de l'acte de la presentació.
 |
| Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres. |
 |
Júlia Gil, Inés Padrosa, Gonçal Comellas i Lluís Brugués. Fot. José Luis Torres.
|
 |
| El públic assitent. |
 |
Inés Padrosa, Mavi, Gonçal Comellas, Júlia Gil i José Luis Torres.
|
Paraules de presentació de La veu del violí
Avinyonet de
Puigventós, 27 de juliol de 2025
Bona tarda,
Alcaldessa,
regidors, avinyonetencs, amics... benvinguts tots!
Avui tenim la
satisfacció de presentar una nova obra del doctor Lluís Brugués relacionada amb
Gonçal Comellas.
De fet, de tots
es coneguda la vàlua del duet protagonista del dia d’avui : en gonçal i en lluís
o bé en LLuís i en Gonçal.
Però cal tenir en compte que res seria el mateix de no comptar amb
una persona que creu en ells, que s’ha convertit en la seva aliada, en la seva
divulgadora tant a avinyonet com a l’alt empordà: m’imagino que molts
encertareu a qui em refereixo, es tracta de
l’alcaldessa Júlia gil.
recordem que avui fa exactament un mes que gonçal comellas va rebre
el premi empordà 2025, la màxima distinció del consell comarcal de l’alt
empordà. guardó en el que l’alcadessa hi va tenir molt a veure.
Fet aquest
incís, tornem a l’autor ...
L’autor de l’obra,
el musicòleg Lluís Brugués, ens té acostumats a una sèrie de treballs molt ben
documentats.
Donada la seva
hiperactivitat, en aquests darrers anys ens ha “regalat” estudis de diversos
músics entre els que s’hi compten JOAN CARRERAS DAGAS; els germans Civil; un
empordanès fill de Vilajuïga, en SALVADOR DABAU CAUSSA; la d’ANTONI ROS MARBÀ,
... la del violoncel·lista TOMÀS SOBREQUÉS i MASBERNAT (1878-1945). I, actualment
està treballant en dues obres relacionades també amb la música, una d’elles
dedicada a Claudi Arimany i l’altre relacionada amb la música a l’Alt Empordà
en la qual, he d’afegir que hi col·laborem plegats.
Personalment, em
satisfà compartir, de nou, taula de presentació amb en Gonçal i en Lluís. De
fet, reprenem una pràctica iniciada fa 4 anys.
Tots recordarem
que, el 24 d’abril de 2021, en aquesta mateixa sala va tenir lloc el tret de
sortida de la primera obra d’en Lluís dedicada al violinista i titulada Gonçal Comellas. La integritat musical d’un
violinista de referència. En aquell moment, en companyia de l’alcaldessa,
tots tres hi érem presents.
I va ser precisament
a partir de la gestació i sortida d’aquesta obra i de la seva traducció al
castellà que, el duet format per Comellas-Brugués, dit en terminologia pròpia
dels músics, va començar a “fer bolos”. És a dir, van presentar l’obra en
diferents punts de la geografia espanyola. Circumstància que els ha permès
compartir moltes experiències i alegries.
En el decurs
d’aquelles hores compartides en Lluís, que no pot estar-se de deixar per escrit
el que veu i el que viu, anava prenent apunts de les converses mantingudes
durant el dia amb en Gonçal ‒tot sigui dit converses amb moltíssimes
referències musicals‒, de les trobades amb antics deixebles del violinista, de
les impressions dels monuments, dels plats típics ... converses riques amb
ingerències al món musical, a la història de l’art, a la gastronomia, donant un
especial èmfasi als concerts que en Gonçal havia dut a terme en cadascun dels
llocs.
Tan va ser així
que Lluís Brugués, que sempre barrina quina en farà... va tenir la idea de
recollir-ho tot en un nou llibre.
Aquest, però,
seria un llibre ben diferent de l’anterior.
L’obra que avui
presentem és una aportació poc habitual, ja que es tracta de l’apropament al
personatge, al músic, al virtuós del violí en
primera persona. Coneixerem de primera mà les seves opinions, les seves impressions
i preocupacions i alguna anècdota curiosa. Per tant, molt escaient el títol “La
veu del violí”, en definitiva, la veu de Gonçal Comellas.
Resumint, tal i com diu l’autor a la introducció:
“Hem practicat
tota mena de comunicació verbal: en funció del dia, de l’estat d’ànim o del
tema plantejat, hem dialogat, xerrat, discutit, criticat, confabulat, hem fet
xiuxiueig, ens hem entrevistat, hem cantat i ens hem emocionat...”.
Per tant, en la
seva lectura descobrirem, entre altres qualitats, un Gonçal Comellas assequible,
senzill, amb sentit de l’humor, dotat d’una molt bona memòria (encara que, en
alguna ocasió, una mica despistat!). Conegut arreu i respectat i estimat pels
seus companys i deixebles.
L’obra està estructurada en 10
capítols i compta amb un Annex que
consisteix en un inventari discogràfic de 24 Cds amb 109 peces enregistrades, interpretades
entre 1968 i 1988, i recuperades pel violinista. I acaba amb un útil índex
onomàstic.
Tal i com
comentava, aquests 10 capítols, fonamentalment estan basats en diferents
viatges, alguns directament relacionats amb les presentacions del llibre,
altres amb el gaudi personal. Ara bé, tots estan directa o indirectament
relacionats amb la música.
De la mà de Lluís Brugués sabrem què representa per
Gonçal Comellas la música. En recollim un exemple. Així ho sintetitza Gonçal
Comellas:
“La música, com
tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats.
Entre d’altres, ha de suscitar una experiència estètica en l’oient, ha
d’expressar sentiments, emocions, ... i, a més ha de complir una funció
terapèutica.” (p. 26)
Així mateix, l’autor ens desvetllarà diferents característiques
de l’homenatjat. De manera que tot viatjant, acompanyats de la Mavi i la Mari
Luz:
Descobrirem
la importància de les emocions (de fet
ja quedava recalcat en la seva definició de la música).
GC ens explicarà
com pel fet d’haver intervingut les emocions, ell com a intèrpret s’ha sentit tan
o més emocionat en un lloc proper i senzill que en un d’emblemàtic i majestuós.
Per això, tal i
com manifesta Gonçal Comellas va ser el seu primer concert a Avinyonet, en el
seu entorn més proper acompanyat de tots aquells a qui coneixia i estimava, un
dels més emotius que manté en el record.
Altres dos ocasions
memorables, també acompanyades d’emocions, foren una a Londres amb l’Orquestra
del Festival de Londres dirigida per Yehudi Menuhin a la Catedral de Southwark
i, l’altra, amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, al Palau de la Música. En la
primera va ser felicitat personalment pel gran violoncel·lista Maurice Gendrom
i, en la segona, pel seu mestre, Joan Massià.
Descobrirem com
davant les dificultats busca noves fites professionals
De violinista passa a la direcció d’orquestres i a
la pedagogia musical.
Primer forma part de diferents formacions orquestrals
com l’Orquestra Simfònica de Madrid. Més endavant, però, els seus gustos i
predileccions musicals el porten a buscar nous horitzons i esdevé creador, ànima
i membre fundador de diverses formacions com l’Orquestra de Cambra Reina Sofia, del Quartet
Emera, del Quartet Ciutat de Barcelona; de l’Orquestra de Cambra Gonçal
Comellas o de l’Orquestra Unesco de Barcelona.
Descobrirem el
gran nombre de Concerts celebrats en espais religiosos.
Per suposat, ha
tocat en els monestirs i esglésies més emblemàtiques de Catalunya.
Descobrirem el gran nombre d’exalumnes repartits pel
món.
Descobrirem la seva participació en projectes
musicals solidaris.
Descobrirem les seves predileccions musicals.
I també descobrirem
quins han estat els diferents violins de Gonçal Comellas:
El més important, el Guarnerius de 1708, adquirit a
París que, un dia, distret, el va oblidar en un restaurant.
Resumint i com a
colofó, llegeixo una última reflexió de Lluís
Brugués dirigida directament a l’homenatjat. Diu així:
“De satisfaccions
en el camp professional no te’n pots pas queixar. Des de jovenet vas ser
aplaudit i reconegut. Ets conegut i vas ser amic de grans personatges. T’han
premiat en l’àmbit nacional i internacional. Has viatjat per mig món. Vas ser
requerit a participar en quasi tots els festivals de música que hi havia, i vas
impartir cursos en institucions acadèmiques prestigioses. Et vas poder comprar
un dels millors violins que existeixen ...”.
Avui, de nou, homenatgem Gonçal Comellas. Un
avinyonetenc que ha recorregut mig món amb un farcell ple de notes musicals i amb
les vivències de la infantesa. Ell ha posat el nom d’Avinyonet de Puigventós i,
per extensió, el de l’Alt Empordà, en el mapa musical mundial.
Moltes gràcies Gonçal i moltes gràcies Lluís per
deixar-ne constància!
