Un magnífic article d'Agus Izquierdo ens parla de la cartografia de la Col·lecció Mascort a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí
Realitat i història a través d’un mapa
Inés Padrosa s’emociona, no pot contenir ni una llàgrima d’orgull i reconeix que “la gent que treballa en aquest camp és conscient que el material que la Fundació Mascort ofereix és únic, irrepetible i excepcional”. Padrosa és la comissària de la mostra “La cartografia de la col·lecció Mascort.Escenes de la història”, una impressionant exposició gratuïta a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí, que durarà fins al 14 d’octubre.
Mapa de Catalunya. Baudrand (1703). ©Fundació Mascort.
I creieu-nos, que l’emoció de Padrosa és justificada. Per descomptat, part del mèrit és del fundador, Ramon Mascort Amigó, que no només ha recollit les peces cartogràfiques durant tot aquest temps, sinó també (com a bon col·leccionista) objectes i artefactes de tot tipus i tota època, i que es poden veure a la Casa Galibern. Però el reconeixement també ha d’anar dirigit a un equip de professionals, tècnics i restauradors que porten molt de temps treballant, a través d’una exhaustiva tasca de recerca i catalogació, per fer-ho realitat. El resultat, tres pisos amb més de 160 mapes pertanyents a les principals escoles cartogràfiques europees que van dels segles XVI al XVIII.
Tantes cartografies, com no podia ser d’una altra manera, havien d’estar classificades. Inés Padrosa explica que aquest criteri d’agrupació “va de menys detall a més, i les peces estan separades per temàtica: Mediterrani i península Ibèrica, islaris i cartes nàutiques, conflictes bèl·lics i representacions de Catalunya, amb mapes datats entre el 1605 i el 1798”. La impressió es fa constar, per exemple, comprovant com canvien les fronteres o altres detalls —com turons i muntanyes minuciosament il·lustrats— amb l’evolució dels mapes de Catalunya i Aragó. Els mapes són vius, són entitats autònomes, i cadascuna dialoga amb l’espectador i li diu quelcom diferent del que li ha dit l’anterior. Cada obra, a més, presenta un estil diferent, un segell personal del dibuixant i una singularitat que ens aporta coneixement únic sobre el moment relatiu al mapa.
A més de tot això, hi ha un grup de gravats firmats per l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, titulats Les Glorieuses Conquestes de Louis le Grand. Trenta-nou joies que ens transporten immediatament a un passat de batalles, glòria i honor. Finalment, a la planta baixa, es podrà gaudir d’una col·lecció d’atles —dos d’aquests han estat digitalitzats i es podran consultar de manera íntegra a través d’una pantalla— i monografies completes. Com comentàvem, “La cartografia de la col·lecció Mascort. Escenes de la història” és una exposició amb vida pròpia, profunda. No hi ha res com contemplar un conflicte bèl·lic, conegut com “el teatre de la guerra” i meravellar-se amb el nivell de detall de la il·lustració: contemplar com un batalló s’introdueix en el mapa, que sembla sortir del marc, té la seva gràcia.
©Fundació Mascort.
Durant la presentació, Padrosa, Ramon Mascort i part de l’equip de la Fundació ens van fer una visita per la majestuosa Casa Galibern—un edifici que mereix una ressenya a part. La comissària destaca que “aquesta col·lecció és molt valuosa, no només des del punt de vista cartogràfic i històric, sinó també des de l’artístic i decoratiu”. Donem fe d’això, i us recomanem una visita que esdevé una aventura. Una odissea que de ben segur no us deixarà indiferents. Penseu que no són merament mapes. La mostra us revelarà secrets, detalls i fets que molts mai podríeu haver imaginat descobrir.
Podeu saber més sobre la Fundació Mascort a la seva web.
