Ressó a la premsa, conferència "Cases, jardins i panteons senyorials a Castelló d'Empúries"

I, a l'especial dedicat a Castelló del 14 de març surt en portada i publicada aquesta magnífica síntesi de la conferència de les "Cases, jardins i panteons senyorials de Castelló d'Empúries", de Cristina Vilà.



Diari de Girona, diumenge 5 de març de 2017

 

 

Hora Nova, 7 de març de 2017

Avui el record de Pere Cortada a la premsa comarcal: Hora Nova i Empordà

A l'Hora Nova. Acompanya la fotografía de quan va formar part de  La Principal de la Bisbal. Imatge cedida per l'amic Josep Gispert.



Hora Nova, 2017.03.07

 

En record de Pere Cortada Carbonell (1940-2017)

"Canyes de la Muga per fer música" Dominical del Diari de Girona

L'article del Dominical del Diari de Girona d'avui 5 de març de 2017.
Una tradició desconeguda que perdura gràcies a la trobada anual de músics prop de la Muga.
  

Dominical Diari de Girona, 2017.03.05

Dominical Diari de Girona, 2017.03.05

"Espai Armengol. Fotografia. De la Terra a les estrelles"

L'Espai Armengol continúa amb les seves activitats culturals. És que no paren!
L'enhorabona al meu "ex-alumne" Vicenç Asensio (qui ja es troba inclòs en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, 2009), i a la seva muller, Marta Puigsegur, per la seva empenta i generositat!

En aquesta ocasió els convidats a l'Espai Armengol de Vilajuïga han estat Robin Townsend i José Jiménez, fotògrafs. El primer professional i de l'Agencia EFE (a ell el vaig incloure al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)) i el segon aficionat a la fotografia dels astres.
Han estat molt interessants les seves explicacions i les preguntes i respostes del col·loqui final.

Amb aquestes trobades "creen caliu". Permeten que la gent interessada en aquests temes es trobi o retrobi. Tots ens enriquim!

 

Vicenç Asensio presenta als conferenciants:
Robin Townsend i José Jiménez.

Robin Townsend durant la seva exposició.

 

 

Una de les fotografíes presentades per Jiménez:
La Nebulosa "Helix, coneguda com l'Ull de Déu".

Acompanyats de Vicenç Asensio i Mairena Rivas.

 

 

Robin Townsend, Inés Padrosa, Vicenç Asensio,
Marta Puisegur amb l'Abril i José Luis Torres.

 

Inés Padrosa, Vicenç Asensio i José Luis Torres.

 

 

 

"Cases, jardins i panteons senyorials a Castelló d'Empúries"

 

 

La vida, el lleure i el descans etern: tres elements fonamentals per a qualsevol persona, tractats en relació a les classes senyorívoles de Castelló d'Empúries. És a dir la casa, l'espai d'oci o jardí i la sepultura o panteó.

Tots ells, en major o menor importància estaven relacionats amb l'art. Pel que fa a l'arquitectura podem parlar de gòtic, barroc o neoclàssic; pel que fa a mobiliari i elements de la llar d'isabelí o alfonsí, i pel que fa a jardí i sepultures amb el modernisme.

Nissagues com els Casadevall, els Contreras, els Climent, els Fages, els Fluvià, els Pastell, els Maceli, els Negre, han estat part dels tractats a la conferencia que va tenir lloc ahir a Castelló d'Empúries. S'han aportat els seus arbres genealògics, els vincles entre les diferents nissagues, els individus més destacats de cadascuna d'elles - Enric Climent Vidal, Luis Ruiz de Contreras, Ramon Ruiz Amado de Contreras, Carles Fages de Climent, Pelayo Negre Pastell -, i les estances en les quals habitaren.

Queda pendent una segona conferència per tractar les nissagues i cases senyorials que no ha estat possible incloure en aquesta primera aproximació.

Per la present ocasió s'ha proporcionat la gran descoberta de l'oratori del panteó de la família Casadevall-Garrigolas. Un tema en el qual s'aprofundirà properament.

Casa Negre-Pastell

 



Casa Pastell-Fluvià-Ametlla

Panteó Macelli-Fontcuberta

 



Panteó Casadevall-Garrigolas

 

Amb Assumpció Brossa, tinent d'alcalde de Castelló,
i l'alcalde, Salvi Güell.



Presentació a càrrec de Pere Puig, President del Casal de Castelló.

Inés Padrosa i Pere Puig, i una part dels assistents a l'acte.

Un momento de la disertació.



Assumpció Brossa, Enriqueta Gratacós, Miquel Teixidor,
Inés Padrosa i Carmen Gorgot.

Josep Ma. Ametlla, Miquel Teixidor, Jordi Ametlla, Pere Puig,
Inés Padrosa i José Luis Torres.

 

 

La música a Peralada, ressó a la premsa

El dcoument del mes de la Biblioteca-Arxiu de Peralada, publicat a Arxivae, a la premsa comarcal d'avui, 7 de febrer de 2017:

Hora Nova, 2017-02-07

La fotografia és de l'Arxiu del Palau de Peralada. Empordà, 2017-02-07

Castelló d'Empúries. 30 anys d'Arxiu Municipal i recepció oficial del fons d'Esteve Ripoll

Dins el actes de la festa de la Candelera o festa d'hivern, s'ha inaugurat l'exposició dedicada als 30 anys de l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

L'arxivera municipal, Marisa Roig, va explicar els diferents àmbits de què constava i va recalcar que era una producció pròpia. Tot s'ha generat des de l'arxiu i l'àrea de disseny del propi ajuntament.

S'hi trobarà l'explicació de l'existència de cinc diferents arxius que coexistien a la vila comtal: el de la comunitat de preveres de Santa Maria, el de l'escivania dels comtes d'Empúries, el de les dues notaries de Mallen i de Bofill, i el del Consell Municipal.

Hi queda palès, també, el tractament de la documentació, les restauracions dutes a terme, i l'evolució experimentada per l'arxiu en aquests anys.

Preservats en vitrines s'hi poden veure documents originals, tots preservats a l'arxiu; una bona part gràcies a les cessions de particulars. En aquest sentit, un video mostra les imatges d'aquells qui han cedit documents en el decurs d'aquests 30 anys, entre els quals es pot veure al propi Esteve Ripoll, o bé, al també excalde Francesc Brossa. 

Un arxiu que va néixer gràcies a la iniciativa de l'alcalde del moment (fet que ja vaig recalcar en la seva entrada biogràfica del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)): Esteve Ripoll, qui a més de l'activitat política havia estat una persona activa i havia participat en altres iniciatives del poble com el grup de teatre. El seu esperit col·leccionista el va portar a recollir tot el que feia referència a Castelló. Aquest fons l'ha cedit la seva vídua a l'ajuntament i ahir es va procedir a l'acte oficial i signatura.

El gruix total d'aquest fons el conformen 4.500 llibres i un fons documental que recull: 3.000 fotografíes, uns 1.000 cartells, unes 1.000 diapositives, i altra material complementari com articles i tot el que estava relacionat amb la vila castellonina.

 


Fotografía d'Esteve Ripoll
Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009)







Carme Porqueres, Marisa Roig, arxivera
municipal, i Inés Padrosa.
 



Presentació de l'exposició 30 Anys d'Arxiu Municipal,
al Museu de la Fariñera de Castelló.



Signatura de cessió del fons d'Esteve Ripoll
 a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries,
per part de Ma Antònia March, la seva vídua.




Imatge parcial de l'exposició.



EL DOCUMENT DEL MES A ARXIVAE - LA MÚSICA A PERALADA A PARTIR DE L'ÀLBUM RUBAUDONADEU

Arxivae. Arxius de l'Alt Empordà

El conjunt d'arxius de la comarca han impulsat la creació d'aquest grup de treball per fer front comú a les necessitats de difusió del patrimoni documental i dels continus reptes en la gestió documental de les diferents institucions. En un moment de crisi econòmica, i de valors, Arxivae és una resposta comuna dels arxius altempordanesos per aprofitar al màxim els recursos disponibles per fer visible a la societat el paper dels arxius al segle XXI.

dimecres, 1 de febrer de 2017

LA MÚSICA A PERALADA A PARTIR DE L’ÀLBUM RUBAUDONADEU

Dades arxivístiques del document

La banda de música de l’Escola de Palaci, dirigida per Jaume Cervera i Marquès.

BAPP, Sec G R. 1.661 Fons dels comtes de Peralada. Àlbum Rubaudonadeu.

Fotògraf: J. M. Cañellas. Rue André del Sarte, Paris.

Data: 1889.

Tècnica: Albúmina.

Mides: 5 x 6,75 cm

Fotografia històrica. Etnografia. Història de la Música.

Història arxivística

El document forma part del fons documental de Peralada des de l’any 1889, moment en què el comte de Peralada, don Tomàs de Rocabertí Dameto, adquireix la col·lecció fotogràfica al pròcer empordanès Josep Rubaudonadeu.

Aquesta fotografia inicialment va formar part d’un àlbum; posteriorment aquest àlbum va ser desmembrat i cada item es va incloure a l’apartat de “Pobles de Catalunya”, en el municipi que li pertocava.

La imatge ha estat publicada per Padrosa “L’esperit de la Renaixença i el mecenatge dels comtes: creació de l’escola” p. 34, a la monografia La Principal de Peralada (1990).

Contingut

Imatge de l’assaig dels membres de la Banda de música dels alumnes de l’Escola de Palaci, davant el Convent del Carme, sota la batuta del mestre Jaume Cervera i Marquès (1858-1950).

Context

Durant el segle XIX a Peralada té lloc un esdeveniment transcendental: L’establiment dels darrers membres de la nissaga Rocabertí, don Antoni, comte de Zavellà, i don Tomàs, comte de Peralada. Ells inicien la restauració del castell i Convent del Carme i uneixen les dues propietats. Una de les seves actuacions principals serà la creació d’una “Escola de primeres lletres”, en la qual la música hi va tenir un lloc preeminent. Una de les conseqüències immediates fou la creació d’una banda i de la cobla-orquestra que portaria el nom de “La Principal de Peralada”. Aquesta formació, amb els anys, va aconseguir importants fites i reconeixements: l’any 1902 va rebre la Medalla d’Or a les Festes de la Mercè de Barcelona i l’any 1907 el Primer Premi en el concurs de cobles també a Barcelona. Un dels principals honors va ser haver estat seleccionada per acompanyar a l’Orfeó Català a Paris i a Londres.

L’altre fet destacable va ser que, un estol de més de 50 músics formats a l’Escola dels comtes va nodrir cobles d’arreu de Catalunya. D’entre tots, cal destacar dues nissagues: la dels Cervera i la dels Serra.

La música a Peralada. Antecedents

Les referències musicals documentades més antigues corresponen al segle XVII. El gran nombre de comunitats religioses unit al patrocini comtal va fer que Peralada fos un nucli amb una nodrida i intensa vida musical.

La nissaga Cervera

Cervera i Marquès, Jaume (1858-1950). Nascut a la veïna vila de Castelló d'Empúries, l’any 1882 ja es trobava a Peralada ensenyant música a l'Escola dels Comtes i l'1 de gener de 1883 l'anomenaren director. Després del traspàs dels Rocabertí, continuà amb la seva tasca docent fins que a l'any 1913 decideix traslladar-se, primer a Figueres i després a Roses, on alterna les classes particulars de música amb actuacions musicals a festes majors.

Dels set fills del matrimoni amb Maria Bret i Campmol de Borrassà, el primogènit, Josep, també es dedicà a la música.

Cervera Bret, Josep (1883-1969) Fill primogènit de Jaume Cervera va néixer a Peralada. Als deu anys ingressà al seminari i als 18 el deixà i tornà a Peralada. Va aprendre música a l’Escola de Palaci i ajudava al seu pare a donar les classes d'aquesta matèria; pel que fa a instruments es va decantà pel contrabaix.

La temporada 1903-04 fundà Los Noys de Peralada, orquestra de la qual no se’n disposen de gaires notícies. A partir de 1904 i fins a 1940, formà part dels Peps de Figueres.

Va escriure un centenar de peces: una vintena són sardanes, i la resta va des de música religiosa a cançons populars, les més nombroses (62 en total) les formen els concerts per a contrabaix.

La nissaga Serra

Serra Bonal, Miquel (1866-1922) Tal i com s’explica a La Principal de Peralada se sap que va ser un destacat alumne de l'escola dels comtes, contrabaixista i director-president, fou la figura emblemàtica per a la formació de l'orquestra que exportaria el nom de Peralada arreu.

Fill dels peraladencs Salvador Serra i Portell, en Badó serraller, i Rosa Bonal Font, va néixer el 18 de març a Peralada. Durant anys fou l'ànima del grup de caramelles, tradició molt arrelada a la població. Dirigí el cor local i escriví un guió literari per a la sardana Les goges dansaires, inspirat en una llegenda del Castell de Quermançó.

Sabem que composà diverses sardanes, entre les que hi figuren: Flors Boscanes, Les Goges dansaires, Retorn de primavera, Intima, Devallant l'Aplech i Queixa d'amor.

Serra Bonal, Josep (1874-1939) Fou el penúltim fill de la nissaga dels Serra. Alumne de l’Escola dels Comtes, als onze anys ja va escriure la primera sardana El primer piu i la dedicà a D. Antoni de Rocabertí. En el moment de la fundació de La Principal de Peralada tenia setze anys ocupant la plaça de solista de tible, passant a tocar el fiscorn al cap de dos anys. Va continuar composant i aconseguí diversos premis: l’any 1902 per La Pubilla empordanesa i l’any 1907 per Records de ma terra, dedicada a Joan Maragall.

D’entre l’any 1910 i 1915 està entre Figueres i Peralada. A la capital de l’Empordà dirigeix agrupacions corals i funda una acadèmia de gimnàstica rítmica. L’any 1915 deixa definitivament la cobla La Principal de Peralada i s’instal.la a Barcelona. A Barcelona manté relació amb l’Orfeó Català i forma part de la Cobla Cathalònia, i la Cobla Barcelona, de la qual n’esdevindrà director.

Va ser un compositor prolífic; compta amb un total de 363 obres, d’entre elles 251 sardanes, a més de valsos, xotis i altres ballables de l’època.

Sens dubte la culminació musical iniciada a l’Escola del Comtes troba el màxim exponent en la figura de Joaquim Serra Corominas (1907-1957), fill de Josep Serra Bonal, nascut a Peralada i des d’infant va viure el caliu musical a la llar, estudis que completà a l’Escola Municipal de Barcelona, havent estat deixeble dels mestres Lluís Millet, Pellicer i Enric Morera.

Als onze anys va escriure la primera sardana La primera volada. És autor d’instrumentacions per als ballets dels esbarts, de poemes simfònics, d’entre els que destaca Puigsoliu (obra pòstuma), de cançons per a cant i piano, d’un parell d’obres per a teatre líric i del ballet coreogràfic Inés de Castro. En el camp sardanístic va compondré unes 50 sardanes; amb el mestre Serra la sardana arribà al seu punt culminant.

Va guanyar per dos vegades el Premi Concepció Rabell (1926 i 1928), a més de diversos Premis Sant Jordi instituïts pel Foment de la Sardana, un dels quals fou amb Impressions camperoles (1927).

L'any 1934 fou nomenat director artístic de Radio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d'orquestració per a cobla resumit en el seu tractat Instrumentació per a cobla (1957).

Joaquim Serra va rebre la influència dels dos grans compositors Eduard Toldrà i Juli Garreta. Malauradament, la seva mort a l’edat de 50 anys, en plena maduresa, va estroncar la seva carrera.

Bibliografia complementària:

PADROSA GORGOT, Inés “L’àlbum Rubaudonadeu, història gràfica empordanesa”, Revista de Girona, núm. 162 (1994).

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1994/0162_042.pdf

PADROSA GORGOT, Inés “La temàtica i la tècnica de l’àlbum Rubaudonadeu”, Revista de Girona, núm. 163 (1994).

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1994/0163_042.pdf

PADROSA GORGOT, Inés; RAMIÓ DIUMENGE, Concepció La nissaga dels Serra, Santa Coloma de Farners: Edicions Som, 2000. Col·lecció MOS, 9. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.

PADROSA GORGOT, Inés La Principal de Peralada. Peralada: Ajuntament, 1990. Obra premiada. Obra premiada per la Generalitat de Catalunya.

Recuperació del figuerenc Joan Subias Galter (1897-1984)

El dia 25 de gener es va presentar la monografía Joan Subias Galter de la Col·lecció Girona Fotògrafs, col·lecció que, des de fa uns anys, veu la llum gràcies a la bona entesa entre el CRDI i Rigau Editors.

L'alcaldessa Marta Madrenas va presidir l'acte. Joan Boadas director de l'Arxiu Històric de Girona va fer un resum dels exemplars que conformen la col·lecció Girona Fotògrafs i va explicar les gestions dutes a terme amb l'Institut d'Estudis Catalans, l'entitat que preserva les gairebé 4.000 fotografíes fetes per Joan Subias, per poder portar a terme aquest projecte.

Per la seva part Joaquim Nadal ens va apropar  al figura d'aquest figuerenc. Va explicar com va arribar al seu estudi i com va descobrir un personatge encisador i relativament poc conegut. La tasca més important de Subias va raure en la preservació del patrimoni i en aquest quefer va tenir el bon encert de fer fotografíes.

La familia va cedir l'arxiu Subias i el material d'estudi a l'Institut d'Estudis Catalans i aquest ha estat objecte d'estudi per part de Joaquim Nadal.

Tot seguit les dues portades dels llibres que acaben d'aparèixer. Impactant i interessantíssima la fotografía de Castelló d'Empúries, el poble de la meva infantesa, amb els apòstols de la façana protegits! Altres imatges interessants són les de Can Descals de Darnius, amb camions carregats amb obres pictòriques del patrimoni artístic català.

Demà dimecres es presentarà Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra, a la Casa de Cultura de Girona.

 

 

 

Joaquim Nadal, autor de l'estudi, Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i Joan Boadas, director de l'Arxiu Històric de Girona i del CRDI.

Joaquim Nadal, autor de l'estudi, Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i Joan Boadas, director de l'Arxiu Històric de Girona i del CRDI.

"Salvador Dalí et la musique", arriba gràcies a la tesi doctoral de Caroline Barbier de Reulle

L'any 2012, l'amic Lluís Duran ens va posar en contacte a la Caroline Barbier i a mi. Llavors la Caroline, estaba en els inicis de la seva tesi doctoral.

Avui, he rebut la invitació a la lectura de la tesi. Després de més de de quatre anys treballant en el tema de Dalí i la música, l'ha finalitzat!.

La tesi ha estat dirigida per Mme Michèle Barbe de l'Université de la Sorbonne i la lectura tindrà lloc aquest mes de gener. La resta de membres del jurat està format per M. Henri Béhar, M. Pierre-Albert Castanet, M. Laurent Cugny, M. Fabrice Flahutez i M. Philippe Merlo-Morat.

La més cordial enhorabona per Caroline Barbier de Reulle per aquesta interessant aportació sobre el geni figuerenc!!

Inés Padrosa i Caroline Barbier de Reulle, a l'Hotel Duran de Figueres.

Lluís Duran, Inés Padrosa i Caroline Barbier de Reulle, a l'Hotel Duran de Figueres.

"CERVANTES A PERALADA" al Dominical del Diari de Girona

La Fundació Castell de Peralada i el Festival Internacional de Música Castell de Peralada han dut a terme diverses actuacions. Totes elles desenvolupades a la Biblioteca del Palau de Peralada.

A l'article del Dominical del Diari de Girona faig la síntesi de les actuacions més significatives de l'homenatge a Cervantes en aquest 2016.

El diari ARA recull la descoberta de l'autoria dels Vitralls de Peralada

Jordi Carreras en el número d'ahir 29 de desembre recull la descoberta!!
Toto seguit, es pot llegar l'article:

CASAL DE CASTELLÓ - II Cicle de conferències

 

Proper Cicle de Conferències a Castelló d'Empúries, donades per castellonins o gent vinculada a la vila. I, evidentement, desenvolupant temes de la comtal vila.

Pel que a mi respecta el meu torn será el dia 3 de març i el títol "Cases i panteons senyorials a Castelló d'Empúries"

Mauné i els seus Dinàmics - 50è Aniversari

Ahir 17 de desembre de 2016, a la Cate va tenir lloc l'Homenatge a "Mauné i els seus Dinàmics".

La filla del compositor, Montserrat Mauné, va ser l'ànima de l'esdeveniment.

Hi participaren tres dels components: Josep Joli (contrabaix), Joan Puig (tenora)  i Toni Gadea (bateria). Hi era present entre el públic, també, un altre dels membres fundadors, l'Eduard Pomès.

Tot i els impediments que té en Joli, degut a un terrible accident, va fer un paper magnífic i no en parlem d'en Joan Puig: s'hi va lluïr. Així mateix Toni Gadea amb la bateria.

Al piano Santi Escura, tocava el saxo Jordi Parrot i el baix Sergi Labarta.

Va ser una llàstima que Josep Ma. Surrell no hi pogués participar, ja que ell també n'havia estat un dels membres dels inicis.

L'acte va estar molt ben preparat i va ser molt emotiu. Es passaren imatges de les actuacions del grup musical, es complementà amb retalls d'emissions radiofòniques, i lectures d'Isabel Rey i es va comptar amb la presentadora Ma Elena Heredia, qui s'ocupà d'arrodonir l'acte amb les seves intervencions.

 

La Sala de la Cate estava plena de gom a gom i diria una opinió crec que tots els presents s'hi sumarien: se'ns va fer curt!
Entre el públic hi havia molts figuerencs que havien viscut l'época daurada del grup, però també gent vinculada al món de la música, de Figueres i vinguda de fóra.

 

Montserrat Mauné va dir unes emotives paraules d'agraïment i comiat.

Ben segur que hi hauria molts pares que voldrien tenir una filla com la Montserrat!

D'aquesta manera la memòria de Florenci Mauné, aquest músic innovador, avançat al temps, treballador i agoserat, no caurà en l'oblit!!

Moment de l'agraïment de Montserrat Mauné

Isabel Rey interroga Josep Joli.

Un momento de l'actuació amb Joan Puig en primer terme.

Un altre moment del'actuació amb Florenci Mauné al fons tocant el piano.

Fianalització de l'acte.