DUO YANG & NIE al CIRC CHARLIE RIVEL a FIGUERES

De la Xina a Figueres!!

 

 

DAVID BURLET al CIRC CHARLIE RIVEL A FIGUERES

DAVID BURLET, plate spinner, juga amb l'equilibri dels plats.
El showman francès ha actuat en diferents espectacles com al Disney Cruise Line, al Roncalli Event o al Friedrichsbau Variété, i a festivals de circ com el de Montecarlo, al Circus Krone o al Circus Scott.
Unes instantànies de la seva actuació a l'estrena del dijous:

OLIMPO'S BROTHER'S al CIRC CHARLIE RIVEL FIGUERES

EL TRIO DE FORÇA BRASILER OLIMPO'S BROTHER'S que va debutar a Europa en el 3r Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres actua aquests dies...
Des del seu debut han tingut un éxit aclaparador...!!!
Aquí, també, unes imatges per a gaudir-ne!!
Felicitats a Genís Matabosch a Joan Mompart i a tot el seu equip!!

SYLVIA FRIEDMAN al CIRC CHARLIE RIVEL A FIGUERES

El palmarés del Circ Charlie Rivel és fantàstic!!
Una de les participants és la contorsionista Sylvia Friedman, aquí en podeu gaudir d'algunes instantànies.

 

 

 

 

 

 

 

BATEIG MAXIM ALEXIS EN EL CIRC CHARLIE RIVEL DE FIGUERES

Avui dia extraordinari: missa, benedicció del Circ Charlie Rivel i bateig de Maxim Alexis, fill del pallasso Totti Alexis i la carablanca Charlotte Alexis, a Figueres. Oficiat pel bisbe de Girona Francisco Pardo i nombrosos diaques i capellans.

El padrí Genís Matabosch:

 

Inauguració Circ Charlie Rivel a Figueres

El nom de Figueres tornarà a viatjar pel món.

Els amics Genís Matabosch i Joan Mompart han dissenyat una carpa que han batejat amb el nom de Charlie Rivel. Ahir varem tenir l'honor de formar part dels assistents en l'acte d'inauguració.

Va comptar amb l'assistència de la filla de Charlie Rivel.

El programa va ser excel:lent i va destacar l'actuació de Toti Alexis.

(Seguirà)

Fot. d'Inés Padrosa



Fot. d'Inés Padrosa

III REVETLLA DE SANT JORDI A LA BIBLIOTECA DE FIGUERES

Per tercer any consecutiu he estat convocada per Nati Vilanova a la Revetlla, aquest any m'acompanyava també el meu marit, José Luis Torres. En total 82 autors.

L'exposició de Ramon Muntaner a la premsa comarcal

Els setmanaris locals Empordà i Hora Nova deixen constància de la inauguració de l'exposició dedicada a Ramon Muntaner a la Biblioteca del Palau de Peralada.

Cristina Vilà "Una exposició aprofundeix en la vida i
obra de Muntaner" Empordà, 2015.IV.14



Article de Yolanda Falcon "Un nom i dues
commemoracions" Hora Nova 2015.IV.14

El figuerenc Artur Soldevila ens ha deixat

Artur Soldevila: un veterinari pluridisciplinar

Inés Padrosa Gorgot

En aquesta vida l’única cosa assegurada és que, tard o d’hora, la parca truca a la porta. Tot i així, hi ha persones que, donada la seva vitalitat, et dóna la impressió que hi hagin de ser sempre. Aquest és el cas de l’amic Artur Soldevila.

L’Artur Soldevila, encara que de manera intermitent, ha estat una persona que ha format part de la meva vida. Als anys seixanta, com a filla de veterinari, coincidíem a la lluïda festa anual del Col·legi i, a la dècada dels setanta, a Castelló d’Empúries quan acudia com a cap de la provincial de Ramaderia a l’entrega de premis; anys a venir, les coincidències varen tenir lloc en actes diversos essent els més importants els contactes per a l’elaboració del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.



Entrega de premis a Castelló d'Empúries. Artur Soldevila el primer a la dreta i Miquel Padrosa, veterinari titular de Castelló d'Empúries, el segon a l'esquerre.
 

I és que era una persona que tant el podies trobar en un dinar d’una penya gastronòmica (a l’Alt Empordà frequentava les del “xai màgic” de Llers juntament, entre altres, amb l’amic Ferran Prat qui l’ha acompanyat en el viatge amb un dia de diferència), com en qualsevol acte social o benèfic. Ell va ser l’organitzador del comiat del governador Pere Navarro que va tenir lloc al Pa Volador de Vilatenim, acte al qual ens convidà i, a nivell professional, va ser l’ànima de moltes iniciatives provincials que sortosament quallaren com ara la creació de Semega (Seveis de Millora i Expansió Ramadera de la Diputació de Girona).

Figuerenc i empordanès per extensió, amb casa pairal a Fortià, el nom de la comarca  l’ha acompanyat en tota la seva trajectòria vital.

Gran amic de la tertúlia, ell mateix es definia com a “xerraire per naturalesa” (li agradava escoltar el joves), i procurava practicar l’afició tant en trobades amicals establertes com a casa seva. Va ser a la seva llar gironina la darrera vegada que ens vàrem veure amb ell i la seva muller Concepió, després que assistís a una meva conferència a les Aules Universitàries a la Casa de Cultura sobre “Miquel Mateu i l’Empordà”, i els quatre brindarem amb un cava de producció reduïda elaborat per un amic seu.

José Luis Torres, Artur Soldevila, Joan Trayter, president de les Aules Universitàries de Girona, Inés Padrosa.

Artur Soldevila, Inés Padrosa i Joan Trayter, president de les Aules Universitàries de Girona.

Encara va voler arrodonir la feina i l’any 2013 va escriure el llibre que ell mateix  qualificà de memòries professionals Quan es sol es pon… Un compendi interessantíssim que ens apropa a la seva tasca de gestor i impulsor de la veterinària i que vé acompanyat del seu llegat humà. En la seva dedicatòria va escriure “Als benvolguts amics Inés i José Luis per si tenen la “humorada” de seguir le meves “batalletes” professionals”

 

Empordà, 2015.IV.14

 

 

La seva entrada en el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009):

Artur SOLDEVILA FELIU (Figueres, 7.VI.1928-Girona, 11.IV.2015) Veterinari

Fill d’Arturo Soldevila Gratacós, carnisser, de Figueres, i de Carme Feliu Llobera, de Fortià. Casat amb Concepció Fernández Pujol, de Figueres, el matrimoni ha tingut tres fills: Artur, Lurdes i Gemma.

Va estudiar batxillerat al col·legi La Salle de Figueres i es llicencià en veterinària a la Faculdad de Veterinaria de Madrid (1951), doctorant-se a la Universidad de León (1960). Fou alumne (1957) del Col·legi d’Agricultura de la Universitat Nebraska becat per l’Administración de Cooperación Internacional (ICA), i es diplomà en Economía Agraria (1969), Gestión Pública (1974) i Comunidades Europeas (1983) a l’Escuela Nacional de Administración Pública, d’Alcalà d’Henares i en Comunitats Europees pel Patronat Català Pro-Europa i el Centre d’Estudis Econòmico-socials de Catalunya (1984).

Va exercir com a Cap de serveis d’inspecció veterinària i provincials a Astúries i Alacant, i a Girona com a Cap de la Jefatura Provincial de Ganadería (1965-1981). Va ser fundador i primer director del SEMEGA (Servicios de Mejora y Expansión Ganadera) adscrit a la Diputació de Girona, des de la seva creació el 1968 fins el 1982, des d’on va impulsar els serveis d’inseminació artificial i del sector boví de llet, aconseguint millorar la genètica i la productivitat. Va ser delegat provincial a Girona del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (1982-1993).

Ha estat President de la Asociación Nacional de Veterinarios del Estado (1971-1973), Vocal del Consejo General de Cologios Veterinarios de España (1971-1973), Membre Numerari Fundador de l’Academia de Ciencias Vetrinarias de Barcelona, avui de Catalunya (1959); Membre Fundador del Patronato de Investigación Veterinaria “Enrique Coris Gruart” de la Universidad de Zaragoza (1970) i President d’Honor dels Col·legis Oficials de Veterinaris d’Alacant (1985) i Girona (1987). També ha estat Director de Càritas Diocesana de Girona (1993-1997).

Ha estat ponent i vocal en diverses comissions nacionals (com la d’agricultura del III Plan de Desarrollo Económico y Social, de 1972), i internacionals representant l’administració espanyola; professor en cursos d’especialització i conferenciant, així com autor de treballs i estudis en diverses revistes professionals i tècniques, com: Avigan, Catalunya Agrària o La Hacienda, entre altres.

Algunes de les seves aportacions responen als títols: “Juan Arderius Banjol” a Semblanzas Veterinarias (Madrid:1978), “Una institució ramadera d’avantguarda: Semega de Girona. Síntesi històrica dels primers 15 anys: 1968-1982” comunicació presentada al IV Col·loqui d’Història Agrària (Barcelona, 1997), o la conferència pronunciada en el Congrés Català de la Cuina “Divagació sobre les carns de Girona” (Girona, 1981, publicada a Girona:1983).

Està en possessió de la Medalla de oro al Mérito Profesional (1965), de la Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros (1969), de la Encomienda de la Orden del Mérito Agrícola (1970), de la  Medalla de oro de la Asociación del Cuerpo Nacional Veterinario (1984), de la Encomienda de la Orden del Mérito Civil (1986), de la Encomienda de Número de la Orden del Mérito Agrario (1993), de la Croix d’Officier de l’Ordre du Mérit Agricole pels serveis prestats a l’agricultura en general i a la ramaderia en particular com a vocal del Convenio Hispano Francés de Higiene y Producción Animal, atorgada pel govern francès el 2001, i la Medalla Francesc Macià al Mèrit al Treball de la Generalitat (2006).

 

 

Dissabte 11 d'abril inauguració Expo Ramon Muntaner a la Biblioteca del Palau de Peralada

“E per ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme con jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadrí. Dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l’alberg de mon pare en Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d’aquell lloc e era al cap de la plaça”

 

RAMON MUNTANER (Peralada, 1265-Eivissa, 1336)

Aquest any la Biblioteca del Palau Peralada ret homenatge a Ramon Muntaner. Ell és, sens dubte, el peraladenc de més renom al llarg de tota la història de la comtal vila gràcies a ser l’autor de la “Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del ínclyt rey don Iaume primer”, una de les quatre grans cròniques catalanes al costat de la de Jaume I i el seu Llibre dels fets, de la de Bernat Desclot amb el Llibre del Rei en Pere i de la de Pere el Cerimoniós. No obstant això, Muntaner és, a la vegada, guerrer, militar, polític i administrador i el seu esdevenir és el relat d’una vida aventurera al servei dels reis de la Corona d’Aragó.

Ramon Muntaner escriu la Chronica.
Biblioteca Real Monasterio de El Escorial.

Muntaner va néixer a Peralada el 1265 i a casa seva s’hostatjaren els reis Jaume I el Conqueridor, camí del Concili de Lió (1274), i la seva filla Violant i l’espòs d’aquesta, Alfons X el Savi, de Castella. Es casà a València el 1311 amb Valençona, una pubilla de Xilvella i allà redactà el seu Sermó, un poema èpic escrit en vers provençal que tenia per finalitat encoratjar el rei Jaume II d’Aragó en la preparació de la campanya per a la conquesta de l’illa de Sardenya. Els darrers anys de la seva vida s’establí a València fins el 1329, on es dedica al comerç i és elegit jurat de la ciutat; més tard es trasllada a Mallorca on és nomenat camarlenc pel rei Jaume III i esdevé batlle d’Eivissa.



 Comença escriure La Chronica a la seva alqueria de València el 1325 i l’acaba el 1328 quan té seixanta tres anys, amb un estil en primera persona que narra una visió particular encara que primordial per conèixer el desenvolupament de fets històrics - que inclou el període que va des de la concepció de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó (1328)-, alguns d’ells viscuts directament per l’autor. L’obra té dos nuclis temàtics principals: les guerres contra els francesos a Sicília i a Catalunya, i l’expedició dels almogàvers.



Retrat imaginari de Ramon Muntaner

Per a Peralada, un dels passatges més interessants de la Chronica és el relat d’un fet esdevingut el 1285, la gesta d’una eïna del poble, na Mercadera, que va aconseguir alliberar la vila del setge a què estava sotmesa després de ferir i segrestar un soldat de les tropes enemigues franceses. A canvi de l’alliberament del cavaller francès es va percebre un rescat de dos-cents florins. Segons Muntaner, el rei francès, Felip l’Ardit, va morir prop de Peralada, a casa del cavaller Simó de Vilanova, i una gran quantitat de soldats francesos varen morir en l’anomenat Camí dels Morts.

 

L’exposició “Ramon Muntaner” versa sobre el personatge, el món al qual es va circumscriure i les grans cròniques, i està enriquida amb llibres i documents de l’època - com l’edició princeps de la Chronica, l’exemplar manuscrit de les Constitucions del Regne de Sicília, el Privilegi rodat d’Alfons X o bé la Cosmographia de Ptolomeo (1482) –, complementada amb objectes medievals – com escultures romàniques tardanes, ceràmica bizantina i de Paterna, heràldica i arts decoratives de la baixa edat mitjana -, i contextualitzada amb les il·lustracions de les tombes dels reis Pere el Gran (Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia), i Felip l’Ardit (Basílica de Sant Denis. Paris).

 

Text i fotografies: Inés Padrosa Gorgot

 




RAMON MUNTANER (Peralada, 1265-Ibiza, 1336)

Este año la Biblioteca del Palacio de Peralada rinde homenaje a Ramon Muntaner. Él es, sin duda, el peraladense de más renombre de tota la historia de la villa condal gracias a ser el autor de la “Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del ínclyt rey don Iaume primer”, una de las cuatro grandes crónicas catalanas junto a la de Jaime I y su Llibre dels fets, la de Bernat Desclot y el Llibre del Rei en Pere y la de Pedro el Cerimonioso. Además, Muntaner es, a la vez, guerrero, militar, político y administrador y su existencia es el relato de una vida aventurera al servicio de los reyes de la Corona de Aragón.

 

Muntaner nació en Peralada en el año 1265 y en su casa se hospedaron los reyes Jaime I el Conquistador, camino del Concilio de Lyon (1274), y su hija Violante y su esposo, Alfonso X el Sabio, de Castilla. Se casó en Valencia en 1311 con Valençona, una pubilla de Xilvella y allí redactó su Sermón, un poema épico escrito en verso provenzal que tenía por finalidad animar al rey Jaime II de Aragón a la preparación de la campaña para la conquista de la isla de Cerdeña. Durante los últimos años de su vida se estableció en Valencia hasta el 1329; allí se dedica al comercio y es elegido jurado de la ciudad. Más tarde se traslada a Mallorca donde es nombrado camarlengo por el rey Jaime III y llega a ser baile de Ibiza.

 

Carta de Jaime III a Ramon Muntaner
(Arxiu Històric d'Eivissa)

 

Empieza a escribir la Chronica en su alquería de Valencia en 1325 y la termina en 1328 a la edad de sesenta y tres años, con un estilo en primera persona que narra una visión particular aunque primordial para conocer el desarrollo de los hechos históricos - que incluye el período que va desde la concepción de Jaime I el Conquistador (1207) hasta la coronación de Alfonso IV de Aragón (1328) -, algunos de ellos vividos directamente por el autor. La obra tiene dos núcleos temáticos principales: las guerras contra los franceses en Sicilia y en Cataluña, y la expedición de los almogávares.

 

Para Peralada, uno de los capítulos más interesantes de la Chronicaes el relato de un hecho acaecido en 1285, la gesta de una mujer vecina del pueblo,na Mercadera, que consiguió liberar la villa del sitio al que estaba sometida después de herir y secuestrar a un soldado de las tropas enemigas francesas. A cambio de la liberación del soldado francés se percibió un rescate de doscientos florines. Según Muntaner, el rey francés, Felipe el Atrevido, murió cerca de Peralada, en casa del caballero Simón de Vilanova, y un gran número de soldados franceses murieron en el llamado Camino de los Muertos.

 

La exposición“Ramon Muntaner” versa sobre el personaje, el mundo al que se circunscribió y las grandes crónicas, y está enriquecida con libros y documentos de la época -como la edición princeps de la Chronica, el ejemplar manuscrito de las Constituciones del Reino de Sicília, el Privilegio rodado de Alfonso X o bien laCosmographia de Ptolomeo (1482) –, complementada con objetos medievales – como esculturas románicas tardías, cerámica bizantina y de Paterna, heráldica y artes decorativas de la alta edad media -, y contextualizada con las ilustraciones de las tumbas de los reyes Pedro el Grande (Monasterio de Santes Creus. Aiguamúrcia), y Felipe el Atrevido (Basílica de Sant Denis. Paris).

Texto y fotografías: Inés Padrosa Gorgot