Seguint amb articles publicats al Diari de Girona.
Aquest, e¡dedicat al "Call jueu de Peralada" va ser publicat el 27 de novembre de 1999.
 |
| "El Call jueu de Peralada", Diari de Girona. 27.XI.1999. |
dimarts, 30 de desembre del 2025
dissabte, 13 de desembre del 2025
La Processó dels Dolors de Peralada
Recuperem articles publicats fa més de vint-i-cin anys!
Des de l'any 1998 vaig ser col·laboradora mensual habitual del Diari de Girona.
El 15 d'abril de l'any 2000 va aparèixer publicat en aquest rotatiu l'article dedicat a "La Processó dels Dolors" de Peralada. Una tradició que es remunta a principis del segle XVIII i s'ha mantingut fins a l'actualitat.
 |
| La Processó dels Dolors de Peralada, Inés Padrosa |
dimecres, 26 de novembre del 2025
Sorpresa per la pèrdua de Juan Jesús Aznar (1958-2025)
Vinculat a diverses iniciatives culturals el periodista i exdirector del Museu de la Tècnica de Figueres ens ha deixat. Lamentem la seva pèrdua.
Adjunto el perfil que li vaig dedicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), p. 85 i a la p. 7 del Suplement (2017) que es pot llegir en línia clicant aquí.
dimecres, 19 de novembre del 2025
Italo Zetti a la Biblioteca del Palau de Peralada
I arriba el nou número de la revista Ex-Libris que correspon al núm. 81 del 2025.
Tal i com deia amb anterioritat... si un té paciència tot acaba arribant!
Hi trobarem nombrosos exlibris dedicats a Georgio Balbi i a d'altres membres de la seva família: Angelo Balbi, Ada Balbi, Bianca Maria Balbi.
Altres dedicats a J. Matteo Lombardo, a Gianni Mantero i a Gino Sabattini.
 |
| Revista Ex-Libris, núm. 81 (2025) |
dissabte, 15 de novembre del 2025
Nou article sobre Esteve Muxach, ara als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Aviat tindrà lloc la presentació del volum, acabat de sortir, dels Annals de l'Institut d'Estudis Gironins en el qual hi sortirà publicat un article de la meva autoria que es titula: "Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona", pp. 449-482. Es pot llegir clicant al títol
Amb anterioritat havia publicat un article sobre Esteve Muxach en el Butlletí Municipal de Peralada l'any 2020. Clicar aquí per llegir-lo.
 |
| "Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona", Institut d'Estudis Gironins, vol. LXVI (2025), pp. 449-482. |
dissabte, 1 de novembre del 2025
Joan Soler Albreda, la Plaça de la Palmera i el Garatge Soler
En el segon vídeo dedicat a Joan Soler, Inés Padrosa Gorgot ens parlarà avui del garatge que van obrir la dona i els fills del rellotger peraladenc després de la mort d’aquest als 40 anys. Es situava a la plaça de la Palmera, al lloc que ocupa actualment l’edifici de la Caixa.
#Figueres #OrgulldeFigueres #InesPadrosaGorgot
Si es vol seguir l'entrevista clicar en el text que segueix:
dijous, 30 d’octubre del 2025
Joan Soler Albreda, el rellotge de la Rambla, el rellotge del Castell de Peralada i el Garatge Soler
Comparteixo la col·laboració amb Orgull de Figueres de l'amic Estrader.
En aquesta foto de Joaquim Carreras publicada com a postal el 1905 per Joaquim Serra, pertanyent a la col·lecció particular de Jordi Martí i inclosa al llibre “Història gràfica de Figueres, 125 anys de ciutat” d’ Inés Padrosa Gorgot editat el 2001 per Brau Edicions i l’Ajuntament de Figueres, hi veiem la Rambla sense el monument a Monturiol però amb la presència ja del rellotge que molts anomenen de ca’n Canet. A la propera aparició d’Inés Padrosa a Orgull de Figueres coneixerem el rellotger que va fer el muntatge de la maquinària i de totes les seves peces, el peraladenc Joan Soler. Potser valdria la pena que, per fer-li justícia, anomenéssim aquest rellotge a partir d’ara com el Rellotge de Joan Soler.
#Figueres #OrgulldeFigueres
Si cliqueu podreu seguir l'entrevista:
“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I). De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta” (Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell)
Nou article del Butlletí de Peralada.
Festa de Sant Martí, novembre de 2025.
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
“Peralada. Cases amb protagonistes: El Carrer del Forn, 23 (I)”.
De la nissaga Oliva Campuriol als Llanta”
(Llanta Oliva, Llanta Vergés, Llanta Noguer i Llanta Nonell),
Inés Padrosa Gorgot, Butlletí Municipal, n. 73, p. 24-35.
dissabte, 4 d’octubre del 2025
Pliegos sueltos poéticos de la segunda mitad del siglo XVII preservados en la Biblioteca del Palacio de Peralada (Girona)
Si un té paciència ... Tot va arribant ...
És el cas de la segona part de l'article
A la revista Titivillus de la Universidad de Zaragoza.
Vol. 11 (2025)
divendres, 12 de setembre del 2025
Decès de mn. Josep Clavaguera Canet
Amb mn. Josep van compartir vivències durant els gairebé trenta anys que vam coincidir a Peralada. Des del 1986, any en què hi vaig començar a treballar fins l'any 2015, any en què es va jubilar.
Fora de l'ambit de la feina també vam coincidir: presentacions de llibres, conferències, trobades. I, per suposat, sortides lúdico-culturals com l'assistència al Festival Internacional de Música del Castell de Peralada.
L'11 de setembre de 2011 l'Ajuntament de Llançà li va retre un homenatge amb motiu de la seva jubilació. Vegis l'entrada en aquest blog!
Quan va rebre la "Llança d'or" de l'Ajuntament de Llançà em va demanar que li fes el discurs de presentació. I, així va ser! Es pot llegir la crònica i el discurs clicant aquí
Aquesta va ser l'entrada dedicada a mn. Clavaguera que vaig publicar en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà
CLAVAGUERA CANET, Josep (Vilert, Pla de l’Estany, 17.XII.1935) Eclesiàstic i historiador Fill únic de Josep Clavaguera Canadell, pagès, natural de Vilert, i d’Anna Canet Surribas, natural de Crespià.
Ingressà al seminari de Girona l’any 1947. Fou ordenat el 23 de maig de 1959 a la catedral de Girona. Ha estat vicari de Sant Feliu de Pallerols (1959-1960) i de Cassà de la Selva (1960-1961). El 1961 va rebre el nomenament de rector de Monells i d’encarregat de Castell d’Empordà i, més endavant, de Sant Esteve de Madremanya. Compaginà el sacerdoci amb la docència al Col·legi Cor de Maria de la Bisbal i consiliari del moviment escolta femení. El 1974 el destinen de rector a Llançà. Es va llicenciar en Història (UAB, 1976) i, aquell mateix any, entra d’arxiver al Palau de Peralada, al temps que col·labora en la vida cultural de Llançà. Ha estat articulista habitual de les revistes editades per l’ajuntament per la festa de Sant Vicenç i la d’estiu, que amb els anys ha passat a denominar-se La Farella, del butlletí d’Esponellà, poble al qual està adscrit Vilert, i d’Ultramort. Ha col·laborat també als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Ha escrit les monografies Llançà, notes històriques (Barcelona: 1986), L’ermita-capella de la Mare de Déu del Port de Llançà. Tercer centenari (1691-1991) (Olot: 1991), Vilert (Barcelona: 1998) i Llançà (Girona: 2000), i el recull de fotografies Vilert (Barcelona: 1997).
.JPG) |
| Festival Internacional de Música Castell de Peralada, 2016. |
dissabte, 9 d’agost del 2025
Anunci de la visita a la Casa Massanet de Vilafant, amb Orgull de Figueres
De la mà de Josep Adolf Estrader, amb Orgull de Figueres, Nova visita!!
Ara a la Casa Massanet de Vilafant, gràcies a la gentilesa de la seva actual propietària Maleu Solés.
Allà tindrem ocasió de conèixer una casa amb molta història.
Allà hi va viure una important nissaga inclosa en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empòrdà: els de Macià - Llavanera: Jacint de Macià Pujol i els seus fills especialment Josep M. de Macià de Llavanera, Marià de Macià de Llavanera i Lluís Maria de Macià de Llavanera.
 |
| Inés Padrosa i Maleu Solés. Can Massanet de Vilafant. Fot. © Adolf Estrader. Orgull de Figueres |
dilluns, 28 de juliol del 2025
Avinyonet de Puigventós. Presentació de La veu del violí.
Avinyonet de Puigventós, 27 de juliol de 2025
Presentació del llibre La veu del violí de Lluís Brugués, dedicat a Gonçal COmellas.
de l'acte de la presentació.
 |
| Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres. |
 |
| Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres. |
 |
| El públic assitent. |
 |
| Inés Padrosa, Mavi, Gonçal Comellas, Júlia Gil i José Luis Torres. |
Paraules de presentació de La veu del violí
Avinyonet de
Puigventós, 27 de juliol de 2025
Bona tarda,
Alcaldessa,
regidors, avinyonetencs, amics... benvinguts tots!
Avui tenim la
satisfacció de presentar una nova obra del doctor Lluís Brugués relacionada amb
Gonçal Comellas.
De fet, de tots
es coneguda la vàlua del duet protagonista del dia d’avui : en gonçal i en lluís
o bé en LLuís i en Gonçal.
Però cal tenir en compte que res seria el mateix de no comptar amb
una persona que creu en ells, que s’ha convertit en la seva aliada, en la seva
divulgadora tant a avinyonet com a l’alt empordà: m’imagino que molts
encertareu a qui em refereixo, es tracta de
l’alcaldessa Júlia gil.
recordem que avui fa exactament un mes que gonçal comellas va rebre
el premi empordà 2025, la màxima distinció del consell comarcal de l’alt
empordà. guardó en el que l’alcadessa hi va tenir molt a veure.
Fet aquest
incís, tornem a l’autor ...
L’autor de l’obra,
el musicòleg Lluís Brugués, ens té acostumats a una sèrie de treballs molt ben
documentats.
Donada la seva
hiperactivitat, en aquests darrers anys ens ha “regalat” estudis de diversos
músics entre els que s’hi compten JOAN CARRERAS DAGAS; els germans Civil; un
empordanès fill de Vilajuïga, en SALVADOR DABAU CAUSSA; la d’ANTONI ROS MARBÀ,
... la del violoncel·lista TOMÀS SOBREQUÉS i MASBERNAT (1878-1945). I, actualment
està treballant en dues obres relacionades també amb la música, una d’elles
dedicada a Claudi Arimany i l’altre relacionada amb la música a l’Alt Empordà
en la qual, he d’afegir que hi col·laborem plegats.
Personalment, em
satisfà compartir, de nou, taula de presentació amb en Gonçal i en Lluís. De
fet, reprenem una pràctica iniciada fa 4 anys.
Tots recordarem
que, el 24 d’abril de 2021, en aquesta mateixa sala va tenir lloc el tret de
sortida de la primera obra d’en Lluís dedicada al violinista i titulada Gonçal Comellas. La integritat musical d’un
violinista de referència. En aquell moment, en companyia de l’alcaldessa,
tots tres hi érem presents.
I va ser precisament
a partir de la gestació i sortida d’aquesta obra i de la seva traducció al
castellà que, el duet format per Comellas-Brugués, dit en terminologia pròpia
dels músics, va començar a “fer bolos”. És a dir, van presentar l’obra en
diferents punts de la geografia espanyola. Circumstància que els ha permès
compartir moltes experiències i alegries.
En el decurs
d’aquelles hores compartides en Lluís, que no pot estar-se de deixar per escrit
el que veu i el que viu, anava prenent apunts de les converses mantingudes
durant el dia amb en Gonçal ‒tot sigui dit converses amb moltíssimes
referències musicals‒, de les trobades amb antics deixebles del violinista, de
les impressions dels monuments, dels plats típics ... converses riques amb
ingerències al món musical, a la història de l’art, a la gastronomia, donant un
especial èmfasi als concerts que en Gonçal havia dut a terme en cadascun dels
llocs.
Tan va ser així
que Lluís Brugués, que sempre barrina quina en farà... va tenir la idea de
recollir-ho tot en un nou llibre.
Aquest, però,
seria un llibre ben diferent de l’anterior.
L’obra que avui
presentem és una aportació poc habitual, ja que es tracta de l’apropament al
personatge, al músic, al virtuós del violí en
primera persona. Coneixerem de primera mà les seves opinions, les seves impressions
i preocupacions i alguna anècdota curiosa. Per tant, molt escaient el títol “La
veu del violí”, en definitiva, la veu de Gonçal Comellas.
Resumint, tal i com diu l’autor a la introducció:
“Hem practicat
tota mena de comunicació verbal: en funció del dia, de l’estat d’ànim o del
tema plantejat, hem dialogat, xerrat, discutit, criticat, confabulat, hem fet
xiuxiueig, ens hem entrevistat, hem cantat i ens hem emocionat...”.
Per tant, en la
seva lectura descobrirem, entre altres qualitats, un Gonçal Comellas assequible,
senzill, amb sentit de l’humor, dotat d’una molt bona memòria (encara que, en
alguna ocasió, una mica despistat!). Conegut arreu i respectat i estimat pels
seus companys i deixebles.
L’obra està estructurada en 10
capítols i compta amb un Annex que
consisteix en un inventari discogràfic de 24 Cds amb 109 peces enregistrades, interpretades
entre 1968 i 1988, i recuperades pel violinista. I acaba amb un útil índex
onomàstic.
Tal i com
comentava, aquests 10 capítols, fonamentalment estan basats en diferents
viatges, alguns directament relacionats amb les presentacions del llibre,
altres amb el gaudi personal. Ara bé, tots estan directa o indirectament
relacionats amb la música.
De la mà de Lluís Brugués sabrem què representa per
Gonçal Comellas la música. En recollim un exemple. Així ho sintetitza Gonçal
Comellas:
“La música, com
tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats.
Entre d’altres, ha de suscitar una experiència estètica en l’oient, ha
d’expressar sentiments, emocions, ... i, a més ha de complir una funció
terapèutica.” (p. 26)
Així mateix, l’autor ens desvetllarà diferents característiques
de l’homenatjat. De manera que tot viatjant, acompanyats de la Mavi i la Mari
Luz:
Descobrirem
la importància de les emocions (de fet
ja quedava recalcat en la seva definició de la música).
GC ens explicarà
com pel fet d’haver intervingut les emocions, ell com a intèrpret s’ha sentit tan
o més emocionat en un lloc proper i senzill que en un d’emblemàtic i majestuós.
Per això, tal i
com manifesta Gonçal Comellas va ser el seu primer concert a Avinyonet, en el
seu entorn més proper acompanyat de tots aquells a qui coneixia i estimava, un
dels més emotius que manté en el record.
Altres dos ocasions
memorables, també acompanyades d’emocions, foren una a Londres amb l’Orquestra
del Festival de Londres dirigida per Yehudi Menuhin a la Catedral de Southwark
i, l’altra, amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, al Palau de la Música. En la
primera va ser felicitat personalment pel gran violoncel·lista Maurice Gendrom
i, en la segona, pel seu mestre, Joan Massià.
Descobrirem com
davant les dificultats busca noves fites professionals
De violinista passa a la direcció d’orquestres i a
la pedagogia musical.
Primer forma part de diferents formacions orquestrals
com l’Orquestra Simfònica de Madrid. Més endavant, però, els seus gustos i
predileccions musicals el porten a buscar nous horitzons i esdevé creador, ànima
i membre fundador de diverses formacions com l’Orquestra de Cambra Reina Sofia, del Quartet
Emera, del Quartet Ciutat de Barcelona; de l’Orquestra de Cambra Gonçal
Comellas o de l’Orquestra Unesco de Barcelona.
Descobrirem el
gran nombre de Concerts celebrats en espais religiosos.
Per suposat, ha
tocat en els monestirs i esglésies més emblemàtiques de Catalunya.
Descobrirem el gran nombre d’exalumnes repartits pel
món.
Descobrirem la seva participació en projectes
musicals solidaris.
Descobrirem les seves predileccions musicals.
I també descobrirem
quins han estat els diferents violins de Gonçal Comellas:
El més important, el Guarnerius de 1708, adquirit a
París que, un dia, distret, el va oblidar en un restaurant.
Resumint i com a
colofó, llegeixo una última reflexió de Lluís
Brugués dirigida directament a l’homenatjat. Diu així:
“De satisfaccions
en el camp professional no te’n pots pas queixar. Des de jovenet vas ser
aplaudit i reconegut. Ets conegut i vas ser amic de grans personatges. T’han
premiat en l’àmbit nacional i internacional. Has viatjat per mig món. Vas ser
requerit a participar en quasi tots els festivals de música que hi havia, i vas
impartir cursos en institucions acadèmiques prestigioses. Et vas poder comprar
un dels millors violins que existeixen ...”.
Avui, de nou, homenatgem Gonçal Comellas. Un
avinyonetenc que ha recorregut mig món amb un farcell ple de notes musicals i amb
les vivències de la infantesa. Ell ha posat el nom d’Avinyonet de Puigventós i,
per extensió, el de l’Alt Empordà, en el mapa musical mundial.
Moltes gràcies Gonçal i moltes gràcies Lluís per
deixar-ne constància!
diumenge, 13 de juliol del 2025
Presentació del nou llibre de Lluís Brugués dedicat a Gonçal Comellas.
Avinyonet de Puigventós
El proper 27 de juliol tindrà lloc la presentació oficial del nou llibre del doctor Lluís Brugués, pedagog, musicòleg i biògraf de músics.
En aquesta ocasió el dedica de nou al reconegut violinista d'Avinyonet Gonçal Comellas.
L'enhorabona a l'autor, a l'homenatjat, a l'alcaldessa i a tots els avinyonetencs!
M'han honorat en encarregar-me la presentació!
divendres, 27 de juny del 2025
Lluís Sellés: Músic i fotògraf
Un altre article que m'havia quedat pendent de posar al blog és el dedicat a Lluís Sellés Romà (1922-1979).
Aquest es va publicar a l'apartat de "Biografies Castellonines" de la revista El Salner, Butlletí del Grup Cultural Comtat d'Empúries de Castelló d'Empúries, núm. 4 (1998), p. 103-110.
 |
| "Lluís Sellés fotògraf a Castelló", Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110. |
 |
| "Lluís Sellés fotògraf a Castelló", Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110. |
 |
| "Lluís Sellés fotògraf a Castelló", Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110. |
 |
| "Lluís Sellés fotògraf a Castelló", Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110. |
 |
| "Lluís Sellés fotògraf a Castelló", Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110. |
 |
| "Lluís Sellés fotògraf a Castelló", Inés Padrosa Gorgot, El Salner, 4(1998), p. 103-110. |
Pròsper Pumareda: Músic i fotògraf
Aquests dies m'adono que l'escrit dedicat a Pròsper Pumareda Puig, de Llançà, m'havia quedat en el calaix. Va sortir publicat l'any 1999 a la revista de Llançà, la Farella.
Fill de Salvi Pumareda Ferrer, músic i fiscornaire (1894-1971).
 |
| "Prosper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines", Inés Padrosa. Farella, 9 (1999), p. 31-33. |
 |
| "Prosper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines", Inés Padrosa. Farella, 9 (1999), p. 31-33. |
 |
| "Prosper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines", Inés Padrosa. Farella, 9 (1999), p. 31-33. |
dijous, 26 de juny del 2025
Escrit en memòria de Miguel Suqué Mateu publicat a Orgull de Figueres
A mida que anem fent camí … la vida ens apropa a diferents persones. I, per qüestions d’afinitats, algunes les sentim més properes... En aquests darrers anys he hagut de lamentar sensibles pèrdues d’algunes amb les quals havia establert bona sintonia. És el cas que avui m’ocupa i, per aquest motiu, convidada per Josep Adolf Estrader, aquestes paraules en record i homenatge de Miguel Suqué Mateu.
Miguel Suqué ha transcendit com a empresari, però també per haver estat la quarta generació d’una reconeguda família d’arrels barcelonines amb estrets vincles amb Peralada. De fet, tant els seus progenitors com ell i els seus germans s’han caracteritzat per potenciar i diversificar els serveis de lleure de la vila que, tot sigui dit, de retruc han beneficiat la comarca.
Però val a dir que Miguel Suqué, vinculat a diferents grups empresarials i empreses, tenia especial predilecció per la Hispano Suiza creada pel seu besavi Damià Mateu.
Des de feia cap a quaranta anys s’havia fixat diversos objectius que, de mica en mica, va anar aconseguint. Les primeres passes foren: reivindicar els seus avantpassats creadors d’una firma que ha passat als annals de la història de l’automobilisme, recuperar la marca i al mateix temps retre homenatge a la seva progenitora ‒traspassada l’any 2018‒ en donar el seu nom de pila als automòbils apareguts el 2019 i el 2020: Carmen i Carmen Boulogne.
Però encara li mancaven dues fites més per acomplir: La primera, crear un espai dedicat a la Hispano a Peralada perquè tots els visitants coneguessin els vincles de la família amb aquella empresa nascuda l’any 1904. I l’altra, un llibre sobre la seva història, però havia de ser un llibre escrit per algú que formés part del Grup Peralada, ja que segons ell mateix comentava llibres sobre la Hispano n’hi havia molts. Ambdues les va poder veure realitzades.
En el decurs de les gairebé quatre dècades d’estada a Peralada i segurament pel fet d’haver estat responsable d’un dels llocs més emblemàtics del conjunt com ho és la biblioteca, he tingut ocasió de compartir diferents moments amb la família Suqué Mateu i, en els darrers anys, especialment amb la Isa, en Javier i, sobretot, amb Miguel Suqué.
Alguns d’aquests moments han estat d’alegria com la celebració dedicada a la memòria del seu besavi Damià Mateu (2014); altres han estat moments de tristesa, quan va tenir lloc el traspàs de Carmen Mateu i el d’Artur Suqué; altres, han suposat reviure emocions com quan es va preparar l’exposició dedicada a la seva mare.
Els darrers, sens dubte, han estat per compartir projectes engrescadors, com la creació del nou espai dedicat a la Hispano Suiza, en una de les dependències del Museu de Peralada, i el darrer gran projecte va ser la preparació del llibre dedicat a la Hispano, període en el qual vam estar en contacte permanent.
Des d’ahir em revenen totes aquestes vivències i records i, com sol passar, sembla impossible la seva absència.
D'ell en guardo el millor record que es pot tenir d'una persona i és el de ser "una bona persona". Descansa en pau allà on siguis.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)