diumenge, 18 de gener del 2026

Bibliografia en base als fons documentals de l'Arxiu - Arxiu Històric de Girona


Sempre fa il·lusió veure una publicació en la que, de manera inesperada, hi trobes referències bibliogràfiques de llibres i articles que has donat a conèixer ja fa uns anys i, evidentment, altres recents.

En aquesta ocasió em refereixo a la publicació feta per l'Arxiu Històric de Girona a facebook que titula "Bibliografia en base als fons documentals de l'Arxiu" i com a subtítol "Llista dels llibres i articles que citen els fons documentals dipositats a l'Arxiu Històric de Girona publicats els darrers 30 anys".

          I especifica "Les referències estan ordenades alfabèticament pels cognoms de l'autor."

          Moltes gràcies Joan Ferrer i Imma Costa i a tot l'equip de l'arxiu per fer-ne difusió. 

La relació es pot consultar clicant aquí!

Tot seguit els articles i llibres, que abracen des de 1999 fins el 2025, que han estat enriquits gràcies a haver utilitzat els fons documentals de l'Arxiu Històric de Girona. 

Padrosa i Gorgot, Inés. “De la Guerra Civil fins avui” dins 700 anys de l’Hospital de Figueres. Figueres: Fundació Salut Empordà, 2013. P. 76-113

Padrosa i Gorgot, Inés. “Les campanes de les esglésies de Sant Martí i del Carme, de Peralada” dins El Butlletí de Peralada. Ajuntament de Peralada. Núm. 64 (primavera-estiu 2021), p. 42-55

Padrosa i Gorgot, Inés. “Vicissituds del tresor catedralici i aproximació a l’autoria de la imatge de la Mare de Déu” dins El Salner: Anuari del Grup Cultural Comtat d’Empúries. Núm. 11 (2005), p. 73-81

Padrosa i Gorgot, Inés. “El patrimoni desaparegut: el retaule de les monges canongesses agustines de Peralada” dins El Butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 8 (primavera 1999), p. 23-26

Padrosa i Gorgot, Inés. “El retaule de les Ànimes del Purgatori de l'església parroquial de Peralada” dins El Butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 23 (hivern 2002), p. 18-23

Padrosa i Gorgot, Inés. Peralada. Diputació de Girona; Fundació Caixa Girona, 2015. 96 p.

Padrosa i Gorgot, Inés. “Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d’obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona” dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. 66 (2025), p. 449-482

dimarts, 30 de desembre del 2025

El Call jueu de Peralada



Seguint amb articles publicats al Diari de Girona. 
Aquest, dedicat al "Call jueu de Peralada" va ser publicat el 27 de novembre de 1999.

"El Call jueu de Peralada", Diari de Girona. 27.XI.1999. 

 

 

dissabte, 13 de desembre del 2025

La Processó dels Dolors de Peralada

Recuperem articles publicats fa més de vint-i-cinc anys!

Des de l'any 1998 vaig ser col·laboradora mensual habitual del Diari de Girona.

El 15 d'abril de l'any 2000 va aparèixer publicat en aquest rotatiu l'article dedicat a "La Processó dels Dolors" de Peralada. Una tradició que es remunta a principis del segle XVIII i s'ha mantingut fins a l'actualitat.

 

La Processó dels Dolors de Peralada, Inés Padrosa 

dimecres, 26 de novembre del 2025

Sorpresa per la pèrdua de Juan Jesús Aznar (1958-2025)

 Vinculat a diverses iniciatives culturals el periodista i exdirector del Museu de la Tècnica de Figueres ens ha deixat. Lamentem la seva pèrdua.

Adjunto el perfil que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), p. 85 i a la p. 7 del Suplement (2017) que es pot llegir en línia clicant aquí.







dimecres, 19 de novembre del 2025

Italo Zetti a la Biblioteca del Palau de Peralada

 I arriba el nou número de la revista Ex-Libris que correspon al núm. 81 del 2025.

Tal i com deia amb anterioritat... si un té paciència tot acaba arribant! 

Hi trobareu la relació d'exlibris d'Italo Zetti, preservats a l'Infern de la Biblioteca del Palau de Peralada. El podreu llegir clicant aquí!

Hi trobarem nombrosos exlibris dedicats a Georgio Balbi i a d'altres membres de la seva família: Angelo Balbi, Ada Balbi, Bianca Maria Balbi.

Altres dedicats a J. Matteo Lombardo, a Gianni Mantero i a Gino Sabattini.


Revista Ex-Libris, núm. 81 (2025)


dissabte, 15 de novembre del 2025

Nou article sobre Esteve Muxach, ara als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

 Aviat tindrà lloc la presentació del volum, acabat de sortir, dels Annals de l'Institut d'Estudis Gironins en el qual hi sortirà publicat un article de la meva autoria que es titula: "Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona", pp. 449-482. Es pot llegir clicant al títol

 Amb anterioritat havia publicat un article sobre Esteve Muxach en el Butlletí Municipal de Peralada l'any 2020. Clicar aquí per llegir-lo.  

 

"Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona", Institut d'Estudis Gironins, vol. LXVI (2025), pp. 449-482. 


                                


dijous, 30 d’octubre del 2025

Joan Soler Albreda, el rellotge de la Rambla, el rellotge del Castell de Peralada i el Garatge Soler

 Comparteixo la col·laboració amb Orgull de Figueres de l'amic Estrader.


En aquesta foto de Joaquim Carreras publicada com a postal el 1905 per Joaquim Serra, pertanyent a la col·lecció particular de Jordi Martí i inclosa al llibre “Història gràfica de Figueres, 125 anys de ciutat” d’ Inés Padrosa Gorgot editat el 2001 per Brau Edicions i l’Ajuntament de Figueres, hi veiem la Rambla sense el monument a Monturiol però amb la presència ja del rellotge que molts anomenen de ca’n Canet. A la propera aparició d’Inés Padrosa a Orgull de Figueres coneixerem el rellotger que va fer el muntatge de la maquinària i de totes les seves peces, el peraladenc Joan Soler. Potser valdria la pena que, per fer-li justícia, anomenéssim aquest rellotge a partir d’ara com el Rellotge de Joan Soler.

#Figueres #OrgulldeFigueres


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I). De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta” (Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell)

 Nou article del Butlletí de Peralada. 

Festa de Sant Martí, novembre de 2025.

“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.


“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.



“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”. 

De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”

(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell), 

Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.

divendres, 12 de setembre del 2025

Decès de mn. Josep Clavaguera Canet

 Amb mn. Josep van compartir vivències durant  els gairebé trenta anys que vam coincidir a Peralada. Des del 1986, any en què hi vaig començar a treballar fins l'any 2015, any en què es va jubilar.

Fora de l'ambit de la feina també vam coincidir: presentacions de llibres, conferències, trobades. I, per suposat, sortides lúdico-culturals com l'assistència al Festival Internacional de Música del Castell de Peralada.

L'11 de setembre de 2011 l'Ajuntament de Llançà li va retre un homenatge amb motiu de la seva jubilació. Vegis l'entrada en aquest blog!

Quan va rebre la "Llança d'or" de l'Ajuntament de Llançà em va demanar que li fes el discurs de presentació. I, així va ser!  Es pot llegir la crònica i el discurs clicant aquí

Aquesta va ser l'entrada dedicada a mn. Clavaguera que vaig publicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà

CLAVAGUERA CANET, Josep (Vilert, Pla de l’Estany, 17.XII.1935) Eclesiàstic i historiador Fill únic de Josep Clavaguera Canadell, pagès, natural de Vilert, i d’Anna Canet Surribas, natural de Crespià.

Ingressà al seminari de Girona l’any 1947. Fou ordenat el 23 de maig de 1959 a la catedral de Girona. Ha estat vicari de Sant Feliu de Pallerols (1959-1960) i de Cassà de la Selva (1960-1961). El 1961 va rebre el nomenament de rector de Monells i d’encarregat de Castell d’Empordà i, més endavant, de Sant Esteve de Madremanya. Compaginà el sacerdoci amb la docència al Col·legi Cor de Maria de la Bisbal i consiliari del moviment escolta femení. El 1974 el destinen de rector a Llançà. Es va llicenciar en Història (UAB, 1976) i, aquell mateix any, entra d’arxiver al Palau de Peralada, al temps que col·labora en la vida cultural de Llançà. Ha estat articulista habitual de les revistes editades per l’ajuntament per la festa de Sant Vicenç i la d’estiu, que amb els anys ha passat a denominar-se La Farella, del butlletí d’Esponellà, poble al qual està adscrit Vilert, i d’Ultramort. Ha col·laborat també als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Ha escrit les monografies Llançà, notes històriques (Barcelona: 1986), L’ermita-capella de la Mare de Déu del Port de Llançà. Tercer centenari (1691-1991) (Olot: 1991), Vilert (Barcelona: 1998) i Llançà (Girona: 2000), i el recull de fotografies Vilert (Barcelona: 1997).


Festival Internacional de Música Castell de Peralada, 2016.

dissabte, 9 d’agost del 2025

Anunci de la visita a la Casa Massanet de Vilafant, amb Orgull de Figueres

De la mà de Josep Adolf Estrader, amb Orgull de Figueres, Nova visita!! 
Ara a la Casa Massanet de Vilafant, gràcies a la gentilesa de la seva actual propietària Maleu Solés. 
Allà tindrem ocasió de conèixer una casa amb molta història.
Allà hi va viure una important nissaga inclosa en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empòrdà: els de Macià -  Llavanera: Jacint de Macià Pujol i els seus fills especialment Josep M. de Macià de Llavanera, Marià de Macià de Llavanera i Lluís Maria de Macià de Llavanera.

Inés Padrosa i Maleu Solés. Can Massanet de Vilafant. Fot. © Adolf Estrader. Orgull de Figueres


dilluns, 28 de juliol del 2025

Avinyonet de Puigventós. Presentació de La veu del violí.

Avinyonet de Puigventós, 27 de juliol de 2025

Presentació del llibre La veu del violí de Lluís Brugués, dedicat a Gonçal COmellas.


                                        Muntatge fotogràfic de l'Ajuntament d'Avinyonet 
                                        de l'acte de la presentació.

Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres.


Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres.



El públic assitent.


Inés Padrosa, Mavi, Gonçal Comellas, Júlia Gil i José Luis Torres.




Paraules de presentació de La veu del violí

Avinyonet de Puigventós, 27 de juliol de 2025

Bona tarda,

Alcaldessa, regidors, avinyonetencs, amics... benvinguts tots!

Avui tenim la satisfacció de presentar una nova obra del doctor Lluís Brugués relacionada amb Gonçal Comellas.

De fet, de tots es coneguda la vàlua del duet protagonista del dia d’avui : en gonçal i en lluís o bé en LLuís i en Gonçal.

Però cal tenir en compte que res seria el mateix de no comptar amb una persona que creu en ells, que s’ha convertit en la seva aliada, en la seva divulgadora tant a avinyonet com a l’alt empordà: m’imagino que molts encertareu a qui em refereixo, es tracta de l’alcaldessa Júlia gil.

recordem que avui fa exactament un mes que gonçal comellas va rebre el premi empordà 2025, la màxima distinció del consell comarcal de l’alt empordà. guardó en el que l’alcadessa hi va tenir molt a veure.

Fet aquest incís, tornem a l’autor ...

L’autor de l’obra, el musicòleg Lluís Brugués, ens té acostumats a una sèrie de treballs molt ben documentats.

Donada la seva hiperactivitat, en aquests darrers anys ens ha “regalat” estudis de diversos músics entre els que s’hi compten JOAN CARRERAS DAGAS; els germans Civil; un empordanès fill de Vilajuïga, en SALVADOR DABAU CAUSSA; la d’ANTONI ROS MARBÀ, ... la del violoncel·lista TOMÀS SOBREQUÉS i MASBERNAT (1878-1945). I, actualment està treballant en dues obres relacionades també amb la música, una d’elles dedicada a Claudi Arimany i l’altre relacionada amb la música a l’Alt Empordà en la qual, he d’afegir que hi col·laborem plegats.

Personalment, em satisfà compartir, de nou, taula de presentació amb en Gonçal i en Lluís. De fet, reprenem una pràctica iniciada fa 4 anys.

Tots recordarem que, el 24 d’abril de 2021, en aquesta mateixa sala va tenir lloc el tret de sortida de la primera obra d’en Lluís dedicada al violinista i titulada Gonçal Comellas. La integritat musical d’un violinista de referència. En aquell moment, en companyia de l’alcaldessa, tots tres hi érem presents.

I va ser precisament a partir de la gestació i sortida d’aquesta obra i de la seva traducció al castellà que, el duet format per Comellas-Brugués, dit en terminologia pròpia dels músics, va començar a “fer bolos”. És a dir, van presentar l’obra en diferents punts de la geografia espanyola. Circumstància que els ha permès compartir moltes experiències i alegries.

En el decurs d’aquelles hores compartides en Lluís, que no pot estar-se de deixar per escrit el que veu i el que viu, anava prenent apunts de les converses mantingudes durant el dia amb en Gonçal ‒tot sigui dit converses amb moltíssimes referències musicals‒, de les trobades amb antics deixebles del violinista, de les impressions dels monuments, dels plats típics ... converses riques amb ingerències al món musical, a la història de l’art, a la gastronomia, donant un especial èmfasi als concerts que en Gonçal havia dut a terme en cadascun dels llocs.

Tan va ser així que Lluís Brugués, que sempre barrina quina en farà... va tenir la idea de recollir-ho tot en un nou llibre.

Aquest, però, seria un llibre ben diferent de l’anterior.

L’obra que avui presentem és una aportació poc habitual, ja que es tracta de l’apropament al personatge, al músic, al virtuós del violí en primera persona. Coneixerem de primera mà les seves opinions, les seves impressions i preocupacions i alguna anècdota curiosa. Per tant, molt escaient el títol “La veu del violí”, en definitiva, la veu de Gonçal Comellas.

Resumint, tal i com diu l’autor a la introducció:

“Hem practicat tota mena de comunicació verbal: en funció del dia, de l’estat d’ànim o del tema plantejat, hem dialogat, xerrat, discutit, criticat, confabulat, hem fet xiuxiueig, ens hem entrevistat, hem cantat i ens hem emocionat...”.

Per tant, en la seva lectura descobrirem, entre altres qualitats, un Gonçal Comellas assequible, senzill, amb sentit de l’humor, dotat d’una molt bona memòria (encara que, en alguna ocasió, una mica despistat!). Conegut arreu i respectat i estimat pels seus companys i deixebles.  

L’obra està estructurada en 10 capítols i compta amb un Annex que consisteix en un inventari discogràfic de 24 Cds amb 109 peces enregistrades, interpretades entre 1968 i 1988, i recuperades pel violinista. I acaba amb un útil índex onomàstic.

Tal i com comentava, aquests 10 capítols, fonamentalment estan basats en diferents viatges, alguns directament relacionats amb les presentacions del llibre, altres amb el gaudi personal. Ara bé, tots estan directa o indirectament relacionats amb la música.

De la mà de Lluís Brugués sabrem què representa per Gonçal Comellas la música. En recollim un exemple. Així ho sintetitza Gonçal Comellas:

“La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats. Entre d’altres, ha de suscitar una experiència estètica en l’oient, ha d’expressar sentiments, emocions, ... i, a més ha de complir una funció terapèutica.” (p. 26)

 

Així mateix, l’autor ens desvetllarà diferents característiques de l’homenatjat. De manera que tot viatjant, acompanyats de la Mavi i la Mari Luz:

 

Descobrirem la importància de les emocions (de fet ja quedava recalcat en la seva definició de la música).

GC ens explicarà com pel fet d’haver intervingut les emocions, ell com a intèrpret s’ha sentit tan o més emocionat en un lloc proper i senzill que en un d’emblemàtic i majestuós.

Per això, tal i com manifesta Gonçal Comellas va ser el seu primer concert a Avinyonet, en el seu entorn més proper acompanyat de tots aquells a qui coneixia i estimava, un dels més emotius que manté en el record.

Altres dos ocasions memorables, també acompanyades d’emocions, foren una a Londres amb l’Orquestra del Festival de Londres dirigida per Yehudi Menuhin a la Catedral de Southwark i, l’altra, amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, al Palau de la Música. En la primera va ser felicitat personalment pel gran violoncel·lista Maurice Gendrom i, en la segona, pel seu mestre, Joan Massià.

 

Descobrirem com davant les dificultats busca noves fites professionals

De violinista passa a la direcció d’orquestres i a la pedagogia musical.

Primer forma part de diferents formacions orquestrals com l’Orquestra Simfònica de Madrid. Més endavant, però, els seus gustos i predileccions musicals el porten a buscar nous horitzons i esdevé creador, ànima i membre fundador de diverses formacions com  l’Orquestra de Cambra Reina Sofia, del Quartet Emera, del Quartet Ciutat de Barcelona; de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas o de l’Orquestra Unesco de Barcelona.

 

 

 

Descobrirem el gran nombre de Concerts celebrats en espais religiosos.

Per suposat, ha tocat en els monestirs i esglésies més emblemàtiques de Catalunya.

Descobrirem el gran nombre d’exalumnes repartits pel món.

Descobrirem la seva participació en projectes musicals solidaris.

Descobrirem les seves predileccions musicals.

I també descobrirem quins han estat els diferents violins de Gonçal Comellas:

El més important, el Guarnerius de 1708, adquirit a París que, un dia, distret, el va oblidar en un restaurant.

 

Resumint i com a colofó, llegeixo una última reflexió de Lluís Brugués dirigida directament a l’homenatjat. Diu així:

“De satisfaccions en el camp professional no te’n pots pas queixar. Des de jovenet vas ser aplaudit i reconegut. Ets conegut i vas ser amic de grans personatges. T’han premiat en l’àmbit nacional i internacional. Has viatjat per mig món. Vas ser requerit a participar en quasi tots els festivals de música que hi havia, i vas impartir cursos en institucions acadèmiques prestigioses. Et vas poder comprar un dels millors violins que existeixen ...”.

 

Avui, de nou, homenatgem Gonçal Comellas. Un avinyonetenc que ha recorregut mig món amb un farcell ple de notes musicals i amb les vivències de la infantesa. Ell ha posat el nom d’Avinyonet de Puigventós i, per extensió, el de l’Alt Empordà, en el mapa musical mundial.

Moltes gràcies Gonçal i moltes gràcies Lluís per deixar-ne constància!

 


diumenge, 13 de juliol del 2025

Presentació del nou llibre de Lluís Brugués dedicat a Gonçal Comellas.

 

Avinyonet de Puigventós

El proper 27 de juliol tindrà lloc la presentació oficial del nou llibre del doctor Lluís Brugués, pedagog, musicòleg i biògraf de músics. 

En aquesta ocasió el dedica de nou al reconegut violinista d'Avinyonet Gonçal Comellas.

L'enhorabona a l'autor, a l'homenatjat, a l'alcaldessa i a tots els avinyonetencs!

M'han honorat en encarregar-me la presentació!





divendres, 27 de juny del 2025

Lluís Sellés: Músic i fotògraf

 Un altre article que m'havia quedat pendent de posar al blog és el dedicat a Lluís Sellés Romà (1922-1979).

Aquest es va publicar a l'apartat de "Biografies Castellonines" de la revista El Salner, Butlletí del Grup Cultural Comtat d'Empúries de Castelló d'Empúries, núm. 4 (1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.

"Lluís Sellés fotògraf a Castelló",
Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110.