dissabte, 17 de febrer del 2018

El Reial Estament Militar de Girona. Confraria de Sant Jordi promou la difusió dels Rocabertí

El Diari de Girona d'avui fa difusió de l'acte que va tenir lloc ahir, 16 de febrer, a la Casa de Cultura de Girona.

Inés Padrosa, arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada, va pronunciar ahir a Girona la conferència Els Rocabertí i el convent carmelita de Peralada, on va exposar el resultat de la recerca que ella mateixa ha dut a terme a l'Arxiu del Regne de Mallorca, sobre la reforma del segle XIX al convent carmelita de Peralada, impulsada pels nobles catalans Antoni i Tomàs de Rocabertí. Padrosa, que està posant llum a la importància d'aquesta intervenció històrica, de gran rellevància, va pronunciar la conferència a la Casa de Cultura.

El President -Veguer, Carlos Javier Ram de Viu i Sivatte,

baró de Hervés y VII comte de Samitier Inés Padrosa i

Santiago de Llobet, abans de començar l'acte.

dissabte, 10 de febrer del 2018

Diccionari AEmpordà. Ressó a la premsa. Empordà. Hora Nova. Diari de Girona. Ràdio l'Escala.

Canal 10. L'Escala

Edició actualitzada i digitalitzada del Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà

Surt una edició actualitzada en versió digital del Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà, obra original d'Ines Padrosa. Entre les més de 2000 entrades, al diccionari hi ha desenes de referències a personatges escalencs.

Article de Cristina Vilà. Setmanari de l'Alt Empordà, 2018.02.13

Article d'Ariadna Ventura. Hora Nova, 2018.02.13

El ‘Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà’, renovat i en línia

Per

Ariadna Ventura

13 febrer, 2018

La seva autora, Inés Padrosa, n’ha actualitzat les entrades, que ja es poden consultar des de qualsevol lloc del món

El Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, publicat per la Diputació de Girona el 2009 i obra de l’arxivera i bibliotecària Inés Padrosa, ja disposa de versió digital. Concretament, es pot consultar des de la web de la Diputació de Girona (www.ddgi.cat/publicacions) i del repositori cooperatiu Regira (www.bibgirona.cat/regira), coordinat pel Servei de Biblioteques.

Però a més, vuit anys després de la seva publicació, l’obra inclou un suplement amb les dades actualitzades dels personatges biografiats en actiu, des del 2008 i fins a l’abril del 2017, un projecte que, segons Padrosa, «representa la culminació d’una etapa de recerca que permet donar a conèixer el llegat intel·lectual tan important de la comarca».

La nova versió del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà no inclou noves entrades, sinó una actualització de les originals. En aquest sentit, l’autora ha avançat que està treballant en un nou volum que inclogui nous personatges.

La digitalització del diccionari, amb més de 2.000 entrades, implica, en paraules d’Inés Padrosa, «posar a l’abast de tothom i des de qualsevol lloc, d’una manera ràpida i directa, una obra de referència».

Diari de Girona

Inés Padrosa posa al dia i digitalitza el «Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà»

Ddg 08.02.2018 | 07:11

El Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, publicat per la Diputació de Girona el 2009, disposa ja de versió digital, la qual es pot consultar des de la web de la Diputació de Girona ( http://www.ddgi.cat/publicacions) i també a través del repositori cooperatiu de la Diputació Regira ( www.bibgirona.cat/regira), coordinat pel Servei de Biblioteques, que permet consultar en accés obert les col·leccions digitalitzades de biblioteques, entitats, institucions i empreses.

Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, l'arxivera i bibliotecària Inés Padrosa, ha actualitzat les dades dels biografiats. Així, la versió digital del diccionari consta de dues parts diferenciades: una primera part, que reprodueix el text íntegre de la versió publicada el 2009, i una segona part, que recull l'activitat duta a terme per les persones biografiades en actiu en el període de temps que va des del tancament del diccionari fins a l'abril de 2017.

Ressó a Ràdio l'Escala

dijous, 8 de febrer del 2018

El Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà en línia

El Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, d'Inés Padrosa Gorgot publicat per la Diputació el 2009, actualitza continguts i ja es pot consultar en línia

El Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, publicat per la Diputació de Girona el 2009, disposa ja de versió digital, que es pot consultar en accés obert a través de l’adreça (http://www.ddgi.cat/publicacions)i també a través del repositori cooperatiu de la Diputació Regira(www.bibgirona.cat/regira).

Vuit anys després de la seva publicació, l’autora del Diccionari, l’arxivera i bibliotecària Inés Padrosa, ha actualitzat les dades de les persones que hi apareixen biografiades amb l’objectiu de donar vigència al text que es va publicar el 2009. Així, la versió digital del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà consta de dues parts diferenciades: una primera part que reprodueix el text íntegre de la versió publicada el 2009, i una segona part que recull l’activitat duta a terme per les persones biografiades en actiu en el període de temps que va des del tancament del Diccionari fins a l’abril de 2017. En cas que s’hagi esdevingut algun traspàs, se’n dóna notícia.

L’obra, de les qual se’n van fer dues edicions, és considerada «de referència» per a la comarca i és consultada per un ampli ventall de lectors amb finalitats diverses (per complementar aspectes biogràfics en articles, per aprofundir en nissagues empordaneses, etc.). Ara, amb la publicació de la versió digital de l’obra, es pretén que la consulta pugui ser accessible a tothom.

El llibre sobrepassa les 2.000 entrades i inclou persones altempordaneses de naixement, i aquelles que han escollit la comarca per desenvolupar la seva vida i activitats, es a dir, els empordaneses d’adopció. Així mateix hi ha tant personatges mediàtics, però també hi consten aquells que, d’una manera més discreta, han contribuït a crear les bases sobre la qual s’assenta l’excel·lència empordanesa. Les persones incloses pertanyen a tots els segments de la societat i són gent representativa de totes les disciplines.

dimecres, 7 de febrer del 2018

Conferència Real Estamento Militar del Principado de Girona

dimarts, 30 de gener del 2018

CARMEN MATEU al Setmanari de l'Alt Empordà

I, aquesta és l'aportació d'avui 30 de gener al Setmanari Empordà.

divendres, 26 de gener del 2018

CARMEN MATEU

UNES PARAULES PER RECORDAR CARMEN MATEU
Article publicat en el Diari de Girona d'avui 26 DE GENER DE 2018

dissabte, 13 de gener del 2018

FEM GIRONA. Entrevista sobre Miquel Serra i La Principal de Peralada

Presentació del CD dedicat a Miquel Serra

Avui Montserrat Juvanteny en el programa sobre sardanes que dirigeix "La Principal de la Rambla", m'ha entrevistat per presentar el Cd sobre Miquel Serra i debatre sobre la seva personalitat.

Si cliqueu podreu sentir l'entrevista!!

Caràtula del CD dedicat a Miquel Serra. El llibre de La Principal de Peralada que vaig escriure l'any 1990. Premiat per la Generalitat. El de la "Nissaga dels Serra" del 2000. Premiat per la Generalitat.

LA PRINCIPAL DE LA RAMBLA – MONTSERRAT JUVANTENY

La nissaga dels Serra de Peralada, ha estat historicament important. Miquel i Josep Serra Bonal, van ser el resultat del mecenatge dels comptes de Peralada i Savellà, que van impulsar amb les ensenyançes musicals a l’escola de palau, una factoria de músics que han rodat arreu, deixant petjades.

No obstant en Miquel, ha estat el més desconegut.

L’edició del Vé volum de la col.lecció “Fonoteca de Cobla”, dedicada a recuperar les solfes d’autors gironins, amb la Ciutat de Girona, ens dona peu a conèixer la música de Miquel Serra i Bonal (1867-1923).

Qui ho sap tot de la nissaga dels Serra de Peralada, és Inés Padrosa, llicenciada en Filosofía i Lletres, Diplomada en Biblioteconomia i Documentació, entre moltres més coses. Padrosa és aquesta setmana és la nostra convidada a “La Principal de la Rambla”.

Un altre tema que ens ocupa, ha estat l’òbit el passat 4 de gener de dos músics de les comarques gironines, Jesús Bosch d’Amer, i Ramon Oliveras de Sant Joan de les Abadesses.

La Guia Sardanista 2018, auspiciada des de la Confederació Sardanista de Catalunya, ens posa al dia de la programació sardanística a les quatre demarcacions, Andorra i la Catalunya Nord.

I finalment l’agenda ens diu on trobarem sardanes a la nostra àrea d’influència.

Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.

I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat

Inés Padrosa i Montserrat Juvanteny presentadora del programa de sardanes de FEM. Girona.

dimecres, 20 de desembre del 2017

El Calendari del Setmanari Empordà i de l'Ajuntament de Figueres del 2018

Aquesta imatge il·lustra el mes de setembre i és la que em van adjudicar per posar unes paraules de text.
Carrer de Caamaño, Figueres. Inicis s. XX.

L'EMPORDÀ regala el calendari 'Records de Figueres 2018'

EMPORDA.INFO 19.12.2017 | 14:37

L'Ajuntament de Figueres i el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ us ofereixen, amb l'edició d'aquest 19 de desembre, el calendari de paret Records de Figueres

2018

Es tracta d'una nova peça de col·lecció amb imatges que ens traslladen a la ciutat que va viure el salt del segle XIX al XX. Unes fotografies carregades d'història i de detalls impagables que són comentades per dotze autors figuerencs. Els escriptors Àngel Burgas (Gener), Carme Pagès (Febrer), Josep Maria Salvatella (Març), Maria Mercè Cuartiella (Abril), Mònica Soler (Maig), Joan Ferrerós (Juny), Vicenç Pagès (Agost) i Sebastià Roig (Desembre), comparteixen coneixements i vivències amb l'arqueòloga i presidenta de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Anna Maria Puig (Juliol); la bibliotecària i estudiosa de la fotografia antiga, Inés Padrosa (Setembre); l'historiador i President del Consorci del Castell de Sant Ferran, Carlos Díaz Capmany (Octubre) i la historiadora i doctora en Humanitats Mariona Seguranyes (Novembre). L'alcaldessa Marta Felip és l'autora de la presentació d'aquest obsequi nadalenc que dóna continuïtat als calendaris figuerencs editats des de 2010.

Un calendari gratuït de format gran, que ha comptat amb la col·laboració de la Biblioteca Fages de Climent, l'Arxiu Municipal de Figueres i el disseny de SiD Publicitat, i que ens permetrà gaudir del passat de Figueres amb els comentaris d'uns autors que vinculen els seus pensaments als indrets de cada postal escollida.

Els precedents

L'any 2007, el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ, el Consell Comarcal i els Amics de la Unesco de Girona van editar, per Sant Jordi, el calendari Itinerari literari per les escultures de l'Alt Empordà, basat en el projecte Apadrinem escultures. Aquell treball va ser l'embrió d'una col·lecció de calendaris de paret que, des del 2010, editen l'Ajuntament i aquest Setmanari.

L'any 2010 es va dedicar als diferents aspectes que fan ciutat, amb fotografies de Yvonne Heinert i textos de Cristina Massanés. Després vindrien Jo també treballo per Figueres (2011); Ciutat de mercats i fires (2012); Figueres, ciutat educadora (2013), Figueres, la ciutat de les persones (2014), Símbols de ciutat (2015) i la trilogia Records de Figueres (2016, 2017 i 2018).

Trobareu el calendari en el vostre quiosc en el moment d'aquirir el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ. Els subscriptors que reben l'EMPORDÀ per Correus podeu recollir-lo a la nostra redacció, a l'avinguda Salvador Dalí, 79, de Figueres.

III Cicle de Conferències de Castelló d'Empúries, 2018

Programa facilitat pel grup organitzador "El Grup Cultural i d'Esbarjo"
El proper 6 d'abril impartiré la segona part de "Cases, jardins i panteons senyorials de Castelló d'Empúries"

dilluns, 4 de desembre del 2017

Mn. Franco en el record i en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà

Amb Mn Franco vam coincidir en diferents moments de la vida. Fa molts anys va ser a través del meu marit, José Luis Torres, i de Ramon Guardiola, l'alcalde que va aconseguir el Museu Dali per a la ciutat. Aquí en deixo una instantània.
Amb els anys em vaig posar en contacte amb ell per poder redactar la seva entrada en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. El mateix any de publicar-se el Diccionari l'Ajuntament de Figueres li va atorgar la Fulla de Figuera de Plata de la ciutat.
Posteriorment, vam tenir ocasió de trobar-nos novament, aquí deixo constància de la trobada a la biblioteca de Figueres per parlar de temes diversos, entre els quals hi havia l'obra que estava preparant i que es va presentar l'any 2014. En aquells moments ell ja residia a Banyoles.
Malauradment no haurà pogut gaudir del Diccionari i la seva ampliació online que està a punt de fer-se efectiu.
Mn. Franco va sobresortir pel seu caràcter afable i senzill, i per la seva plena dedicació als més pobres, als marginats.

Mn. Jesús Franco a la Biblioteca de Figueres.

Inés Padrosa i mn. Jesús Franco a la Biblioteca de Figueres.

Mn. Jesús Franco, Ramon Guardiola, membres de la comunitat gitana i Carlos Guardiola a l'Ajuntament de Figueres.

dijous, 23 de novembre del 2017

Article de Jordi Carreras al diari Ara, 23 de novembre de 2011

ara.cat

CULTURA

Padrosa documenta la restauració de l’església del Carme de Peralada

J. CARRERAS Peralada ACTUALITZADA EL 23/11/2017 00:00

Des de la llibertat (3)

El convent del Castell de Peralada va tenir una escola per a la mainada del poble. / ARXIU CASTELL DE PERALADA

La bibliotecària, arxivera i investigadora Inés Padrosa ha publicat La reforma de l’església i convent del Carme de Peralada (1875-1895), un llibre que recull amb detall el procés de restauració dels mencionats edificis històrics de Peralada. Fins ara se sabia poca cosa de la important reforma d’aquest convent carmelita, tot i la seva rellevància. La monografia publicada per Miquel Golobardes el 1953 es referia a la història del convent mentre va tenir comunitat, però no hi havia informació sobre la restauració feta l’últim quart del segle XIX.

L’accés a l’Arxiu del Regne de Mallorca, on hi ha el gruix de la documentació dels Comtes de Rocabertí, ha permès a Padrosa conèixer amb detall els protagonistes i els tallers i artesans que hi van intervenir. “Hi van participar artesans i artistes importants, tant a nivell català com internacional”, afirma l’autora, que destaca noms com el del vitraller Antoni Rigalt, autor del gran vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana; els mosaïcistes Gian Domenico Facchina -que també va fer l’òpera de París- i Luigi Pellarin; l’arquitecte August Font, que va col·laborar amb Elies Rogent a la Universitat de Barcelona i al monestir de Montserrat, o el mestre d’obres Gerònim Granell, que després va fer societat amb Rigalt.

“No hi ha cap més església de Catalunya que tingués una restauració d’aquesta magnitud durant el segle XIX”, afirma Padrosa. L’aspecte actual de l’església és gairebé el mateix que va quedar després de la restauració. L’obra, editada amb el patrocini de la Fundació Castell de Peralada, presenta aquesta recerca, que va començar el 2011.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR