A mida que anem fent camí … la vida ens apropa a diferents persones. I, per qüestions d’afinitats, algunes les sentim més properes... En aquests darrers anys he hagut de lamentar sensibles pèrdues d’algunes amb les quals havia establert bona sintonia. És el cas que avui m’ocupa i, per aquest motiu, convidada per Josep Adolf Estrader, aquestes paraules en record i homenatge de Miguel Suqué Mateu.
Miguel Suqué ha transcendit com a empresari, però també per haver estat la quarta generació d’una reconeguda família d’arrels barcelonines amb estrets vincles amb Peralada. De fet, tant els seus progenitors com ell i els seus germans s’han caracteritzat per potenciar i diversificar els serveis de lleure de la vila que, tot sigui dit, de retruc han beneficiat la comarca.
Però val a dir que Miguel Suqué, vinculat a diferents grups empresarials i empreses, tenia especial predilecció per la Hispano Suiza creada pel seu besavi Damià Mateu.
Des de feia cap a quaranta anys s’havia fixat diversos objectius que, de mica en mica, va anar aconseguint. Les primeres passes foren: reivindicar els seus avantpassats creadors d’una firma que ha passat als annals de la història de l’automobilisme, recuperar la marca i al mateix temps retre homenatge a la seva progenitora ‒traspassada l’any 2018‒ en donar el seu nom de pila als automòbils apareguts el 2019 i el 2020: Carmen i Carmen Boulogne.
Però encara li mancaven dues fites més per acomplir: La primera, crear un espai dedicat a la Hispano a Peralada perquè tots els visitants coneguessin els vincles de la família amb aquella empresa nascuda l’any 1904. I l’altra, un llibre sobre la seva història, però havia de ser un llibre escrit per algú que formés part del Grup Peralada, ja que segons ell mateix comentava llibres sobre la Hispano n’hi havia molts. Ambdues les va poder veure realitzades.
En el decurs de les gairebé quatre dècades d’estada a Peralada i segurament pel fet d’haver estat responsable d’un dels llocs més emblemàtics del conjunt com ho és la biblioteca, he tingut ocasió de compartir diferents moments amb la família Suqué Mateu i, en els darrers anys, especialment amb la Isa, en Javier i, sobretot, amb Miguel Suqué.
Alguns d’aquests moments han estat d’alegria com la celebració dedicada a la memòria del seu besavi Damià Mateu (2014); altres han estat moments de tristesa, quan va tenir lloc el traspàs de Carmen Mateu i el d’Artur Suqué; altres, han suposat reviure emocions com quan es va preparar l’exposició dedicada a la seva mare.
Els darrers, sens dubte, han estat per compartir projectes engrescadors, com la creació del nou espai dedicat a la Hispano Suiza, en una de les dependències del Museu de Peralada, i el darrer gran projecte va ser la preparació del llibre dedicat a la Hispano, període en el qual vam estar en contacte permanent.
Des d’ahir em revenen totes aquestes vivències i records i, com sol passar, sembla impossible la seva absència.
D'ell en guardo el millor record que es pot tenir d'una persona i és el de ser "una bona persona". Descansa en pau allà on siguis.
