El padrí Genís Matabosch:
dissabte, 25 d’abril del 2015
BATEIG MAXIM ALEXIS EN EL CIRC CHARLIE RIVEL DE FIGUERES
Avui dia extraordinari: missa, benedicció del Circ Charlie Rivel i bateig de Maxim Alexis, fill del pallasso Totti Alexis i la carablanca Charlotte Alexis, a Figueres. Oficiat pel bisbe de Girona Francisco Pardo i nombrosos diaques i capellans.
El padrí Genís Matabosch:
El padrí Genís Matabosch:
divendres, 24 d’abril del 2015
Inauguració Circ Charlie Rivel a Figueres
El nom de Figueres tornarà a viatjar pel món.
Els amics Genís Matabosch i Joan Mompart han dissenyat una carpa que han batejat amb el nom de Charlie Rivel. Ahir varem tenir l'honor de formar part dels assistents en l'acte d'inauguració.
Va comptar amb l'assistència de la filla de Charlie Rivel.
El programa va ser excel:lent i va destacar l'actuació de Toti Alexis.
(Seguirà)
 |
| Fot. d'Inés Padrosa |
 |
| Fot. d'Inés Padrosa |
III REVETLLA DE SANT JORDI A LA BIBLIOTECA DE FIGUERES
Per tercer any consecutiu he estat convocada per Nati Vilanova a la Revetlla, aquest any m'acompanyava també el meu marit, José Luis Torres. En total 82 autors.
dijous, 16 d’abril del 2015
L'exposició de Ramon Muntaner a la premsa comarcal
Els setmanaris locals Empordà i Hora Nova deixen constància de la inauguració de l'exposició dedicada a Ramon Muntaner a la Biblioteca del Palau de Peralada.
 |
| Cristina Vilà "Una exposició aprofundeix en la vida i obra de Muntaner" Empordà, 2015.IV.14 |
 |
| Article de Yolanda Falcon "Un nom i dues commemoracions" Hora Nova 2015.IV.14 |
dimecres, 15 d’abril del 2015
El figuerenc Artur Soldevila ens ha deixat
Artur Soldevila: un veterinari pluridisciplinar
Inés
Padrosa Gorgot
En
aquesta vida l’única cosa assegurada és que, tard o d’hora, la parca truca a la
porta. Tot i així, hi ha persones que, donada la seva vitalitat, et dóna la
impressió que hi hagin de ser sempre. Aquest és el cas de l’amic Artur
Soldevila.
L’Artur
Soldevila, encara que de manera intermitent, ha estat una persona que ha format
part de la meva vida. Als anys seixanta, com a filla de veterinari, coincidíem
a la lluïda festa anual del Col·legi i, a la dècada dels setanta, a Castelló d’Empúries
quan acudia com a cap de la provincial de Ramaderia a l’entrega de premis; anys
a venir, les coincidències varen tenir lloc en actes diversos essent els més
importants els contactes per a l’elaboració del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.
 |
| Entrega de premis a Castelló d'Empúries. Artur Soldevila el primer a la dreta i Miquel Padrosa, veterinari titular de Castelló d'Empúries, el segon a l'esquerre. |
I és
que era una persona que tant el podies trobar en un dinar d’una penya gastronòmica
(a l’Alt Empordà frequentava les del “xai màgic” de Llers juntament, entre
altres, amb l’amic Ferran Prat qui l’ha acompanyat en el viatge amb un dia de
diferència), com en qualsevol acte social o benèfic. Ell va ser l’organitzador
del comiat del governador Pere Navarro que va tenir lloc al Pa Volador de
Vilatenim, acte al qual ens convidà i, a nivell professional, va ser l’ànima de
moltes iniciatives provincials que sortosament quallaren com ara la creació de
Semega (Seveis de Millora i Expansió Ramadera de la Diputació de Girona).
Figuerenc
i empordanès per extensió, amb casa pairal a Fortià, el nom de la comarca l’ha acompanyat en tota la seva trajectòria
vital.
Gran amic de la tertúlia, ell mateix es definia com a “xerraire per
naturalesa” (li agradava escoltar el joves), i procurava practicar l’afició
tant en trobades amicals establertes com a casa seva. Va ser a la seva llar
gironina la darrera vegada que ens vàrem veure amb ell i la seva muller
Concepió, després que assistís a una meva conferència a les Aules
Universitàries a la Casa de Cultura sobre “Miquel Mateu i l’Empordà”, i els
quatre brindarem amb un cava de producció reduïda elaborat per un amic seu.
 |
| José Luis Torres, Artur Soldevila, Joan Trayter, president de les Aules Universitàries de Girona, Inés Padrosa. |
.JPG) |
| Artur Soldevila, Inés Padrosa i Joan Trayter, president de les Aules Universitàries de Girona. |
Encara
va voler arrodonir la feina i l’any 2013 va escriure el llibre que ell mateix qualificà de memòries professionals Quan es sol es pon… Un compendi
interessantíssim que ens apropa a la seva tasca de gestor i impulsor de la
veterinària i que vé acompanyat del seu llegat humà. En la seva dedicatòria va
escriure “Als benvolguts amics Inés i José Luis per si tenen la “humorada” de
seguir le meves “batalletes” professionals”
Empordà, 2015.IV.14
La seva entrada en el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009):
Artur
SOLDEVILA FELIU (Figueres, 7.VI.1928-Girona,
11.IV.2015) Veterinari
Fill
d’Arturo Soldevila Gratacós, carnisser, de Figueres, i de Carme Feliu Llobera,
de Fortià. Casat amb Concepció Fernández Pujol, de Figueres, el matrimoni ha
tingut tres fills: Artur, Lurdes i Gemma.
Va estudiar
batxillerat al col·legi La Salle de Figueres i es llicencià en veterinària a la
Faculdad de Veterinaria de Madrid
(1951), doctorant-se a la Universidad de
León (1960). Fou alumne (1957) del Col·legi d’Agricultura de la Universitat
Nebraska becat per l’Administración de
Cooperación Internacional (ICA), i es diplomà en Economía Agraria
(1969), Gestión Pública (1974) i Comunidades Europeas (1983) a l’Escuela Nacional de Administración Pública, d’Alcalà
d’Henares i en Comunitats Europees pel Patronat Català Pro-Europa i el Centre
d’Estudis Econòmico-socials de Catalunya (1984).
Va exercir com a
Cap de serveis d’inspecció veterinària i provincials a Astúries i Alacant, i a
Girona com a Cap de la Jefatura
Provincial de Ganadería (1965-1981). Va ser fundador i primer director del
SEMEGA (Servicios de Mejora y Expansión
Ganadera) adscrit a la Diputació de Girona, des de la seva creació el 1968
fins el 1982, des d’on va impulsar els serveis d’inseminació artificial i del
sector boví de llet, aconseguint millorar la genètica i la productivitat. Va ser delegat provincial a Girona del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (1982-1993).
Ha estat
President de la Asociación Nacional de
Veterinarios del Estado (1971-1973), Vocal del Consejo General de Cologios Veterinarios de España (1971-1973),
Membre Numerari Fundador de l’Academia de
Ciencias Vetrinarias de Barcelona, avui de Catalunya (1959); Membre
Fundador del Patronato de Investigación
Veterinaria “Enrique Coris Gruart” de la Universidad de Zaragoza (1970) i
President d’Honor dels Col·legis Oficials de Veterinaris d’Alacant (1985) i
Girona (1987). També ha estat Director de Càritas Diocesana de Girona
(1993-1997).
Ha estat
ponent i vocal en diverses comissions nacionals (com la d’agricultura del III Plan de Desarrollo Económico y Social,
de 1972), i internacionals representant l’administració espanyola; professor en
cursos d’especialització i conferenciant, així com autor de treballs i estudis
en diverses revistes professionals i tècniques, com: Avigan, Catalunya Agrària
o La Hacienda, entre altres.
Algunes
de les seves aportacions responen als títols: “Juan Arderius Banjol” a Semblanzas Veterinarias (Madrid:1978),
“Una institució ramadera d’avantguarda: Semega de Girona. Síntesi històrica
dels primers 15 anys: 1968-1982” comunicació presentada al IV Col·loqui
d’Història Agrària (Barcelona, 1997), o la conferència pronunciada en el
Congrés Català de la Cuina “Divagació sobre les carns de Girona” (Girona, 1981,
publicada a Girona:1983).
Està en
possessió de la Medalla de oro al Mérito
Profesional (1965), de la Cruz de
Caballero de la Orden de Cisneros (1969), de la Encomienda de la Orden del Mérito Agrícola (1970), de la Medalla
de oro de la Asociación del Cuerpo Nacional Veterinario (1984), de la Encomienda de la Orden del Mérito Civil
(1986), de la Encomienda de Número de la
Orden del Mérito Agrario (1993), de la Croix
d’Officier de l’Ordre du Mérit Agricole pels serveis prestats a
l’agricultura en general i a la ramaderia en particular com a vocal del Convenio Hispano Francés de Higiene y
Producción Animal, atorgada pel govern francès el 2001, i la Medalla
Francesc Macià al Mèrit al Treball de la Generalitat (2006).
dimarts, 7 d’abril del 2015
Dissabte 11 d'abril inauguració Expo Ramon Muntaner a la Biblioteca del Palau de Peralada
“E per ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme con jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadrí. Dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l’alberg de mon pare en Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d’aquell lloc e era al cap de la plaça”
RAMON
MUNTANER (Peralada, 1265-Eivissa, 1336)
Aquest any la Biblioteca del Palau Peralada ret
homenatge a Ramon Muntaner. Ell és, sens dubte, el peraladenc de més renom al
llarg de tota la història de la comtal vila gràcies a ser l’autor de la “Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes
del ínclyt rey don Iaume primer”, una de les quatre grans cròniques
catalanes al costat de la de Jaume I i el seu Llibre dels fets, de la de Bernat Desclot amb el Llibre del Rei en Pere i de la de Pere
el Cerimoniós. No obstant això, Muntaner és, a la vegada, guerrer, militar,
polític i administrador i el seu esdevenir és el relat d’una vida aventurera al
servei dels reis de la Corona d’Aragó.
 |
| Ramon Muntaner escriu la Chronica. Biblioteca Real Monasterio de El Escorial. |
.JPG) |
| Retrat imaginari de Ramon Muntaner |
Per a Peralada, un dels passatges més interessants
de la Chronica és el relat d’un fet
esdevingut el 1285, la gesta d’una eïna del poble, na Mercadera, que va
aconseguir alliberar la vila del setge a què estava sotmesa després de ferir i
segrestar un soldat de les tropes enemigues franceses. A canvi de
l’alliberament del cavaller francès es va percebre un rescat de dos-cents
florins. Segons Muntaner, el rei francès, Felip l’Ardit, va morir prop de
Peralada, a casa del cavaller Simó de Vilanova, i una gran quantitat de soldats
francesos varen morir en l’anomenat Camí dels Morts.
L’exposició “Ramon Muntaner” versa sobre el
personatge, el món al qual es va circumscriure i les grans cròniques, i està
enriquida amb llibres i documents de l’època - com l’edició princeps de la Chronica, l’exemplar manuscrit de les Constitucions del Regne de
Sicília, el Privilegi rodat d’Alfons X o bé la Cosmographia de Ptolomeo (1482) –, complementada amb objectes
medievals – com escultures romàniques tardanes, ceràmica bizantina i de
Paterna, heràldica i arts decoratives de la baixa edat mitjana -, i contextualitzada
amb les il·lustracions de les tombes dels reis Pere el Gran (Monestir de Santes
Creus. Aiguamúrcia), i Felip l’Ardit (Basílica de Sant Denis. Paris).
Text i fotografies: Inés Padrosa Gorgot
 | ||
RAMON MUNTANER (Peralada, 1265-Ibiza, 1336)
Este año la Biblioteca del Palacio de Peralada rinde homenaje a Ramon Muntaner. Él es, sin duda, el peraladense de más renombre de tota la historia de la villa condal gracias a ser el autor de la “Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del ínclyt rey don Iaume primer”, una de las cuatro grandes crónicas catalanas junto a la de Jaime I y su Llibre dels fets, la de Bernat Desclot y el Llibre del Rei en Pere y la de Pedro el Cerimonioso. Además, Muntaner es, a la vez, guerrero, militar, político y administrador y su existencia es el relato de una vida aventurera al servicio de los reyes de la Corona de Aragón.
Muntaner nació en Peralada en el año 1265 y en su casa se hospedaron los reyes Jaime I el Conquistador, camino del Concilio de Lyon (1274), y su hija Violante y su esposo, Alfonso X el Sabio, de Castilla. Se casó en Valencia en 1311 con Valençona, una pubilla de Xilvella y allí redactó su Sermón, un poema épico escrito en verso provenzal que tenía por finalidad animar al rey Jaime II de Aragón a la preparación de la campaña para la conquista de la isla de Cerdeña. Durante los últimos años de su vida se estableció en Valencia hasta el 1329; allí se dedica al comercio y es elegido jurado de la ciudad. Más tarde se traslada a Mallorca donde es nombrado camarlengo por el rey Jaime III y llega a ser baile de Ibiza.
|
dimecres, 1 d’abril del 2015
Clausura de l'exposició dedicada a Damià Mateu Bisa (1864-1935)
Aquest mes d'abril es clausura l'exposició dedicada a Damià Mateu. El proper dia 11 tindrà lloc la inauguració de la propera dedicada a Ramon Muntaner (1265-1336), el cronista peraladenc que ha traspassat fronteres.
Aquest article publicat en el Butlletí municipal de Peralada representa el comiat de la mostra.
diumenge, 29 de març del 2015
Presentació llibre "Dans les ruines d'Ampurias" d'Andrée Bruguière de Gorgot
Avui 29 de març a la Biblioteca del Museu d'Arqueologia d'Empúries ha tingut lloc la presentació de l'edició facsímil del llibre escrit per la poetessa Andrée Bruguière de Gorgot, avui enriquit amb l'estudi introductori de la reconeguda autora figuerenca Anna Maria Velaz.
L'acte ha estat presentat per Gemma Garcia de Vitel·la Edicions, seguidament l'arqueòloga i coordinadora del MAC-Empúries, Marta Santos, ha continuat els parlaments i ha llegit la transcripció de les paraules corresponents al dia de la presentació del llibre a Empúries gràcies al Dietari històric conservat.
La presentació ha anat a càrrec de la professora de la Universitat de Girona Margarida Casacuberta qui ha parlat de la importància del pròleg de Josep Carner i de la traducció a càrrec de la mallorquina i també poetessa Maria Antònia Salvà i ha relacionat l'obra amb el sentiment noucentista del moment.
Anna Velaz ha explicat com va conèixer l'existència del llibre, circumstància que va tenir lloc quan estava duent aterme una altra investigació a la Biblioteca del Palau de Peralada, lloc on es conserva un exemplar de l'edició original.
L'acte ha comptat amb la presència de diversos descendents de la poetessa.
Un matí entranyable en el lloc més adient!!
 |
| Gemma Garcia, Anna Maria Velaz, Margarida Casacuberta i Marta Santos. |
 |
| Descendents de Bruguière de Gorgot, Anna Maria Velaz i Inés Padrosa Gorgot. Ara haurem d'esbrinar si teniem alguna relació!!! |
 |
| En José Luis Torres i l'Albert Portas Velaz. |
dimarts, 24 de març del 2015
Aules d'extensió universitària per a la Gent Gran de Girona. Programació 2n trimestre
Les Aules d'extensió universitària per a la Gent Gran de Girona presidides pel sr. Lluís Torner m'han fet arribar la programació del segon trimestre d'enguany.
És una satisfacció que m'hagin convidat a dissertar sobre la figura de Damià Mateu i Bisa, conferècnia que enceta els actes del mes de maig.
És una satisfacció que m'hagin convidat a dissertar sobre la figura de Damià Mateu i Bisa, conferècnia que enceta els actes del mes de maig.
dissabte, 7 de març del 2015
EMPORDONESES, 2015 6a edició
| |||||||
| |||||||
|
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Ressenya de Joaquim Nadal i Farreras del llibre de Damià Mateu (1864-1935), El Punt-Avui
Tot un honor!!
El Punt-Avui, 7.III.2015
Damià Mateu i Bisa (1864-1935)
Sovint, els fils de la memòria s'afluixen i enduts pel frenesí quotidià
perdem el sentit de la continuïtat, de la memòria històrica. Amb massa
freqüència mirar enrere és considerat un exercici superflu, una pèrdua de temps.
I amb tot, refer el teixit de la memòria, trobar les arrels de les coses,
establir una relació clara entre les causes i els efectes, recuperar el sentit
de la història és essencial per encarar els reptes del present i del futur. No
es tracta de practicar un exercici de contemplació nostàlgica. Impregnats del
caràcter efímer de la vida passem per alt moltes coses i desaprofitem el bagatge
que ens proporciona la història per teixir un panorama ric i divers de la nostra
peripècia col·lectiva.
Aquests pensaments m'han vingut al cap mentre repassava el llibre publicat per l'Associació Cultural Castell de Peralada, Damià Mateu i Bisa. Empresari, promotor i col·leccionista (2014), editat amb motiu de l'exposició que, en els anys 2014 i 2015, ha tractat de recuperar la memòria d'aquesta figura rellevant de les finances, la indústria, la política i la vida social de Catalunya i de Barcelona. En el llibre s'hi inclouen textos d'Inés Padrosa Gorgot, que ha comissariat l'exposició; de Jaume Barrachina, director del Museu; del catedràtic d'història econòmica de la Universitat de Barcelona Jordi Nadal i Oller i, finalment, de Miquel Canals Elías-Brusi.
Inés Padrosa estableix l'arbre genealògic, la cronologia, el perfil biogràfic del personatge, els seus escenaris familiars (la casa Comalat a Barcelona, la Miranda a la casa pairal de Llinars i el mas Rifer al Montseny) i empresarials, i explora els materials de l'arxiu personal on s'hi troben dietaris molt detallats, correspondència i matrius de talonaris testimoni de l'activitat econòmica que va desplegar. Nascut a Llinars del Vallès el 10 de febrer de 1864, i traspassat a Barcelona el 7 de desembre de 1935, Damià Mateu es va fer càrrec de l'empresa familiar dedicada al comerç dels ferros, el 1888, amb motiu del traspàs del seu germà Miquel. L'activitat es desplega entre el comerç del ferro, la fabricació d'automòbils a partir de 1904 amb la creació de l'empresa Hispano Suiza, les finances amb la creació del Banc Urquijo, la premsa amb l'entrada al Diario de Barcelona, apartat que tracta en aquest volum Miquel Canals, i la fabricació d'electricitat a Andorra, a partir de 1930, amb Fuerzas Hidroeléctricas de Andorra, S.A. Funiculars, telefèrics, ponts de ferro, i les torres de Sant Sebastià i Jaume I, per sempre més associades a l'skyline del port de Barcelona, són algunes de les obres en les quals va intervenir la societat.
Jaume Barrachina ressegueix l'activitat col·leccionista de Damià Mateu, iniciada en els darrers deu anys de la seva vida i orientada a la compra d'antiguitats, joies, ceràmica xinesa i molta pintura, amb ànim d'establir una inversió en obres d'art.
El terreny en el qual Damià Mateu va destacar més va ser en el de la fabricació d'automòbils, camions i motors d'aviació, sota la marca brillant de la Hispano Suiza i l'acompanyament tècnic, igualment brillant, de l'enginyer suís Mark Birkigt. Des de Barcelona, Guadalajara i París, aquesta societat, que tenia en les seves accions un quadre de Ramon Casas, La dama del visó de 1904, va establir una marca de referència amb tecnologia pròpia i va competir en el mercat amb les millors marques del món. Jordi Nadal Oller, que prepara un llibre immens sobre l'empresa, explica com arran de la Primera Guerra Mundial, la filial parisenca va fabricar 5.000 motors, la societat va vendre de 35.000 a 40.000 llicències a d'altres fàbriques franceses per a la construcció de motors d'aviació, i es pot concloure que va tenir un paper preponderant en el decantament de la guerra del costat dels aliats.
Amic d'Alfons XIII i de Cambó, Damià
Mateu va construir un entramat empresarial que va continuar el seu fill Miquel Mateu i Pla. Esperarem amb delit el llibre de Jordi Nadal per acabar de conèixer les vicissituds d'aquesta empresa pionera en els anys de la postguerra civil i les dificultats singulars que hi va trobar. Vist amb ulls d'avui, la lliçó de la història ens ensenya que hem dilapidat insensatament una part important de la nostra tradició industrial i ens hem convertit en una economia subsidiària i dependent.
Aquests pensaments m'han vingut al cap mentre repassava el llibre publicat per l'Associació Cultural Castell de Peralada, Damià Mateu i Bisa. Empresari, promotor i col·leccionista (2014), editat amb motiu de l'exposició que, en els anys 2014 i 2015, ha tractat de recuperar la memòria d'aquesta figura rellevant de les finances, la indústria, la política i la vida social de Catalunya i de Barcelona. En el llibre s'hi inclouen textos d'Inés Padrosa Gorgot, que ha comissariat l'exposició; de Jaume Barrachina, director del Museu; del catedràtic d'història econòmica de la Universitat de Barcelona Jordi Nadal i Oller i, finalment, de Miquel Canals Elías-Brusi.
Inés Padrosa estableix l'arbre genealògic, la cronologia, el perfil biogràfic del personatge, els seus escenaris familiars (la casa Comalat a Barcelona, la Miranda a la casa pairal de Llinars i el mas Rifer al Montseny) i empresarials, i explora els materials de l'arxiu personal on s'hi troben dietaris molt detallats, correspondència i matrius de talonaris testimoni de l'activitat econòmica que va desplegar. Nascut a Llinars del Vallès el 10 de febrer de 1864, i traspassat a Barcelona el 7 de desembre de 1935, Damià Mateu es va fer càrrec de l'empresa familiar dedicada al comerç dels ferros, el 1888, amb motiu del traspàs del seu germà Miquel. L'activitat es desplega entre el comerç del ferro, la fabricació d'automòbils a partir de 1904 amb la creació de l'empresa Hispano Suiza, les finances amb la creació del Banc Urquijo, la premsa amb l'entrada al Diario de Barcelona, apartat que tracta en aquest volum Miquel Canals, i la fabricació d'electricitat a Andorra, a partir de 1930, amb Fuerzas Hidroeléctricas de Andorra, S.A. Funiculars, telefèrics, ponts de ferro, i les torres de Sant Sebastià i Jaume I, per sempre més associades a l'skyline del port de Barcelona, són algunes de les obres en les quals va intervenir la societat.
Jaume Barrachina ressegueix l'activitat col·leccionista de Damià Mateu, iniciada en els darrers deu anys de la seva vida i orientada a la compra d'antiguitats, joies, ceràmica xinesa i molta pintura, amb ànim d'establir una inversió en obres d'art.
El terreny en el qual Damià Mateu va destacar més va ser en el de la fabricació d'automòbils, camions i motors d'aviació, sota la marca brillant de la Hispano Suiza i l'acompanyament tècnic, igualment brillant, de l'enginyer suís Mark Birkigt. Des de Barcelona, Guadalajara i París, aquesta societat, que tenia en les seves accions un quadre de Ramon Casas, La dama del visó de 1904, va establir una marca de referència amb tecnologia pròpia i va competir en el mercat amb les millors marques del món. Jordi Nadal Oller, que prepara un llibre immens sobre l'empresa, explica com arran de la Primera Guerra Mundial, la filial parisenca va fabricar 5.000 motors, la societat va vendre de 35.000 a 40.000 llicències a d'altres fàbriques franceses per a la construcció de motors d'aviació, i es pot concloure que va tenir un paper preponderant en el decantament de la guerra del costat dels aliats.
Amic d'Alfons XIII i de Cambó, Damià
Mateu va construir un entramat empresarial que va continuar el seu fill Miquel Mateu i Pla. Esperarem amb delit el llibre de Jordi Nadal per acabar de conèixer les vicissituds d'aquesta empresa pionera en els anys de la postguerra civil i les dificultats singulars que hi va trobar. Vist amb ulls d'avui, la lliçó de la història ens ensenya que hem dilapidat insensatament una part important de la nostra tradició industrial i ens hem convertit en una economia subsidiària i dependent.
dijous, 5 de març del 2015
El diari digital BaixMontseny.info es fa ressó de la presentació del llibre dedicat a Damià Mateu
Presenten a Llinars del Vallès el llibre de Damià Mateu i Bisa
Es tracta d'una de les figures més destacades de la burgesia catalana del primer terç del segle XX, originari del municipi baixmontsenyenc
Redacció | Actualitzat el 27/02/2015 a les 15:57h
Presenten el llibre sobre Damià Mateu a la Biblioteca de Llinars del Vallès Foto: Aj Llinars del Vallès
A la Biblioteca de Llinars del vallès s'ha presentat el llibre Damià Mateu i Bisa (1864-1935). Empresari, promotor i col·leccionista, originari del municipi baixmontsenyenc i una de les figures més destacades de la burgesia catalana del primer terç del segle XX. En l'elaboració del llibre hi han col·laborat Inés Padrosa, historiadora i bibliotecària del castell; Jaume Barrachina, historiador de l'art i director del museu creat a partir de les col·leccions d'art i antiguitats impulsades per Damià Mateu; Jordi Nadal i Oller, catedràtic emèrit d'història econòmica, i Miguel Canals, marquès de Casa Brusi.La presentació del llibre, a càrrec d’Inés Padrosa, i amb la presència de l'alcalde del municipi, Martí Pujol, diversos regidors del consistori i del responsable de l'arxiu municipal, Albert Gómez, que ha treballat estretament amb Inés Padrosa aportant informació sobre l'empresari.
El passat 29 de novembre de 2014 es va fer la presentació del llibre al Castell de Perelada amb la presència dels familiars directes de Damià Mateu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)