diumenge, 6 de desembre de 2015

Presentació del Diccionari biogràfic d'Olot de Josep M. Canals


Ahir a la nit, el Casal Marià d'Olot estava ple de gom a gom!!
L'acte de presentació va comptar amb l'alcalde Josep Ma Corominas, l'escriptor Domènec Moli, l'autor Josep Ma Canals, el regidor de cultura Josep Berga i Inés Padrosa en qualitat d'autora del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà.

El grup Xantre amb Àngel Girona va acompanyar amb unes cançons i els rapsodes, Margarida Arau i Josep Casellas, recitaren unes poesies. 
 
Tot seguit les meves paraules:
 
Bona nit Benvolguts olotins!

En primer lloc voldria agrair que l’amic Josep Ma Canals em convidés a participar en l’acte d’avui en tant que predecessora d’una obra similar a la estem presentant, el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.

Amics, Avui Olot està de Festa! Festa en majúscules! Aconseguir aplegar 961 biografies d’olotins i veure-les publicades és una feina de llarga durada! L’obra que avui tenim a les mans sé que ha estat una obra “esperada”.

Tal i com el mateix autor ha explicat, va començar en solitari l’any 1992, d’això fa vint-i-tres anys cap a vint-i-quatre. Podríem dir gairebé un quart de segle preocupant-se per aprofundir, esbrinar i cotejar informació sobre els qui més han sobresortit a la capital de la Garrotxa. És un treball llarg (són incomptables les hores esmerçades) i pacient pel qual és necessari que l’implicat disposi de constància, mètode i generositat. Però, encara diria més, tot i gaudir d’aquestes qualitats no tothom està en condicions d’aconseguir aquest compendi d’informació coordinar-la, redactar-la i il·lustrar-la … amb un final feliç; però Canals disposa d’un altre element importantíssim per aconseguir-ho i aquest és la il·lusió.

Ben segur que haurà gaudit de la col·laboració dels propis biografiats i amics que al llarg dels anys li hauran proporcionat informació i suggerències però, per poder arrodonir una empresa com aquesta un s’ha de trobar amb tranquil·litat d’esperit i aquesta no s’aconsegueix si no es disposa de la complicitat familiar (li puc dir per experiència pròpia). D’aquí el paper fonamental de la seva muller Mariona Pujol, a qui també hem d’agrair, la generositat de les hores compartides en aquesta empresa.

Apuntades les principals qualitats de l’autor encara cal afegir una altra condició “sine qua non”, és a dir, sense la qual no hauria estat possible sortir-ne airós, i aquesta és el profund coneixement del lloc, dels olotins, del seu teixit associatiu que ha de disposar l’autor.

Però encara quedava una altra aventura i aquesta és l’editorial. Un pot haver fet la inestigació, però si no es troba editor de res serveix la feina feta en el calaix. Per sort, l’Ajuntament d’Olot ha estat la institució sensible a l’edició de l’obra.

A partir d’ara les biografies dels olotins s’exportaràn, en paper, arreu. Quedarà un altre petit pas a donar: la seva exportació a la xarxa, per tal que les biografies de la capital de la Garrotxa esdevinguin una Olotpèdia i el coneixement de la societat  olotina estigui a l’abast del món. 

Si tornem al recull que ens ofereix Josep M Canals des del punt de vista de la meva professió, la de bibliotecària, haig de dir que entra a formar part del món de les obres de referència. Són aquelles que t’ofereixen una informació puntual i immediata sobre un tema.   

Si fem un breu resum de quina ha estat l’aportació de diccionaris biogràfics a les comarques gironines el primer que hem de recordar és a Joaquim Pla i Cargol. Ell, en solitari, va publicar l’obra “Biografías de gerundenses”, obra de la qual hi ha una edició de 1948 i una de 1960. 

Després de l’obra de Pla i Cargol s’editen alguns reculls de biografies d’àrees específiques però han de passar unes dècades fins a la publicació d’un diccionari de les comarques gironines de caire generalista i té lloc el 2009 quan vaig presentar en solitari el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà amb més de 2.000 personatges.

A partir d’aquí n’han sorgit altres el 2011 el de Sant Feliu de Guixols de Gerard Bussot qui, també, presenta en solitari en aquest cas més de 400 biografies de la capital del Baix Empordà. I sorgeixen alguns projectes en línea, com el treball en equip que es presenta el 2013 Homes i Dones de la Selva amb 843 biografies, i pel que fa a la comarca del Pla de l’Estany Josep Anton Abellan en solitari va aportant informació en el seu blog.

A part d’aquests exemples propers, relacionats amb les comarques gironines, per fer-nos una idea del treball de Josep Ma. Canals m’agradaria posar un exemple de les terres de Lleida. L’any 2010 es publica el “Diccionari biogràfic de les terres de Lleida al llarg del segle XX”. L’obra disposa de 1576 entrades, entra les quals compta amb biografies, associacions, empreses o clubs esportius. L’obra ha comptat amb 100 redactors. I no disposa de cap, ni una sola fotografia.

Però tornem a l’obra de Josep Ma. A més del seu propi treball d’investigació Canals és hereu d’aquells qui l’han precedit, sobretot treballs publicats a la prensa comrcal i monografies o articles d’autors locals d’entre els quals no cal oblidar a la bibliotecària M. Carme Verdaguer Illa “L’escultura a Olot: Dic biogràfic d’autors” 1987, o L’Atlas paisatgístic a cura de Joan Sala i Francesc Fontbona per la Garrotxa (2010), algunes aportacions de Torrent Orri (1957) o bé les d’Alexandre Cuéllar “Un segle de teatre a Olot”, o les de Jordi Teis per a la Ràdio a Olot, o bé les investigacions d’Antoni Mayans o Josep Murlà.

Per la meva part, repassant el pen que em facilità l’autor (fins avui no he vist el llibre), ha estat una satisfacció trobar en aquest recull de biografies, olotins amb els que he coincidit al llarg dels anys com ara l’artista Toni Agustí, el pintor Xavier Carbonell, l’activista cultural Isidre Charles, el pintor Narcís Coderch, l’escriptor i corrector d’Alzamora Josep Congost, el periodista de El Punt Diari Ramon Esteban, el pessebrista Joan Ferrés Curós, l’historiador Miquel Àngel Fumanal, l’arxiver i historiador Antoni Mayans, el figuerenc Domènec Moli amb qui comparteixo taula, l’historiador de l’art Toni Monturiol, el també historiador Josep Murlà, l’especialista en romànic Antoni Noguera Massa, el sardanista Robert Roqué, l’activista Jordi Sellas (pare i fill), l’escultora Rosa Serra, el profesor Joaquim Ventolà, el fill pianista de Sebastià Vives, la que havia estat professora de química de l’institut Ramon Muntaner del meu marit, la sra. Elvira Vinaixa o el polític Jordi Xuclà.

A partir d’avui Josep Ma Canals enceta una nova etapa.

Ben segur que en Josep Maria rebrà moltes felicitacions però també li haig de dir, per experiència pròpia, que sempre hi haurà qui no es fixarà en la feina feta sinó en el que hi manca, sobretot si el lector considera que el que hi manca és ell mateix!

En aquest sentit, el que s’ha de tenir en compte és que aquest tipus d’obres no poden ser mai un cent per cent matemàticament compilatories sinó que tenen un elevat tant per cent d’obra d’autor. És a dir, cada autor té la seva pròpia circumstància de manera que dues obres amb aquest mateix títol i desenvolupades per autors diferents, no tindran mai el mateix contingut.

A partir de la semana vinent trobarem la seva obra a les biblioteques, serà abastament consultada i emprada com a font d’informació per a posteriors escrits. Només cal esperar que en aquestes publicacions els autors tinguin la generositat de citar l’origen de les dades: El Diccionari biogràfic d’Olot de Josep Ma Canals, editat per l’Ajutament d’Olot.

La més cordial enhorabona a l’autor i a la capital de la Garrotxa, Olot!!

 
 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada