Dos segles d'en Berruga?

Unes reflexions i documents, els uns gràfics i altres d'hemeroteca, que ens apunten que en Berruga, tot i que no ens ho sembli, té una cinquanta anys més! Fins ara s'ha dit que té 150 anys quan resulta que segurament pot arribar als dos segles!!

La fotografia d’en Berruga obre el llibre Història Gràfica de Figueres, 125 anys de ciutat. L’elecció d’aquesta imatge obeïa a dues característiques importants:

1er. Aquesta va ser la fotografia més antiga localitzada de les seleccionades en preparar el llibre.

2n. Per ser un personatge popular. Per tant, una figura amable i estimada per tots els figuerencs.

Aquesta foto la vaig localitzar a casa de Concepció Papell, pertanyent a la coneguda nissaga figuerenca en la que va destacar l'agrimensor, Antoni Papell.

La imatge correspon a una targeta de visita de 9,5 x 5,5 cm que, en el seu revers, disposa del nom del fotògraf, B. Aranols i de l’adreça del seu estudi que correspon al carrer Avinyonet, 17- 2n pis, és a dir, l’actual Pep Ventura. Ara bé, el que no hi consta és l’any en què es va fer la foto.

Berruga fotografiat per Aranols. 
Història Gràfica de Figueres.

Tot i amb això, tothom que consulti el llibre podrà veure que està datada i l’any en qüestió és el 1868. Anem a contrastar per què es va donar aquesta data a la imatge.

Si resseguim la premsa comarcal, trobem una notícia interessantíssima a “El Ampurdanés” del 2de juliol de 1868. Allà, sota l’encapçalament d’Ocurrencia, ens explica com uns figuerencs residents a Barcelona, per tal de recordar a la figura del Barruga que precedia als Gegants a l’Octava del Corpus, havien encarregat al fotògraf Aranols que en fes una fotografia per recordar la diversió de la seva infantesa i poder enviar als seus amics i familiars.

De manera que tenim l’encàrrec de la fotografia datat, amb la corresponent explicació del motiu. Era encàrrec d’uns figuerencs que, segons diu la notícia: “viven fuera de esta villa y hace tiempo no han pisado suelo patrio”. No sabem quants anys deuria fer que estaven fora de Figueres 10, 20?

Per altra part, Amades ens explica que el primer Nan va ser el Lligamosques d’Olot (1808) i fou obra del barceloní establert a Olot, Ramon Amadeu. Després de 30 anys, va tenir dos “germans petits” un a Vic, conegut amb el nom de Cap de Llúpia, i l’altre, amb el nom de la Berruga, a Figueres. Si fem cas a l’Amades, en Berruga tindria uns 190 anys. Per tant, hauríem de sumar gairebé 40 anys a la data oficial donada fins ara al Berruga.

Si continuem resseguint la premsa, a La Veu de l’Empordà de 1919, trobem una bonica poesia del metge castelloní Joaquim Moner titulada “En Berruga”. A la poesia de Moner, datada el 28 de febrer de 1919, ens diu que en Berruga era olotí i que està prop de la centúria: “I és que el Belluga olotí | que estan prop de la centúria | passa, vestit d’arlequí dansant i corrent amb fúria”.

Moner es suma a la teoria que el Berruga era olotí i que s'apropava a la centúria. Escriu la poesia l'any 1919, s'apropava la centúria ens diu, podria ser el 1920? El cas és que popularment s'ha atribuit l'autoria del cap del nan a l'escultor Ramon Amadeu, qui va morir l'any 1821. 

En aquest cas, hauríem de sumar al Berruga uns 56 anys. Per tant, enguany s’hauria hagut de celebrar el 206è aniversari, no el 150è.

A peu de poesia, a més, Moner ens dona una interesantíssima informació: En l'Arxiu de la Ciutat no es troba rastre de com va ésser adquirit en Berruga. Solament consta que en dues diferents dates foren aprovades pels consellers les propostes per a ferli un trajo nou. Fotografiat en Berruga amb el flamant vestit d'arlequí, nou de trinca, hem tingut a les mans un formós exemplar propietat de don Enric de Traver. Segons el professor senyor Trayter, autoritat folklorista empordanesa, en Berruga procedeix d'Olot i fou cedit a canvi de dos bots de vi o de dos bots d'oli a una Societat figuerenca de joves de bon humor que havia anat a esplaiar-se als marges riallers del Tura. El sereno més bon mosso de Figueres anomenat el Tato, ja popular per sa valentia en les festes de carrer quan en elles a més de les balles es feia córrer bou, era en la passada centúria qui poritava incansable i sempre amb garbo el pesant cap d'en Berruga.—JOAQUIM MONER.

Tenim una altra opinió que coincidiria amb la d'Amades. Es tracta d’Eduard Rodeja.

Rodeja en el "Llibre de Figueres", de l’any 1964, ens diu que: “A Figueres, la representació dels nans dels Gegants estava concentrada en el popular Berruga. El Berruga de Figueres, amb el seu cap estrany i la seva indumentària de bufó, sembla que va sortir per primera vegada a la tercera dècada del segle passat (segle XIX). El cap del nostre popular Berruga fou destruït per la revolució passada. El Berruga actual fou encarregat també a Olot per l'Ajuntament i fou estrenat per les Fires del 1944.”

Rodeja, a l’igual que l’Amades, el situa cap a 1830. En aquest cas, però, no podria ser obra de Ramon Amadeu ja que tal i com hem dit amb anterioritat, va morir l’any 1821.

Enguany s’han celebrat els 150 anys d’en Berruga. Si fem cas de les publicacions d’hemeroteca podem dir que a "la Berruga", tal i com li deien al segle XIX, li hauríem de sumar de 40 a 50 anys més. Per tant, podríem dir que en Berruga té o bé gairebé dos segles o més de dos segles!!