel Mascort, Inés Padrosa i Jordi Jubany (Fot. José Luis Torres)
 



Miquel Mascort, Inés Padrosa i Jordi Junaby (Fot. José Luis Torres)

 

Miquel Mascort, Inés Padrosa i Jordi Jubany (Fot José Luis Torres)

 

 

 

Jordi Jubany, Inés Padrosa i Miquel Mascort (Fot. José Luis Torres)

 

Una imatge del públic en el moment de la presentació (Fot. José Luis Torres)

Per això, sempre que m’ho han requerit ha estat un plaer aportar un granet de sorra en recolzar la tasca que està duent la Galeria El Claustre.

Evidentment, la felicitació que vé tot seguit és per a l’artista, Jordi Jubany, de qui tant Miquel com Marià Mascort en són fervents admiradors.

Tal com he dit moltes vegades, existeixen situacions que, no sabem ben bé qui les encamina, però que esdevenen decisives pel nostre futur i les podríem qualificar de “sincròniques”,  o per dir-ho en paraules més planeres, de “providencials” o també  “casualitats de la vida”.  De “trobada providencial” podríem definir el dia que Marià Mascort i Jordi Jubany creuaren els camins de la seva vida. A partir d’aquest moment, s’inicia una relació continuada entre el pintor i la Galeria El Claustre que esdevé artísticament profitosa per ambdues parts i per tots els aimants de l’art.

Jordi Jubany s’estrena professionalment a la Galeria de El Claustre de Girona fa més d’una dècada. La mostra va anar acompanyada d’un bonic catàleg en el qual s’hi troben recollides unes reflexions del sr. Mascort en relació a la seva filosofia i diu “Un dels compromisos d’una galeria d’art és el d’incorporar nous pintors i escultors que tant poden ser figures ja contrastades i reconegudes, com d’altres a qui se’ls recolza perquè tenen qualitat suficient per mostrar la seva obra a la consideració del públic  i entrar d’aquesta manera al circuit d’exposicions. […]”

Inés Padrosa i Miquel Mascort (Fpt. José Luis Torres)

José Luis Torres, Inés Padrosa i Miquel Mascort

 

I, segueix dient “El primer cop d’ull en veure l’obra de Jordi Jubany va ser enlluernador… els quadres eren tractats amb una personalitat fora del comú i ens vàren portar a la convicció que érem davant d’una figura destacada en el món de la pintura […] com un artista que sap transmetre la seva inspiració a l’espectador i que arriba a emocionar al contemplar la bellesa de la seva obra…”

 

José Luis Torres, Inés Padrosa i Jordi Jubany

I, efectivament, és així: quan l’espectador mira els seus quadres, immediatament, una de les frases que se li acudeixen pensar és “és un Pintor amb personalitat, amb força”

Ara bé, a quin corrent o a quina escola el podríem adscriure? La veritat, es fa difícil, ja que Jubany se surt d’encasellaments, pot ser ens podria portar alguna connotació amb els pintors impressionistes. El cas és que la seva obra s’identifica només amb un cop d’ull.... i, aquest és el seu gran mèrit: tenir estil propi. 

Molts artistes es passen la vida buscant el seu estil i no el troben!

M’he endinsat en la seva obra i, els puc dir que m’ha tramès que l’executor és un personatge inquiet, viatger, i sobretot vital, amb una vitalitat que va creixent a mida que va madurant. (només hem de fer una mirada al nostre entorn per poder-ho comprovar!)

Si coneixem alguna de les teles dels primers anys i les comparem amb les que tenim avui a l’exposició s’hi evidència una evolució, tant en l’aspecte tècnic i colorista, com en el formal. Tot i que els temes tractats poden ser els mateixos: paisatges i racons urbans. S’ha caracteritzat per ser un gran entusiasta de Venècia, de París, Roma o Florència…, ciutats impregnades d’art i d’impactants arquitectures que no et deixen impassible.

Parlant de l’evolució de l’artista veurem que és en la tècnica i en el color on s’hi palesen els canvis més importants. Pel que fa a la tècnica Jubany ha arribat a un punt en què aconsegueix establir un joc amb l’espectador: gràcies a l’alternança de la paleta i els pinzells, i les estudiades barreges  de material pictòric i l’adequat augment de diluent, ens presenta uns olis lleugers i fluids, fins i tot amb regalims …, que ens transporten a la tècnica de l’aquarel·la.

Per altra part , ha assolit un gran domini del tractament de la llum i del color. Tant és així que l’àmplia i delicadíssima gamma cromàtica i la superposició de colors ens proporciona un joc de transparències i contrastos que ens situa en el precís moment del dia que l’artista vol transmetre.

Trobem tons càlids com ara els rosats contraposats amb els malves, blaus i grisos en els carrers de Cadaqués, torrats contraposats amb maragdes i verdosos a Port-lligat o  grocs i taronges versus grisos i negres a París. En altres hi trobarem una àmplia gradació d’una mateixa escala de color a les gòndoles venecianes. I, si ens presenta la gamma de tons freds, hi trobem una pinzellada d’un to càlid que no hi desentona tal com succeix en alguns racons de Venècia.

 

Les formes, l’aigua, els volums arquitectònics, les escultures, les gòndoles, queden insinuades però perfectament reconegudes. Tot realitzat a base de trets ràpids que exterioritzen l’espontaneïtat i l’energia que transmet (Les ombres dels plataners reflectides en el terra de la Rambla en poden ser un clar exemple).

 

En definitiva, Jubany amb aquesta exposició ens regala una sèrie d’imatges i estampes que l’han captivat i que, ben segur, captivaran a tots els assistents.

La més cordial enhorabona a l’artista i a la Galeria El Claustre!

Inés Padrosa Gorgot