Traspàs d'Estrella Rivas (1921-2013)

Aquest matí llegeixo un correu tramès des del Celler Espelt, per l'amic Josep Maria Ortega, en el qual ens comunica la notícia del traspàs d'Estrella Rivas Franco, qui havia estat coneguda com a Estrella Ametlla per haver-se casat amb Josep M. Ametlla (1918-1999).

A Figueres i Castelló d'Empúries va ser molt coneguda per la seva vessant de dissenyadora. I va ser en aquest sentit que el Celler Espelt li va dedicar un homenatge el mes de juliol de l'any 2011, i en aquella mostra es va palesar la seva trajectòria professional i la seva imaginació.

Aqui una imatge en record d'aquell esdeveniment amb alguns dissenys dels seus vestits.

José Luis Torres, Estrella Rivas i Inés Padrosa
al Celler Espelt el 8 de juliol de 2011.

A continuació vegis un resum de la seva biografia que vaig incloure en el Diccionari biogràfc de l'Alt Empordà, publicat l'any 2009.

"Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa Gorgot.
Girona: Diputació, 2009

Inauguració de dues exposicions relacionades amb el circ "Els Espectacles de la il·lusió a Figueres" i "Circ i Cinema"

Aquesta tarda en el Museu de l'Empordà de Figueres s'ha inaugurat "Els Espectacles de la il·lusió a Figueres", i re-inaugurat, "Circ i Cinema" una selecció de cartells vinculats al cinema del col·leccionista Lluís Benejam.

L'ha presentat el director del Festival Genís Matabosch i s'ha comptat amb la presència de l'alcadessa Marta Felip.

L'acte ha estat amenitzat per dos mags locals KARLUS i RAUL BLACK.

Nota de premsa publicada a El Punt:

Des de finals del segle XIX, han passat per Figueres mags llegendaris, des de Fructuós Canonge, el 1867, fins a l'hipnotitzador Fassman, el 1948, passant pels ventrílocs Sanz (1905) i Wences (1930), a més d'altres figures de la història de l'il·lusionisme com ara Li Chang o Frackson, que van actuar a la capital alt-empordanesa el 1929. Sovint els seus trucs formaven part del programa d'alguna troupe circense o de les atraccions de varietats que servien per complementar les projeccions a les sales de cinema, però d'altres vegades tenien prou anomenada per presentar espectacles sencers que omplien els teatres. Una col·lecció de cartells originals, imatges i objectes permet ara resseguir la relació de la ciutat amb la història de la màgia a través de l'exposició Els espectacles de la il·lusió a Figueres, que s'inaugura avui (18 h) al Museu de l'Empordà.

La mostra és organitzada per la Circus Arts Foundation com a activitat paral·lela del Festival Internacional del Circ, que se celebrarà del 21 al 25 d'aquest mes al Recinte Firal de la ciutat, i que també proposa una revisió de la relació del circ amb el cinema a través d'una selecció de cartells de la col·lecció de Lluís Benejam que s'inauguren, també avui, al mateix Museu de l'Empordà. Aquesta mostra, que reuneix un centenar de cartells de pel·lícules d'ambientació circense, es va inaugurar a la seu de l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran l'11 de gener passat, partir d'avui canvia d'emplaçament per complementar-se amb el recorregut històric sobre la màgia a l'Empordà. Coincidint amb la inauguració de les dues exposicions, que es podran visitar fins al 10 de març, hi haurà l'actuació dels mags figuerencs Karlus i Raül Black.

 

 

Genís Matabosch en el moment del seu parlament. A l'esquerre Marta Felip, alcaldessa de Figueres i els mags Karlus i Raul Black (Foto Inés Padrosa).

 

Nombrós públic somrient en un moment de l'actuació del mag Raul Black. Drets d'esquerre a dreta: José Luis Torres, Marta Felip, Marisa Puente, Antonio Herrera (Foto Inés Padrosa).

Un moment de l'actuació del mag Karlus (Foto Inés Padrosa).

Un moment de l'actuació del mag Raul Black amb el regidor figuerenc Jordi Masquef a l'esquerre de la imatge (Foto Inés Padrosa).

Un moment de l'actuació del mag Raul Black (Foto Inés Padrosa).

El mag Raul Black i José Luis Torres, alumne i professor (Foto Inés Padrosa).

Jean-Pierre Lacombe, Inés Padrosa, Martine Camiade i Lluís Benejam davant els cartells de cinema (Foto José Luis Torres).

Visió d'una part de l'exposició (Foto Inés Padrosa)

Jaume Cristau edita les seves darreres sardanes

Ha sortit l'últim disc de l'incansable músic i compositor figuerenc, Jaume Cristau. A continuació podem veure la caràtula del nou CD, amb música interpretada per la Cobla Ciutat de Girona, gravat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós i editat per la discogràfica PICAP.

I, tot seguit, els títols de les sardanes del darrer CD Des de l’Empordà:
Clam per Vilatenim
El Far d’Empordà
Anna el Delit d’en Martí
Ansón, Roques i Blaus
Can Met del Molí
Sant Cebrià, Un Finestral Que Enamora
Joan, Arreveure…
No et Diré Adéu
A la Verge del Roure
Inés Padrosa
Colla Tramuntana
Salut i Coratge
Llançà, Entre l’Argent i l’Or
Tramuntanada al Castell de Quermançó

El bloc de temes musicals Sonabé, de la Biblioteca Fages de Climent de Climent, gestionat per Núria Bassagañas, també se'n fa ressó



Jaume Cristau en el moment de fer entrega de la partitura de la sardana a Inés Padrosa, el mes de novembre de 2011. (Fot. José Luis Torres)

Traspàs de Fermí Ginjaume, membre del Patronat de St. Quirze de Colera

L'ajuntament de Rabós ens informa del traspàs de Fermí Ginjaume Lagresa, membre fundador del Patronat de Sant Quirze de Colera.

La coneixença amb en Fermí és de fa molts anys, primer per haver estat company de batxillerat del meu marit, en José Luis, quan es disputaven ser el primer de la classe.
Posteriorment, la coincidència va fer que ens trobessim en la constitució del Patronat de sant Quirze de Colera, fet que va tenir lloc a Rabós el mes de juliol de 1995, en l'ajuntament presidit per Eliseu Puig.
Primer va esdevenir arquitecte tècnic i després arquitecte superior, i es va instal·lar a Sant Julià de Lòria, a Andorra, però sempre aprofitava l'ocasió per venir a veure la família. De manera que, fins que la salut li ho va permetre procurava asssistir a les reunions del Patronat.



Serveixi aquesta imatge, de l'hivern de l'any 1999, per a recordar-lo somrient i en la seva plenitud.

 

Fermí Ginjaume, José Luis Torres, Inés Padrosa, JM. Salvatella, Lluís Roura, Bernat Rieu, Eliseu Puig, Ramon Fina, Ernest Navarra, Joan Vilahú i el germà d'en Fermí.

 



En Fermí Ginjaume era molt bon dibuixant. Fa uns anys ens va obsequiar amb aquest dibuix a tinta i aquarel·lat del monestir de sant Quirze de Colera.



 

Els Rocabertí a l'obra "Los Linajes Catalanes en Cerdeña" obra de Josep Gramunt Subiela

L'Agrupación de Bibliófilos de Barcelona, l'any 1958,va publicar l'obra de Josep Gramunt [Subiela] que havia estat guanyadora del Premi únic del III Congreso Internacional de Genealogía y heráldica de Madrid que va tenir lloc l'any 1955.

Josep Gramunt (1892-1968), fill de notari, es va llicenciar en Dret, i va esdevenir notari.  Va ser membre de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va escriure també:

Ante el próximo concilio provincial tarraconense. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1950. 11 p.: il.

El asesinato del Marqués de Camarasa. Madrid: [s.n.], 1956. [2] p.

El Barón de Souvras, Título Carlista del Rosellón. Madrid: [s.n.], 1958. [1] p.

Las baronias jurisdiccionales de la Corona de Aragón. Madrid: Instituto Internacional de Genealogía y Heráldica, 1955. 5 p.
 

Los consulados extranjeros en Tarragona. Barcelona: [l’autor?], 1961 (Sugrañes Hnos.).42 p.
 

El derecho civil en el principado de Andorra. Tarragona: Imp. Llorens y Cabré, 1923. 149 p.

Els llinatges catalans a Grècia el segle XIV. Barcelona: Joan Sallent, 1963. 80 p., [3] f.

Els llinatges catalans a Sicília. Tarragona: Suc. de Torres & Virgili, 1931. 225 p.: il.

 

Los obispos auxiliares de los Arzobispos de Tarragona. Tarragona: [s.n.], 1945 (Talleres de Suc. de Torres & Virgili). 56 p., [2] f. de làm.

El paño del servicio funerario de Don Pedro Antonio de Aragón. Tarragona: Imprenta Sugrañes, 1948. 29, [1] f. pleg., IV p. de làm.

En col·laboració amb Company i Fernández de Córdoba, Antoni (col.); Saló, A. (il.)Armorial de los Arzobispos de Tarragona. Barcelona: Orbis, 1946. 297 p.; il. col.

Iconografia de los arzobispos de Tarragona. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1952 (Sugrañes). 2 p, XVIII p. de làm.

L'any 1919 es va casar amb Dolors de Moragas i de Balle i el matrimoni va tenir set fills. Un del seus fills Josep Gramunt de Moragas ha estat un reconegut sacerdot i periodista, i des de l'any 1952 resideix a Bolívia, per saber-ne més clicar aquí.

Per saber-ne més dels dos membres de la nissaga Gramunt fora bo consultar:
Güell, Manel-Salvador i Rovira i Gómez, J. (coords.). Biografies de Tarragona. Volum II. Benicarló: Onada, 2011 (Conèixer. Sèrie Major; 2), 117 p. 





José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.

El llinatge dels Rocabertí en el llibre de José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.

S'esmenta a Tímbora de Rocabertí, en el llibre de José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.

És interessant veure com l'autor explica l'ocupació de Sardenya per part de la Corona d'Aragó, la diferència de la conquesta de València o de la de Mallorca així com de la de Sicília o Nàpols. Es pot llegir en aquesta pàgina:

José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.



"Descriptio Sardiniae Insulae" a José Gramunt "Los Linajes catalanes en Cerdeña" Barcelona: Agrupación de Bibliófilos, 1958.





Centenari Espriu (1913-2013). Salvador Espriu a la Biblioteca del Castell de Peralada

Salvador Espriu i Castelló va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, fill de Francesc Espriu, notari. Va viure entre Arenys de Mar i Barcelona. Va morir el 22 de febrer de 1985.

Va estudiar Dret i Història antiga a la Universitat de Barcelona.

El primer llibre va ser "Israel" i el va publicar l'any 1929. Al cap de poc es va donar a conèixer amb "Doctor Rip" (1931), "Laia" (1932) o "Ariadna al laberint grotesc" (1935).

Salvador Espriu cap a l'any 50.

Va publicar una cinquantena de títols, els quals han estat traduïts a diferents llengües. 

Es va caracteritzar per re-batejar alguns indrets geogràfics presents habitualment en la seva obra, així a Arenys de Mar l'anomenava Sinera, a Barcelona Lavinia o a Catalunya Alfaranja.
 

Al llarg de la seva vida d'escriptor va aconseguir diversos premis:

Premi lletra d'Or (1956)

Premi Internacional Montaigne (Univ. Tubinga, Alemanya) (1971)

Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980)

Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982)

Doctor Honoris Causa UB (1980)
 

Altra imatge de Salvador Espriu

 
A continuació algunes de les obres d'Espriu que es troben a la Biblioteca del Palau de Peralada:

Salvador Espriu "Ariadna al laberint grotesc. Narracions" 1a. edició. Barcelona: Catalònia, 1935. Quaderns Lieteraris, 49



Salvador Espriu ·"Primera Història d'Esther" Improvisació per a titelles.
Barcelona: Ed. Aymà, 1948. Col·lecció Literària Aymà, 4.

Salvador Espriu ·"Les cançons d'Ariadna" Barcelona:
Els Llibres de l'Óssa menor, 1949.

Salvador Espriu ·"Ariadna al laberint grotesc i altres narracions" Barcelona:
Ed. Aymà, 1950. Col·lecció Literària Aymà, 13.

Salvador Espriu ·"Anys d'aprenentatge" Barcelona:
Ed. Selecta, 1952. Biblioteca Selecta, 96.



Salvador Espriu ·"Obra Lírica" Barcelona:
Llibres de l'Óssa Menor, 1952.

 

Salvador Espriu "Antígona. Fedra" Palma:
Ed. Moll, 1955. Biblioteca Raixa, 5.

 


Salvador Espriu ·"El caminant i el mur" Barcelona:
Llibres de l'Óssa Menor, 1954.



Salvador Espriu "Obra poètica" Barcelona:
Albertí, 1962. Exemplar nº1.



Salvador Espriu "Obra poètica" Barcelona:
Albertí, 1962. Exemplar nº1. Amb vers manuscrit de l'autor.
Retrat de Subirachs.

 

Salvador Espriu "Petites proses blanques"



 

          


Salvador Espriu "Ocells. Antologia poètica" Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1991. Granat de Subirachs.

El diari mallorquí Última Hora es fa ressó d'esdeveniments del 2013 a Palma

L'exposició peraladenca "Els comtes de Peralada i Mallorca" a Can Bordils de Palma de Mallorca.




"La relación entre Peralada y Mallorca se expondrá en Can Bordils"
article de Carles Domènec al diari Última Hora del 28 de desembre de 2012.

Segona activitat del Festival Internacional del Circ Castell de Figueres a la seu dels Amics del Castell de sant Ferran

 

 

Si la setmana passada proclamava l'exposició dels cartells de cinema relacionats amb al circ del col·leccionista Lluís Benejam, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres com a primera activitat a l'entorn de l'imminent segon Festival Internacional del Circ Castell de Figueres, aquesta setmana explicaré breument el segon acte el qual va ser la conferència de Genís Matabosch.

El director va ser presentat per Joan Manuel Soldevilla, qui havia estat professor seu a l'institut Ramon Muntaner de Figueres i aquest ens va donar a conèixer, entre altres coses, l'excel·lent vessant literària  de Matabosch.

En el decurs de la conferència titolada "El Món del circ a través del Festival de Figueres", Genís Matabosch explicà quines eren les característiques d'aquest Festival, essent la principal que els artistes seleccionats no hagin actuat mai a Europa. Ens explicà el complicat procés de selecció dels participants arreu del món, la complicada burocràcia a superar, les novetats d'enguany i els èxits assolits pels participants de la primera edició.

El Festival Internacional del Circ Castell de Figueres, en aquests moments, ja es el punt de mira d'empresaris i companyies circenses per captar noves promeses.

Però el màxim objectiu de l'equip organitzador és proporcionar il·lusió i aconseguir que els ciutadans s'evadeixin dels problemes i la rutina diària, deixant-los embadalits amb les agosarades i espectaculars actuacions que ens tenen preparades.

Figueres, per uns dies, esdevindrà el punt de trobada internacional d'artistes procedents de diferents continents, d'experts en circ i d'aficionats a aquest apassionant món .

 

Genís Matabosch i Joan Prat, vicepresident dels Amics del Castell (Fot. Inés Padrosa)

Genís Matabosch durant la conferència a la seu dels Amics del Castell (Fot. Inés Padrosa)

Martí Dacosta ens ofereix la visió del públic assistent. A la primera fila (d'esquerre a dreta): Diego Borrego, regidor, José Luis Yécora, regidor, J.M. Soldevilla, presentador, Marta Felip, alcaldessa, Manuel Toro, tinent d'alcalde, M. Àngels Olmedo, regidora.

 

La revista Cu-cut recordà la figura de mn. Cinto Verdaguer

En el número 25, corresponent al mes de juny de l'any 1902, la redacció de la revista Cu-cut va voler adherir-se a la mort de mn. Cinto Verdaguer i va dedicar l'exemplar al seu record: fragments d'obres de la seva autoria, articles acompanyats de dibuixos dels millors artífexs del moment, i  fotografies de la seva vida i del seu enterrament.

Entre les firmes literàries participants hi col·laborà: Manel Folch Torres, Eduart Coca Vallmajor, Arthur Masriera, Ricart Forga Clará, Joan B. Alemany, J. Morató, Rossedo Serra,

Entre els dibuixants es va comptar amb: J. Llaverias, A. Muntañola, Joan Llimona, Cornet, Vidiella, A. de Riquer, Juli Borrell,

I acompanyaren alguns dels textos les fotografies de: J. Brangulí, M. Font, Joseph Francolí, N. Sant, E. Napoleon, Planells o J. Parellada.

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902

Número extraordinari dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a la revista Cu-Cut,
del 19 de juny de 1902