dimecres, 15 d’abril de 2015

El figuerenc Artur Soldevila ens ha deixat



Artur Soldevila: un veterinari pluridisciplinar

Inés Padrosa Gorgot

En aquesta vida l’única cosa assegurada és que, tard o d’hora, la parca truca a la porta. Tot i així, hi ha persones que, donada la seva vitalitat, et dóna la impressió que hi hagin de ser sempre. Aquest és el cas de l’amic Artur Soldevila.

L’Artur Soldevila, encara que de manera intermitent, ha estat una persona que ha format part de la meva vida. Als anys seixanta, com a filla de veterinari, coincidíem a la lluïda festa anual del Col·legi i, a la dècada dels setanta, a Castelló d’Empúries quan acudia com a cap de la provincial de Ramaderia a l’entrega de premis; anys a venir, les coincidències varen tenir lloc en actes diversos essent els més importants els contactes per a l’elaboració del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.

Entrega de premis a Castelló d'Empúries. Artur Soldevila el primer a la dreta i Miquel Padrosa, veterinari titular de Castelló d'Empúries, el segon a l'esquerre.
 
I és que era una persona que tant el podies trobar en un dinar d’una penya gastronòmica (a l’Alt Empordà frequentava les del “xai màgic” de Llers juntament, entre altres, amb l’amic Ferran Prat qui l’ha acompanyat en el viatge amb un dia de diferència), com en qualsevol acte social o benèfic. Ell va ser l’organitzador del comiat del governador Pere Navarro que va tenir lloc al Pa Volador de Vilatenim, acte al qual ens convidà i, a nivell professional, va ser l’ànima de moltes iniciatives provincials que sortosament quallaren com ara la creació de Semega (Seveis de Millora i Expansió Ramadera de la Diputació de Girona).

Figuerenc i empordanès per extensió, amb casa pairal a Fortià, el nom de la comarca  l’ha acompanyat en tota la seva trajectòria vital.

Gran amic de la tertúlia, ell mateix es definia com a “xerraire per naturalesa” (li agradava escoltar el joves), i procurava practicar l’afició tant en trobades amicals establertes com a casa seva. Va ser a la seva llar gironina la darrera vegada que ens vàrem veure amb ell i la seva muller Concepió, després que assistís a una meva conferència a les Aules Universitàries a la Casa de Cultura sobre “Miquel Mateu i l’Empordà”, i els quatre brindarem amb un cava de producció reduïda elaborat per un amic seu.

José Luis Torres, Artur Soldevila, Joan Trayter, president de les Aules Universitàries de Girona, Inés Padrosa.

Artur Soldevila, Inés Padrosa i Joan Trayter, president de les Aules Universitàries de Girona.

Encara va voler arrodonir la feina i l’any 2013 va escriure el llibre que ell mateix  qualificà de memòries professionals Quan es sol es pon… Un compendi interessantíssim que ens apropa a la seva tasca de gestor i impulsor de la veterinària i que vé acompanyat del seu llegat humà. En la seva dedicatòria va escriure “Als benvolguts amics Inés i José Luis per si tenen la “humorada” de seguir le meves “batalletes” professionals”

 

Empordà, 2015.IV.14
 
 

La seva entrada en el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009):

Artur SOLDEVILA FELIU (Figueres, 7.VI.1928-Girona, 11.IV.2015) Veterinari

Fill d’Arturo Soldevila Gratacós, carnisser, de Figueres, i de Carme Feliu Llobera, de Fortià. Casat amb Concepció Fernández Pujol, de Figueres, el matrimoni ha tingut tres fills: Artur, Lurdes i Gemma.

Va estudiar batxillerat al col·legi La Salle de Figueres i es llicencià en veterinària a la Faculdad de Veterinaria de Madrid (1951), doctorant-se a la Universidad de León (1960). Fou alumne (1957) del Col·legi d’Agricultura de la Universitat Nebraska becat per l’Administración de Cooperación Internacional (ICA), i es diplomà en Economía Agraria (1969), Gestión Pública (1974) i Comunidades Europeas (1983) a l’Escuela Nacional de Administración Pública, d’Alcalà d’Henares i en Comunitats Europees pel Patronat Català Pro-Europa i el Centre d’Estudis Econòmico-socials de Catalunya (1984).

Va exercir com a Cap de serveis d’inspecció veterinària i provincials a Astúries i Alacant, i a Girona com a Cap de la Jefatura Provincial de Ganadería (1965-1981). Va ser fundador i primer director del SEMEGA (Servicios de Mejora y Expansión Ganadera) adscrit a la Diputació de Girona, des de la seva creació el 1968 fins el 1982, des d’on va impulsar els serveis d’inseminació artificial i del sector boví de llet, aconseguint millorar la genètica i la productivitat. Va ser delegat provincial a Girona del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (1982-1993).

Ha estat President de la Asociación Nacional de Veterinarios del Estado (1971-1973), Vocal del Consejo General de Cologios Veterinarios de España (1971-1973), Membre Numerari Fundador de l’Academia de Ciencias Vetrinarias de Barcelona, avui de Catalunya (1959); Membre Fundador del Patronato de Investigación Veterinaria “Enrique Coris Gruart” de la Universidad de Zaragoza (1970) i President d’Honor dels Col·legis Oficials de Veterinaris d’Alacant (1985) i Girona (1987). També ha estat Director de Càritas Diocesana de Girona (1993-1997).

Ha estat ponent i vocal en diverses comissions nacionals (com la d’agricultura del III Plan de Desarrollo Económico y Social, de 1972), i internacionals representant l’administració espanyola; professor en cursos d’especialització i conferenciant, així com autor de treballs i estudis en diverses revistes professionals i tècniques, com: Avigan, Catalunya Agrària o La Hacienda, entre altres.

Algunes de les seves aportacions responen als títols: “Juan Arderius Banjol” a Semblanzas Veterinarias (Madrid:1978), “Una institució ramadera d’avantguarda: Semega de Girona. Síntesi històrica dels primers 15 anys: 1968-1982” comunicació presentada al IV Col·loqui d’Història Agrària (Barcelona, 1997), o la conferència pronunciada en el Congrés Català de la Cuina “Divagació sobre les carns de Girona” (Girona, 1981, publicada a Girona:1983).

Està en possessió de la Medalla de oro al Mérito Profesional (1965), de la Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros (1969), de la Encomienda de la Orden del Mérito Agrícola (1970), de la  Medalla de oro de la Asociación del Cuerpo Nacional Veterinario (1984), de la Encomienda de la Orden del Mérito Civil (1986), de la Encomienda de Número de la Orden del Mérito Agrario (1993), de la Croix d’Officier de l’Ordre du Mérit Agricole pels serveis prestats a l’agricultura en general i a la ramaderia en particular com a vocal del Convenio Hispano Francés de Higiene y Producción Animal, atorgada pel govern francès el 2001, i la Medalla Francesc Macià al Mèrit al Treball de la Generalitat (2006).

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada