El figuerenc (i olotí) Domènec Moli ens ha deixat

Avui, l'amic Miquel Duran m'informa del desenllaç de l'amic Domènec Moli. Encara comentàvem sobre el seu estst de salut fa pocs dies a Figueres, on vam coincidir al Teatre El Jardí. 

Amb el figuerenc Domènec Moli la cultura ens va portar a coincidències molt agradables. La majoria a Olot, lloc on ha desenvolupar la seva àmplia trajectòria. Però, també a Figueres.

De totes maneres, la seva activitat queda molt ben reflectida al Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009) i el seu supleement (2017), que adjunto tot seguit perquè qui vulgui pugui veure l'abast de la seva trajectòria. 

Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma. Canals.
Inés Padrosa, Josep Ma. Canals i Domènec Moli (2015)

Presentació Diccionari biogràfic d'Olot de Josep Ma Canals.
Josep Berga i Vayreda, Inés Padrosa, Josep Ma Canals i Domènec Moli (2015)

Miquel Duran, Mariàngela Vilallonga, Inés Padrosa i Domènec Moli a la Biblioteca de Figueres.

p. 257 Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà

MOLI SERRA, Domènec (Figueres, 19.X.1933) Impressor, escriptor i editor 

Fill de Joan Moli Marmaneu i de Maria Serra Illa, ambdós de Figueres. A la tardor del 1958 es trasllada a Olot on el 1960 es casa amb Marta Aubert Barberí, dels Aubert impressors i els Barberí, fonedors. Estudia primària i batxillerat als Fossos de Figueres. Anys més tard es farà càrrec de la direcció de la impremta Aubert, establiment fundat el 1904. Conegut familiarment amb l’apel·latiu de “Mingo”, la seva tasca la fa derivar envers l’edició de llibres, que és la seva vocació. Les darreres edicions de Carles Fages↑ de Climent, amb qui l’uneix una bona amistat, s’imprimiran allà. Assoleix una gran activitat en l’edició de monografies artístiques. Col·labora activament en la confecció de la col·lecció de bibliofília de Miquel Plana amb més de cent cinquanta títols. El primer d’ells fou Un núvol empès per la tramuntana amb text de Domènec Moli. La impremta, sota la direcció de Joan Moli, és a prop d’assolir els mil títols editats, la majoria sobre temes de les comarques gironines. A Olot serà President del Cine Club i d’Omnium Cultural, cofundador dels Premis ciutat d’Olot. El 2004 fa el pregó de Festes del Tura, d’Olot. La seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació té lloc el 1955 al setmanari figuerenc Canigó. En arribar a Olot és redactor en cap del setmanari local i en la direcció de Ràdio Olot. En el curs dels anys col·labora a les revistes olotines: La Garrotxa, La Comarca, L’Olotí, Olot-Misión, Gra de Fajol, Dau al Set, i funda i dirigeix una breu etapa de Puigsacalm, una revista que desapareix segrestada per la censura de la dictadura. Ha col·laborat també a la Revista de Girona, al Punt Diari i una col·laboració mensual a l’Empordà Federal. Col·labora literàriament en Sis visions de l’Empordà, i imprimeix Cadaqués i l’art, Els pobles de l’Empordà, de Montserrat Vayreda↑, i altres llibres de bibliofília empordanesos com l’edició facsímil de Dau al set, Tàpies empremta, de Pep Vallès editats per la galeria Art-3 de Figueres. Del 1985 al 1987, apareix en edició de bibliòfil i en forma de fascicles Olot Íntim. S’ha dedicat a l’estudi de diversos temes locals relacionats amb l’Empordà i, sobretot, amb la Garrotxa: recopila Sis llegendes olotines (Olot: 1977), de Josep Berga i Boix, actualitzant el llenguatge. Un núvol apretat per la tramuntana (Olot: 1971), Un núvol empès per la tramuntana (Olot: 1982), Quatre visions de l’Empordà (1977), A la recerca de la cuina garrotxina (1982), Olot íntim (1985-1987) (Olot: 1984), La cacera del senglar a l’Alta Garrotxa (Olot: 1992), Mieres (Mieres: 1992), El treball i els dies (Olot: 1995), L’artista i el gall (Olot: 1999). Col·labora a La festa a les terres de Girona (Girona: 1991) amb el text “Els àpats”; a la col·lecció Olot, imatges per a la memòria (1995), publica “El treball i els dies” a Jardins de parets seques (2007), on es comenta la situació d’aquest element arquitectònic a Cadaqués, la Costa Vermella, a la Catalunya Nord, i la Garriga de Llers, o Avinyonet. Ha publicat estudis sobre temes artístics i monografies d’artistes garrotxins com: Decatrilogia (Olot: 1970), Olot, au de tardor (Olot: 1974), La sínia del temps a Olot (Olot: 1978), Olot art (1980), Pere Gussinyé (1980), Ramon Barnadas, pintor a Olot (Olot: 1981), Dos-cents anys de l’Escola de Belles Arts d’Olot: 1783- 1983 (Olot: 1984), Parlem de Xavier Viñolas (Olot: 1984), Josep Pujol (1985), M. Oliveras (Barcelona: 1990), Miquel Plana: trajectòria gràfica (Olot: 1992), Mieres (1992), Jordi Farjas (Olot: 1993), Clapera Mayà (Olot: 1995; id.: 2001), en col·laboració amb Jordi Pujiula i Josep Valls↑; Miquel Duran, el pintor de les Preses (Olot: 2004), en col·laboració amb Jordi Pujiula, Montserrat Vayreda i Josep Murlà, i Jardins de parets seques (Barcelona: 2007). En el camp de la divulgació culinària, disposa dels títols: A la recerca d’una cuina garrotxina (Olot: 1976), Paisatges i cuina (1981), La cuina i el temps (Olot: 1995), Cuina volcànica (Olot: 1995), Can Mià de Palol de Revardit: cuina i tradició (Palol de Revardit: 1999), Pagesos i gastronomia (Palol de Revardit: 2003).

Amb He visto tres zorras azules, el 1967, guanya el Premi Misión, i arran d’aquest fet neixen els Premis Ciutat d’Olot, encara vigents. En reconeixement a la seva col·laboració en el camp social, és posseïdor de dues Ales d’Olot. Té en premsa: “Els Fossos de Figueres (1940- 1950), 10 anys de masturbacions” i en preparació “Retaule dels anys 60, a Olot”.

p. 67 Actualització del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà:

MOLI SERRA, Domènec (Figueres, 19.X.1933) Impressor, escriptor i editor Des del primer número col·labora en la revista semestral Les Garrotxes. L’any 2012 surt a la llum Colofons, el darrer llibre de bibliofília de Miquel Plana, amb text de Domènec Moli. Aquest llibre representa una antologia de tota la seva trajectòria, i Plana el qualificà de «Colofons de Domènec Moli en els llibres de Miquel Plana», ja que Moli havia estat el responsable de «tancar» moltes de les obres de Plana. El 2013, amb motiu dels seus vuitanta anys, els companys de redacció de l’antiga revista Gra de Fajol fan una edició especial de la revista dedicada a la seva presència a la Garrotxa i a la seva obra literària. Pel Sant Jordi del 2014 apareix el llibre Els anys seixanta a Olot, en el qual revisa els fets que es produïren aquella dècada a la Garrotxa. Aquest mateix any, completa una sèrie de setanta-vuit retrats literaris d’olotins desapareguts que tingueren incidència en el món de la cultura dels darrers cinquanta anys a la Garrotxa, publicats en la revista cultural mensual El Plafó, que edita l’Arxiu Municipal d’Olot.